Facultat de Belles Arts

DAMUNT DE LES RUNES, CONSTRUIREM UN NOU EDIFICI DE RECORDS.

Damunt les runes, construirem un nou edifici de records.
Amb Xavier Aballí.

Sala de Juntes. Facultat de Belles Arts UB.
Dijous 12/01/12 – 19.00 h.

L’assignatura Taller de Creació III, seguint el tema «El Temps» proposat al llarg del semestre, i en la cojuntura del recent enderroc de l’edifici Annex I de la Facultat, convida el pedagog i artista Xavier Aballí a pronunciar la conferència titulada: «Damunt les runes, construirem un nou edifici de records».

Xavier Aballí va formar part de la primera promoció d’estudiants que el curs 1976/77 inauguraren l’Opció «C» impartida per l’artista i professor Joan Hernàndez Pijuan. L’inici de l’Opció «C» coincidí amb l’etrena de l’edifici Annex I, una edificiació projectada per a l’assignatura de procediments murals que mai arribà a impartir-s’hi. L’opció «C» instal·là les seves aules als baixos de l’Annex I (on anys després s’ubicarien els tallers de foneria i maquetes).

La llibertat creativa l’espontània generació de propostes i treballs que sorgiren de l’Opció «C», feren que una desena d’alumnes-amics d’aquella primera promoció prenguessin «per assalt» la nau «de dalt» de l’Annex, que fou «ocupada» quasi en exclussivitat per aquell grup per a presentar-hi propostes, projectes i obres de forma expontània. Els anys han configurat en certs membres d’aquell grup una petita mitologia personal i vivencial a la qual ara volem retre memòria des de l’assignatura Taller de Creació III.

http://www.ub.edu/noticies/cgi/event.pl?id=51795&noticiaub=BELLESARTS3

SEMINARI: SOBRE EL CRÈDIT, L’AUTOESTIMA I SHARING: INTRODUCCIÓ A LA CONDICIÓ NEOLIBERAL

SOBRE EL CRÈDIT, L’AUTOESTIMA I SHARING*: INTRODUCCIÓ A LA CONDICIÓ NEOLIBERAL
Seminari PEI Obert a càrrec de Michel Feher, moderat per Beatriz Preciado

15/12/2011 – 16/12/2011
Auditori MACBA

Segons els pares fundadors de la teoria liberal –de David Hume i Adam Smith a John Stuart Mill–, els éssers humans pateixen carències, però són molt inventius. Tot i que els seus desigs són alhora insaciables i inconstants, a poc a poc aprenen a optimitzar la seva satisfacció mitjançant l’intercanvi de béns i serveis amb altres éssers humans, que també es troben en una situació de carència. A l’esfera pública, aquesta operació pren la forma de negocis profitosos, en què la mà invisible del mercat permet que subjectes lliures i responsables adquireixin el que desitgen al preu òptim. A l’esfera privada, els llaços d’amor conjugal i paternal es creen i es mantenen mitjançant intercanvis desinteressats, fomentats per la complementarietat natural dels temperaments masculí i femení.

Cal preguntar-se si encara és pertinent l’antropologia que fonamenta aquest enfocament de prosperitat econòmica i felicitat a la llar. Fins al final de la dècada del 1970 es pot dir que, mentre es replantejaven respectivament la noció d’interès, la seva relació amb el desinterès i la separació entre l’esfera pública i la privada, les crítiques socialista, romàntica i feminista de l’utilitarisme liberal es basaven en la mateixa representació de la condició humana que la teoria que pretenien rebutjar.

D’altra banda, es pot afirmar que, durant les darreres tres dècades, els subjectes a qui les polítiques neoliberals s’adrecen i que els serveixen de pressupòsit són molt diferents dels seus predecessors liberals.

En primer lloc, en termes de metes econòmiques, el crèdit financer ha tingut prioritat sobre el benefici comercial. Per als directius actuals, la vertadera prova d’excel·lència no consisteix a generar ingressos sinó a atraure inversors.

Per tant, en termes de motivacions psicològiques, el subjecte anhelant que busca la satisfacció òptima està essent reemplaçat per una persona vulnerable el destí de la qual depèn de la seva capacitat per adquirir prou autoestima. Dit d’una altra manera, el cercle virtuós de l’apreciació, per un mateix i pels altres, ara s’ha tornat més important que la recerca de satisfacció, ja sigui immediata, diferida o sublimada.

Finalment, en termes d’interaccions socials, mentre que l’època liberal privilegiava l’intercanvi, ja fos per obtenir un benefici o per expressar o rebre amor, a la societat neoliberal preval el fet de compartir, tant per incrementar el crèdit propi com per estrènyer llaços amb els altres.

L’anàlisi d’aquesta condició neoliberal –en els àmbits de la governança corporativa, la política governamental, les xarxes socials i els protocols eròtics– serà l’objectiu d’aquests seminaris.

* to share en anglès significa compartir però també comprar accions

Michel Feher és filòsof, editor fundador de Zone Books (Nova York), i president de Cette France-là (París). És autor de Powerless by Design: The Age of the International Community (2000) i coeditor de Nongovernmental Politics (2007), amb Gaëlle Krikorian i Yates McKee. Més recentment ha estat coautor i editor de Cette France-là 1, 06-05-2007/30-06-2008 i Cette France-là 2, 01-07-2008/30-06-2009.

http://www.macba.cat/controller.php?p_action=show_page&pagina_id=33&inst_id=31093

Antonio López a la Facultat de Belles Arts

Aquest dilluns, 12 de desembre, a les 12 hores, el pintor Antonio López oferirà la conferència «El artista y la enseñanza del arte» a la sala d’actes de la Facultat de Belles Arts de la UB. La presentació de l’acte serà a càrrec dels professors Miquel Quílez i Ramon Trias, del Departament de Pintura de la Facultat de Belles Arts. Aquesta conferència s’emmarca en les VI Jornades Predoctorals del programa de doctorat La Realitat Assetjada: Posicionaments Creatius, que organitza el Departament de Pintura de la UB.

El pintor del detall
Guanyador del Premi Príncep d’Astúries de les Arts el 1985 i del Velázquez d’Arts Plàstiques el 2006, Antonio López (Tomelloso, Ciudad Real, 1936) és el màxim representant de l’anomenat realisme madrileny. Al llarg de la seva trajectòria artística, ha treballat disciplines diverses, com ara el dibuix, el gravat, la pintura i l’escultura. La seva obra, d’aire atemporal i d’un gran virtuosisme tècnic, el converteix en un dels artistes més personals del panorama espanyol posterior a la Guerra Civil, i en un dels que tenen més prestigi internacional.
Apassionat de la seva feina, López, que es va iniciar en la pintura amb dotze anys influenciat pel seu oncle —el també pintor Antonio López Torres—, defensa la llibertat com a font màxima de la creativitat. L’artista cerca en la realitat que l’envolta aquells aspectes quotidians susceptibles de ser retratats amb un detallisme gairebé fotogràfic. La seva obra se centra, així, en la representació de caràcter realista d’éssers i objectes, partint sempre de la realitat visual i oscil·lant entre espais d’intimitat i de misteri, amb una intensa densitat psicològica.
López també ha desenvolupat la seva carrera com a docent i investigador. Als anys seixanta va rebre l’encàrrec de la càtedra de l’assignatura Preparatori de Colorit, a la Facultat de Belles Arts de Madrid i, des del 2006, col·labora amb la Universitat de Navarra impartint el Taller de Pintura Figurativa. Precisament, aquesta universitat el va investir doctor honoris causa el 27 d’octubre passat.
Actualment, i fins al 22 de gener, el Museu de Belles Arts de Bilbao acull una gran retrospectiva de l’obra d’Antonio López. L’exposició, coproduïda amb el Museu Thyssen-Bornemisza de Madrid, reuneix una àmplia selecció de més de cent dibuixos, olis i escultures de l’artista, que representen els seus temes més habituals i on trobem obres tan emblemàtiques com ara la mítica «Vista de la Gran Vía madrileña». La mostra posa en relleu el lent i meditat procés de creació artística d’Antonio López, un dels artistes de més prestigi i que desperten més admiració en el panorama artístic espanyol actual.

POLÍTIQUES CULTURALS, PRÀCTIQUES ARTÍSTIQUES I MODELS DE FINANÇAMENT

POLÍTIQUES CULTURALS, PRÀCTIQUES ARTÍSTIQUES I MODELS DE FINANÇAMENT

Lloc: ACVic Centre d’Arts Contemporànies
C. Sant Francesc, 1 08500 Vic

14.12.2011
16,30h a 20,00h. Debat obert al públic

Recerca, producció, distribució i comunicació. Com es financen o s’haurien de finançar les diverses fases de la producció artística contemporània? Com s’incentiva el consum cultural? Per qui es produeix? Per a què serveix? Quin és el nou paradigme econòmic i social en el que les pràctiques artístiques han i hauran d’afrontar-se en un futur immediat? Pot ser la cultura el nucli central de la nova economia de serveis? Quines són les polítiques culturals que impulsen les nostres administracions? Com es poden incrementar les aportacions privades en les produccions artístiques? Quin paper hi tenen les polítiques culturals en aquesta nova relació entre finançament públic i privat?

Participants en el debat

Joan Francesc Ainaud, subdirector general de Promoció i Cooperació Cultural.
Pilar Parcerisas, Vicepresidenta del Consell Nacional de Cultura i les Arts Catalana.
Carles Vicente, Gerent de Serveis de Cultura. Àrea de Coneixement i Noves Tecnologies. Diputació de Barcelona.
Goteo, Xarxa social per cofinançar i col·laborar amb projectes creatius que fomenten el procomú.
Lluis Bonet, Professor titular d’economia aplicada de la Universitat de Barcelona, especialitzat en gestió, política i economia de la cultura.
Manuel Delgado, Professor titular d’antropologia a la Universitat de Barcelona i membre del grup d’investigació Etnografia dels Espai Públics de l’Institut Català d’Antropologia.
Jorge Luis Marzo, Historiador de l’art, curador d’exposicions, escriptor i professor de l’Escola Elisava/Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.
Modera: Ramon Parramon. Director d’ACVic

http://www.acvic.org/index.php?option=com_content&view=category&layout=blog&id=74&Itemid=129

ESTRABISMES. POLÍTIQUES DE COL·LABORACIÓ I DE REPRESENTACIÓ

Estrabismes. Polítiques de col·laboració i de representació
Seminari i taller

Dilluns 12, dimarts 13 i dimecres 14 de desembre de 2011, de 16h a 19.30h. 
Preu: gratuït
Informació i inscripcions: hola@aulaaladeriva.net
Places limitades
Coordina: Oriol Fontdevila i Javier Rodrigo
Organitza: Aula a la deriva i Fundació Antoni Tàpies

Intervindran: CandelHart, Departament de projectes educatius de la Fundació Antoni Tàpies, Escola d’Art i Superior de Disseny Deià, Oriol Fontdevila, Yaiza Hernández, LaFundició, Javier Rodrigo, Aida Sánchez de Serdio, Sitesize, Transductores, i Xarxa d’Arts Combinatòries.

Com representem i donem visibilitat a les pràctiques col·laboratives i les seves complexitats, processos i relacions polítiques? Com la representació dels projectes col·laboratius pot activar nous processos i transformacions?

El treball cultural en clau col·laborativa comporta la necessitat de repensar la representació definitivament com un fet polític, en tant que els dispositius de narració i els corresponents règims de veritat són elements que creiem que també s’han de poder debatre amb els agents que participen de la col·laboració. Així mateix, aquesta consideració comporta inevitablement el sorgiment d’un cert estrabisme; això és, la impossibilitat de fixar la mirada en un sol punt i centre rector i, contràriament, la necessitat d’aprendre a treballar la representació des de l’heterogeneïtat i com un fet inconclús.

El seminari comptarà amb la presentació de casos d’estudi que seran narrats per agents i col·lectius que realitzen projectes actualment en el marc d’Arts Combinatòries, Aula a la deriva i Prototips en codi obert.

http://www.fundaciotapies.org/blogs/prototips/2011/12/01/estrabismes-politiques-de-col%C2%B7laboracio-i-de-representacio/

LA FUNDACIÓ ARRANZ-BRAVO EN EL CONTEXT DE L’ART ACTUAL

L’artista Eduard Arranz-Bravo donarà una conferència el proper dijous dia 1 de desembre a les 12:30 hores a la Sala d’Actes de la Facultat de Belles Arts: «La fundació Arranz-Bravo en el context de l’art actual».

Presenta i modera: Albert Mercadé, president de la Fundació Arranz-Bravo.

http://www.ub.edu/noticies/cgi/event.pl?id=51216&noticiaub=BELLESARTS3

http://www.fundacioarranzbravo.cat/

VASCO ARAÚJO. LLIÇÓ INAUGURAL CURS ACADÈMIC 2011-2012

El proper 18 de novembre a les 12’30 hores, l’artista lisboeta, Vasco Araújo, impartirà la Lliçó Inaugural del Curs Acadèmic 2011-2012 de la Facultat de Belles Arts.

En paraules del Dr. Montoya, Vicedegà de Cultura i Estudiants de la Facultat de Belles Arts, «la trajectòria i el procés creatiu de Vasco Araújo, es poden contemplar com a exemple de recerca i afirmació en el llenguatge artístic i alhora d’una extraordinària capacitat de connexió amb l’entorn perceptiu i vivencial que l’envolta».

http://www.ub.edu/noticies/cgi/event.pl?id=50800&noticiaub=BELLESARTS3

http://www.vascoaraujo.org/index.html

JORNADES DONES, ECOLOGIA I ART

Jornades Dones, ecologia i art
Mirades artístiques des del femení al medi ambient

INSCRIPCIONS
Inscripció oberta fins el 25 d’octubre de 2011.
Cal que envieu un mail amb les vostres dades personals a: jornadesdonesecologiart@gmail.com

PROGRAMA

1ª JORNADA – DIMECRES, 26 D’OCTUBRE
10:00 h
Acte d’Obertura de les Jornades amb la representació de les Institucions implicades

I. ECOFEMINISMES (matí)
10:30 h
Otra mirada sobre el mundo: el ecofeminismo.
Alicia Puleo Filòsofa, professora universitària, autora del llibre Ecofeminismo para otro mundo posible.

12:00 h
La sostenibilidad de la vida humana: un enfoque del cuidado desde el ecofeminismo.
Hortensia Fernández Professora de Biologia i Geologia. Membre d’Ecologistes en Acció de Catalunya i del grup Dones i Treballs de Ca la Dona de Barcelona.

II. EXPERIÈNCIES DES DELS ECOFEMINISMES/ ECOLOGISMES (tarda)
16:00 h (Fòrum)
Les Dones com a regeneradores de la ciutat. Dos casos: Ca la Dona, Barcelona – Moravia , Medellín.Sandra Bestraten Arquitecta, professora ETSAB-UPC, Càtedra UNESCO de Sostenibilitat.

Co-creació i ecologia.Lluís Sabadell Artista, dissenyador i comissari, especialitzat en Art i Ecologia i Processos CoCreatius.

Consumo Responsable Agroecológico y creación ecofeminista.
Col·lectiu feminista Las Garbancitas; Nerea Hernández: Periodista, responsable de La Cesta Básica y de Educación Alimentaria a la cooperativa La Garbancita Ecológica; Pilar Galindo: Sociòloga, fornera artesana i escriptora. Presidenta de la cooperativa La Garbancita Ecológica.

2ª JORNADA – DIJOUS, 27 D’OCTUBRE
III. ART/ECOLOGIA (matí)
10:00 h
Operational Aesthetics.Lucy Orta Artista, dissenyadora, cofundadora de Studio Orta amb Jorge Orta. Professora en Art, Fashion and the Environment, London College of Fashion, University of Arts, Londres.

12:00 h
Un diàleg amb Fina Miralles.Fina Miralles Artista, pionera de l’art conceptual català.

IV. ART/ECOLOGIA (tarda)
16:00 h
Microculturas, en colaboración con los microorganismes.Vahida Ramujkic Artista, membre del col·lectiu Rotor i corealitzadora del projecte Microculturas amb Aviv Kruglanski.

18:00 h
Acte de cloenda.

http://www.ub.edu/noticies/cgi/event.pl?id=50339&noticiaub=BELLESARTS3

PRESENTACIÓ DEL DOCUMENTAL «ELS CAMINS DE L’ERNEST BORRÀS»

Presentació del documental «Els camins de l’Ernest Borràs».

Dijous, 20 d’octubre 2011, a les 12h.
Universitat de Barcelona
Facultat de Belles Arts
Sala d’actes

Una producció del Centre de Creació i Pensament Contemporani Can Xalant de Mataró.
Guió i direcció Pilar Bonet-Rafael Ruiz.
Presentació a cura de l’artista Ernest Borràs i els professors Pilar Bonet i Martí Peran. (sessió oberta al públic).

Durant més de trenta anys, l’artista, músic i compositor Ernest Borràs ha realitzat un extraordinari projecte d’escultures al bosc de Dosrius on art i natura es retroben amb la melodia espiritual del lloc. Ara, a través del documental, la veu de l’artista ens permet conèixer i interpretar la seva aventura creativa, lluny del món comercial de l’art i atenta a la pulsió mística de les obres.