CONVERSES 2025-2026

És prou conegut que la Convenció del Patrimoni Mundial té un enfocament predominantment material a l’hora de considerar els béns patrimonials. Tanmateix, més enllà dels valors immaterials que puguin associar-se a aquests béns reconeguts per la UNESCO, és innegable la relació i els efectes que aquestes declaracions internacionals tenen sobre les comunitats locals i sobre aquelles que els visiten.

Des del discurs oficial —impulsat per la teoria crítica sobre els processos de patrimonialització i les seves conseqüències, així com per la pròpia pràctica de gestió— trobem nombroses referències a la importància de vincular les persones amb aquests llocs. Aquestes consideracions s’han anat intensificant al llarg dels anys en la doctrina patrimonial i en les directrius pràctiques de la mateixa Convenció, especialment des de 2007.

Però, com es porta a la pràctica una aproximació centrada en les persones en el patrimoni i com s’aconsegueix superar els desapegaments generats entre les declaracions i la visió formal dels llocs i la societat civil o les comunitats indígenes? A través d’aquesta xerrada revisarem aquestes aportacions, ja siguin documentals, teòriques o normatives, i intentarem aproximar-nos a mètodes o casos d’estudi de llocs declarats on el nostre grup de recerca de la Universitat Complutense de Madrid, Gestió del Patrimoni Cultural, compta amb experiències que considerem que val la pena compartir i, per descomptat, qüestionar i debatre.

De sobra es conocido que la Convención de Patrimonio Mundial tiene un enfoque predominante material a la hora de considerar los sitios patrimoniales. Sin embargo, más allá de los valores inmateriales que puedan asociarse a estos bienes reconocidos por la UNESCO, es innegable la relación y efectos que estas declaraciones internacionales tienen sobre las comunidades locales y aquellas que los visitan. Desde el discurso oficial impulsado por la teoría crítica sobre los procesos de patrimonialización y sus consecuencias, así como por la propia práctica gestora, son varias las referencias que encontramos a la importancia de vincular a las personas con estos sitios. Dichas consideraciones se han ido acentuando con los años en la doctrina patrimonial y las directrices prácticas de la propia Convención, especialmente desde 2007. Pero, ¿cómo se lleva a la práctica una aproximación basada en personas en el Patrimonio y cómo se consiguen superar los desapegos generados entre las declaraciones y visión formal de los sitios y la sociedad civil o las comunidades indígenas?. A través de la charla revisaremos estas aportaciones, documentales, teóricas o normativas e intentaremos acercarnos a métodos o casos de estudio de sitios declarados donde nuestro grupo de investigación de la Universidad Complutense de Madrid, Gestión del Patrimonio Cultural, cuenta con experiencias que consideramos merece la pena compartir y, por supuesto, cuestionar y debatir.