Carlos Lopezosa
Facultat d'Información i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona
Purificato, E., Bili, D., Jungnickel, R., Ruiz-Serra, V., Fabiani, J., Abendroth-Dias, K., Fernández-Llorca, D., & Gómez, E. (2025). The role of artificial intelligence in scientific research : a science for policy, European perspective, Publications Office of the European Union. <https://data.europa.eu/doi/10.2760/7217497>. [Consulta: 18/03/2026].
La irrupció de la intel·ligència artificial (IA) en la investigació científica ha deixat de ser una promesa per convertir-se en una realitat que està afectant de manera directa totes les disciplines i totes les fases del procés investigador. En aquest context, l’informe The Role of Artificial Intelligence in Scientific Research, elaborat pel Joint Research Centre (JRC) de la Comissió Europea, constitueix una aportació especialment rellevant en aquest sentit. Es tracta d’un document estratègic que combina el diagnòstic tècnic sobre aquesta tecnologia amb la anàlisi científica, la reflexió epistemològica i una orientació pràctica per al disseny de polítiques públiques.
Un dels principals valors de l’informe del JRC és el seu enfocament sistemàtic, ja que analitza l’impacte de la intel·ligència artificial seguint, per a això, les etapes clàssiques del procés científic. És a dir, se centra en qüestions com la formulació de preguntes de recerca, la revisió de la literatura, la generació d’hipòtesis, el disseny experimental, l’anàlisi de dades i la comunicació de resultats.
Aquest informe presenta un estudi exhaustiu sobre la implementació i, especialment, la sostenibilitat dels Recursos Educatius Oberts (REO o OER, per les seves sigles en anglès) en les institucions d'educació superior públiques dels Estats Units. Elaborat per la consultoria estratègica sense ànim de lucre, Ithaka S+R i, finançat per la Fundació William and Flora Hewlett, el document aborda una de les qüestions més crítiques de l'educació oberta actual: com passar dels projectes pilot OER a programes més permanents i sostenibles. 
Fa un any 
Des que l’any 2021 el grup d’agències de finançament conegut com a Coalició S impulsés l’estratègia de retenció de drets com una de les possibles opcions per assolir l’accés obert immediat, diverses institucions europees han optat per adoptar aquesta iniciativa com a política pròpia. La retenció de drets consisteix a no cedir de manera exclusiva els drets d’explotació de les publicacions a les editorials. Normalment aquesta cessió es fa mitjançant la transferència de la titularitat dels drets o bé signant una llicència de publicació exclusiva. L’estratègia impulsada per la Coalició S, com a part del seu Pla S, consisteix a impedir aquesta cessió perquè hi ha una obligació prèvia vers l’agència finançadora. Els investigadors no poden assignar tots els drets als editors perquè ja tenen una obligació adquirida.
Quan pensem en literatura africana, sovint ens venen al cap grans noms que han marcat el cànon mundial: Chinua Achebe, Amos Tutuola, Ngũgĩ wa Thiong’o, Nadine Gordimer, Wole Soyinka o, més recentment, Abdulrazak Gurnah, Tsitsi Dangarembga i Chimamanda Ngozi Adichie. Tanmateix, darrere d’aquestes veus que han traspassat fronteres hi ha una realitat prou complexa: una indústria del llibre desigual, fràgil en molts punts, però amb un potencial creatiu i econòmic immens. Precisament això és el que analitza amb una profunditat inèdita l’informe The African book industry: trends, challenges & opportunities for growth, publicat per la Unesco el 2025.
