Els arqueofurtius, espoliadors el patrimoni: Primer manual universitari sobre arqueofurtivisme i els mètodes per la seva persecució policial i judicial
L’arqueofurtivisme, els delictes contra el patrimoni arqueològic, són objecte de recerca científica universitària. Es tracta d’actes criminals que es remunten al saqueig de les tombes egípcies i arriben fins als actuals traficants que comercialitzen per internet objectes arqueològics. L’operativa i tipologia d’aquests delinqüents, així com la metodologia per a la seva persecució policial i jurídica, queden ara recollides en un nou manual universitari publicat pel grup de recerca del SERP ii la Societat Catalana d’Arqueologia, en el volum número 2 de la Sèrie Vària del SERP.
L’investigador del SERP Joan Carles Alay, apunta que si bé “els buscadors de tresors” moguts pel plaer de la troballa tendeixen a desaparèixer, els traficants que busquen lucrar-se continuaran proliferant amb l’ajut de les noves tecnologies. Alay fa una anàlisi aprofundida i plenament acadèmica dels aspectes històrics, econòmics, jurídics, penals i criminals d’aquestes activitats il·legals que, arreu del món, posen en perill o destrueixen un dels fonaments de la identitat de les societats: el patrimoni arqueològic. Alay és assessor dels cossos policials i de la justícia, i ha intervingut en innombrables judicis en qualitat d'expert. És un defensor de la col·laboració entre policia i arqueòlegs. A l’obra hi analitza els perfils criminals dels arqueofurtius, així com els mètodes per a la seva persecució.
Arqueofurtivismo. Manual sobre el estudio de las intervenciones arqueológicas ilegales es presentarà el dijous 4 de novembre a les 18:30 a la Sala Jane Addams de la Facultat de Geografia i Història. L’acte inclourà una taula amb el vicerector de Patrimoni i Activitats Culturals de la UB, Agustí Alcoberro, Josep Maria Fullola, Director del SERP, Maria Àngels Petit, Presidenta de la Societat Catalana d’Arqueologia, Xavier Mangado, catedràtic de Prehistòria de la UB, Jordi Campillo, especialista en patrimoni arqueològic, i Mercè Almeida, especialista en suport jurídic en matèria de memòria democràtica.