CONVERSES 2015-2017
CA
Les converses son un espai obert de diàleg on una o vàries persones comparteixen els seus coneixements amb un públic divers.
ES
Las converses son un espacio abierto de diálogo donde una o varias personas comparten su conocimiento con un público diverso.
EN
Converses are an open space for dialogue where one or several people share their knowledge with a diverse audience.
ARQUEOVITIS SCCL: Com neix una cooperativa lligada al patrimoni arqueològic
22 de març de 2017, a les 19h
On: Seminari de Prehistòria (1r pis). Facultat de Geografia i Història. Carrer Montalegre 6, Barcelona. Veure mapa.
Ponent: Mireia Sabaté
CA
ArqueoVitis SCCL neix com a primera cooperativa amb la condició d’iniciativa social i sense ànim de lucre, destinada a donar serveis de caire científic i divulgatiu sobre el patrimoni arqueològic, cercant la convivència amb els agents socials de l’entorn i la possibilitat d’ajudar el jovent a créixer formativa i laboralment en aquest sector.
L’objectiu general de la cooperativa és ampliar i fomentar el coneixement del patrimoni històric des del treball social i comunitari amb la gent de l’entorn, oferint així la possibilitat de crear identitats col·lectives al voltant del llegat patrimonial així com recursos econòmics, tant per als agents econòmics ja existents en el territori, com per a futures iniciatives.
El grup que ha fet néixer aquest projecte es compon de diferents professionals dins el sector de la recerca científica, de l’educació social i de la divulgació i comunicació, que des de fa anys han treballat en diferents projectes lligats al patrimoni i a la seva socialització. La recerca i la divulgació al jaciment ibèric de la Font de la Canya (Avinyonet del Penedès), ha estat el nexe que els ha unit i animat a crear aquesta cooperativa.
La reinserció i formació de joves no formats; la conscienciació i educació social en la revalorització del llegat històric; la conservació dels béns històric-artístics; la recerca científica i assessorament històric; així com l’aproximació el patrimoni a tota la comunitat, ha estat el que ha ocupat professionalment als socis fundadors .d’aquest nou projecte cooperativista.
Ponent: Mireia Sabaté. Llicenciada en Belles Arts, especialitzada en conservació i restauració, per la Universitat de Barcelona el 2010; Graduada en Arqueologia per la Universitat Autònoma de Barcelona el 2014; i Màster en Direcció de Projectes de Conservació i Restauració per la Universitat de Barcelona el 2016.
ES
ArqueoVitis SCCL nace como la primera cooperativa con la condición de iniciativa social y sin ánimo de lucro, destinada a dar servicios de tipo científico y divulgativo sobre el patrimonio arqueológico, acercando la convivencia con los agentes sociales del entorno y la posibilidad de ayudar a los jóvenes a crecer formativa y laboralmente en este sector.
El objetivo general de la cooperativa es ampliar y fomentar el conocimiento del patrimonio histórico desde el trabajo social y comunitario con la gente del entorno, ofreciendo la posibilidad de crear identidades colectivas en torno al legado patrimonial así como los recursos económicos, tanto para los agentes económicos ya existentes en el territorio como para futuras iniciativas.
El grupo que ha hecho nacer este proyecto se compone de distintos profesionales dentro del sector de la investigación científica, educación social, divulgación y comunicación, que desde hace años trabajan en distintos proyectos ligados al patrimonio y a su socialización. La investigación y la divulgación del yacimiento ibérico de “La Font de la Canya” (Avinyonet del Penedès), ha sido el nexo que les ha unido y animado a crear esta cooperativa.
La re-inserción y formación de jóvenes no formados, la concienciación y educación social en la revalorización del legado histórico; la conservación de los bienes histórico artísticos; la investigación científica y el asesoramiento histórico; así como la aproximación al patrimonio y a toda la comunidad, ha sido lo que ha ocupado profesionalmente a los socios fundadores de este nuevo proyecto cooperativista.
Ponente: Mireia Sabaté. Licenciada en Bellas Artes, especializada en conservación y restauración, por la Universidad de Barcelona en 2010; Graduada en Arqueología por la Universidad Autónoma de Barcelona en 2014 y Máster en Dirección de proyectos de coservación y restauración por la Universidad de Barcelona en 2016.
Restauració i comunitat: el cas de les comunitats Mayas del Yucatán (Mèxic)
22 de març de 2017, a les 19h
On: Seminari de Prehistòria (1r pis). Facultat de Geografia i Història. Carrer Montalegre 6, Barcelona. Veure mapa.
Ponent: Natalia Hernández Tangarife
CA
Aquesta conversa es basarà en la relació que té el patrimoni cultural amb diferents actors socials; d’una banda, la relació que té amb aquells que ho doten de significat, i per un altre, la relació que les institucions governamentals tenen amb aquest i la relació que construïm els qui ho estudiem. En aquest cas específic s’abordarà la relació entre el patrimoni cultural de les comunitats “mayas” de Yucatán, el Institut Nacional d’Antropologia i Història de Mèxic –INAH- i els restauradores-conservadors que treballem en el INAH Yucatán i que generen projectes de conservació-restauració de béns mobles existents en aquests pobles.
El context històric d’aquestes comunitats indígenes denota l’exclusió cultural a la qual han estat sotmeses i que ha causat una transformació social i cultural que ha accentuat la pèrdua cultural d’aquestes comunitats en deixar de costat els seus coneixements i sabers per incorporar-se a una societat moderna i global. Es contrasta aquest fet amb el reconeixement dels drets culturals de les comunitats indígenes, vistes com a patrimoni cultural de la humanitat i en els quals es destaca la necessitat de fer partícips a les comunitats en la utilització, ús de la seva memòria i sistemes culturals, aspectes que es determinen com a propulsors de desenvolupament social, cohesió social i benestar social. En aquest sentit: Com generar una intervenció equilibrada entre les accions per conservar el patrimoni cultural i la dimensió social que ho circumda que potenciï els seus sistemes culturals i la seva identitat en aquest món global?
Ponent: Natalia Hernández Tangarife
Conservadora-Restauradora del Institut Nacional d’Antropologia i Història de Mèxic del Centre INAH Yucatán. Treballa amb vàries restauradores que conformen la Secció de Conservació i Restauració d’aquest centre, i el seu objectiu és la conservació del patrimoni arqueològic i històric de l’Estat de Yucatán (béns mobles i immobles per destinació). Els seus projectes es relacionen directament amb la intervenció d’aquests béns, sota els quals aborden la socialització i participació amb les comunitats indígenes on s’insereixen. Cursa actualment la DT. d’Antropologia Urbana, Migracions i Intervenció Social de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.
ES
Esta conversación se basará en la relación que tiene el patrimonio cultural con distintos actores sociales; por un lado, la relación que tiene con aquellos que lo dotan de significado, y por otro, la relación que las instituciones gubernamentales tienen con éste y la relación que construimos quienes lo estudiamos. En este caso en específico se abordará la relación entre el patrimonio cultural de las comunidades mayas de Yucatán, el Instituto Nacional de Antropología e Historia de México –INAH- y los restauradores-conservadores que trabajamos en el INAH Yucatán y que generamos proyectos de conservación-restauración de bienes muebles existentes en estos pueblos.
El contexto histórico de estas comunidades indígenas denota la exclusión cultural a la que han sido sometidas y que ha causado una transformación social y cultural que ha acentuado la pérdida cultural de estas comunidades al dejar de lado sus conocimientos y saberes para incorporarse en una sociedad moderna y global. Se contrasta este hecho con el reconocimiento de los derechos culturales de las comunidades indígenas, vistas como patrimonio cultural de la humanidad y en los cuales se destaca la necesidad de hacer partícipes a las comunidades en el manejo, uso de su memoria y sistemas culturales, aspectos que se determinan como propulsores de desarrollo social, cohesión social y bienestar social. En este sentido ¿Cómo generar una intervención equilibrada entre las acciones para conservar el patrimonio cultural y la dimensión social que lo circunda que potencie sus sistemas culturales y su identidad en este mundo global?
Ponente: Natalia Hernández Tangarife
Conservadora-Restauradora del Instituto Nacional de Antropología e Historia de México del Centro INAH Yucatán. Trabaja allí con varias las restauradoras que conforman la Sección de Conservación y Restauración de este centro, y su objetivo es la conservación del patrimonio arqueológico e histórico del Estado de Yucatán (bienes muebles e inmuebles por destino). Sus proyectos se relacionan directamente con la intervención de estos bienes bajo los cuales abordan la socialización y participación con las comunidades indígenas donde se insertan. Cursa actualmente la MA de Antropología Urbana, Migraciones e Intervención Social de la Universtitat Rovira i Virgili de Tarragona.
Exercici de la propietat privada sobre els immobles del patrimoni cultural. Propietat sobre Machupicchu i la història d’un desacord.
22 de febrer de 2017, a les 19h
On: Seminari de Prehistòria (1r pis). Facultat de Geografia i Història. Carrer Montalegre 6, Barcelona. Veure mapa.
Ponent: Dr. Juansebastián Velásquez Peláez
CA
Machupicchu com a Patrimoni Històric i Cultural de la humanitat ha anat guanyant importància en el sistema internacional de protecció del Patrimoni Cultural al món convertint-se d’alguna manera en un referent de l’eficiència tuitiva sobre els béns per part dels Estats nacionals.
Malgrat els diferents nivells tutelars estesos sobre el monument i de les polítiques de conservació, s’ha deslligat una perillosa controvèrsia que posa en dubte la propietat de l’immoble. Existeixen diversos processos judicials que discuteixen la titularitat propietària sobre Machupicchu, aquestes controvèrsies segurament seran resoltes utilitzant el poder gairebé omnipotent de l’Estat modern, però no es pot deixar de banda el debat de fons respecte de l’exercici de propietat sobre immobles integrants del patrimoni Cultural.
Aquesta circumstància ens porta a reflexionar fonamentalment respecte de l’ontologia legislativa del Patrimoni Cultural i al nivell de vigència del modern dret de propietat com a mecanisme repartidor de la riquesa.
Ponent: Dr. Juansebastián Velásquez Peláez (Profesor de Historia del Derecho en la Universidad Privada de San Martín de Porres y de Derecho Civil en el posgrado de la Universidad Nacional de San Antonio Abad del Cusco).
ES
Machupicchu como Patrimonio Histórico y Cultural de la humanidad ha ido ganando importancia en el sistema internacional de protección del Patrimonio Cultural en el mundo convirtiéndose de alguna manera en un referente de la eficiencia tuitiva sobre los bienes de parte de los Estados nacionales.
A pesar de los varios niveles tutelares extendidos sobre el monumento y de las políticas de conservación se ha desatado una peligrosa controversia que pone en discusión la propiedad del inmueble. Existen varios procesos judiciales que discuten la titularidad propietaria sobre Machupicchu, dichas controversias seguramente serán resueltas utilizando el poder casi omnímodo del Estado moderno, pero no puede soslayarse un debate de fondo respecto del ejercicio de propiedad sobre inmuebles integrantes del patrimonio Cultural.
Esta circunstancia nos lleva a reflexionar fundamentalmente respecto de la ontología legislativa del Patrimonio Cultural y al nivel de vigencia del moderno derecho de propiedad como mecanismo repartidor de la riqueza.
Ponente: Dr. Juansebastián Velásquez Peláez (Profesor de Historia del Derecho en la Universidad Privada de San Martín de Porres y de Derecho Civil en el posgrado de la Universidad Nacional de San Antonio Abad del Cusco).
Imaginaris turístics deshumanitzats al medi rural asturià: una reflexió crítica des de l’Arqueologia del Paisatge
15 de febrer de 2017, a les 19h
On: Seminari de Prehistòria (1r pis). Facultat de Geografia i Història. Carrer Montalegre 6, Barcelona. Veure mapa.
Ponent: David González Álvarez (UCM)
CA
Com en altres zones rurals de l’Estat espanyol, el medi rural asturià travessa des de fa diverses dècades una situació preocupant de crisi en termes demogràfics, socials i econòmics. En aquest marc, el turisme rural i natural va emergir a la fi del segle XX com una esperança per a la reactivació econòmica d’aquestes zones, per la qual cosa el govern autonòmic asturià va iniciar un esforç important per promocionar el turisme rural. Amb aquest objectiu, naixia fa ja 30 anys la campanya de promoció turística «Astúries, Paradís Natural».
Les agències oficials de turisme van construir una narrativa centrada en enaltir els valors naturals i paisatgístics d’aquesta terra, fins a convertir els eslògans i discursos referits a aquestes campanyes en veritables icones lligades a Astúries que van ser reconeguts i interioritzats pels visitants i habitants d’aquest territori. Amb aquest marc de partida, i servint-nos dels resultats de recerques desenvolupades en el marc de l’Arqueologia del Paisatge, la presentació discutirà els efectes d’aquestes visions naturalistes i estàtiques dels paisatges asturians en les percepcions del medi rural asturià per part del públic.
En aquest sentit, plantejarem com l’extensió d’aquests “imaginaris turístics” ha contribuït a naturalitzar certes visions dels paisatges culturals asturians que consoliden la subalternizació de les comunitats rurals asturianes. A més, valorarem la capacitat que les recerques arqueològiques i les lectures diacròniques dels paisatges asturians podrien tenir com a sustentació de narratives més comprensives amb l’important paper desenvolupat per les famílies camperoles en la gestió dels paisatges culturals.
ES
Como en otras zonas rurales del Estado español, el medio rural asturiano atraviesa desde hace varias décadas una situación preocupante de crisis en términos demográficos, sociales y económicos. En este marco, el turismo rural y de naturaleza emergió a finales del siglo XX como una esperanza para la reactivación económica de estas zonas, por lo que el gobierno autonómico asturiano inició un esfuerzo importante por promocionar el turismo rural. Con este objetivo, nacía hace ya 30 años la exitosa campaña de promoción turística «Asturias, Paraíso Natural».
Las agencias oficiales de turismo construyeron una exitosa narrativa centrada en ensalzar los valores naturales y paisajísticos de esta tierra, hasta convertir los eslóganes y discursos referidos a estas campañas en verdaderos iconos ligados a Asturias que fueron reconocidos e interiorizados por los visitantes y habitantes de este territorio. Con este marco de partida, y sirviéndonos de los resultados de investigaciones desarrolladas en el marco de la Arqueología del Paisaje, la presentación discutirá los efectos de estas visiones naturalistas y estáticas de los paisajes asturianos en las percepciones del medio rural asturiano por parte del público.
En este sentido, plantearemos cómo la extensión de estos “imaginarios turísticos” ha contribuido a naturalizar ciertas visiones de los paisajes culturales asturianos que consolidan la subalternización de las comunidades rurales asturianas. Además, valoraremos la capacidad que las investigaciones arqueológicas y las lecturas diacrónicas de los paisajes asturianos podrían tener como sostén de narrativas más comprensivas hacia el relevante papel de las familias campesinas en la gestión de los paisajes culturales.
Tell Lashkir: arqueologia a 85 km. de Mossul
25 de gener de 2017, a les 19h
On: Seminari de Prehistòria (1r pis). Facultat de Geografia i Història. Carrer Montalegre 6, Barcelona. Veure mapa.
Xerrada dirigida per la Dra. Margarita Díaz-Andreu i la Dra. Apen Ruiz, amb els ponents: Roger Alcàntara Fors, Ricard Arnaiz Guiu, Adrià Breu Barcons i Quim Sisa López de Pablo
Grup de Recerca en Arqueologia del Mediterrani i Proper Orient (GRAMPO)
CA
Tell Lashkir és un jaciment situat a les afores de la ciutat d’Erbil, capital del Kurdistan iraquià. Entre 2015 i 2016 un equip del GRAMPO hi va desenvolupar dues intervencions arqueològiques emmarcades en un projecte d’investigació desenvolupat conjuntament amb la Universitat de Salahaddin i la Direcció General d’Antiguitats del Kurdistan. Es presenten les experiències viscudes fruit d’aquesta cooperació i del desenvolupament d’aquestes activitats en una zona envoltada per una guerra en actiu i de gran repercussió en els mitjans de comunicació.
Links:
GRAMPO http://grupsderecerca.uab.cat/grampo/en
Twitter GRAMPO https://twitter.com/GRAMPOUAB
ES
Tell Lashkir es un yacimento situado a las afueras de la ciudad de Erbil, capital del Kurdistán iraquí. Entre 2015 y 2016 un equipo del GRAMPO desarrolló dos intervenciones arqueológicas dentro de un proyecto conjunto con la Universidad de Salahaddin y la Dirección General de Antigüedades del Kurdistán. Se presentarán experiencias vividas como fruto de esta cooperación y del desarrollo de estas actividades en una zona rodeada por una guerra en activo y con gran repercusión en los medios.
Links:
GRAMPO http://grupsderecerca.uab.cat/grampo/en
Twitter GRAMPO https://twitter.com/GRAMPOUAB
El valor del patrimoni a l’àmbit escolar: aprenentages, inclusió i ciutadania
30 de novembre de 2016, a les 19h
Lugar: Seminari de Prehistòria (1r pis). Facultat de Geografia i Història. Carrer Montalegre 6, Barcelona. Veure mapa.
Ponent: Paloma González Marcén (UAB)
CA
El valor del patrimoni a l’àmbit escolar: aprenentages, inclusió i ciutadania; xerrada dirigida per Margarita Díaz-Andreu i Apen Ruiz amb Paloma González Marcén (CEPAP-UAB. Proyecto INNOVARCH)
ES
El valor del patrimonio en el ámbito escolar: aprendizajes, inclusión y ciudadanía; charla dirigida por Margarita Díaz-Andreu y Apen Ruiz con Paloma González Marcén (CEPAP-UAB. Proyecto INNOVARCH)
Taula Rodona: “Smarts Cities, Smart Heritage: Propostes des de de Tarragona”
4 de maig de 2016, a les 18h
On: Seminari de Prehistòria (1r pis). Facultat de Geografia i Història. Carrer Montalegre 6, Barcelona. Veure mapa..
Participantes: Begoña Florida Eseberri, Santiago José Castellà, Joan Menchon, Sergi Lozano
CA
En aquesta conversa ens parlaran de quines son les propostes que des de el patrimoni de Tarragona es poden fer o s’estan fent per contribuir al desenvolupament de “smart cities.”
ES
En esta conversación los participantes de la mesa redonda hablarán de cuales son las propuestas que desde el patrimonio de Tarragona se pueden hacer o se están haciendo para contribuir al desarrollo de “smart cities.”
Vulnerabilitat del patrimoni cultural i participació ciutadana a l’oest de França i Catalunya
6 de abril de 2016, a les 19h
On: Seminari de Prehistòria (1r pis). Facultat de Geografia i Història. Carrer Montalegre 6, Barcelona. Veure mapa.
Ponent: Pau Olmos Benlloch
CA
Presentem en aquesta xerrada els principals resultats de la nostra experiència entre 2013 i 2015 a la Bretanya francesa, on hem tingut l’ocasió de dirigir el projecte ALeRT de ciència participativa, sobre els problemes d’erosió al litoral i l’impacte en la conservació del patrimoni arqueològic. Durant aquest temps hem posat en marxa una xarxa d’observadors del patrimoni litoral amenaçat, mitjançant la formació de voluntaris i la creació d’una metodologia adaptada. En aquest moments, a Catalunya, estem desenvolupant un projecte similar, amb l’objectiu de fer en primera instància un estat sanitari dels principals riscos que afecten al patrimoni arqueològic altimontà (allaus, esllavissades, canvis en la ramaderia, pressió antròpica, etc) i, en darrera instància, a partir de la creació d’una metodologia d’avaluació de la vulnerabilitat, produir eines de gestió destinades a les comunitats locals i els usuaris de la muntanya, per tal de protegir i donar a conèixer aquest patrimoni sovint ignorat.
Biografia: Llicenciat en Història de l’Art per la Universitat de València (2004) i doctor en Arqueologia per la Universitat Rovira i Virgili (2010). El seu treball doctoral es va centrar en l’estudi dels patrons mètrics arquitectònics i urbanístics del món ibèric entre els segles V-II aC, sota la direcció de Carme Belarte Franco (ICREA-ICAC). Especialista en arquitectura protohistòrica a l’àrea de Catalunya i el País Valencià, ha participat en diversos projectes de recerca a Catalunya, on ha codirigit les excavacions al conjunt arqueològic de Sebes (Flix, Tarragona), així com a Tunísia (Althiburos). Entre 2013 i 2015 va ser investigador postdoctoral en el Centre de Recherche en Archéologie, Archéosciences, Histoire UMR 6566 de la Universitat de Rennes 1-CNRS, on va treballar la problemàtica de l’ocupació del litoral en el marc del projecte europeu Arch-Manche Archaeology, Art and Coastal Heritage Interreg IV A i va ser responsable del projecte ALeRT (Archéologie Littoral et Réchauffement Terrestre) sobre l’erosió del patrimoni arqueològic litoral a l’oest de França. En l’actualitat desenvolupa la seva recerca a l’ICAC amb un contracte postdoctoral Juan de la Cierva (MINECO), per tal de portar a terme un projecte sobre modelització de l’erosió del patrimoni arqueològic pirinenc i la integració de la societat en l’observació d’aquesta vulnerabilitat.
ES
Pau Olmos presenta en esta charla los principales resultados de su experiencia entre 2013 y 2015 en la Bretaña francesa, donde tuvo la ocasión de dirigir el proyecto ALeRT de ciencia participativa, sobre los problemas de erosión al litoral y el impacto en la conservación del patrimonio arqueológico. Durante este tiempo puso en marcha una red de observadores del patrimonio litoral amenazado, mediante la formación de voluntarios y la creación de una metodología adaptada. En estos momentos, se encuentra desarrollando en Cataluña un proyecto similar, con el objetivo de hacer en primera instancia un estado sanitario de los principales riesgos que afectan al patrimonio arqueológico altimontà (aludes, desprendimientos, cambios en la ganadería, presión antrópica, etc) y, en última instancia, a partir de la creación de una metodología de evaluación de la vulnerabilidad, producir herramientas de gestión destinadas a las comunidades locales y los usuarios de la montaña, para proteger y dar a conocer este patrimonio a menudo ignorado.
Biografía: Licenciado en Historia del Arte por la Universitat de València (2004) y doctor en Arqueología por la Universitat Rovira i Virgili (2010). Su trabajo doctoral se centró en el estudio de los patrones métricos arquitectónicos y urbanísticos del mundo ibérico entre los siglos V-II aC, bajo la dirección de Carme Belarte Franco (ICREA-ICAC). Especialista en arquitectura protohistórica en el área de Cataluña y el País Valenciano, ha participado en varios proyectos de investigación en Cataluña, donde ha codirigido las excavaciones al conjunto arqueológico de Sebes (Flix, Tarragona), así como en Túnez (Althiburos). Entre 2013 y 2015 fue investigador postdoctoral en el Centro de Recherche en Archéologie, Archéosciences, Histoire UMR 6566 de la Universidad de Rennes 1-CNRS, donde trabajó la problemática de la ocupación del litoral en el marco del proyecto europeo Arch-Manche Archaeology, Arte and Coastal Heritage Interreg IV A y fue responsable del proyecto ALeRT (Archéologie Littoral et Réchauffement Terrestre) sobre la erosión del patrimonio arqueológico litoral al oeste de Francia. En la actualidad desarrolla su investigación a la ICAC con un contrato postdoctoral Juan de la Cierva (MINECO), para llevar a cabo un proyecto sobre modelización de la erosión del patrimonio arqueológico pirenaico y la integración de la sociedad en la observación de esta vulnerabilidad.
Paisatge històric urbà: el patrimoni històric contingut o continent? El cas de Tarragona
17 de febrer de 2016, a les 19h
On: Seminari de Prehistòria (1r pis). Facultat de Geografia i Història. Carrer Montalegre 6, Barcelona. Veure mapa.
Ponent: Joan Menchon Bas
El Cerro Bilanero (Alhambra, C. Real). Un projecte d’arqueologia social sortit d’una colla de lunàtics. Gestió del patrimoni “bottom-up”.
20 de gener de 2016, a les 19h
On: Seminari de Prehistòria (1r pis), Facultat de Geografia i Història. Carrer Montalegre 6, Barcelona. Veure mapa.
Ponents: Gonzalo de Pedro Andrés, Ana Pastor Pérez
Història, experiència i paisatge
13 de maig de 2015, a les 18h
Lugar: Seminario de Prehistoria (1º piso), Facultad de Geografía e Historia. Calle Montalegre 6, Barcelona. Ver mapa.
Ponent: Ricard Martinez
CA
Arqueologia del Punt de Vista desenvolupa una sèrie de projectes basats en la Refotografia, que tracten sobre la percepció de l’actualitat a través de l’estudi i la recuperació de testimonis, documents i tecnologies d’èpoques anteriors.
Arqueologia del Punt de Vista aporta metodologia i pràctiques noves que vinculen els arxius i el patrimoni amb el ciutadà i l’actualitat, a través d’instal·lacions a l’espai públic i programes educatius. El format d’aquestes activitats i intervencions conté la força i l’eloqüència de les imatges observades allà on van succeir. Aquesta parella imatge/paisatge permet canalitzar un ampli rang de continguts, sempre a través de la pròpia experiència de l’observador.
ES
Arqueología del Punto de Vista desarrolla una serie de proyectos basados en la Refotografía, que tratan sobre la percepción de la actualidad a través del estudio y la recuperación de testigos, documentos y tecnologías de épocas anteriores.
Arqueología del Punto de Vista aporta metodología y prácticas nuevas que vinculan los archivos y el patrimonio con el ciudadano y la actualidad a través de instalaciones en el espacio público y programas educativos. El formato de estas actividades e intervenciones contiene la fuerza y la elocuencia de las imágenes observadas donde sucedieron. Esta pareja imagen-paisaje permite canalizar un amplio rango de contenidos, siempre a través de la propia experiencia del observador.
El Patrimoni Arqueològic: ¿El llegat dels Sentits?
25 de març de 2015, a les 18h
On: Seminari de Prehistòria (1r pis). Facultat de Geografia i Història. Carrer Montalegre 6, Barcelona. Ver mapa.
Ponents: Juana María Huélamo, Josep Maria Solias
CA
Quan es parla del sentit de la gestió del patrimoni històric i arqueològic i de les funcions que cal executar per a mantenir-lo (recerca, conservació, presentació, difusió), molts cops s’intueix la connotació de “problemàtic”. Excessives vegades cal salvar les restes del passat de les atzagaiades del futur i, fins i tot, quan parlem de la gestió urbanística dels monuments sembla que calgui salvar al futur de l’amenaça que li representen aquestes restes del passat.
Per això, des de KuanUm, pretenem anar més enllà de la història de pedres, d’herois i literats, no volem donar informació, volem TRANSMETRE SENSACIONS que deixin empremta a la gent més enllà del seu nivell de coneixement i que, d’aquesta manera, extreguin una informació que no obtindrien per mètodes més convencionals. Des d’una metodologia de treball rigorosa i científica pretenem fer arribar coneixements sobre el passat a persones de tot tipus: Per a totes volem tenir un nivell d’atenció adequat a les seves necessitats específiques i volem satisfer les seves expectatives a partir de treballar sobre un aspecte bàsic de tota la nostra espècie: ELS SENTITS.
ES
Cuando se habla del sentido de la gestión del patrimonio histórico y arqueológico y de las funciones que hay que ejecutar para mantenerlo (investigación, conservación, presentación, difusión), muchas veces se intuye la connotación de “problemático”. Excesivas veces hay que salvar los restos del pasado de los desatinos del futuro. Incluso, cuando hablamos de la gestión urbanística de los monumentos parece que haya que salvar el futuro de la amenaza que le representan estos restos del pasado.
Por ello, desde KuanUm, pretendemos ir más allá de la historia de piedras, de héroes y literatos, no queremos dar información, queremos TRANSMITIR SENSACIONES que dejen huella en la gente más allá de su nivel de conocimiento y que, de esta modo, extraigan una información que no obtendrían por métodos más convencionales. Desde una metodología de trabajo rigurosa y científica pretendemos hacer llegar conocimientos sobre el pasado a personas de todo tipo: Para todas queremos tener un nivel de atención adecuado a sus necesidades específicas y queremos satisfacer sus expectativas a partir de trabajar sobre un aspecto básico de toda nuestra especie: LOS SENTIDOS.
Converses this academic year
2020-2021
CONVERSES PASSADES
2019-2020
Pablo Alonso González y Eva Parga Dans, Esraa Fathy Alhadad, Leslie Zubieta Calvert, Sendy Ghirardi, Marina Skarpeti, Margarita Gómez Salas, Jaime Almansa Sánchez, Montserrat Villaverde.
2018-2019
Isidre Pastor i Batalla, Isbert Sabrine, Alexander Geurds, Cristina Vidal Lorenzo, David Buxens, Diana Sánchez, Antoni Martín i Oliveras, Camila Opazo-Sepúlveda.
2017-2018
Gustavo González, Integrants del C.R.A.S. (Lidia Boluda Terol, Lourdes López Martínez, Jesús Martín Alonso, Guillermo Palomero, Paloma Zarzuela), Bárbara Molina Neira, Apen Ruiz, Ana Pastor, Luz Gámiz, Elba Estrada Hernández.