Facultat de Belles Arts

Facultat de
Belles Arts

Logo 575 UB

Exposicions pròpies

Exposició: Synthesized Cycles, Motorized Sounds

Del 23 al 27 de març, exposició de Keita Hori, alumne del Màster d'Art Sonor.

L’alumne del Màster en Art sonor que s’imparteix a la Facultat de Belles Arts, presenta la seva obra seleccionada al Programa de Suport a Artistes Emergents de la Prefectura de Fukuoka(Japó). 

Des que Michael Faraday va demostrar la rotació electromagnètica el 1821, els motors elèctrics s’han convertit en el nucli de la societat industrial moderna. Aproximadament un segle després, Luigi Russolo va imaginar l’expansió de la música cap a l’àmbit del soroll mitjançant mitjans mecànics en el seu manifest de 1913, L’art dels sorolls.

Synthesized Cycles, Motorized Sounds presenta una instal·lació centrada en un “motor synthesizer”, en la qual motors de corrent continu (DC) són impulsats per un sintetitzador analògic. Els senyals d’àudio i el voltatge de control (CV) fan girar els motors, transformant senyals elèctrics en moviment mecànic visible. A través de la interacció elèctrica i mecànica del sistema, el so motoritzat sorgeix del consum cíclic d’electricitat.

  • Inauguració: 23 de març a les 12h.
  • Ubicació: Sala d’exposicions, Facultat de Belles Arts.

RESOLUCIÓ DELS PREMIS PATRIM’25

Noves adquisicions per al fons patrimonial de la Universitat de Barcelona

Des de fa vint-i-dues edicions, les noves adquisicions de la Col·lecció de Belles Arts del Fons Patrimonial de la Universitat de Barcelona, en resulten de l’exposició Sense Títol, organitzada pel Vicedeganat de Cultura de la Facultat de Belles Arts. Enguany, la mostra va incloure 64 obres, els millors Treballs de Final de Grau de l’alumnat de la Promoció 2021-2025.

El dia 25 de novembre, un jurat reunit per a l’ocasió, va valorar les obres en exposició i en va resoldre la selecció de sis. Les persones que van conformar el jurat van ser:

  • Sra. Pili Mateu Bretos, Vicerectorat Patrimoni i Activitats Culturals
  • Dra. Pilar Rosado Rodrigo, professora del departament d’Arts i Conservació-Restauració
  • Dr. Ricardo Guixà Frutos, professor del departament Arts Visuals i Disseny
  • Sr. Bernat Puigdollers, Fundació Vila Casas
  • Sra. Roser Figueras, col·leccionista d’art, Cal Cego
  • Dra. Ana Urroz Osés, Vicedegana de Cultura i Estudiants

 

El jurat va acordar l’adquisició de les obres següents:

  • Köperlich: La somàtica aplicada al entorno urbano, d’Abril Alcalde Benedicto.
  • Ayeres, d’Irene Molinas Aylaga.
  • KRINEIN, de María Baron Comes.
  • Silencios: Poética de la sombra en Cornellà, de Sara Gázquez Román.
  • La Sombra Azul, de Julia Mayer.
  • Vell futur: El paisatge postindustrial, de Guillem Ortega Santos.

 

El conjunt de les obres seleccionades passarà a formar part del Fons Patrimonial de la Universitat de Barcelona, que aposta any rere any per conferir suport al seu alumnat i a la creació emergent. L’exposició d’aquestes obres podrà visitar-se la pròxima primavera, a la Fundació Vila Casas.

Podeu consultar la resolució de la convocatòria a la Seu electrònica de la UB.

EXPOSICIÓ: ZIM-ZAM. COCREACIÓ I SALUT MENTAL

Del 28 de novembre al 5 de desembre de 2025

El divendres 28 de novembre de 2025, a les 12 h, s’inaugura l’exposició «ZIM-ZAM. Cocreació i salut mental», que es podrà visitar fins al 5 de desembre a la Sala d’Exposicions de la Facultat de Belles Arts.

ZIM-ZAM —com a un so inesperat, d’anada i tornada, “plis-plas”— planteja una correspondència epistolar i d’artefactes entre artistes novells del grau en Belles Arts de la Universitat de Barcelona i artistes participants de l’Associació Susoespai. Creació i Salut Mental.

L’objecte del projecte és poder explorar mútuament els dubtes sobre salut mental i processos creatius, desmuntant estigmes i silencis, en clau d’Aprenentatge Servei. A partir d’una cadena de qüestions contextualitzadores (“Què és per tu la normalitat? Què són per tu les cures? Què és per tu estar bé?”) i d’interessos formals, es creen grups d’intercanvi entre alumnat i participants de l’entitat, que mantenen un diàleg i una anada i tornada de materials entre facultat i seu dels tallers de l’associació al llarg de tot el primer semestre del curs 2024-2025. L’activitat es complementa amb visites creuades als espais de treball, que permeten conèixer les realitats espacials de cadascun, guiades per les persones implicades.

En el 2025-2026, el projecte continua amb l’elaboració d’aquesta mostra itinerant, en règim de co-comissariat amb nous estudiants i “susos”, i una cadena d’accions vinculades en els diferents espais on s’exposa.

  • Inauguració: 28 de novembre a les 12 h
  • Calendari: del 28 de novembre al 5 de desembre de 2025
  • Horaris: de dilluns a divendres, de 10 a 14 h i de 15 a 19 h
  • Lloc: Sala d’Exposicions de la Facultat de Belles Arts

PARTICIPANTS: Artistes de l’Associació Susoespai. Creació i Salut Mental (Cursos 24-25 i 25-26), artistes novells i professorat del Grau en Belles Arts, Universitat de Barcelona (Taller de Creació IV, Grups E1 i P1, curs 24-25; Taller de Creació IV, Grup E1, curs 25-25).

Projecte amb el suport de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, i l’Ajuntament de Barcelona. Amb la col·laboració de Grup d’Innovació Docent Consolidat ATESI (Art, Territori, Estratègia docent, Sostenibilitat i Intervenció social — GIDC- UB/162), Grup d’Innovació Docent MIMA (Memòria i Matèria Artística — GID-UB/188) i Grup ApSUB, Universitat de Barcelona.

SENSE TÍTOL 25: PROMOCIÓ 2021-2025

Del 13 al 17 d'octubre de 2025

Sense Títol 2025

El pròxim dilluns 13 d’octubre tindrà lloc la inauguració de l’exposició del Sense Títol 2025 de la Promoció 2021 – 2025. La mostra estarà oberta al públic fins al divendres 17 d’octubre. Aquesta serà l’edició número 22 d’aquesta iniciativa pionera, en un curs que estarà emmarcat per la celebració dels 575 anys de la Universitat de Barcelona.

L’exposició acull una selecció dels millors TFG dels graduats a la promoció 2021-2025 dels tres graus que imparteix actualment la Facultat: el Grau en Belles Arts, el Grau en Disseny i el Grau en Conservació-Restauració. La seva realització és viable gràcies a la implicació de l’alumnat, el professorat i el personal tècnic, de gestió, administració i serveis de la facultat.

Un total de 64 treballs distribuïts per 13 espais en els cinc edificis que conformen el centre, s’habiliten per a l’ocasió a fi de mostrar la gran diversitat de posicionaments artístics que hi conviuen. D’una banda, al mateix alumnat, i de l’altra i igualment d’important, al públic espectador en general, a qui es convida a visitar-nos durant aquesta setmana.

La creació emergent ens convida a tornar a mirar qüestions que potser teníem oblidades i a considerar-ne les pròpies de les generacions joves, que prenen la pulsió d’una manera força particular a la realitat i la seva complexitat.

Acadèmicament, l’experiència tant per als estudiants que s’inicien en l’àmbit universitari com per als estudiants en curs, resulta estimulant, a fi que els permet de testar els objectius dels graus a través de llurs resultats.

El Sense Títol també és una eina per nodrir el fons patrimonial de la Universitat de Barcelona, a través del jurat del Premi PATRIM. Cada any, se seleccionen i adquireixen noves obres que s’afegeixen a la col·lecció de la Facultat.

Dates importants:

13/10 Inauguració de l’exposició: 12 h a la Sala d’Exposicions i entrega del VII Premi Lingüístic als millors TFG en català

14/10 Selecció d’obres per al Premi PATRIM’25

16/10 Diàlegs amb l’alumnat als diferents espais expositius (matí/tarda)

Horaris: Dilluns – dijous: 10-14 h i 15-19 h / Divendres: 10-14 h.

Més informació

CONVOCATÒRIA: PREMI PATRIM 2025

Sol·licituds obertes del 30 de setembre al 8 d'octubre de 2025

El degà de la Facultat de Belles Arts, a iniciativa del Vicerectorat de Cultura, Memòria i Patrimoni, convoca un concurs per l’atorgament dels Premis PATRIM a les Millors Obres vinculades als Treballs Final de Grau del curs 2024-2025 que s’exposen a l’exposició Sense Títol, organitzada per la Facultat. Les obres guanyadores passaran a formar part de la Col·leció PATRIM/Col·lecció de la Facultat de Belles Arts.

Les sol·licituds s’han de presentar per instància genèrica al Registre de la Universitat, en el model normalitzat que s’adjunta com annex 2 a la convocatòria, disponible a la Seu Electrònica de la Universitat de Barcelona o al lloc web de la Facultat de Belles Arts, degudament signades per l’autor o en el seu cas, per tots els coautors, amb identificació de l’obra que es presenta. La instància haurà d’anar dirigida a l’Oficina d’Afers Generals de la Facultat de Belles Arts.

Es concedeixen 6 premis, cadascun per import de 1.000.-€ bruts

Poden participar en aquesta convocatòria els alumnes que hagin defensat el treball final de grau (TFG) el curs 2024-2025 i hagin obtingut una qualificació mínima d’un 9 en la part de creació del TFG.

Les obres han d’haver format part i haver estat creades per l’alumne/a sol·licitant pel treball de fi de grau i han d’haver estat exposades al “Sense Títol” que organitza la Facultat de Belles Arts el mes d’octubre de 2025.

Termini de presentació de sol·licituds del 30 de setembre al 8 d’octubre de 2025.

Podeu consultar les bases de la convocatòria: PremiPATRIM25

Formulari de la convocatòria i accés a la instància genèrica a la seu electrònica.

PATRIM’24: LLENGUATGES EN TRÀNSIT

Can Framis presenta Patrim’24, una selecció dels millors treballs de l’alumnat de Belles Arts de la UB

El museu Can Framis, de la Fundació Vila Casas, presenta una nova edició del cicle d’exposicions Patrim, que es realitza des de fa més de tres dècades i que mostra una selecció d’obres de l’alumnat del darrer curs del grau en Belles Arts de la Universitat de Barcelona.

La tria per a Patrim’24 s’ha fet d’entre totes les obres exposades a la mostra Sense Títol’24, organitzada pel Vicedeganat de Cultura de la Facultat de Belles Arts i dedicada als millors treballs finals de grau de l’alumnat de la promoció 2020-2024.

L’exposició Llenguatges en trànsit presenta l’obra de sis joves artistes que ens conviden a explorar el llenguatge com a territori viu, mutable i compartit, que es revela com un agent formador de identitat. En un món de comunicació accelerada, les seves obres aturen el temps per preguntar-se com ens narrem, quines veus heretem i quins silencis ens configuren.

Les obres i els artistes seleccionats aquest any són els següents:

  • Laia Borràs Hervàs – Bressols d’aigua. Sobre la babulació des de la col·lectivitat i les movilitzacions sonores. Fitxa de l’obra
  • Eduard Claver Altisen – República blanca. La història com a espai de lluita. Fitxa de l’obra
  • Judit Freixas Boix – PARAULA DE PARAULES. Fitxa de l’obra
  • Judith Katherine Altamirano Castillo – Pieles en tránsito. Fitxa de l’obra
  • María Carrasco Marín – La niña de fuego. Fitxa de l’obra
  • Helena Ripoll Llopart – Estructures calcicocelulòsiques. Fitxa de l’obra
Cartell PATRIM'24
@ Laia Borràs Hervàs, "Bressols d'aigua"

Les obres seleccionades passaran a formar part del Fons Patrimonial de la Universitat de Barcelona. D’aquesta manera la mateixa universitat impulsa les carreres professionals dels artistes que han estudiat a la casa. Oferint aquesta exposició l’alumnat té l’oportunitat de difondre la seva obra i començar a fer-se un espai en el món de l’art. La col·laboració entre la Facultat de Belles Arts i la Fundació Vila Casas permet a l’alumnat apropar-se als circuits expositius professionals i al públic.

Inauguració: dilluns 16 de juny a les 19 h.
Horaris: de dimarts a dissabte d’11 a 18 h. Diumenge d’11 a 14 h.
Can Framis: Roc Boronat, 116 – 126. Barcelona.

Comissariat: Ana Urroz Osés

L’exposició Patrim’24: Llenguatges en trànsit estarà oberta fins al 20 de juliol de 2025.

No us la podeu perdre!

EXPOSICIÓ: VINCLES INTERGENERACIONALS. COMPARTIR SAVIESES

Fins al 16 de juny a la Sala d'Exposicions

Vincles intergeneracionals

Les nostres estudiantes, estudiants, estudiantxs, cada cop més s’apropen a aquelles generacions que els han precedit: ja sigui com a homenatge, com a necessitat reivindicativa del seu llegat, de repetició de cicles de vida, com nota d’alerta de preocupacions d’allò que no hauria de tornar a succeir o com a intercanvi d’aprenentatges. Nosaltres els docents els acompanyem en aquestes inquietuds i també en som còmplices quan proposem activitats que ens acosten a aquestes reflexions. Així, voldríem recuperar, com a mostra, algunes de les resolucions fetes en les nostres aules i tallers, que apleguin aquestes cerques.

Participants: Gabriela a Carvalho, Raúl Alcaraz, Erik Alvarado, Clàudia Álvarez, Emma Anfruns, Minola Ardelean, Martina Balagué, Helena Barea, Arantxa Cabré, Priscila Carrera, Laura Copetti, Carla de Leonardo, Núria Escoda, Margalida Estelrich, Laura Fernández, Cinta Ferreres, Ariadna García, Míriam García,  Teresa Gatterer, Mònica Jofre, Sol Melina Khun, Alba López, Sara Martín, Yanira Martínez, Duna Masó, Julia Mayer, Celeste Moreno, Llum Muñoz, Noa Páez, Amàlia Pellicer, Alícia Ramentol, Anna Roca, Carmen Sánchez, Antonia Sansó, Marta Subirana, Antonia Sastre, Eulàlia Tort, Lide Ulazia i altres estudiants dels cursos precedents 2022-23 i 2023-24.

Comissariat novell: Arantxa Cabré Roman, Estel Puigarnau Moreno i Míriam García Posada

Tutoria: Eulàlia Grau i Costa, Andrea Martínez Arroyo i Joan Miquel Porquer Rigo.

Fins al 16 de juny a la Sala d’Exposicions de la Facultat de Belles Arts.

VINCLES INTERGENERACIONALS

PATRIM’24 – HELENA RIPOLL LLOPART

Estructures calcicocelulòsiques

Aquestes peces sorgeixen del vincle entre dos materials, el ciment i el paper. De veure quines són les seves característiques, d’entendre’ls, d’observar-los, d’ajuntar-los. La hibridació d’aquests dos materials li permet subvertir la idea tradicional que s’associa als usos del paper i del ciment, entrecreuant els seus llenguatges, donant peu a una relació estètica i processual entre ells.

"Estructures calcicocelulòsiques". Helena Ripoll Llopart, 2024 (Detall de "Cocodril").
Patrim24-Ripoll
Instal·lació de l'obra "Estructures calcicocelulòsiques". Helena Ripoll Llopart, 2024.
Patrim24-Ripoll
"Estructures calcicocelulòsiques". Helena Ripoll Llopart, 2024 ("ST").
"Estructures calcicocelulòsiques". Helena Ripoll Llopart, 2024 ("Ciment verjurat").
"Estructures calcicocelulòsiques". Helena Ripoll Llopart, 2024 ("Cocodril").

Aquesta obra s’exposa al Museu Can Framis de la Fundació Vila Casas, del 16 de juny al 20 de juliol de 2025.

PATRIM’24 – MARÍA CARRASCO MARÍN

La Niña de Fuego

La Niña de Fuego es una obra que combina mi amor por el flamenco con una exploración profunda de temas como la identidad, la resistencia y la transformación. Este proyecto, que incluye una performance en vivo y su representación en video, ha sido una experiencia increíblemente personal y transformadora. Todo comenzó con mi fascinación por la copla «La Niña de Fuego». Esta canción siempre ha resonado conmigo por su capacidad de transmitir emociones tan in-tensas y complejas. La figura de la niña de fuego, con su mezcla de vulnerabilidad y fuerza, me inspiró a experimentar y finalmente crear una obra que evocase estos mismos sentimientos. Desde pequeña, el flamenco ha sido una parte importante de mi vida. Mi abuelo Jaime, que tocaba la guitarra de oído, me cantaba «La Niña de Fuego» cuando era niña. Cada Septiembre en época de vendimia, mientras mi abuelo trabajaba, cantaba una y otra vez el estribillo de “La niña de fuego”, improvisando sobre la estructura que él intuía de memoria. Él era prácticamente analfabeto y a penas tenía medios para registrar o reproducir esta canción. Y así, cantando juntos esta preciosa obra de Manolo Caracol, logró pasar de su boca a la mía. Afortunadamente y tras experimentar mucho he logrado reinterpretarla 20 años más tarde. Esta obra es, en muchos sentidos, un homenaje a esas raíces y a las personas que me han inspirado y acompañado en mi camino artístico. La performance en vivo de «La Niña de Fuego» fue un viaje emocional.

Patrim24-Carrasco
"La nina de fuego: resonancias del flamenco, la performance, la memòria y la infància". María Carrasco Marín, 2024.
"La nina de fuego: resonancias del flamenco, la performance, la memòria y la infància". María Carrasco Marín, 2024.

La pieza se centra en mi interpretación como la niña de fuego, utilizando mi voz y mi cuerpo para contar una historia de lucha y transformación. La voz es el eje central, modu-lándose para reflejar diferentes estados emocionales, desde la desesperación hasta la esperanza. Utilicé la vibración del diafragma y movimientos horizontales del cuerpo para crear una conexión visceral con el público. Estos movimientos no son coreográficos en el sentido tradicional, sino expresiones físicas de las emociones que estaba sin-tiendo en ese momento. El estar totalmente estirada, cada respiración, cada vibración, era una forma de comunicar algo.

La tecnología jugó un papel crucial en la performance. Los efectos de sonido crearon un entorno envolvente que interactuaba con mi actuación. Estas herra-mientas no eran solo accesorios, sino partes integrales de la narrativa que ayuda-ban a crear una atmósfera única y poderosa.

Patrim24-Carrasco
"La nina de fuego: resonancias del flamenco, la performance, la memòria y la infància". María Carrasco Marín, 2024.

El video de «La Niña de Fuego» es una reinterpretación poética de la performance en vivo. Quería que este video capturara la misma intensidad emocional, pero también ofreciera algo nuevo. A través del video, pude manipular elementos visua-les y sonoros de maneras que no son posibles en una actuación en vivo. Desde el primer fotograma, el video busca sumergir al espectador en un mundo cargado de simbolismo y emoción. Utilicé primeros planos y tomas íntimas para crear una conexión más profunda con la audiencia. Cada detalle, desde la luz has-ta el sonido, está diseñado para resonar a nivel emocional. La voz sigue siendo el corazón del video. Sus modulaciones y matices crean una textura sonora rica que envuelve al espectador. Además, la tecnología visual se utiliza para amplificar esta experiencia, con efectos de iluminación y proyecciones que añaden profundidad y contexto a la narrativa. «La Niña de Fuego» es un proyecto que me ha permitido explorar y expresar mu-chas de las emociones y experiencias más profundas de mi vida. A través de la voz y el cuerpo, he podido contar una historia que resuena no solo conmigo, sino con muchas otras personas. Este proyecto ha sido un viaje de autodescubrimiento y transformación, y estoy increíblemente agradecida por la oportunidad de com-partirlo. Espero que esta obra inspire a otros a explorar sus propias historias y emociones, y a encontrar su propia voz en el proceso. La niña de fuego vive en cada uno de nosotros, y a través del arte, podemos encontrar la fuerza y la belleza en nuestras propias luchas y transformaciones.

Aquesta obra s’exposa al Museu Can Framis de la Fundació Vila Casas, del 16 de juny al 20 de juliol de 2025.

PATRIM’24 – JUDITH KATHERINE ALTAMIRANO CASTILLO

Pieles en tránsito

El proyecto Pieles en tránsito surge de una profunda reflexión sobre la soledad experimentada por aquellas personas que se encuentran fuera de su país de origen y que a su vez no se sienten parte de ningún lugar, enfrentando una especie de limbo que les lleva a cuestionarse sobre sus orígenes y lugares de pertenencia.


El Trabajo de Fin de Grado se desarrolla desde el sentimiento colectivo, para luego seguir desde un marco individual centrándose en la experiencia personal. Se busca mostrar que no es un hecho aislado y que no solo pasan esta experiencia las personas nacidas u originarias de un país en concreto, sino que también puede darse en migrantes exteriores o interiores de un mismo país de procedencia.


La obra pretende enfocarse en evidenciar el lenguaje ofensivo o la manera en cómo nos comunicamos, este análisis busca comprender cómo la manera de expresarse puede afectar tanto a la persona emisora como receptora, incluyendo el impacto del uso de algunas palabras peyorativas y en cómo se transforman o mutan a través del tiempo, así como la idea que apunta Mieke Bal, los conceptos viajan al igual que las personas migrantes y se perciben más como una ventaja que como una desventaja; pudiendo transformar y buscar un equilibrio en la sociedad evitando el uso de términos de tono ofensivos, optando por una comunicación basada en el respeto. Aprendiendo que existen distintas etnias, culturas, cuerpos, géneros, etc., con el objetivo de derrocar los prejuicios y estereotipos marcados en el devenir histórico por la sociedad.

Patrim24_Altamirano
Il·lustració 5 Instal·lació "Pieles en tránsito". Judith Altamirano Castillo, 2024.

Para ello, se lleva a cabo una investigación en imágenes, concretamente de noticias que reflejan esta problemática y el tránsito de personas europeas hacia América entre la primera década del primer franquismo y la posguerra entre los años 1940 y 1970. La imagen detonante de este viaje será extraída de su contexto, la del barco llamado El Elvira lleno de inmigrantes españoles canarios llegando ilegalmente a las costas de Venezuela. Este hecho, que me impactó personalmente, será significativo para poner de relieve un tránsito que se emprende en busca de una vida mejor. Con él se busca recordar el pasado y traer al presente esta serie de sucesos que no son nada distintos a los de nuestra actualidad en 2024.
De este modo, se aborda el constante movimiento humano y se introducen en mi obra conceptos perimetrales tales como fronteras, líneas y divisiones, los cuales deberían diluirse resultando ser cada vez más lejanos, puesto que la sociedad actual se caracteriza por la mezcla de etnias y culturas dondequiera que se vaya. Se examina también la experiencia de los hijos de migrantes, conocidos como la “segunda generación”, quienes buscan encajar e integrarse en una sociedad que a menudo les rechaza por ser hijos de padres no originarios de una misma región. Esto abre la pregunta sobre cómo deben sentirse o vivir estas personas con una identidad dividida

Llibreta "Pieles en tránsito". Judith Altamirano Castillo, 2024.

La finalidad de este proyecto consiste en aportar evidencias desde el contexto de la práctica artística a través de técnicas textiles, de imprenta y bordado evidenciando una realidad en nuestro entorno sin caer en la victimización, al tiempo que se reitera que la pluralidad cultural forma parte de la riqueza de nuestra sociedad. Una riqueza que se incrementa con la evolución natural del mismo lenguaje que se adapta, viaja, y nosotros con él.

Il·lustració 6 Detall de "Pieles en tránsito". Judith Katherine Altamirano, 2024.

Aquesta obra s’exposa al Museu Can Framis de la Fundació Vila Casas, del 16 de juny al 20 de juliol de 2025.