Es subestima la gravetat i durada de l’abstinència dels antidepressius, segons un estudi

Més del 50% de les persones que deixen de prendre medicació antidepressiva experimenten com a conseqüència símptomes d’abstinència; d’aquestes, aproximadament el 46% les qualifiquen com “efectes greus”.

Aquesta és una de les conclusions d’un estudi dut a terme per investigadors britànics sota el títol A systematic review into the incidence, severity and duration of antidepressant withdrawal effects: Are guidelines evidence-based ?, amb la finalitat de determinar l’adequació de les directrius de les guies de pràctica clínica americana i britànica sobre depressió, relatives a la incidència, severitat i durada dels efectes d’abstinència secundaris a la retirada de la medicació antidepressiva.

Segons manifesten els autors de la investigació, les actuals guies de l’Associació Americana de Psiquiatria (American Psychiatric Association) i de l’Institut Nacional d’Excel·lència per a la Salut i les Cures (NICE-National Institute for Health and Care Excellence), estableixen que els símptomes d’abstinència d’aquesta medicació són “autolimitats”, i solen durar entre una i dues setmanes.

Per avaluar l’adequació d’aquesta afirmació, van emprendre una revisió sistemàtica de la literatura existent al voltant d’aquest tema. Després d’analitzar les dades, van detectar que els símptomes d’abstinència apareixien en el 56% dels casos en què es deixava de prendre els antidepressius. Entre aquelles persones que van experimentar els efectes de l’abstinència, el 46% va qualificar els símptomes d’extrema severitat.

Els resultats van mostrar també contradiccions pel que fa a les directrius de les guies clíniques relatives a l’abstinència, trobant una proporció significativa de persones que van reportar aquest tipus de símptomes durant més de dues setmanes, i fins i tot al llarg de diversos mesos.

Els autors de l’estudi conclouen posant en relleu la transcendència d’actualitzar amb urgència les directrius de les guies de Pràctica Clínica de Regne Unit i EUA, ja que “estan clarament en desacord amb l’evidència sobre la incidència, la gravetat i la durada de l’abstinència dels antidepressius “. Una situació que, si no canvia, pot comportar, en paraules dels autors, importants implicacions clíniques, entre elles, problemes en el diagnòstic de l’abstinència, una conseqüent prolongació de la presa d’antidepressius, prescripcions innecessàries d’aquesta medicació i, en general , una major taxa de prescripcions.

Així mateix, recomanen que els membres de l’equip de revisió que s’encarreguin d’aquestes actualitzacions no mantinguin cap tipus de relació amb la indústria farmacèutica, sent preferiblement professionals de la salut mental no mèdics, i que en aquest procés d’actualització, es tingui en compte la experiència de persones usuàries de medicació.

Font: Davies, J., Read, J. (in press). A systematic review into the incidence, severity and duration of antidepressant withdrawal effects: Are guidelines evidence-based ?. Addictive Behaviors (in press). Disponible en línia a: https://doi.org/10.1016/j.addbeh.2018.08.027

Nota: article original publicat a infocop.es via @lasdrogasinfo