Formes dobles: forma femenina i masculina

Les formes dobles són un recurs visibilitzador que es pot fer servir quan hi ha una intenció manifesta de fer visibles les dones. En els àmbits acadèmics i administratius, aquesta intenció es concreta sobretot en les referències a càrrecs o professions que tant poden ocupar un home com una dona.

Exemple adequatEl rector o rectora de la Universitat és la persona encarregada de resoldre els recursos d’alçada contra la resolució de la convocatòria d’ajuts.

Exemple inadequatEl rector de la Universitat és la persona encarregada de resoldre els recursos d’alçada contra la resolució de la convocatòria d’ajuts.


Exemple adequatEl progenitor o progenitora amb un infant de menys d’un any té dret a un permís per lactància d’una hora diària.

Exemple inadequatEl progenitor amb un infant de menys d’un any té dret a un permís per lactància d’una hora diària.


Tot i això, cal tenir en compte que es tracta d’un recurs que allarga el text i en dificulta la lectura; per tant, no ha de ser ni la primera ni l’única opció per evitar el masculí singular com a genèric. En aquest sentit, en general es desestima l’ús de les formes dobles en el cas de les disposicions normatives.

En el cas d’utilitzar formes dobles es recomana l’ús de formes dobles senceres en lloc de formes dobles abreujades. I tenir en compte aspectes relacionats amb l’ordre dels elements i la concordança amb adjectius, determinants i pronoms.
Darrera actualització: 6-11-2023
Impressió del capítol | Impressió de la pàgina
Citació recomanada:
«Formes dobles: forma femenina i masculina» [en línia]. A: Llibre d’estil de la Universitat de Barcelona. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics. <https://www.ub.edu/llibre-estil/criteri.php?id=2528> [consulta: 28 febrer 2024].
Pujar al principi de la pàgina