The Role of Artificial Intelligence in Scientific Research: un informe clau per a entendre el present i el futur de la recerca

Carlos Lopezosa
Facultat d'Información i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona


Purificato, E., Bili, D., Jungnickel, R., Ruiz-Serra, V., Fabiani, J., Abendroth-Dias, K., Fernández-Llorca, D., & Gómez, E. (2025). The role of artificial intelligence in scientific research : a science for policy, European perspective, Publications Office of the European Union. <https://data.europa.eu/doi/10.2760/7217497>. [Consulta: 18/03/2026]. 


La irrupció de la intel·ligència artificial (IA) en la investigació científica ha deixat de ser una promesa per convertir-se en una realitat que està afectant de manera directa totes les disciplines i totes les fases del procés investigador. En aquest context, l’informe The Role of Artificial Intelligence in Scientific Research, elaborat pel Joint Research Centre (JRC) de la Comissió Europea, constitueix una aportació especialment rellevant en aquest sentit. Es tracta d’un document estratègic que combina el diagnòstic tècnic sobre aquesta tecnologia amb la anàlisi científica, la reflexió epistemològica i una orientació pràctica per al disseny de polítiques públiques.

Un dels principals valors de l’informe del JRC és el seu enfocament sistemàtic, ja que analitza l’impacte de la intel·ligència artificial seguint, per a això, les etapes clàssiques del procés científic. És a dir, se centra en qüestions com la formulació de preguntes de recerca, la revisió de la literatura, la generació d’hipòtesis, el disseny experimental, l’anàlisi de dades i la comunicació de resultats.

Full de ruta per institucionalitzar la sostenibilitat dels REO a l’Educació Superior

Gema Santos-Hermosa 
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals 
Universitat de Barcelona


Long, M. P., & Schonfeld, R. C. (2024). Charting the Course: Case Studies in OER Sustainability (Versió v1.0). Ithaka S+R. <https://sr.ithaka.org/publications/charting-the-course/>. [Consulta: 25/02/2026]. 


Aquest informe presenta un estudi exhaustiu sobre la implementació i, especialment, la sostenibilitat dels Recursos Educatius Oberts (REO o OER, per les seves sigles en anglès) en les institucions d'educació superior públiques dels Estats Units. Elaborat per la consultoria estratègica sense ànim de lucre, Ithaka S+R i, finançat per la Fundació William and Flora Hewlett, el document aborda una de les qüestions més crítiques de l'educació oberta actual: com passar dels projectes pilot OER  a programes més permanents i sostenibles.  

Respecte a l'enfocament metodològic de l’estudi, aquest és qualitatiu i es desenvolupa en dues fases: una revisió exhaustiva de la literatura existent (fins al 2022) sobre la implementació i sostenibilitat dels REO, complementada per casos d’estudi i entrevistes semiestructurades —realitzades el 2024— amb líders OER de quatre agències estatals d’educació superior als EUA (Idaho, Califòrnia, Colorado i Oregon).  

Poc cas: un altre membre a la família dels pòdcasts sobre LIJ

Marta Cava 
Bibliotecària


Poc cas: pòdcast de literatura infantil i juvenil (2026). VilaWeb. Disponible a:<https://www.vilaweb.cat/podcasts/poc-cas/ >. [Consulta: 18/02/2026].  


Fa un any parlava en aquest mateix espai del pòdcast Tàndem, pioner entre els dedicats exclusivament a parlar de literatura infantil i juvenil. Uns anys després de la seva creació s’anunciava el debut d’un nou programa, de format diferent però amb el mateix contingut: el Poc cas. 

Sota el paraigua del diari digital VilaWeb, està capitanejat per un trio format per la llibretera Paula Jarrin, l’escriptora Tina Vallès i l’agent literària Carlota Torrents; tres perfils diferents, que treballen i coneixen bé el món dels llibres per a infants i joves. Cada episodi s’articula al voltant d’un eix temàtic, és a dir, es tria un tema —per tenir una idea, els darrers programes van fer una tria de llibres sobre números, fils, teatre o pedres— i cadascuna de les conductores parla de dos llibres sobre la temàtica en qüestió. Així que en total, sempre s’hi recomanen, com a mínim, sis llibres. 

La situació de la retenció de drets a Europa

Ignasi Labastida
Cap de la Unitat de Recerca del CRAI 
Delegat del Rector per a revistes científiques i ciència oberta 
Universitat de Barcelona


Treadway, J., Labastida, I., Melinščak Zlodi, I., & Proudman, V. (2025). Building bridges to Open Access. Paths to Institutional Rights Retention in Europe 2024 (Versión v1). Zenodo. <https://doi.org/10.5281/zenodo.15078315>. [Consulta: 04/02/2026].


Des que l’any 2021 el grup d’agències de finançament conegut com a Coalició S impulsés l’estratègia de retenció de drets com una de les possibles opcions per assolir l’accés obert immediat, diverses institucions europees han optat per adoptar aquesta iniciativa com a política pròpia. La retenció de drets consisteix a no cedir de manera exclusiva els drets d’explotació de les publicacions a les editorials. Normalment aquesta cessió es fa mitjançant la transferència de la titularitat dels drets o bé signant una llicència de publicació exclusiva. L’estratègia impulsada per la Coalició S, com a part del seu Pla S, consisteix a impedir aquesta cessió perquè hi ha una obligació prèvia vers l’agència finançadora. Els investigadors no poden assignar tots els drets als editors perquè ja tenen una obligació adquirida.

Aquesta estratègia també ha estat adoptada per la Comissió Europea en el marc del programa Horitzó Europa i s’aplica en els projectes finançats on es demana que els beneficiaris retinguin els drets necessaris per complir amb els requeriments d’accés obert. De fet, aquesta petició de demanar que els investigadors retinguin els drets també es va incloure en la llei de la Ciència estatal quan es va modificar el 2022: «Los beneficiarios de ayudas y subvenciones públicas se asegurarán de que conservan los derechos de propiedad intelectual necesarios para dar cumplimiento a los requisitos de acceso abierto»

Qui controla el relat? La indústria del llibre africà entre la dependència global i la sobirania cultural

Dolors Ortega
Departament de Llengües i Literatures Modernes i d'Estudis Anglesos
Universitat de Barcelona


The African book industry: trends, challenges & opportunities for growth. Paris: Unesco, 2025. 249 p. Disponible también en línea en: <https://doi.org/10.58337/EDUG1920>. ISBN 978-92-3-100769-9. [Consulta: 04/02/2026].


Quan pensem en literatura africana, sovint ens venen al cap grans noms que han marcat el cànon mundial: Chinua Achebe, Amos Tutuola, Ngũgĩ wa Thiong’o, Nadine Gordimer, Wole Soyinka o, més recentment, Abdulrazak Gurnah, Tsitsi Dangarembga i Chimamanda Ngozi Adichie. Tanmateix, darrere d’aquestes veus que han traspassat fronteres hi ha una realitat prou complexa: una indústria del llibre desigual, fràgil en molts punts, però amb un potencial creatiu i econòmic immens. Precisament això és el que analitza amb una profunditat inèdita l’informe The African book industry: trends, challenges & opportunities for growth, publicat per la Unesco el 2025.

Aquest estudi és el primer que ofereix una cartografia completa del sector del llibre als 54 països africans, i ho fa amb una mirada que combina dades econòmiques, anàlisi cultural i propostes polítiques. No es tracta només d’un informe tècnic: és també una declaració de principis sobre el dret de l’Àfrica a escriure un relat propi, a llegir en les llengües pròpies i a construir un ecosistema cultural sostenible.

Pàgines

Subscriure a blok de bid RSS