El Màster de Seguretat Alimentària (MSA) pretén donar resposta a una demanda creixent de titulats especialitzats en seguretat alimentària en els àmbits de l’empresa, l’administració i la recerca. Es tracta d’un màster interuniversitari, coordinat per la UB, que compta amb la participació de la UAB i la UPF. En el desenvolupament del màster hi col·laboren també l'Agència Catalana de Seguretat Alimentària i el Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural (Generalitat de Catalunya).

En el sistema d'aprenentatge actual es potencia una avaluació continuada dels estudiants on es valora no només el nivell de coneixements adquirits al final de l'assignatura sinó que també es valora l'evolució de l'estudiant. Tanmateix, atès l'elevada ràtio d'estudiants a professors, això sovint es tradueix en l'execució d'un o dos exàmens parcials que, conjuntament amb l'examen final, determinen la qualificació de l'estudiant.

Muchas empresas están empezando a ver las redes sociales como otra fuente importante de datos para su inteligencia de negocio. Al recopilar datos de las redes sociales, junto con el resto del Business Intelligence corporativo, las empresas tienen una mejor visión de quienes son sus consumidores, si adquieren o no sus productos y servicios, y qué percepción tienen sobre los mismos. El uso de la data social facilita ir más allá en información, ayudando a detectar tendencias tempranas para impulsar el desarrollo de productos o los mensajes adecuados para comercializarlos.

Inventada el 2013, l'edició de genomes mitjançant el sistema CRISPR s'ha convertit en una eina generalitzada per a la investigació genètica bàsica, la medicina, l'agricultura i la indústria. Malgrat que aquesta tecnologia ja s'inclou en el programa teòric de moltes assignatures dels Graus en Ciències de la Vida, la seva novetat i complexitat fa que sigui absent en els currículums pràctics.

Este proyecto pretende fomentar la competencia argumentativa y la capacidad de aprendizaje autónomo del alumnado a través de la asignatura de Filosofía del Derecho, del cuarto curso del Grado en Derecho. Para alcanzar este fin, se planea la introducción progresiva de diferentes metodologías docentes, en particular el aula invertida y una adaptación del sistema de tutorials de la Universidad de Oxford (equivalente a las supervisions de la Universidad de Cambridge).

L’assignatura de Fisiologia del Màster en Enginyeria Biomèdica és una assignatura de Complements Formatius que cursen estudiants que no han tingut una formació en l’àmbit de les Ciències Biomèdiques en el seu Grau de procedència. Aquest estudiantat és de procedència multidisciplinària i es caracteritza per tenir unes altes capacitats d’aprenentatge. Destaquen també per mostrar un gran interès per l’anatomia i la fisiologia, probablement perquè l’àmbit de la biologia humana serà el destí final de l’aplicació dels seus coneixements científics i tecnològics.

Els projectes col·laboratius promouen un model d'aprenentatge basat en la participació i la col·laboració de tots els integrants d'un grup de treball. Mitjançant aquests projectes és possible fer una construcció col·lectiva del coneixement, comprometent l'alumnat amb el seu aprenentatge, i obligant el docent a generar ambients d'aprenentatge que promoguin la interacció, recolzant-se en la utilització d'eines tecnològiques per desenvolupar les activitats didàctiques.

Presentem una Proposta d’Innovació Docent (PID) a l’ensenyament de Màster, la finalitat del qual consisteix en la integració de la Intel·ligència Artificial (IA) amb l’objectiu de desenvolupar diverses competències generals/transversals de l’alumnat recollides en els plans docents de les assignatures detallades.