LA COVA DE LA COLOMERA

Investigaor principal: Francesc Xavier OMS

Des de l’any 2005, el SERP excava el jaciment de la Cova Colomera (Sant Esteve de la Sarga, Pallars Jussà, Lleida), que presenta una àmplia seqüència arqueològica que comprèn des del Neolític antic Cardial final-Epicardial antic fins època tardorromana.

S’està treballant en dos àmbits de la cova, un a l’interior (Sondeig CE, de 36m2) i un altre a la part del vestíbul (Sondeig CV, de 14m2). En el primer s’estan excavant nivells d’estabulació de ramats (tipus fumier) documentats durant el Neolític antic Cardial final, el Neolític mitjà, el Neolític final Verazià, el Neolític final Ferrières i el Bronze mitjà.

Mentre que en el sondeig del vestíbul s’han documentat nivells i estructures vinculades amb l’hàbitat, és a dir, estructures de tipus fogar, forats de pal i cubetes reblertes de restes arqueològiques. Aquestes estructures, sovint superposades entre elles, permeten proposar ocupacions més o menys estables sobretot en el Neolític antic Cardial final, en el Bronze antic (a mb Campaniforme Pirinenc) i en el Bronze mitjà.

Les datacions disponibles situen les ocupacions prehistòriques entre 6180±40BP i 3280±40BP. Mentre que les restes romanes es poden situar grosso modo entre els segles IV-VII dC.

Les restes ceràmiques permeten l’aproximació cultural i funcional de les ocupacions de la cavitat. Són especialment importants els conjunts del Neolític antic Cardial final (amb molt poques restes cardials), els del Neolític final Ferrières (a part de la quantitat de restes, és interessant el fet que es tracta d’un nivell amb exclusivitat de restes Ferrières, quelcom poc habitual a Catalunya) i de l’edat del Bronze.

La indústria lítica documentada, que és molt escassa, es presenta sempre com a elements tipològics terminals (sencers o fracturats), per tant no es compta pràcticament amb restes de talla o de nuclis. A més, els estudis de matèries primeres permeten, com a mínim, presentar dues àrees de captació, una de més o menys local i una altra de forana, centrada en la vall de l’Ebre.

Les restes arqueozoològiques i carpològiques de la Cova Colomera permeten inferir informació sobre l’economia en aquests lapses cronològics. Predominen les restes de fauna domèstica, sent els ovicàprids els taxons més documentats de llarg, mentre que les restes de bòvids i suids són minoritaris (potser a causa de la inaccessibilitat del jaciment). La fauna caçada, tot i que existent (cèrvol i cabirol sobretot) té una representació molt minsa. Pel que fa als estudis carpològics, demostren en tots els nivells el coneixement de l’agricultura d’ampli espectre, amb nombrosos taxons documentats de cereals i en menor mesura de lleguminoses.

A part, s’està duent a terme un intens treball de reconstrucció paleoambiental realitzat gràcies a l’estudi de microvertebrats i a l’estudi antracològic, pol·línic i de fitòlits. La Cova Colomera es va convertir, entre el VI è-IIn mil·lenni cal BC, en un punt de pas obligat per les rutes transhumants i transmitants (escala local) i les relacions entre el nord i el sud, entre la zona dels Pirineus i el pla de Lleida.