CENTRE CULTURAL CAN FABRA
Divendres 23/11/2012 

En un món anònim… melodies des del subsòl» és el títol de l’exposició fotogràfica que es podrà visitar al Taller de Músics-ESEM. Aquesta mostra és el resultat d’un treball de dotze estudiants de Belles Arts de la UB que han indagat en la història dels músics que toquen al metro de Barcelona, amb motiu del desè aniversari del projecte Músics al Metro, que des del 2001 regula la presència d’aquests artistes a les estacions de metro.
A través de les seves fotografies i audiovisuals, els alumnes han captat allò que els ha sorprès per reflexionar sobre el fenomen de la música al metro. El resultat és un treball fotoperiodístic que aprofundeix en l’anàlisi socioantropològica dels músics que decideixen mostrar el seu art al subsòl de la ciutat.
Els visitants hi trobaran material fotogràfic, audiovisual i textos que expliquen la història dels músics i la seva percepció de la vida, el món, la música i la ciutat.
El projecte Músics al Metro va arrencar l’any 2001 a partir d’una iniciativa de l’Associació de Músics del Carrer i del Metro de Barcelona, TMB i l’Ajuntament de Barcelona per potenciar la música i la cultura a la xarxa de metro. Durant aquests deu anys de funcionament, més de 600 músics s’han acollit a la iniciativa.
L’objectiu d’aquest projecte pioner és regular l’actuació dels músics per tal de fer-la compatible amb el desenvolupament normal del servei del metro, i alhora ofereix als intèrprets un espai de promoció i de difusió de la seva música. D’aquesta manera, l’espai públic es converteix en una plataforma per als creadors més joves. Actualment, el projecte disposa de 34 punts concrets i senyalitzats a la xarxa de metro.

Més informació [+]

MUSEU MOLÍ PAPERER DE CAPELLADRES
24/11/2012 – 13/01/2013

Inauguració
Dissabte 24/11/2012 – 12:00h

«La idea de Xi’an va néixer fa uns deu anys, després de veure la selecció dels guerrers que van anar al Guggenheim de Bilbao el 1998, al Fòrum de les Cultures l’any 2002, i sobretot, de veure una gran part de l’exèrcit de terracuita a la mateixa ciutat de Xi’an, el 2001.

El que em va cautivar dels Guerrers de Qin Shi Huang, primer emperador de la Xina, van ser dues coses: la primera, la força expressiva d’unes escultures tan poc expressionistes; la segona, la individualitat i l’originalitat d’uns retrats que no volien subratllar precisament l’individualitat, sino la col·lectivitat.

Aquestes dues característiques em semblaven anar en contra dels principis de l’art occidental des del Renaixement, particularment dels postulats de les diverses avantguardes a partir del moment, a començaments del s XX, en què va aparèixer el mateix concepte d’avantguarda, i més encara a partir dels anys 60, quan va passar de ser una categoria estètica a ser una categoria moral.

Em va semblar un projecte interessant el d’intentar crear un exèrcit de civils, anònims, com qualsevol multitud, evitant  qualsevol patetisme, folclorisme, localisme, i vaig començar a treballar-hi a finals del 2003. He continuat fins ara, amb intermitències, i ja han aparegut una cinquantena de persones. Crec que arribaré al centenar, com a mínim, i espero que viatgin molt.

L’any 2006 van aparèixer per primera vegada en públic, al Culturas de La Vanguardia. El 2007 vaig mostrar-ne una trentena a la Galeria K-7 a Caballera. El 2008, una quinzena a l’exposició Salon des Refusés  a la Sala Parès. Fa un any, per primera vegada vaig poder omplir una enorme sala només amb ells, a l’espai Roca Umbert, de Granollers. Sempre havia pensat que el Molí de Capellades era un lloc ideal perquè hi passessin una temporada.

Perico Pastor»

Més infortmació [+]

MNAC
23/11/2012 – 17/02/2013

La sorpresa, el descobriment, la revelació, la confirmació o també el desengany son alguns dels sentiments i experiències que poden viure els especialistes quan s’endinsen en l’estudi científic i tècnic de les obres d’art. Al llarg de la seva història, el MNAC ha aprofundit en el coneixement d’obres de les seves col·leccions, o que hi estan relacionades, obtenint resultats de vegades frustrants, sovint curiosos i, de tant en tant, espectaculars. El públic, però, no ha tingut en general l’oportunitat de conèixer els resultats d’aquesta recerca que comparteixen conservadors de col·leccions, historiadors de l’art, restauradors i científics.

Mostrant obres de diferents períodes sotmeses a examen, pintures sobre fusta i escultures policromades, pintures sobre tela i diverses tècniques sobre paper, l’exposició pretén excitar la tafaneria i despertar l’interès de l’espectador per la feina complexa que envolta l’expertesa en el museu. En els darrers anys, els conservadors-restauradors del MNAC han exposat les obres a radiacions electromagnètiques, visibles i invisibles, que han permès caracteritzar els materials, travessar les capes que les formen i esbrinar com va treballar un artista, quins materials, eines i tècniques va fer servir i com va procedir. Les anàlisis químiques han ajudat, en molts casos, a corroborar o desmentir les hipòtesis de treball plantejades.

En aquesta exposició, les obres originals es presentaran al costat de les seves imatges obtingudes mitjançant diverses radiacions i amb una explicació de les principals aportacions científiques. Es donaran a conèixer els elements poc evidents que resulten fonamentals per caracteritzar un moment artístic, un autor o la història d’una peça. El públic descobrirà que s’han preservat testimonis reveladors i divertiments dels artistes en la cara oculta, el revers, d’obres conegudes per la seva cara o façana. També es podrà deduir la manera de treballar dels artistes durant el procés de creació, el dibuix preparatori o els canvis de composició. La mostra intentarà explicar les vicissituds i transformacions que han sofert algunes obres al llarg de la seva vida i de quina manera els experts discerneixen entre un original, una còpia, un fals o una hiperestauració.

Més informació [+]

MACBA
Divendres 23/11/2012 – 18:30 h

 Auditori MACBA. Entrada gratuïta. Capacitat limitada

L’1 i el 2 de desembre, La Ribot presentarà la peça Llámame Mariachi a la Secció Irregular del Mercat de les Flors (http://mercatflors.cat/es/espectacle/sesion-1-seccion-irregular-llamame-mariachi/).

Com a introducció a l’obra de l’artista, el MACBA, en col·laboració amb el Mercat de les Flors, presenta Treintaycuatropiècesdistinguées&onestriptease, una pel·lícula documental de la polifacètica artista La Ribot (www.laribot.com), que recull un llarg procés de producció que va començar a Madrid l’any 1991 amb l’strip-tease ¡Socorro! ¡Gloria! i va concloure amb el desplegament de les tres sèries de Piezas distinguidas (1993, 1997, 2000) en les presentacions successives de Panoramix (2003) a Londres, Ginebra o París. Tot i que l’objectiu sigui la preservació sensible d’una obra efímera, resulta inevitable que la pel·lícula es converteixi en alguna cosa més i, de la mateixa manera que el llibre La Ribot (2004) va traslladar a la pàgina impresa les constants creatives i els interessos compositius de l’artista, també la pel·lícula ofereix una nova projecció de les seves preocupacions en un format, el vídeo digital, pel qual ja s’ha interessat en altres obres recents.

Si Piezas distinguidas es va plantejar com un treball sobre el cos i des del cos, Treintaycuatropiècesdistinguées&onestriptease és, sobretot, un treball sobre la mirada. El cos deixa de ser objecte i es converteix en excusa per a la fixació d’una mirada a la qual li competeix la responsabilitat del moviment. La pel·lícula es mostra doncs com a punt d’arribada d’un recorregut que va començar en el teatre, és a dir, en l’observació d’un cos present en acció (Piezas distinguidas i Más distinguidas 1ª versión), es va traslladar a la galeria i al museu, invertint parcialment l’assignació de mobilitat i estatisme a intèrpret i espectadors (Más distinguidas 2ª versión i Still Distinguished), i conclou amb una posada en moviment de la mateixa mirada.

La projecció d’aquesta pel·lícula representa una oportunitat única per veure tota la sèrie de peces des de la perspectiva de l’espectador ideal.

Presentació a càrrec de Quim Pujol, performer, crític i comissari. Actual co-comissari de la Secció Irregular del Mercat de les Flors.

Més informació [+]

FUNDACIÓ ARRANZ-BRAVO
Inauguració 22/11/2012 – 19:30

La il·lustració de llibres d’artista ha sigut una de les arts predilectes del pintor Eduard Arranz-Bravo (Barcelona, 1941). Durant els anys setanta i vuitanta, a banda de pintar fàbriques, fer escenografies pel cinema o accions performàtiques, Arranz-Bravo també realitza edicions de bibliòfil en col·laboració amb escriptors destacats del seu temps: com Francesc Parcerisas, Santos Torroella, Camilo Jose Cela o Baltasar Porcel, entre d’altres. També treballa amb artistes, com amb el pintor Joan Ponç o el fotògraf Xavier Guardans. L’exposició Arranz-Bravo – edicions de biblòfil vol recuperar aquesta vessant desconeguda i sorprenent del seu art, revisant també les diferents edicions que ha seguit realitzant fins els nostres dies.

L’exposició recupera divertits i imaginatius llibres d’artista realitzats durant els anys setanta, com el De toros y muerte juego y rito Antonio Ordoñez, fet amb Rafael Bartolozzi, en que el tàndem d’aristes crearen un llibre amb material seleccionat durant una tournée taurina de Antonio Ordóñez. O bé, Dibuix-Dibuix (1968), realizat en col·laboració amb Robert Llimós i Gerard Sala, a una comuna hippy d’Eivissa. També es recuperen les més de 15 col·laboracions amb el poeta Francesc Parcerisas, així com els llibres d’artista més recents i profunds: Sí EAB (2010) o Hi fet (2006).

D’altra banda, la fundació Arranz-Bravo obra les portes del nou Espai de Documentació i Recerca Arranz-Bravo, que serà inaugurat el mateix dia 22 de novembre a les 19h. Es tracta d’un espai de lectura situat al pis superior de la biblioteca de la Tecla Sala, amb vistes a la fundació Arranz-Bravo de L’Hospitalet. El fons bibliogràfic està format per més de 4500 volums. D’una banda, conté el conjunt de la bibliografia dedicada a Arranz-Bravo, format per catàlegs i monografies de totes les èpoques de l’artista, amb edicions signades per Baltasar Porcel, José Corredor Matheos, Cesáreo Rodríguez-Aguilera, Camilo Jose Cela o Lluis Permanyer. D’altra banda, l’espai es reforça amb més de quatre mil llibres sobre Art Contemporani Espanyol, recuperats de la Tecla Sala; un dels fons bibliogràfics d’art contemporani més importants a Catalunya, en el que es podran consultar els principals artistes i ¡exposicions nacionals des de l’any 1990 fins els nostres dies.

Més informació [+]