Oberta la 16a edició del Màster de Drogodependències de la UB

S’obren inscripcions per la 16a edició del Màster presencial en Drogodependències de la Universitat de Barcelona que s’oferta des del curs 1986-87, primer d’Europa en el seu gènere.

ub il3

Per a una apropiada intervenció professional en el camp de l’abús i dependència de les drogues, calen uns coneixements i unes habilitats que, a hores d’ara, no hi són prou desenvolupats en cap dels estudis de grau existents. Conscients d’aquesta necessitat, a partir de la càtedra de Psicobiologia de la Universitat de Barcelona es va organitzar un postgrau específic sobre aquesta matèria, el Màster en Drogodependències, que va començar a impartir-se el curs 1986-1987, havent estat el primer en el seu gènere de l’estat espanyol i també d’Europa, “ex aequo” amb el creat el mateix curs a la Universitat de Londres

Sempre s’ha caracteritzat per una àmplia participació de professors experts en la matèria provinents de la pràctica professional assistencial i preventiva, complementada amb la visió analítica de diferents professors universitaris. També ha destacat per l’amplitud i varietat de les pràctiques ofertes en una xarxa de centres seleccionats, sota la supervisió de tutors qualificats.

El seu programa es diferencia d’altres propostes similars per haver intentat sempre mantenir un bon balanç entre teoria i pràctica, amb una proporció aproximada de quatre hores de pràctica per cada tres de teoria.

Els principals objectius del Màster són:

  • Proporcionar una formació teòrica i pràctica prou àmplia i pluridisciplinar, que faciliti una comprensió integral del fenomen del consum i la dependència de drogues.
  • Qualificar als participants per a l’exercici pràctic de la seva funció professional especialitzada respecte de les drogodependències, en les àrees de tractament, reinserció, prevenció, etc., proporcionant los hi les habilitats necessàries.
  • En relació al punt anterior, facilitar que els propis alumnes puguin analitzar i modificar, si s’escau, les seves actituds, consum i/o dependència de determinades substàncies (p.ex. del tabac).
  • Fer conèixer els dispositius i recursos disponibles per a la intervenció en drogodependències a la nostra comunitat, i orientar per a la seva correcta utilització.
  • Introduir als participants en la recerca aplicada al camp de les drogodependències.
  • Introduir als alumnes en les tècniques de gestió i planificació de serveis i al treball interdisciplinari.
  • Complementar una formació bàsica homogènia per a tots els participants amb un posterior aprofundiment en àrees concretes, en funció de la professió i de les motivacions de cadascú.

 

El Màster té una durada de dos anys acadèmics, que es desenvolupen durant els mesos de Novembre a Juny, ambdós inclosos.

El Programa inclou un mínim de 900 hores de formació presencial (82 crèdits ECTS), distribuïts així:

 

Crèdits Teoria Tesi Màster Crèdits Pràctiques TOTAL
1er. any 21 5 12 38
2on. any 24 5 15 44
TOTAL 45 10 27 82

 

El primer any es desenvolupa una formació teòrica de caire general, acompanyada d’un rotatori de pràctiques en una gran varietat de centres i dispositius assistencials i de prevenció, i constitueix la base comuna per l’aprofundiment posterior.

Al segon curs, en canvi, s’ofereixen un seguit de seminaris monogràfics escollits en funció dels interessos dels alumnes, cercant també l’equilibri i la complementarietat entre diversos continguts. Les pràctiques, al seu torn, es concentren en un centre concret al que l’alumne s’adscriurà lliurement, sota la supervisió d’un tutor, d’acord amb les disponibilitats de places existents. Aclarim que el nombre d’hores pràctiques abans esmentat es refereix a mínims que demana el curs, que poden ésser incrementats voluntàriament per l’alumne d’acord amb el Centre col·laborador corresponent, sense cost addicional.

 

Dades d’interès :

 – Inici octubre 2016 fins juny 2018.
 – 82 crèdtis ECTS amb 500h de pràctiques
 – 45 centres on poder realitzar pràctiques
 – Més de 450 professionals formats
 – Reconegut pel Departament de Salut 

 

Matricula’t

Quins són els resultats esperats de la intervenció professional en la reducció de danys? Coincideixen els objectius dels professionals amb els objectius dels pacients? Com mesurem l’èxit de les nostres actuacions?

Aquestes són preguntes prioritàries davant qualsevol intervenció. La reducció de danys ha provocat el fet de qüestionar-se l’abstinència del consum com, si no l’únic, l’objectiu últim. Donar veu als pacients, establir objectius de manera compartida amb el pacient i fer que aquests objectius siguin realistes, fins i tot si són petits, segurament pot millorar el pronòstic en una malaltia que sovint es reconeix com a crònica i recidivant. El resum de l’article que us adjuntem intenta fer-nos reflexionar sobre aquestes qüestions.

En l’estudi de “Everyone deserves services no matter what”: Defining success in harm-reduction-based substance user treatment, Lea H.S., Zerai A., els autors es pregunten què significa “èxit” per als professionals i participants (usuaris) en dos programes de reducció de danys als Estats Units.

Això és una part d’un estudi més complex en el qual es va entrevistar a 18 professionals i a 32 participants sobre l’impacte percebut dels programes de reducció de danys. Dels dos programes investigats, el primer oferia serveis d’acolliment, entre els quals s’incloïa el seguiment de casos, donar consells i menjars a les persones sense llar que consumien drogues i l’alcohol; i en el segon s’oferia assessorament individual i a parelles que podien pagar pels serveis.

Tant professionals com a usuaris van definir l’èxit en termes generals com “qualsevol canvi positiu“. També va haver-hi acord sobre la importància de desenvolupar relacions basades en la confiança amb els altres.Els professionals percebien l’èxit del seu rol principalment proporcionant un enfocament centrat en el client, en serveis de baix llindar. Les mesures d’èxit des de la perspectiva dels usuaris incloïen desmarginalització, compromís amb el programa, la qualitat de vida, el funcionament social, els canvis en el consum de substàncies, i canvis en les metes i els plans futurs. Això difereix de les nocions tradicionals d’èxit en el tractament per abús de substàncies, per exemple, l’abstinència i la finalització del programa.

L’article suggereix que la definició i el mesurament de l’èxit pot ser problemàtic. Si descuidem definir el que l’èxit significa en entorns de tractament per consum de substàncies, ens perdem l’oportunitat de reconèixer canvis positius. No obstant això, si normalitzem mesures d’èxit, correm el risc d’ignorar les experiències viscudes individualment pels usuaris.

Els autors conclouen que els usuaris en programes de reducció de danys experimenten els canvis tangibles i positius, i aquests poden ser representats com a “resultats” i “èxit”, proporcionant als involucrats que siguin sensibles a altres reptes discutits anteriorment.

Alcohol i joventut. com prevenir-ne l’abús?

alcoholjoventut

El passat 9 d’octubre l’Otger Amatller,  psicòleg membre de l’equip de Direcció del màster, va participar al debat “Alcohot i joventut, com preveir-ne l’abús?” del programa l’Illa de Robinson del Punt Avui televisió, juntament amb Laura Vilallonga, psicòloga i terapeuta familiar, Gemma Garcia, psicòloga i responsable de tractament del Centre SPOTT, Josep Guardia Serecigni, de la unitat de conductes addictives de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i l’Eduardo Pastor, sociòleg.

Remarquem algunes de les intervencions inicials que es van fer com a introducció del debat.

l’Eduardo Pastor va començar el debat amb la següent afirmació, “El problema és l’alcohol, no és els joves i l’alcohol. Com a societat hem de veure quina relació tenim amb l’alcohol”, segons ell “Focalitzar el problema en el jove és com no fer-nos càrrec de les nostres responsabilitats com a societat i com a adults”.

Prenen el fil d’aquesta reflexió, l’Otger Amatller llença la següent qüestió amb la resposta inclosa”l’oci nocturn de que viu? De l’alcohol”, argumenta que “no és coherent queixar-se de que els joves consumeixen alcohol, quan una de les coses que els hi oferim per divertir-se no és altre cosa que alcohol”.

En Josep Guàrdia afirma que “El problema és el patró de consum, s’està passant al patró anglosaxó conegut com atracón

Segons la Laura Vilallonga seguin la línia del debat “El problema no és l’alcohol, sinó l’ús que s’en fa i les conseqüències que té”

Per acabar de treure les vostres conclusions us convidem a veure el vídeo del debat:

09/10/2015 L’Illa de Robinson (19.00-19.35). “Alcohot i joventut, com preveir-ne l’abús?”

 

Drogues: l’orgia lingüística

Un article que ens presenta un dels temes que tractem al màster en forma de llibre, escrit per Félix Rodríquez González.

L’autor de Diccionario de la droga: vocabulario general y argot” ens convida a un passeig que começa pels inicis del consum de drogues a Espanya, decobrint-nos tot un lèxic específic que engloba argot i llenguatge tècnic al voltant d’aquestes.

Drogues: l’orgia lingüística

22 SEP 2015 

El món de l’adquisició, consum i gaudi de substàncies estupefaents o embriagadores il·legals es desenvolupa en una autèntica orgia lèxica. Ja sigui perquè el seu consum va començar en ambients marginals o carceraris, perquè el seu comerç està fora de la llei o perquè els grups que les usen fan servir claus per comunicar-se sense ser entesos, el cas és que hi ha una sorprenent proliferació de paraules que al·ludeixen a objectes, procediments i sensacions relacionats amb les drogues. Unes són paraules d’argot, d’altres són préstecs d’altres llengües, algunes són metàfores, altres jocs de paraules. Moltes han estat en ús en un període concret, per mai més tornar … o reaparèixer al cap d’uns anys. A això cal sumar noms científics, marques comercials, denominacions oficials …

Félix Rodríquez (lingüista especialitzat en préstecs, i que ha compilat obres sobre altres camps minats del lèxic, com un Diccionari gai-lèsbic), ha reunit en aquesta obra més de tres mil termes. Les fonts són variades: premsa, obres literàries, còmics i pel·lícules que reflecteixen l’ambient del consum, reculls d’argot, etnografies de grups d’usuaris, i finalment, entrevistes personals de l’autor amb clients de narcosales en grans ciutats espanyoles.

L’obra està precedida per un sucós assaig inicial que posa l’accent en la varietat d’aquest vocabulari (que a part de críptic moltes vegades vol ser enginyós), i recorda les moltes aportacions de l’argot de la droga al llenguatge col·loquial general (penjar-se, mico, pujada …). El diccionari presenta entrades acompanyades per cites extenses, que proporcionen dades enciclopèdics i moltes vegades permeten datar usos; també té sinònims i etimologies, no sempre fàcils (cost per ‘haixix’ vindria del nom d’una planta tropical, present en llatí i grec, però ¿hi ha contaminació amb cost?). Les últimes pàgines organitzen temàticament l’extens vocabulari (per preparació, persones, efectes, llocs …).

Com a exemple, prendrem només un dels molts fils que s’entrecreuen en l’obra, el relacionat amb l’haixix, que pot provenir del contraban d’un camell (si venia ocult en el seu cos serà culero); el consumidor atraparà un talego, després amb el paper o llençol Emboliqués el canut (o chiri), que es compartirà circulant entre els assistents (si algun ho reté farà olor a ungla), fins que no quedi més que la burilla o cigala; el consum produirà un colocó, o potser un ceguerón, i amb mala sort una pàl·lida.

Aquest és el primer diccionari existent sobre matèria lingüísticament tan rica, i la seva consulta revela àrees senceres de l’espanyol col·loquial i recorda la creativitat d’uns parlants que, per necessitat o joc, s’han disfressat el que deien.

Diccionari de la droga: vocabulari general i argot. Félix Rodríquez González. Arc Llibres. Madrid. 2014. LVI + 564 pàgs.

Font: http://cultura.elpais.com/cultura/2015/09/18/babelia/1442574810_354306.html

Formació al Màster en drogodependències de la Universitat de Barcelona

Aquí us deixem l’article publicat al butlletí de l’àrea de Benestar Social de la Diputació de Barcelona dins la categoria d’infància, adolescència i família. Un resum de la jornada de  “Plans Territorials de prevenció de drogodependències”, a on van participar , el Delegat del Govern del Plan Nacional sobre drogas, Francisco de A. Babín, del Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad, el Dr. Joan Colom, director de la Subdirecció General de drogodependències  de la Generalitat de Catalunya, la Dra. Teresa Brugal, de l’Agència de Salut Pública de Barcelona i laNúria Garcia, Tècnica de Suport Comunitari en prevenció de les drogodependències de l’Àrea d’Atenció a les Persones del centre SPOTT de la Diputació de Barcelona

Formació al Màster en drogodependències de la Universitat de Barcelona

 Font: Diputació de Barcelona

 

El passat divendres 27 de març, en el marc de la Jornada de formació sobre Plans Territorials de prevenció de drogodependències del Màster de drogodependències de la Universitat de Barcelona, l’equip tècnic del Centre SPOTT de la Diputació de Barcelona va impartir una primera sessió centrada en el desplegament de Plans de drogodependències a l’àmbit local.

En aquesta primera part de la jornada es van explicar les diferents modalitats de plans de prevenció que la Diputació de Barcelona ofereix als municipis de la demarcació, quines dificultats es tenen a nivell institucional alhora d’elaborar un Pla de drogues i quina estructura han de tenir els Plans de drogues També es van presentar els plans de drogues de petits municipis ( fins a 10.000 h.), mitjans ( entre 10.000 i 50.000 h.) i grans (de més de 50.000 h), així com plans comarcals i d’agrupacions de municipis, i la primera campanya de sensibilització del consum d’alcohol “Veure abans de Beure”realitzada al 2014 per  l’Ajuntament de Begues dins el seu Pla local de drogodependències.

La segona part de la jornada es va dedicar a la presentació del Pla de drogues de la Ciutat de Barcelona (2013-2016), a càrrec de la Dra. Teresa Brugal, de l’Agència de Salut Pública. Durant la seva presentació, va exposar la metodologia emprada en la realització de la diagnosi i les línies estratègiques del Pla. Va presentar també els diferents programes que es realitzen a l’àmbit educatiu, destacant el programa PASE i el programa Sobre canyes i petes de prevenció universal. En l’àmbit del lleure va destacar el programa De marxa fent esport, de prevenció selectiva) i el Servei d’orientació sobre drogues SOD, de prevenció indicada.

A la tercera part, el Dr. Joan Colom, director de la Subdirecció General de drogodependències  de la Generalitat de Catalunya, va parlar dels reptes actuals en la prevenció i atenció a les drogodependències fent incís en el marc legislatiu i institucional actual, els models de governança en les addiccions, projectes de cooperació internacional i en el treball d’acreditació de programes preventius.

Per últim, va concloure la jornada el Delegat del Govern del Plan Nacional sobre drogas, Francisco de A. Babín, del Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad,  qui va parlar sobre les polítiques de drogodependències des d’una perspectiva nacional i transnacional. El Plan Nacional sobre drogues té com a objectiu coordinar les distintes administracions, entitats i ONGs de l’àmbit de les drogodependències.

Babín va parlar de com es coordina l’administració general de l’estat amb les comunitats autònomes i el Plan Nacional sobre drogues en polítiques de drogues; de les grans línies del PNSD; quina és la  financiació en l’àmbit de les drogodependències  i  les seves competències. Per últim va parlar  de l’estratègia nacional sobre drogues 2009-2016 i va presentar a grans trets els resultats de l’enquesta domiciliària sobre drogues ( EDADES 2013).

De les principals conclusions d’aquesta en destaquen la baixa percepció de risc del consum de cànnabis i el consum problemàtic d’alcohol a Espanya ( un 4,5 % de la població fa un consum de risc).  Els grans reptes són treballar la banalització del risc associat al consum i les noves addiccions.