Giménez-Toledo, Elea; Tejada-Artigas, Carlos; Mañana Rodríguez, Jorge. SPI: scholarly publishers indicators: books in humanities and social sciences. Beta. [Madrid]: CSIC, CCHS (Centro de Ciencias Humanas y Sociales), [2012]. <http://epuc.cchs.csic.es/SPI>. [Consulta: 12 set. 2014].

Per norma general, per a l'avaluació de la producció científica d'un autor, d'una institució o d'un país es té més en compte el mitjà de difusió on es publiquen els resultats de la recerca que no pas els treballs en si. No es jutja cada article en particular, sinó que es valora la qualitat de les revistes on es publiquen. Es parteix de la base que una revista de qualitat no publicaria un treball que no reunís els requisits necessaris ni els mèrits suficients.

L'avaluació de les revistes científiques té en compte tres aspectes diferents: el compliment d'unes normes d'ISO referides a la presentació formal dels continguts, el seguiment de bones pràctiques en la gestió i els processos editorials i, sobretot, el grau d'impacte de les revistes. Aquest darrer punt de vista és segurament el que pesa més. El que es mesura són les vegades que els articles d'una determinada revista són citats en articles d'altres revistes. D'això se'n diu impacte. Com més impacte tingui una revista (més popularitat) més ben considerada és. Es parteix de la base que ningú no citaria un treball que no hagués servit d'alguna cosa.

Kenney, Anne R. Leveraging the Liaison Model: From Defining 21st Century Research Libraries to Implementing 21st Century Research Universities
http://www.sr.ithaka.org/blog-individual/leveraging-liaison-model-defining-21st-century-research-libraries-implementing-21st [Consulta: 15/09/2014]

Recentment, Ithaka, la consultora estratègica que dóna suport a les comunitats acadèmiques, ha publicat l'article de l'Anne R. Kenney i de Carl A. Kroch, bibliotecàries de la Universitat de Cornell, que estudien el canvi que actualment haurien de fer els bibliotecaris acadèmics d'enllaç, sovint anomenats en el nostre context, bibliotecaris temàtics. Actualment, la comunitat acadèmica qüestiona el valor i sobretot el cost de la biblioteca i les tasques de la biblioteca clàssica han quedat totalment obsoletes; és en aquest context que les autores proposen diferents vies per fer evolucionar el model a partir de la figura del bibliotecari d'enllaç.

Tradicionalment, les tasques del bibliotecari d'enllaç se centraven en el desenvolupament de la col·lecció i en els serveis de referència. Universitats punteres com Minnesota, Cornell o Duke han fet evolucionar les tasques del bibliotecari acadèmic incrementant el suport a estudiants i professors, ampliant les responsabilitats d'enllaç, incloent-hi tasques com la comunicació acadèmica, l'aprenentatge online, les eines digitals o la captació de recursos. Altres institucions que han seguit el mateix model també han afegit altres responsabilitats: la curació de dades o dels perfils dels investigadors, la participació en el workflow de la recerca o les noves formes de publicar. En aquesta línia, fins i tot s'han creat blogs com el Dangerous Liaison de la Universitat de Washington.

Kennison, Rebecca; Norberg, Lisa. A scalable and sustainable approach to open access publishing and archiving for Humanities and Social Sciences. KN Consultants, 2014.
(http://knconsultants.org/toward-a-sustainable-approach-to-open-access-publishing-and-archiving/) [Consulta:01/09/2014].

És ben clar que l'accés obert ha avançat molt més en la teoria que no pas en la pràctica i això és degut, en bona mesura, a l'absència d'un model de finançament adequat. Els APC (article processing charge) —les quantitats que paga l'autor per a compensar els costos d'edició— només han tingut èxit en revistes de ciències experimentals, tecnologia i biomedicina. És un sistema poc adequat per a determinades disciplines, com les ciències humanes i socials (CHS), en les quals els autors tenen moltes dificultats per a finançar la seva recerca.