- Erway, Ricky. 2013. Starting the Conversation: University-wide Research Data Management Policy. Dublin, Ohio: OCLC Research. http://www.oclc.org/content/dam/research/publications/library/2013/2013-08.pdf
- LERU Research data Working group / LERU Roadmap for research data // LERU, 2013. Advice paper; 14. http://www.uzh.ch/research/LERU_Roadmap_for_Research_data.pdf
- Sergey Filippov / Mapping Text and Data Mining In academic and Research Communities in Europe // Lisbon Council 2014; special briefing issue 16. http://www.lisboncouncil.net/publication/publication/109-mapping-text-and-data-mining-in-academic-and-research-communities-in-europe.html

Sembla que seguim amb la tradició de ressenyar en una sola nota tres informes de temàtica comuna (Peset, 2013; Fenoll 2014). Anem doncs per la tercera vegada, completant el 3 amb 3. Tractant de buscar un fil conductor entre els informes d'aquesta nota, podríem llegir-los de la següent manera: començaríem per Erway, seguiríem amb LERU i acabaríem a Filippov. I passarem a exposar perquè ho hem deduït després de la seva lectura: el primer identifica els stakeholders en l'escenari de les dades de recerca i planteja el paper líder que pot assumir la biblioteca; el segon informa exhaustivament sobre què s'ha de gestionar; i finalment, Filippov és una mostra de com l'anàlisi de les dades amb tècniques de mineria posa en valor els datasets, única justificació de l'estesa frase "les dades són el nou petroli de l'economia".

Weigend, A. Dias, G., Chow, A. (2012) Tecnologías Sociales. El poder de las conversaciones en red. Fundación para la innovación Bankinter http://www.fundacionbankinter.org/system/documents/8614/original/00FTF17Cast2.pdf [Consulta: 13/10/2014]

Als inicis del segle XX els mitjans de comunicació de massa es repartien l'atenció i la capacitat d'influir al gruix de la població; gairebé un segle després, hem passat a una nova societat globalitzada, informacional, on convergeixen models comunicatius i socials analògics i models digitals. La irrupció de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) ha provocat que les xarxes esdevinguin estructures comunicatives predominats, que cada vegada més defineixen les nostres societats, economies, maneres de fer política i de consumir cultura. Segons Manuel Castells ens trobem en una "societat xarxa global" on estar "connectat" està deixant de ser una opció per esdevenir una obligació.

Actualment estem immersos en un procés de consolidació d'un sistema multimediàtic on l'aparició de nous mitjans de comunicació no comporta, necessàriament, la desaparició dels mitjans preexistents, però sí la seva transformació. El cas d'Internet, on s'aglutinen televisió, ràdio i qualsevol altre mitjà en un sol dispositiu resulta molt il·lustratiu d'aquesta tendència d'articulació de mitjans en xarxa. A més, el consumidor pren un rol més actiu i participatiu, com a generadors actius de continguts que es poden difondre massivament a la xarxa. De fet, estem en plena evolució de l'Internet tradicional a l'Internet 2.0 o 3.0; l'Internet que trenca amb les figures d'emissor i de receptor; l'Internet que crea infraestructura per tal que la societat generi contingut.

Clark, Joshua; Pan, Rosalind. Strategic mobile library development, a report from University College Dublin Library, Ireland http://anltc.conul.ie/wp-content/uploads/2010/01/ANLTC_SWETS-REPORT-2012.pdf [Consulta 28/10/2014]

El títol del post té la seva segona lectura: estarem d'acord en l'ús cada vegada més estès de tauletes i telèfons intel·ligents o smartphones i que per tant els continguts i serveis que ofereixen les biblioteques han d'"arribar" a aquestes pantalles de mida reduïda.

Com arribar-hi? Mobile o APP? I dels tipus d'APP, quin? ufff, la resposta no és fàcil però consulteu l'informe.

És probable que estigui equivocat, però crec que les biblioteques hauríem d'optar per l'opció del disseny web adaptable per algunes raons:

1. En general les APPs natives, serveixen per realitzar tan sols una activitat: AirPAC d'Innovative serveix per realitzar les tasques clàssiques d'un OPAC, EBSCOHost per accedir a les seves bases de dades o Wattpad per a la lectura d'ebooks. Veig impossible incloure en una APP tota l'oferta de continguts i serveis d'una biblioteca. Encara que, una alternativa pot ser diferents APPs.
2. Com destaca l'informe: per cada actualització de iOS, Android etc. haurem de revisar, validar i si és el cas actualitzar l'APP i qualsevol millora o modificació implica "pujar" a la botiga d'aplicacions amb el cost associat.
3. Per no parlar d'usuaris amb sistemes operatius "menys populars" com Windows, Blackberry o Firefox per les que una biblioteca no s'escaparia que el seu portal s'hagi d'adaptar als navegadors de tauletes i smartphones.