European Commission (2011). Commission Recommendation of 27 October 2011 on the digitisation and online accessibility of cultural material and digital preservation (2011/711/UE). <http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=OJ:L:2011:283:0039:0045:EN:PDF> [Consulta: 18/02/2015]

European Commission (2014). Implementation of Commission Recommendation on the digitisation and online accessibility of cultural material and digital preservation: progress report 2011-2013: working document (sep 2014). <https://ec.europa.eu/digital-agenda/sites/digital-agenda/files/Council%27s%20conclusions_0.pdf> [Consulta: 18/02/2015]

Ningú no guanya la Comissió Europea a l'hora de produir informes. En el nostre sector, la secció de Digital Culture de la Digital Agenda for Europe --part de l'estratègia Europa 2020-- és una mina. Una declaració solemne encapçala la seva web: "Fer accessibles en línia les col·leccions de les biblioteques, museus, arxius i arxius audiovisuals d'Europa és un guany [win-win, en l'original] per la cultura, el creixement econòmic i la realització individual". I certament, ningú no pot dir que hi hagi hagut deixadesa de funcions en la producció d'informes, recomanacions i avaluacions que avalen aquesta difícil missió, atès el rol de la Comissió com acompanyadora i inspiradora d'accions per fer accessibles les col·leccions de les institucions de la memòria.

Mount, Dan. A Review of Public Library E-Lending Models. Brussel·les/La Haia: Civic Agenda EU, desembre 2014. 104 p. + Supplement E-book lending models in Flanders and the Netherlands in context: perspectives for the future. 12 p. Disponible a: <http://www.lmba.lt/sites/default/files/Rapporten-Public-Library-e-Lending-Models.pdf> [Consulta: 10/02/2015]

Bibliografia dels anteriors articles sobre aquest tema al Bdig

Ens trobem davant de l'estudi de benchmarking sobre préstec digital a les biblioteques públiques més detallat i actualitzat fins ara, tot esperant la propera publicació d'un benchmarking internacional del consultor Javier Celaya a Dosdoce. El treball, fruit d'un encàrrec conjunt dels Ministeris de Cultura de Flandes i dels Països Baixos, pretén aportar llum a les estratègies que en aquesta matèria estan impulsant els respectius governs. Una de les conclusions que se n'extreu és que tant el sistema de préstec digital holandès com el flamenc estan dins dels més eficients d'Europa.

Els països analitzats són: Europa: Txèquia, Estònia, Dinamarca, Bèlgica-Flandes, França, Findlàndia, Alemanya, Països Baixos, Noruega, Eslovènia, Espanya, Suècia, Regne Unit, País de Gal·les. Nord-Amèrica: Califòrnia, Massachussets, Quebec.

Anglada, Lluís; González Copeiro del Villar, Cristina; Rico-Castro, Pilar (coords.) (2014). Recomendaciones para la implementación del artículo 37 Difusión en Acceso Abierto de la Ley de la Ciencia, la Tecnología y la Innovación. Madrid: FECYT. 26 p. Disponible en: <http://recolecta.fecyt.es/sites/default/files/contenido/documentos/Implantacion_Art37_AccesoAbierto.pdf>. [Consulta: 02/02/2015].

Des de les declaracions de Budapest, Bethesda i Berlín, fins a la progressiva generalització de polítiques institucionals sobre l'accés obert, a tot el món han transcorregut més de deu anys i el camí que no ha estat fàcil. Tot i que s'han anat marcant èxits de diferents magnituds que han anat conduint, entenc que de manera irrevocable, a la consolidació de l'accés obert com a model alternatiu de comunicació científica. Potser aquesta expressió grandiloqüent a Espanya hauria de ser matisada, però en qualsevol cas són molts els passos donats, per treballar en l'èxit de l'Open Access. Un dels més significatius va ser la consagració d'un article de la Llei de la Ciència la Tecnologia i la Innovació dedicat en exclusiva a l'accés obert. L'article 37 titulat Difusió en accés obert però, i més concretament la seva aplicació, ha generat no pocs dubtes en els diferents actors implicats.