CONVERSES 2025-2026
CAT
Les converses son un espai obert de diàleg on una o vàries persones comparteixen els seus coneixements amb un públic divers.
ES
Las converses son un espacio abierto de diálogo donde una o varias personas comparten su conocimiento con un público diverso.
EN
Converses are an open space for dialogue where one or several people share their knowledge with a diverse audience.
Evaluar para proteger: hacia una gestión integral del patrimonio arqueológico
Presenta: Dr. Pedro Francisco Méndez Guerra
Profesor asociado en la Universidad de Las Palmas de Gran Canaria
16 de setembre 2026 /16 de Septiembre de 2026, 18:00 h (CEST)
CAT
El patrimoni arqueològic no només conserva els vestigis materials del passat, sinó que també planteja interrogants directes a les societats contemporànies sobre la seva capacitat per investigar, protegir i transmetre l’herència rebuda. En un context caracteritzat per la pressió urbanística, el turisme, la transformació del territori i els riscos ambientals, la gestió dels jaciments arqueològics esdevé una prioritat en els àmbits científic, cultural i social.
En contraposició a una visió reduccionista de l’arqueologia centrada únicament en l’excavació, és fonamental considerar totes les etapes posteriors a la descoberta: la documentació rigorosa, la conservació del bé, la seva protecció davant d’amenaces externes, l’elaboració de discursos interpretatius sòlids i la seva obertura responsable a la ciutadania. Només des d’aquesta perspectiva integral és possible concebre el patrimoni arqueològic com un recurs dinàmic, capaç de generar coneixement, identitat, formació i compromís social.
Mitjançant l’anàlisi comparativa de diversos enclavaments d’Espanya i Portugal, es proposa un model de valoració patrimonial fonamentat en paràmetres quantificables, que permet avaluar amb més objectivitat l’eficàcia de les intervencions realitzades. L’objectiu no és reduir la complexitat del patrimoni a un valor percentual, sinó disposar d’una eina que faciliti la identificació de fortaleses, la detecció de mancances i l’orientació de les decisions tècniques i institucionals.
La protecció jurídica o la simple obertura al públic no garanteixen, per si soles, una gestió adequada. El principal repte consisteix a desenvolupar models integrals, sostenibles i avaluables que assegurin la conservació futura dels béns arqueològics i, alhora, reforcin la seva funció social com a llegat compartit.
ES
EN
Archaeological heritage not only preserves the material remains of the past but also raises fundamental questions for contemporary societies about their ability to investigate, protect, and transmit this inherited legacy. In a context shaped by urban development pressures, tourism, landscape transformation, and environmental risks, the management of archaeological sites has become a priority in scientific, cultural, and social spheres.
In contrast to a reductionist view of archaeology focused solely on excavation, it is essential to consider all the stages that follow discovery: rigorous documentation, conservation of the site, protection against external threats, the development of sound interpretative narratives, and its responsible presentation to the public. Only through this integrated perspective can archaeological heritage be understood as a dynamic resource capable of generating knowledge, fostering identity, supporting education, and encouraging social engagement.
Drawing on a comparative analysis of several archaeological sites in Spain and Portugal, this presentation proposes a heritage assessment model based on quantifiable parameters that enables a more objective evaluation of the effectiveness of management interventions. The aim is not to reduce the complexity of heritage to a percentage score, but rather to provide a practical tool for identifying strengths, detecting shortcomings, and informing technical and institutional decision-making.
Neither legal protection nor public access alone can guarantee effective heritage management. The main challenge lies in developing integrated, sustainable, and measurable management models that ensure the long-term conservation of archaeological assets while strengthening their social role as a shared cultural legacy.
Turismo y Patrimonio Mundial: Un Análisis del Visitante a las Obras de Antoni Gaudí
Presenta: Valentina Valiente Arizmendi
Departament d’Història i Arqueologia, Universitat de Barcelona
7 de juliol 2026 /7 de julio de 2026, 18:00 h (CEST)
CAT
ES
EN
Behind Selection: The commercial use of the Chinese Neolithic Yangshao Culture in contemporary liquor branding
Convidada/Invitada: Dra. Shiting Lin
Department of Archaeology, University of Cambridge
5 de Maig 2026 /5 de Mayo de 2026, 12:00 h (CEST)
CAT
Tot i que la prehistòria i l’arqueologia poden semblar allunyades de la vida pública contemporània, cada vegada es fan més visibles a través de logotips de marques, anuncis i productes de consum, on el patrimoni interactua amb les pràctiques de branding. Mitjançant aquest procés, el patrimoni és narrat, materialitzat, recontextualitzat i difós en la vida quotidiana, fet que pot modelar la comprensió pública del passat. Això planteja preguntes sobre com es seleccionen determinats elements patrimonials i quins efectes poden tenir aquestes pràctiques de marca. Aquesta ponència examina el cas de Yangshao Liquor, una marca xinesa que recorre a la Cultura Yangshao del Neolític (ca. 5.000–7.000 BP) en les seves estratègies de branding. Mitjançant l’anàlisi de les connexions entre la marca i aquest patrimoni arqueològic, aquest treball estudia les formes estratègiques en què el patrimoni es transforma en representacions comercialitzables, així com la manera en què aquests esforços de branding comuniquen informació patrimonial al públic i influeixen en la construcció dels valors patrimonials.
ES
Aunque la prehistoria y la arqueología puedan parecer alejadas de la vida pública contemporánea, cada vez son más visibles a través de logotipos de marcas, anuncios y productos de consumo, donde el patrimonio interactúa con las prácticas de branding. Mediante este proceso, el patrimonio es narrado, materializado, recontextualizado y difundido en la vida cotidiana, moldeando potencialmente la comprensión pública del pasado. Esto plantea preguntas sobre cómo se seleccionan determinados elementos patrimoniales y qué efectos pueden tener estas prácticas de marca. Esta ponencia examina el caso de Yangshao Liquor, una marca china que recurre a la Cultura Yangshao del Neolítico (ca. 5.000–7.000 BP) en sus estrategias de branding. A través del análisis de las conexiones entre la marca y este patrimonio arqueológico, el trabajo estudia las formas estratégicas en que el patrimonio se transforma en representaciones comercializables, así como la manera en que estos esfuerzos de branding comunican información patrimonial al público e influyen en la construcción de valores patrimoniales.
EN
While prehistory and archaeology may appear distant from contemporary public life, they are increasing made visible through brands logos, advertisements, and consumer products, where heritage interacts with branding practices. Through this process, heritage is narrated, materialised, recontextualised, and circulated into everyday life, potentially shaping public understandings of the past. This raises questions about how particular elements of heritage are selected and what effects such branding practices may have. This talk examines the case of Yangshao Liquor, a Chinese brand that draws on the Neolithic Yangshao Culture (c. 5,000-7,000 BP) in its branding strategies. By tracing the connections between the brand and this archaeological heritage, this paper analyses the strategic ways in which heritage is transformed into marketable representations, and how such branding efforts communicate heritage information to the public and influence the construction of heritage values.
El tratamiento del patrimonio mundial desde una aproximación basada en personas
Convidada/Invitada: Dra. Alicia Castillo Mena
Catedrática del departamento de Prehistoria, Historia Antigua y Arqueología de la Universidad Complutense de Madrid (UCM)
5 de Març 2026 /5 de Marzo de 2026, 18:00 h (CEST)
CAT
És ben conegut que la Convenció del Patrimoni Mundial ha tingut tradicionalment un enfocament predominantment material a l’hora de considerar els llocs patrimonials. Tanmateix, més enllà dels valors immaterials que es poden associar a aquests béns reconeguts per la UNESCO, és innegable la profunda relació i els efectes que aquestes declaracions internacionals generen sobre les comunitats locals i sobre les persones que els visiten.
Des del discurs oficial —impulsat tant per la teoria crítica sobre els processos de patrimonialització i les seves conseqüències com per la mateixa pràctica de gestió— hi ha nombroses referències a la importància de vincular les persones amb aquests llocs. Aquestes consideracions s’han anat accentuant amb els anys tant en la doctrina patrimonial com en les directrius pràctiques de la mateixa Convenció, especialment des de 2007.
Però, com es posa en pràctica una aproximació centrada en les persones en l’àmbit del Patrimoni Mundial? Com es poden superar els desafeccionaments generats entre les declaracions i la visió formal dels llocs, i la societat civil o les comunitats indígenes?
A través d’aquesta xerrada es revisaran aportacions documentals, teòriques i normatives, i s’exploraran mètodes i casos d’estudi de llocs declarats en què el grup de recerca Gestión del Patrimonio Cultural de la Universidad Complutense de Madrid compta amb experiències que considera rellevant compartir i, per descomptat, sotmetre a debat i reflexió col·lectiva.
ES
Es bien conocido que la Convención de Patrimonio Mundial ha tenido tradicionalmente un enfoque predominantemente material a la hora de considerar los sitios patrimoniales. Sin embargo, más allá de los valores inmateriales que puedan asociarse a estos bienes reconocidos por la UNESCO, resulta innegable la profunda relación y los efectos que estas declaraciones internacionales generan sobre las comunidades locales y sobre quienes los visitan. Desde el discurso oficial —impulsado tanto por la teoría crítica sobre los procesos de patrimonialización y sus consecuencias como por la propia práctica gestora— son numerosas las referencias a la importancia de vincular a las personas con estos sitios. Estas consideraciones se han ido acentuando con los años en la doctrina patrimonial y en las directrices prácticas de la propia Convención, especialmente desde 2007. Pero ¿cómo se lleva a la práctica una aproximación basada en personas en el ámbito del Patrimonio Mundial? ¿Cómo se pueden superar los desapegos generados entre las declaraciones y la visión formal de los sitios, y la sociedad civil o las comunidades indígenas? A través de esta charla se revisarán aportaciones documentales, teóricas y normativas, y se explorarán métodos y casos de estudio de sitios declarados en los que el grupo de investigación Gestión del Patrimonio Cultural de la Universidad Complutense de Madrid cuenta con experiencias que considera relevante compartir y, por supuesto, someter a debate y reflexión colectiva.
EN
It is well known that the World Heritage Convention has traditionally adopted a predominantly material approach when considering heritage sites. However, beyond the intangible values that may be associated with these UNESCO-recognised properties, the profound relationship and the effects that these international designations generate on local communities and on those who visit them are undeniable.
From the official discourse — driven both by critical theory on heritage-making processes and their consequences, as well as by heritage management practice itself — there have been numerous references to the importance of connecting people with these sites. These considerations have become increasingly prominent over the years within heritage doctrine and in the practical guidelines of the Convention itself, especially since 2007.
But how can a people-centred approach be implemented in the field of World Heritage? How can the disconnects generated between official declarations and formal visions of heritage sites, and civil society or Indigenous communities, be overcome?
Through this talk, documentary, theoretical, and normative contributions will be reviewed, while exploring methods and case studies of World Heritage sites in which the Cultural Heritage Management research group at the Complutense University of Madrid has developed experiences considered valuable to share and, of course, to open up for debate and collective reflection.
CONVERSES PASSADES
2022-2025
Henry Tantaleán, Nahir Meline Cantar, Malena Bedoya
2021-2022
Juliana R. Santi, Jesús Martín Alonso, Natalia Moragas Segura, Restauradoras con Glitter, Rodrigo Covacevich
2020-2021
Salvador Ludeña, Agustí Vericat, Neemias Santos da Rosa, Margarita Díaz-Andreu, Ana Pastor, Mathieu Picas, Apen Ruiz y autores del libro «21 Assajos al Voltant del Patrimoni Cultural», Gabriela Eljuri, Virginia Salerno, Sandra Lozano, Raúl Asensio
2019-2020
Pablo Alonso González y Eva Parga Dans, Esraa Fathy Alhadad, Leslie Zubieta Calvert, Sendy Ghirardi, Marina Skarpeti, Margarita Gómez Salas, Jaime Almansa Sánchez, Montserrat Villaverde.
2018-2019
Isidre Pastor i Batalla, Isbert Sabrine, Alexander Geurds, Cristina Vidal Lorenzo, David Buxens, Diana Sánchez, Antoni Martín i Oliveras, Camila Opazo-Sepúlveda.
2017-2018
Gustavo González, Integrants del C.R.A.S. (Lidia Boluda Terol, Lourdes López Martínez, Jesús Martín Alonso, Guillermo Palomero, Paloma Zarzuela), Bárbara Molina Neira, Apen Ruiz, Ana Pastor, Luz Gámiz, Elba Estrada Hernández.
2015-2017
Juana Mª Huélamo, Josep Maria Solias, Ricard Martinez, Pau Olmos, Begoña Florida Eseberri, Santiago J. Castellà, Joan Menchon, Sergi Lozano, Paloma González Marcén, GRAMPO (Roger Alcàntara, Ricard Arnaiz, Adrià Breu, Quim Sisa), David González Álvarez, Juansebastián Velásquez Peláez, Natalia Hernández Tangarife, Mireia Sabaté