Us anunciem la carta de presentació de la candidatura de Antoni Remesar per les properes eleccions de representants a la Comissió delegada de l’Escola de Doctorat de la UB.
Benvolguts/ des
La nostra Universitat es troba davant d’un gran repte respecte als estudis de Doctorat. El repte no ho és tant per la nova organització interna en Escola de Doctorat, sinó en els criteris que tant l’Estat com la Generalitat estan propulsant des de les respectives agencies ANECA i AQU.
Com succeeix amb el Decret Llei de Dedicació del Professorat, tot indica que l’únic paràmetre per avaluar la qualitat de les propostes de doctorat és el de l’existència dels “trams vius”. Tots sabem que els trams de recerca van ser un invent del govern Aznar per a encobrir augments salarials.
- Tots sabem que els trams eren voluntaris.
- Tots sabem que la concessió dels trams és, si més no, peculiar.
- Tots sabem que estar o no en possessió d’un tram viu no es cap indicador ni d’activitat de recerca ni de la qualitat d’aquesta recerca
Ara, el trams, els trams vius, s’han convertit en una espasa de Damocles sobre el cap dels investigadors i de les Universitats com evidencia l’informe dels experts lliurat al ministre Wert
Segons les dades de la Universitat, són 4.681 estudiants els que segueixen els nostres doctorats el que donaria una mitjana de 65 estudiants per programa, la qual cosa indicaria que, malgrat les grans diferències entre programes, la massa global d’estudiants és més que correcte i competitiva. Segons altres paràmetres de l’avaluació de les agències, aquesta massa d’estudiants exigiria la dedicació al doctorat de no menys de 9.362 professor doctors, un 76,44 % més de plantilla de la que ara disposem (inclosos els professors que no són doctors)
Certament ens trobem una altra vegada davant de criteris de pensament únic que no parteixen de la realitat sinó d’un model ideal. El ideal de l’excel·lència mesurada única i exclusivament pels trams de recerca. Aquest ideal posa en perill
- Els programes “petits” (per número de professors i número d’estudiants) malgrat la seva vàlua i excel·lència acadèmica i de recerca
- La pròpia autonomia universitària que queda encotillada, un cop més, per l’excés de reglamentisme i burocràcia, en no poder desplegar polítiques pròpies en el camp del doctorat
Un ideal que obliga a una política de “fusions” (dintre de la pròpia Universitat o amb d’altres Universitats) que moltes vegades no respon a criteris acadèmics i de recerca, sinó, exclusivament a “quadrar el números que permetin la verificació dels programes”
L’escenari que es dibuixa pot ser esfereïdor.
- Àmbits sencers de la nostra Universitat poden quedar desvinculats del doctorat;
- Investigadors acreditats poden quedar desvinculats del doctorat;
- Els drets consolidats, tant de la Universitat com dels investigadors, malmesos i, un cop més, trepitjats
I tot per a què? No ens enganyem. No es busca una universitat d’excel·lència, no és aquesta la intenció. Es busca desmantellar la Universitat pública en allò que la hauria de caracteritzar: la seva capacitat d’impulsar el coneixement i la innovació en la societat.
Una Universitat sense doctorat no és una Universitat. La Universitat no pot permetre el desmantellament d’àmbits sencers de la seva recerca i, si no vetllem, aquesta realitat serà certa en un temps molt breu
És per tot això, que cal que l’Escola de Doctorat de la Universitat de Barcelona tingui un paper actiu en la definició de les polítiques de doctorat de la nostra Universitat impulsant una governança “bottom-up” que esperoni al Consell Directiu, amb el Rector al seu front, a dissenyar, potenciar i defensar una política pròpia, reflex de l’autonomia Universitària, que faci possible que la Universitat de Barcelona continuï essent una Universitat de Referència internacional.
- Des de l’Escola cal defensar els criteris propis de la Universitat referents a l’aplicació de la gestió de qualitat en la programació del doctorat
- Des de l’Escola cal impulsar que aquests criteris formin part de la cultura organitzativa de la Universitat i com, a tals, formin part de la seva política i de la seva autonomia
- Des de l’Escola cal vetllar perquè la lògica de la burocràcia no s’imposi a la lògica universitària
- Des de l’Escola cal exigir l’acompliment institucional de la política pròpia
Atentament
A. Remesar
Candidat a la Comissió Delegada en representació dels centres
Dimarts 19/03/2013 – 12:30h 
![[+]](https://dl.dropbox.com/u/94103513/Beca%20SingCat.jpg){kind=link}