Article : “Tancant Fabric, no es resolt res”

Article d’A. Outomuro, ex-alumna del Màster, sobre el recent tancament de la discoteca Fabric després de la mort de dos joves per consum de psicoestimulants.

 

Fabric-Danzeria

 

“El superintendent de la Policia Metropolitana de Islington, Stuart Ryan, va al·legar que mentre l’establiment seguís obert, el risc de mort seguiria latent”.

Ryan Browne i Jack Crossley, 2 nois britànics menors de 20 anys, han mort per sobredosi aquest estiu a FABRIC, el mític club londinenc, a l’avantguarda de la música electrònica des de la seva obertura el 1999. Aquestes morts han desembocat en el tancament cautelar i indefinit del club, i la retirada de la llicència del mateix.

En tractar-se d’un club tan conegut, al qual assisteixen milers de persones cada setmana, aquestes morts han transcendit. Però cada dia hi ha moltíssimes morts per sobredosi de les que ningú s’assabenta. Per què? Perquè ocorren en llocs anònims i sense milers de testimonis.

Tot i la poca informació que s’ha donat sobre aquests successos, tot apunta que la substància psicoactiva a dosi letal que va acabar amb la vida dels dos joves va ser MDMA. Probablement perquè la composició d’aquestes pastilles contenia el doble de la concentració màxima esperada, o directament perquè no es tractava d’MDMA com pensaven, sinó d’una altra molècula molt més potent i incompatible amb la vida d’aquests dos nois (¿potser PMMA?). Aquests 2 supòsits no tenen cap relació directa amb FABRIC sinó amb les polítiques de drogues en aquest país i en la gran majoria del planeta: THE WAR ON DRUGS. La execrable Guerra contra les Drogues, la criminalització i la no regularització; i per tant l’escàs o nul coneixement per part dels i les usuarixs de substàncies psicoactives del que consumeixen.

A més de l’estrès associat al consum per ser il·legal: que genera en lxs usuarixs patrons de consum perillós com ara una tendència a amagar-se (consum no supervisat), un ús abusiu ( “m’ho prenc tot abans que m’ho treguin”), no controlat (no existien, fins aquest estiu, serveis d’anàlisi de substàncies en ambients recreatius, com en la gran majoria de països) i falta d’educació sanitària sobre consum segur (hidratació, alimentació, dosificació, interaccions, repòs …).

Tancar un club perquè es produeixen dues morts consecutives per sobredosi és tancar els ulls davant d’un problema de salut pública mundial.

No moriran menys xavalxs per aquesta mesura. Es moriran en un altre lloc i “embrutaran” menys. Mentre les úniques mesures eficaces (i provades) en la prevenció d’efectes adversos i morts en relació amb el consum de drogues com la reducció de riscos i DANYS no s’estableixin com a imprescindibles seguirà havent-hi casos així.

A Barcelona, ​​per exemple, hi ha diverses sales de consum supervisat en què durant més d’una dècada no ha mort ningú i també hi ha serveis d’anàlisi de substàncies anomenades Energy Control o Ai Laket !, que et diuen el que et vas prendre ( no el que “creus” que et vas a prendre) i com ho has de fer d’una manera segura.

A Londres en particular i al Regne Unit en general, no existia cap d’aquests serveis, fins aquest estiu, com us comentàvem abans. Hi ha consum de drogues fins a les cel·les hermètiques dels condemnats a mort dels EUA, hi ha criptomercats de drogues a la Deep Web després del tancament de Silk Road i l’empresonament de Ross Ulbritch i existiran morts per sobredosi tot i tancar Fabric, en altres clubs legals o raves il·legals.

No es tracta de tancar sinó d’obrir. Obrir ments i recursos que acceptin la llibertat de consum i de no morir en l’intent.

I aquí estem professionals de diferents àmbits dedicant-nos a això i veient que és possible, sabem del que parlem. Jo ho faria gratis. Però els resulta molt car.

Autora: Alejandra Outomuro – Metge i ex-alumna del Màster en Drogodependències presencial UB – IL3

Font original: cannabis.es

La marxa nocturna: Un ritu exclusivament espanyol?

Les hores d’oci dels joves disminueixen, però la seva intensitat augmenta, segons el darrer estudi de la FAD : La marcha nocturna: ¿Un rito exclusivamente español?

 

JOVENES Y OCIO 2016-1

 

La investigació aborda l’anàlisi de l’oci nocturn de la població jove en diferents contextos europeus, prenent com a punt de partida la descripció i l’estudi detallat del cas espanyol. L’abordatge es completa i compara amb estudis de cas de tres països europeus: Hongria, Itàlia i Suïssa.

En concret, s’analitzen les expectatives, els patrons, les relacions personals, els riscos i les polítiques públiques que regulen aquest oci nocturn juvenil, a partir de l’anàlisi de fonts secundàries, d’entrevistes semi-estructurades amb informants clau i d’un qüestionari en línia aplicat a 2.013 nois i noies entre els 16 i 29 anys.

La meitat dels joves espanyols coincideix que sortir a la nit els permet fer alguna cosa diferent i el 30% afegeix que els dóna sensació de llibertat.

L’estudi «La marxa nocturna: Un ritu exclusivament espanyol?» realitzat pel Centre Reina Sofia, centre privat creat per la FAD, afirma que els joves entre 16 i 29 anys gaudeixen de prop de 41 hores de lleure a la setmana. Els caps de setmana i períodes de vacances, com l’estiu, influeixen a aquest augment amb l’oferta d’un major nombre de llocs d’oci.

A més, s’ha produït un canvi en la manera de «sortir de festa» de la joventut espanyola, ja que del 78% que surt per les nits un 30,4% assegura tornar a casa abans de les 2 de la matinada. Tan sols el 12,7% de joves torna a casa passades les sis del matí. També es calcula que aproximadament

la meitat d’aquells que afirmen sortir a la nit ho fan només una o dues vegades al mes, mentre que prop del 30% afirma sortir cada cap de setmana.

Això pot ser degut a l’adopció del patró de «consum nòrdic» on els joves es reuneixen per realitzar una ingesta d’alcohol en grans quantitats, però en un lapse de temps petit. D’altra banda, són les dones les que tornen a casa diverses hores abans que els homes i per edats, els de 20 a 24 allarguen més la festa nocturna que els que recentment acaben de complir la majoria d’edat.

Pel que fa a les activitats preferides durant les nits de festa, els bars, cafeteries i pubs estan guanyant terreny, i amb molta diferència, als concerts o el botellón, als quals tan sols acudeixen entre el 13 i 18% dels joves. No obstant això, aquest tipus d’oci de bars també es troba en disminució en comparació amb anys anteriors, quan el 2004 un 79,7% d’espanyols optaven per això, ara s’ha vist disminuït a un 62,6%.

Per accedir a l’informe complet 

Font original : abc.es

La DEA manté a la marihuana a la llista de drogues perilloses

El govern dels Estats Units mantindrà la marihuana a la llista de les drogues més perilloses, però permetrà que es realitzin més investigacions científiques sobre l’ús medicinal d’aquesta substància, va anunciar l’agència antidrogues dels Estats Units (DEA).

 

dea-chief-retreats-on-marijuana-war-1

 

La DEA va rebutjar dues peticions de Gina Raimondo, governadora de Rhode Island, i Jay Inslee, governador de l’estat de Washington, perquè reclassificaren la marihuana com una droga amb usos mèdics acceptats.

L’agència antidrogues nord-americana va decidir mantenir la marihuana a l’anomenada “llista I” de les drogues més perilloses en considerar que “no compleix en aquest moment els criteris per a ús mèdic acceptat en tractaments als Estats Units, no té un nivell acceptable de seguretat per al seu ús sota supervisió mèdica i té un alt potencial d’abús “.

A la llista de les drogues més perilloses també estan incloses l’heroïna, el LSD i l’èxtasi, entre d’altres estupefaents.

La DEA, però, va obrir la porta al fet que més centres d’investigació mèdica puguin conrear legalment marihuana amb finalitats científiques. Actualment només la universitat de Mississipí compta amb el permís, va recordar l’agència en un comunicat.

No obstant això, l’agència antidrogues nord-americana no va precisar el nombre de centres als quals se’ls permetrà fer-ho a partir d’ara.

Font original: clarin.com via @lasdrogasinfo

Prevenció universal de l’abús de drogues: ¿una hipérbole?

Article que proposa una reflexió sobre el descens de la participació d’adolescents en edat escolar en els coneguts com a programes de prevenció universal, rescatat del Blog “Notes sobre drogues, salut i inclusió social” del psicòleg social Juan Carlos Melero (màster en drogodependències per la Universitat de Deusto), qui es defineix a si mateix com a “… -persona inquieta, mitjanament culta i amb una bona dosi de sensibilitat social.- … – psicòleg social inspirat per la psicoanàlisi, el pensament sistèmic i la sociologia crítica. Un eclèctic, en definitiva.

PREVENCIÓ UNIVERSAL L’ABÚS DE DROGUES: ¿UNA HIPÉRBOLE?

Del conjunt d’actuacions que integren una política pública sobre drogues, anomenem prevenció universal a la que es dirigeix ​​al conjunt de la població, sense distincions relatives a factors de risc més o menys evidents. Part d’una presumpció raonable: donat que més aviat que tard qualsevol adolescent haurà de decidir com es relaciona amb les drogues, millor que decideixi de forma intel·ligent. Què vol dir això? Per mi intel·ligent vol dir: informada, autònoma i responsable. Informada en el sentit de disposar d’un saber objectiu que li permeti imaginar el que pot esperar del consum de les substàncies habituals en el seu entorn, sense menysprear els riscos que puguin derivar-se en funció de variables com l’edat, les barreges, les conductes realitzades sota els efectes de les drogues, etc. Autònoma en el sentit que, tot i la rellevància del grup a aquesta edat (i d’altres, depenent de la cultura), pugui adoptar i mantenir postures personals. Responsable en el sentit a què fa referència al kantià “imperatiu categòric”.

ÉS UNIVERSAL LA PREVENCIÓ INIVERSAL?

Suposem ara que estem en condicions de mesurar quin percentatge de l’alumnat espanyol participa en programes de prevenció universal. Que és molt suposar? D’acord, però fem un esforç d’imaginació. Primer caldrà consensuar què entenem per “participar en un programa de prevenció universal”. Potser podríem convenir que s’ha pres part en un programa de prevenció si es donen, com a mínim, aquestes circumstàncies:

  • durant almenys un curs escolar,
  • s’ha participat en les activitats de tall interactiu,
  • d’un programa basat en l‘evidència,
  • que ha mostrat resultats positius en avaluacions rigoroses.

¿D’acord? Bé, doncs aquí va la pregunta: ¿quin percentatge de l’alumnat espanyol ha participat durant l’últim curs escolar acabat (2014-15) en prevenció universal entesa d’acord amb els criteris assenyalats? Amb certesa, no ho sap ningú. Vegem, per tant, què diu l’última memòria publicada per la Delegació del Govern per al Pla Nacional sobre Drogues (DGPNSD) que pretén recollir dades globals. Segons aquesta memòria, corresponent a 2013, van participar en algun dels “programes estructurats” de prevenció (dels que la pròpia memòria diu que hi ha “més de 100”) 800.853 escolars, la xifra més baixa des de 2008, any en què la participació va ascendir a 1.600.821. Quin percentatge representa aquesta dada sobre el total? Vegem què diu l’Institut Nacional d’Estadística. Segons el Ministeri d’Educació, l’alumnat espanyol d’educació obligatòria (Infantil, EPO i ESO) és de 6.616.736 persones. Per tant, d’acord amb les dades publicades per la DGPNSD, el 2013 van participar en programes de prevenció universal el 12% de la població espanyola escolaritzada. Sense entrar a valorar la qualitat d’aquesta participació, sobre la qual no hi ha dades, sembla sens dubte un percentatge escàs.

Si partim de la premissa que aquest moment de la prevenció ha de ser universal i en la pràctica només arriba al 12%, com a molt i en condicions qualitativament impossibles d’analitzar. Si, a més, els que participen no ho fan causa d’una altra raó que la motivació dels equips tècnics responsables i el professorat, alguna situació relacionada amb les drogues viscuda al centre o la pura casualitat, el panorama no és molt encoratjador.

Una última pregunta: ¿això té solució?

Font: Bloc “Notes sobre drogues, salut i inclusió social” del psicòleg social Joan Carles Melero

Oberta la 16a edició del Màster de Drogodependències de la UB

S’obren inscripcions per la 16a edició del Màster presencial en Drogodependències de la Universitat de Barcelona que s’oferta des del curs 1986-87, primer d’Europa en el seu gènere.

ub il3

Per a una apropiada intervenció professional en el camp de l’abús i dependència de les drogues, calen uns coneixements i unes habilitats que, a hores d’ara, no hi són prou desenvolupats en cap dels estudis de grau existents. Conscients d’aquesta necessitat, a partir de la càtedra de Psicobiologia de la Universitat de Barcelona es va organitzar un postgrau específic sobre aquesta matèria, el Màster en Drogodependències, que va començar a impartir-se el curs 1986-1987, havent estat el primer en el seu gènere de l’estat espanyol i també d’Europa, “ex aequo” amb el creat el mateix curs a la Universitat de Londres

Sempre s’ha caracteritzat per una àmplia participació de professors experts en la matèria provinents de la pràctica professional assistencial i preventiva, complementada amb la visió analítica de diferents professors universitaris. També ha destacat per l’amplitud i varietat de les pràctiques ofertes en una xarxa de centres seleccionats, sota la supervisió de tutors qualificats.

El seu programa es diferencia d’altres propostes similars per haver intentat sempre mantenir un bon balanç entre teoria i pràctica, amb una proporció aproximada de quatre hores de pràctica per cada tres de teoria.

Els principals objectius del Màster són:

  • Proporcionar una formació teòrica i pràctica prou àmplia i pluridisciplinar, que faciliti una comprensió integral del fenomen del consum i la dependència de drogues.
  • Qualificar als participants per a l’exercici pràctic de la seva funció professional especialitzada respecte de les drogodependències, en les àrees de tractament, reinserció, prevenció, etc., proporcionant los hi les habilitats necessàries.
  • En relació al punt anterior, facilitar que els propis alumnes puguin analitzar i modificar, si s’escau, les seves actituds, consum i/o dependència de determinades substàncies (p.ex. del tabac).
  • Fer conèixer els dispositius i recursos disponibles per a la intervenció en drogodependències a la nostra comunitat, i orientar per a la seva correcta utilització.
  • Introduir als participants en la recerca aplicada al camp de les drogodependències.
  • Introduir als alumnes en les tècniques de gestió i planificació de serveis i al treball interdisciplinari.
  • Complementar una formació bàsica homogènia per a tots els participants amb un posterior aprofundiment en àrees concretes, en funció de la professió i de les motivacions de cadascú.

 

El Màster té una durada de dos anys acadèmics, que es desenvolupen durant els mesos de Novembre a Juny, ambdós inclosos.

El Programa inclou un mínim de 900 hores de formació presencial (82 crèdits ECTS), distribuïts així:

 

Crèdits Teoria Tesi Màster Crèdits Pràctiques TOTAL
1er. any 21 5 12 38
2on. any 24 5 15 44
TOTAL 45 10 27 82

 

El primer any es desenvolupa una formació teòrica de caire general, acompanyada d’un rotatori de pràctiques en una gran varietat de centres i dispositius assistencials i de prevenció, i constitueix la base comuna per l’aprofundiment posterior.

Al segon curs, en canvi, s’ofereixen un seguit de seminaris monogràfics escollits en funció dels interessos dels alumnes, cercant també l’equilibri i la complementarietat entre diversos continguts. Les pràctiques, al seu torn, es concentren en un centre concret al que l’alumne s’adscriurà lliurement, sota la supervisió d’un tutor, d’acord amb les disponibilitats de places existents. Aclarim que el nombre d’hores pràctiques abans esmentat es refereix a mínims que demana el curs, que poden ésser incrementats voluntàriament per l’alumne d’acord amb el Centre col·laborador corresponent, sense cost addicional.

 

Dades d’interès :

 – Inici octubre 2016 fins juny 2018.
 – 82 crèdtis ECTS amb 500h de pràctiques
 – 45 centres on poder realitzar pràctiques
 – Més de 450 professionals formats
 – Reconegut pel Departament de Salut 

 

Matricula’t