Facultat de Belles Arts

Facultat de
Belles Arts

MOSTRA ESCENA_02

Presentació de treballs de creació d’alumnat d’«Intervencions Gràfiques en Escena i Performance»

El pròxim divendres 13 de juny de 2025, a les 19 h, us convidem a una sessió oberta on es presentaran treballs de creació desenvolupats per estudiants de la Facultat de Belles Arts (UB) en el marc de l’assignatura «Intervencions Gràfiques en Escena i Performance», que pren com a punt de partida la trobada entre el dibuix expandit i la performance.

L’activitat és fruit d’un espai d’exploració interdisciplinari on el cos, el gest, el rastre i la multitextualitat dialoguen per obrir preguntes i imaginar formes d’expressió que escapen dels formats convencionals. Des de la pràctica i la reflexió, s’han treballat referències històriques i actuals per donar lloc a una constel·lació de propostes que es mouen entre disciplines, formats i intensitats diverses.

Escena_02

Aquesta sessió és la primera ocasió en què el projecte surt fora dels espais habituals de la Facultat; té lloc a La Caldera com a resultat d’un acord de col·laboració entre ambdós centres de creació, amb la voluntat de generar espais compartits d’experimentació i situacions d’hibridació entre pràctiques diverses.

Amb els grups de matí i tarda de la línia A2 de Dibuix Projectes Intermèdia – Expansions Gràfiques | Secció Produccions d’Art Contemporani [PAC] | Dept. d’Arts Visuals i Disseny [AVD] | Facultat de Belles Arts UB.

Professorat responsable de l’assignatura: Eva Marín, Mercè Ubalde, Montse López.

Organitza: GIDR Draw Raw Gif. Projectes Intermèdia-Expansions Gràfiques.

Amb la col·laboració de La Caldera i el suport de RIMDA i CRAI Belles Arts.

Divendres 13 de juny de 2025, a les 19 h.

La Caldera, carrer d’Eugeni d’Ors, 12. Les Corts. 08028 Barcelona.

PATRIM’24: LLENGUATGES EN TRÀNSIT

Can Framis presenta Patrim’24, una selecció dels millors treballs de l’alumnat de Belles Arts de la UB

Patrim 24 - Laia Borràs
@ Laia Borràs Hervàs, "Bressols d'aigua"

El museu Can Framis, de la Fundació Vila Casas, presenta una nova edició del cicle d’exposicions Patrim, que es realitza des de fa més de tres dècades i que mostra una selecció d’obres de l’alumnat del darrer curs del grau en Belles Arts de la Universitat de Barcelona.

La tria per a Patrim’24 s’ha fet d’entre totes les obres exposades a la mostra Sense Títol’24, organitzada pel Vicedeganat de Cultura de la Facultat de Belles Arts i dedicada als millors treballs finals de grau de l’alumnat de la promoció 2020-2024.

Les obres i els artistes seleccionats aquest any són els següents:

  • Laia Borràs HervàsBressols d’aigua. Sobre la babulació des de la col·lectivitat i les movilitzacions sonores. Fitxa de l’obra
  • Eduard Claver AltisenRepública blanca. La història com a espai de lluita. Fitxa de l’obra
  • Judit Freixas BoixPARAULA DE PARAULES. Fitxa de l’obra
  • Judith Katherine Altamirano CastilloPieles en tránsito. Fitxa de l’obra
  • María Carrasco MarínLa niña de fuego. Fitxa de l’obra
  • Helena Ripoll LlopartEstructures calcicocelulòsiques. Fitxa de l’obra

Les obres seleccionades passaran a formar part del Fons Patrimonial de la Universitat de Barcelona. D’aquesta manera la mateixa universitat impulsa les carreres professionals dels artistes que han estudiat a la casa. Oferint aquesta exposició l’alumnat té l’oportunitat de difondre la seva obra i començar a fer-se un espai en el món de l’art. La col·laboració entre la Facultat de Belles Arts i la Fundació Vila Casas permet a l’alumnat apropar-se als circuits expositius professionals i al públic.

Inauguració: dilluns 16 de juny a les 19 h.
Horaris: de dimarts a dissabte d’11 a 18 h. Diumenge d’11 a 14 h.
Can Framis: Roc Boronat, 116 – 126. Barcelona.

Comissariat: Ana Urroz Osés

L’exposició Patrim’24: Llenguatges en trànsit estarà oberta fins al 20 de juliol de 2025.

No us la podeu perdre!

EXPOSICIÓ: VINCLES INTERGENERACIONALS. COMPARTIR SAVIESES

Fins al 16 de juny a la Sala d'Exposicions

Vincles intergeneracionals

Les nostres estudiantes, estudiants, estudiantxs, cada cop més s’apropen a aquelles generacions que els han precedit: ja sigui com a homenatge, com a necessitat reivindicativa del seu llegat, de repetició de cicles de vida, com nota d’alerta de preocupacions d’allò que no hauria de tornar a succeir o com a intercanvi d’aprenentatges. Nosaltres els docents els acompanyem en aquestes inquietuds i també en som còmplices quan proposem activitats que ens acosten a aquestes reflexions. Així, voldríem recuperar, com a mostra, algunes de les resolucions fetes en les nostres aules i tallers, que apleguin aquestes cerques.

Participants: Gabriela a Carvalho, Raúl Alcaraz, Erik Alvarado, Clàudia Álvarez, Emma Anfruns, Minola Ardelean, Martina Balagué, Helena Barea, Arantxa Cabré, Priscila Carrera, Laura Copetti, Carla de Leonardo, Núria Escoda, Margalida Estelrich, Laura Fernández, Cinta Ferreres, Ariadna García, Míriam García,  Teresa Gatterer, Mònica Jofre, Sol Melina Khun, Alba López, Sara Martín, Yanira Martínez, Duna Masó, Julia Mayer, Celeste Moreno, Llum Muñoz, Noa Páez, Amàlia Pellicer, Alícia Ramentol, Anna Roca, Carmen Sánchez, Antonia Sansó, Marta Subirana, Antonia Sastre, Eulàlia Tort, Lide Ulazia i altres estudiants dels cursos precedents 2022-23 i 2023-24.

Comissariat novell: Arantxa Cabré Roman, Estel Puigarnau Moreno i Míriam García Posada

Tutoria: Eulàlia Grau i Costa, Andrea Martínez Arroyo i Joan Miquel Porquer Rigo.

Fins al 16 de juny a la Sala d’Exposicions de la Facultat de Belles Arts.

VINCLES INTERGENERACIONALS

EXPOSICIÓ: “Sense sortida. L’embat de les economies depredadores”

Fins al 8 de juny a l’Espai d’Arts, Roca Umbert Fàbrica de les Arts (Granollers)

Michel Foucault, al segle XX, empra el terme biopolítica per anomenar l’exercici del poder sobre la vida tant d’individus com de societats. Un segle més tard, el pensador camerunès Achille Mbembe utilitza el terme necropolítica per explicar quines estrategies fa servir el neocapitalisme global i d’arrel colonial per exercir el seu poder.  Aquestes es basen sovint en la massacre de civils, l’esclavatge o l’extractivisme dels recursos naturals i humans, especialment de les persones excloses pel mateix sistema. En definitiva, la necropolítica explica i assenyala les condicions de “deixar viure” i “fer morir” que operen en el context contemporani.

Al segle XX l’horror de l’Holocaust va provocar en l’art, la fotografia i el cinema una crisi de representació. De la mateixa manera que aquest horror obligava a revisar la relació de les imatges amb la història i el seu paper en la memòria col·lectiva, en l’actual context necropolític, artistes, fotògrafs i cineastes també examinen com les imatges tenen el compromís d’explicar els fets alhora que busquen mantenir una mirada crítica sobre aquests, involucrar el públic i crear consciència.

L’artista Alfredo Jaar afirmava fa uns anys que el món de la cultura és l’últim lloc on encara s’és lliure per somiar amb un món millor. Els treballs que conté aquesta mostra són, per a la curadora de la mostra Mercè Alsina, un testimoni del compromís de l’art amb la història, no només per narrar-la, sinó per canviar-la.

Exposició “Sense sortida. L’embat de les economies depredadores"

La mostra inclou el documental experimental Insurgent Flows. Trans*Decolonial and Black Marxist Futures, de Marina Gržinić i Tjaša Kancler, així com els treballs Virus (2020), d’Antoine d’Agata; Mar de luto (2023), d’Anna Surinyach, Our Bodies Have Turned to Gold (2018), de Kristiina Koskentola; Affannosa lotta per strappare alla morte (2021), d’Alán Carrasco i One in three women (2021), de Nieves Mingueza.

Dates de l’exposició: 10 d’abril – 8 de juny

Comissariada per: Mercè Alsina

Amb la participació de: Alán Carrasco, Antoine d’Agata, Anna Surinyach, Kristiina Koskentola, Nieves Mingueza, Marina Gržinić i Tjaša Kancler.

Fins al 8 de juny a l’Espai d’Arts, Roca Umbert Fàbrica de les Arts, Granollers.

PATRIM’24 – HELENA RIPOLL LLOPART

Estructures calcicocelulòsiques

Aquestes peces sorgeixen del vincle entre dos materials, el ciment i el paper. De veure quines són les seves característiques, d’entendre’ls, d’observar-los, d’ajuntar-los. La hibridació d’aquests dos materials li permet subvertir la idea tradicional que s’associa als usos del paper i del ciment, entrecreuant els seus llenguatges, donant peu a una relació estètica i processual entre ells.

"Estructures calcicocelulòsiques". Helena Ripoll Llopart, 2024 (Detall de "Cocodril").
Patrim24-Ripoll
Instal·lació de l'obra "Estructures calcicocelulòsiques". Helena Ripoll Llopart, 2024.
Patrim24-Ripoll
"Estructures calcicocelulòsiques". Helena Ripoll Llopart, 2024 ("ST").
"Estructures calcicocelulòsiques". Helena Ripoll Llopart, 2024 ("Ciment verjurat").
"Estructures calcicocelulòsiques". Helena Ripoll Llopart, 2024 ("Cocodril").

Aquesta obra s’exposa al Museu Can Framis de la Fundació Vila Casas, del 16 de juny al 20 de juliol de 2025.

PATRIM’24 – MARÍA CARRASCO MARÍN

La Niña de Fuego

La Niña de Fuego es una obra que combina mi amor por el flamenco con una exploración profunda de temas como la identidad, la resistencia y la transformación. Este proyecto, que incluye una performance en vivo y su representación en video, ha sido una experiencia increíblemente personal y transformadora. Todo comenzó con mi fascinación por la copla «La Niña de Fuego». Esta canción siempre ha resonado conmigo por su capacidad de transmitir emociones tan in-tensas y complejas. La figura de la niña de fuego, con su mezcla de vulnerabilidad y fuerza, me inspiró a experimentar y finalmente crear una obra que evocase estos mismos sentimientos. Desde pequeña, el flamenco ha sido una parte importante de mi vida. Mi abuelo Jaime, que tocaba la guitarra de oído, me cantaba «La Niña de Fuego» cuando era niña. Cada Septiembre en época de vendimia, mientras mi abuelo trabajaba, cantaba una y otra vez el estribillo de “La niña de fuego”, improvisando sobre la estructura que él intuía de memoria. Él era prácticamente analfabeto y a penas tenía medios para registrar o reproducir esta canción. Y así, cantando juntos esta preciosa obra de Manolo Caracol, logró pasar de su boca a la mía. Afortunadamente y tras experimentar mucho he logrado reinterpretarla 20 años más tarde. Esta obra es, en muchos sentidos, un homenaje a esas raíces y a las personas que me han inspirado y acompañado en mi camino artístico. La performance en vivo de «La Niña de Fuego» fue un viaje emocional.

Patrim24-Carrasco
"La nina de fuego: resonancias del flamenco, la performance, la memòria y la infància". María Carrasco Marín, 2024.
"La nina de fuego: resonancias del flamenco, la performance, la memòria y la infància". María Carrasco Marín, 2024.

La pieza se centra en mi interpretación como la niña de fuego, utilizando mi voz y mi cuerpo para contar una historia de lucha y transformación. La voz es el eje central, modu-lándose para reflejar diferentes estados emocionales, desde la desesperación hasta la esperanza. Utilicé la vibración del diafragma y movimientos horizontales del cuerpo para crear una conexión visceral con el público. Estos movimientos no son coreográficos en el sentido tradicional, sino expresiones físicas de las emociones que estaba sin-tiendo en ese momento. El estar totalmente estirada, cada respiración, cada vibración, era una forma de comunicar algo.

La tecnología jugó un papel crucial en la performance. Los efectos de sonido crearon un entorno envolvente que interactuaba con mi actuación. Estas herra-mientas no eran solo accesorios, sino partes integrales de la narrativa que ayuda-ban a crear una atmósfera única y poderosa.

Patrim24-Carrasco
"La nina de fuego: resonancias del flamenco, la performance, la memòria y la infància". María Carrasco Marín, 2024.

El video de «La Niña de Fuego» es una reinterpretación poética de la performance en vivo. Quería que este video capturara la misma intensidad emocional, pero también ofreciera algo nuevo. A través del video, pude manipular elementos visua-les y sonoros de maneras que no son posibles en una actuación en vivo. Desde el primer fotograma, el video busca sumergir al espectador en un mundo cargado de simbolismo y emoción. Utilicé primeros planos y tomas íntimas para crear una conexión más profunda con la audiencia. Cada detalle, desde la luz has-ta el sonido, está diseñado para resonar a nivel emocional. La voz sigue siendo el corazón del video. Sus modulaciones y matices crean una textura sonora rica que envuelve al espectador. Además, la tecnología visual se utiliza para amplificar esta experiencia, con efectos de iluminación y proyecciones que añaden profundidad y contexto a la narrativa. «La Niña de Fuego» es un proyecto que me ha permitido explorar y expresar mu-chas de las emociones y experiencias más profundas de mi vida. A través de la voz y el cuerpo, he podido contar una historia que resuena no solo conmigo, sino con muchas otras personas. Este proyecto ha sido un viaje de autodescubrimiento y transformación, y estoy increíblemente agradecida por la oportunidad de com-partirlo. Espero que esta obra inspire a otros a explorar sus propias historias y emociones, y a encontrar su propia voz en el proceso. La niña de fuego vive en cada uno de nosotros, y a través del arte, podemos encontrar la fuerza y la belleza en nuestras propias luchas y transformaciones.

Aquesta obra s’exposa al Museu Can Framis de la Fundació Vila Casas, del 16 de juny al 20 de juliol de 2025.

PATRIM’24 – JUDITH KATHERINE ALTAMIRANO CASTILLO

Pieles en tránsito

El proyecto Pieles en tránsito surge de una profunda reflexión sobre la soledad experimentada por aquellas personas que se encuentran fuera de su país de origen y que a su vez no se sienten parte de ningún lugar, enfrentando una especie de limbo que les lleva a cuestionarse sobre sus orígenes y lugares de pertenencia.


El Trabajo de Fin de Grado se desarrolla desde el sentimiento colectivo, para luego seguir desde un marco individual centrándose en la experiencia personal. Se busca mostrar que no es un hecho aislado y que no solo pasan esta experiencia las personas nacidas u originarias de un país en concreto, sino que también puede darse en migrantes exteriores o interiores de un mismo país de procedencia.


La obra pretende enfocarse en evidenciar el lenguaje ofensivo o la manera en cómo nos comunicamos, este análisis busca comprender cómo la manera de expresarse puede afectar tanto a la persona emisora como receptora, incluyendo el impacto del uso de algunas palabras peyorativas y en cómo se transforman o mutan a través del tiempo, así como la idea que apunta Mieke Bal, los conceptos viajan al igual que las personas migrantes y se perciben más como una ventaja que como una desventaja; pudiendo transformar y buscar un equilibrio en la sociedad evitando el uso de términos de tono ofensivos, optando por una comunicación basada en el respeto. Aprendiendo que existen distintas etnias, culturas, cuerpos, géneros, etc., con el objetivo de derrocar los prejuicios y estereotipos marcados en el devenir histórico por la sociedad.

Patrim24_Altamirano
Il·lustració 5 Instal·lació "Pieles en tránsito". Judith Altamirano Castillo, 2024.

Para ello, se lleva a cabo una investigación en imágenes, concretamente de noticias que reflejan esta problemática y el tránsito de personas europeas hacia América entre la primera década del primer franquismo y la posguerra entre los años 1940 y 1970. La imagen detonante de este viaje será extraída de su contexto, la del barco llamado El Elvira lleno de inmigrantes españoles canarios llegando ilegalmente a las costas de Venezuela. Este hecho, que me impactó personalmente, será significativo para poner de relieve un tránsito que se emprende en busca de una vida mejor. Con él se busca recordar el pasado y traer al presente esta serie de sucesos que no son nada distintos a los de nuestra actualidad en 2024.
De este modo, se aborda el constante movimiento humano y se introducen en mi obra conceptos perimetrales tales como fronteras, líneas y divisiones, los cuales deberían diluirse resultando ser cada vez más lejanos, puesto que la sociedad actual se caracteriza por la mezcla de etnias y culturas dondequiera que se vaya. Se examina también la experiencia de los hijos de migrantes, conocidos como la “segunda generación”, quienes buscan encajar e integrarse en una sociedad que a menudo les rechaza por ser hijos de padres no originarios de una misma región. Esto abre la pregunta sobre cómo deben sentirse o vivir estas personas con una identidad dividida

Llibreta "Pieles en tránsito". Judith Altamirano Castillo, 2024.

La finalidad de este proyecto consiste en aportar evidencias desde el contexto de la práctica artística a través de técnicas textiles, de imprenta y bordado evidenciando una realidad en nuestro entorno sin caer en la victimización, al tiempo que se reitera que la pluralidad cultural forma parte de la riqueza de nuestra sociedad. Una riqueza que se incrementa con la evolución natural del mismo lenguaje que se adapta, viaja, y nosotros con él.

Il·lustració 6 Detall de "Pieles en tránsito". Judith Katherine Altamirano, 2024.

Aquesta obra s’exposa al Museu Can Framis de la Fundació Vila Casas, del 16 de juny al 20 de juliol de 2025.

PATRIM’24 – JUDIT FREIXAS BOIX

Paraula de Paraules

Paraula de paraules és un recull de reflexions al voltant de la situació del llenguatge en el context actual mediat per la xarxa. Una anàlisi i una experimentació que cerquen evidenciar la qualitat dels missatges que consumim, la forma que presenten, qui els genera, com ens arriben i quines són les veritats subjacents que se’n desprenen.

Una proposta vertebrada al voltant de tres obres que ofereixen més preguntes que respostes i que necessiten un espectador que hi interactuï. Un projecte nascut de la paraula com a subterfugi de creació que es formalitza en tres llibres d’artista connectats amb un objectiu: obrir la conversa.

“Paraula de Paraules”. Judit Freixas Boix, 2024 (Detall d'anuari).
Patrim 2024 - Judith Freixas
"Paraula de Paraules". Judit Freixas Boix, 2024 (Anuari).
Patrim24-Judit Freixas
"Paraula de Paraules". Judit Freixas Boix, 2024 (Noulipo)
"Paraula de Paraules". Judit Freixas Boix, 2024

Aquesta obra s’exposa al Museu Can Framis de la Fundació Vila Casas, del 16 de juny al 20 de juliol de 2025.

PATRIM’24 – EDUARD CLAVER ALTISEN

República blanca. La història com a espai de lluita

República blanca. La història com a espai de lluita és una instal·lació formada per Constitution, Elles i Atlas, tres peces que dialoguen amb relats de la història. Aquests, no són únics: es configuren en funció de qui, com i quan es creen. Sedimenten, es modifiquen i generen significats depenent de qui els desxifra.

S’enfoca la mirada a la revolta de la Comuna de París de 1871, una acció revolucionària carregada d’intencions, incertesa i potència; d’esdeveniments i conseqüències poc valorades i impulsada per milers de persones poc protagonistes.

La Comuna governà durant 72 dies farcits de debat i decrets anti-sistema, fou una revolta per recuperar l’esperança en el futur. Milers de dones ho arriscaren tot per la seva dignitat, en un fet que en la seva derogació esdevé un referent revolucionari per compondre noves realitats.

"República blanca. La història com a espai de lluita". Eduard Claver Altisen, 2024.
Patrim_Claver
Instal·lació de "República Blanca: la història com a espai de lluita". Eduard Claver Altisen, 2024.

El projecte és una recerca pels marges atapeïts d’idees, personatges i accions apartades del relat hegemònic. Es configuren noves trames de sentit, per descolgar com arqueòlegs allò enterrat que apareix sobtadament, i es fa evident silenciosament. En blanc, com a trànsit entre l’oblit i la presència, com a color d’un silenci ple de ressò dels discursos del canvi i de les converses a les barricades. El blanc no juga a favor de res ni de ningú sinó que ofereix la possibilitat d’un inici transparent i col·lectiu.

Aquesta obra s’exposa al Museu Can Framis de la Fundació Vila Casas, del 16 de juny al 20 de juliol de 2025.

PATRIM’24 – LAIA BORRÀS HERVÀS

Bressols d’aigua. Sobre la babulació des de la col·lectivitat i les movilitzacions sonores

Després d’un llarg procés d’investigació sonora per poder construir diversos aeròfons hidràulics, busca la manera de donar vida a les peces a través de la construcció de relats.

Sent conscient de l’actual crisi climàtica en què vivim organitza algunes dinàmiques al voltant del riu de la mà d’un grup de biòlegs (Fehm-Lab) per intentar generar parentesc amb altres espècies, parlar sobre els rius que ens envolten i generar espais de joc, calma i reflexió des dels quals imaginar i fabular sobre presents possibles, però inversemblants que involucrin altres espècies i que ens permetin visualitzar altres formes de futur des d’on transitar per la nostra quotidianitat.

Exposició "Bressols d'aigua". Laia Borràs Hervàs, 2024
Patrim 24 - Laia Borràs
"Bressols d'aigua". Laia Borràs Hervàs, 2024

Aquesta obra s’exposa al Museu Can Framis de la Fundació Vila Casas, del 16 de juny al 20 de juliol de 2025.