«Obrint portes: la llengua catalana a la Universitat de Barcelona» és el títol de l’exposició que es podrà veure del 19 de novembre al 16 de desembre al vestíbul de l’Edifici Històric de la UB, en la qual s’explica el paper històric que ha tingut la Universitat en relació amb la llengua catalana i les contribucions de la UB en aquest àmbit. Emmarcada en les activitats del Tricentenari, la mostra ha estat comissariada i organitzada per alumnes del màster de Gestió del Patrimoni Cultural i Museologia, del màster d’Assessorament Lingüístic, Gestió del Multilingüisme i Serveis Editorials, i del grau de Disseny de la Facultat de Belles Arts. Molts d’aquests estudiants procedeixen de diversos països i de diferents indrets de l’Estat, de manera que per a ells l’experiència ha estat tant una oportunitat per desenvolupar habilitats que després necessitaran en la vida laboral com per conèixer millor la realitat del país i la llengua catalana.
El rector de la UB, Dídac Ramírez, presidirà la inauguració de la mostra el dimecres 19 de novembre a les 18 h al vestíbul de l’Edifici Històric de la UB (Gran Via, 585), en un acte en el qual intervindran la vicerectora d’Estudiants i Política Lingüística, Gemma Fonrodona; la directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Ester Franquesa; el sotsdirector general d’Universitats de la Generalitat de Catalunya, Josep Ribas, i els estudiants participants en la mostra Sandra Adriana Rebassa i Abel Carretero.
Nikol Krestovska, estudiant del màster de Gestió del Patrimoni Cultural i Museologia, és de nacionalitat txeca i s’ha criat a Alemanya. Segons explica, a causa de les circumstàncies històriques del seu propi país, sent «certa afinitat per la temàtica de la mostra». «L’exposició —assenyala— m’ha donat, sobretot, l’oportunitat de conèixer les opinions dels mateixos catalans i d’intercanviar reflexions». Per Natalia Ortega, alumna del mateix màster i procedent de Bogotà, «no hi ha una manera millor d’entendre la situació de la llengua catalana que conèixer el tema a fons, cosa que en el meu cas no hauria passat si no fos per l’exposició». En tots dos casos valoren positivament l’experiència amb vista al seu futur professional. La Natalia afirma que «dur a terme un projecte museogràfic i museològic significa un repte en l’etapa d’estudi; ajuda a comprendre quins són els veritables reptes als quals t’enfrontaràs en un futur, i et permet posar-te en el lloc del treballador que ha de respondre davant d’un client i un producte». La Nikol assegura que haver participat en l’exposició li ha permès descobrir que la creació d’exposicions és un àmbit al qual li agradaria dedicar-se en un futur: «He après en què consisteix la planificació d’una exposició, des del guió museològic fins al muntatge, i com funciona la dinàmica d’un equip».
L’exposició es titula «Obrint portes»en referència al fet que la llengua catalana «ens obre les portes del futur», en paraules dels organitzadors. Es divideix en set apartats, que repassen l’evolució històrica del català a la Universitat, incloent-hi episodis com ara la repressió franquista o el retorn a l’oficialitat de la llengua amb la democràcia, fins a arribar al moment actual, i els reptes que representa la internacionalització en l’àmbit lingüístic. Així, es fa un recorregut cronològic mitjançant textos, imatges i entrevistes en vídeo a estudiants, docents i responsables dels Serveis Lingüístics de la UB. Quan el visitant arriba al final de l’exposició se li demana que hi participi deixant constància del seu mot preferit en català. Ho pot fer presencialment i escriure a mà la paraula en un dels panells de l’exposició o mitjançant una piulada a Twitter amb l’etiqueta #Obrintportes.
És possible fer visites guiades a l’exposició, que cal reservar prèviament enviant un missatge a aquesta adreça.