Facultat de Belles Arts

Facultat de
Belles Arts

Exposicions

INAUGURACIÓ de l’exposició EXPOfinal_111DEFINITIVOOO-2018TCIII 2.0 – Facultat de BBAA

La Facultat de Belles Arts es complau en convidar-vos a

la inauguració de l’exposició

 

«EXPOfinal_111DEFINITIVOOO-2018TCIII 2.0»

Sala d’exposicions de la Facultat de Belles Arts

dijous 25 de octubre 12 h

 

Exposició col·lectiva, repentina. Resultat d’haver-nos matriculat al TCIII amb la Mireia i en Job. Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit, sed do eiusmod tempor incididunt ut labore et dolore magna aliqua. Ut enim ad minim veniam, quis nostrud exercitation ullamco laboris nisi ut aliquip ex ea commodo consequat. Duis aute irure dolor in reprehenderit in voluptate velit esse cillum dolore eu fugiat nulla pariatur. Excepteur sint occaecat cupidatat non proident, sunt in culpa qui officia deserunt mollit anim id est laborum.

A càrrec de : Júlia Enrique, Paula Acosta, Paula Lafuente, Víctor Cano, Lorena Castillo, Carlota Parra, Marc Gómez, Olga García y Sabela Alonso.

 

25-10 al 31-10 de 2018

II Biennal d’escultura Valldoreix dels Somnis 2018

 

Valldoreix dels Somnis, és un projecte desenvolupat per Amicart Valldoreix, associació local sense afanys de lucre, i que entre altres progectes artístics, pretén omplir d’art escultòric alguns dels nostres paratges convertint durant un temps la nostra privilegiada població, envoltada de boscos i jardins, en un espai on també la contemplació i la reflexió artística hi tinguin acollida. Així, Valldoreix dels Somnis, permetrà durant dos mesos, tant als nostres conciutadans com als visitants, gaudir d’art escultòric en alguns dels seus llocs emblemàtics.

La mostra es realitzarà durant els mesos de octubre i desembre del 2018 i comptarà amb diferents espais oberts facilitats per l’EMD de Valldoreix. Aquesta II Biennal espera acollir escultures d’artistes locals, nacionals i internacionals que representen el devenir creatiu del nostre temps.

+INFO

INAUGURACIÓ de l’exposició «DRAW_RAW_GRAPHIC INTERCHANGE FORMAT 03» al MNAC

 

DRAW_RAW_GRAPHIC INTERCHANGE FORMAT 03

28.10 – 28.11.2018

 Antiga Llibreria. Museu Nacional d’Art de Catalunya. 

 

 

L’EXPOSICIÓ

Draw_Raw_Graphic Interchange Format 03_2018

Idea del projecte: Lídia Górriz i Montse López Paéz

Artistes participants

Violeta Cabeza Trigg · Emili Codina Català · Júlia García Vernet · Míriam Garibaldi Martínez · Moisés Garriga Goscán · Ariadna Núñez Tudó · Noemí Rodríguez  Navarro · Esther Sánchez Sosa · Mireia Serrano Grané · Begoña Terradas Rodríguez · Amira Tlimat

Comissariat

Montse López

Disseny de l’exposició

Lluís Pera. Conceptualització i disseny d’espais efímers

Gràfica de l’exposició

Lali Almonacid

Col·labora 

Secció PAC_ Departament d’Arts Visuals i Disseny (http://www.ub.edu/avd/)

Vicedeganat de Cultura i Estudiants

Facultat de Belles Arts (http://www.ub.edu/InfoBBAA/belles-arts/)

Aquest projecte compta amb el reconeixement de RIMDA. Professorat responsable del projecte Draw_Raw_Graphic Interchange Format 03_ 2018: Lídia Górriz, Jordi Dalmau, Carlos M. Falgueras, Montse López i Mercè Ubalde

Institucions d’acollida del projecte

Museu Nacional d’Art de Catalunya (enllaç logo del museu i les instruccions d’aplicació: http://www.museunacional.cat/ca/imatge-corporativa/

BIG DRAW’2018. Museu Picasso de Barcelona

 

L’exposició Draw_Raw_Graphic Interchange Format 03_2018 aplega una selecció d’obres, desenvolupades dins l’àmbit dels Tallers de Creació del Grau en Belles Arts, impartits a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona. El títol de l’exposició fa referència als conceptes de reversibilitat interpretativa en relació als processos en la creació artística actual i la societat que els acull.

De manera similar a les edicions anteriors, les obres responen a works in process, material en cru i sense subterfugis i que, a través de l’ús indiscriminat de mitjans gràfics múltiples, apunten observacions, reflexions i pensaments envers els posicionaments enfront del nostre entorn, igualment diversificats en extrem. L’intercanvi de formats i l’entrecreuament entre medis/realitats resulten doncs constants destacables de les noves maneres de fer art en la contemporaneïtat.

Així l’exposició presenta obres que apel·len al pretès coneixement de la realitat i de-construeixen els relats sobre els quals aquest s’assenta: el relat acadèmico-cultural, com fa l’Ariadna Tudó en la videoinstal·lació Si sabem que no sabem res, ho podem tot (2017);  el relat de poder d’un estat, com en la videocreació de l’Amira Tlimat AGITPROP. Agitación y propaganda o propaganda de agitación (2018) i inclús el relat de les autobiografies, com fan la Violeta Trigg en Verismos (2018) o la Mireia Serrano en Flowers from (2018), respectivament. Hi ha una obra que literalment ens crida a despertar, l’animació del Moisés Garriga Despierta (2018) i d’altres que ens plantegen la reflexió/acció envers els nostres hàbits (el projecte de la Míriam Garibaldi The real food, 2018) i els nostres comportaments (la sèrie fotogràfica de la Júlia Garcia Herència, 2017). I, finalment, trobem propostes que ens suggereixen capgirar o reinventar la nostra posició amb l’entorn, el geogràfic o els dibuixos de la Noemí Rodríguez Colonitzacions. Deconstruccions topogràfiques (2018); el local o les imatges de l’Emili Codina Collserola Peri-urbana (2018) i el domèstic o privat o els dibuixos de la Begoña Terradas A casa (2018) i l’animació de l’Esther Sosa Vínculos con interiores (2018).

El fet expositiu esdevé imprescindible per a la visibilització de l’obra del nostre alumnat per part el públic espectador i la culminació del procés de creació. També, en aquest cas, la seva inclusió dins un discurs comú, el de l’exposició col·lectiva, brinda l’oportunitat a l’alumnat de revisitar llur producció i cercar-ne noves derives.

El Museu Nacional d’Art de Catalunya, en la seva voluntat d’apropar la creació d’artistes joves al públic espectador, acull aquesta tercera edició que, a més, tot coincidint amb el BIG DRAW’18 i amb la complicitat del Museu Picasso de Barcelona, inclou un Taller vinculat a les obres exposades que contribueix a ampliar les derives de cada una d’elles, en particular, i del fet expositiu en el seu conjunt.

 

Llistat d’artistes i d’obres

Violeta Cabeza Trigg, Verismos, 2018. Dibuix tèxtil

Emili Codina Català, Collserola Peri-urbana, 2018. Imatge digital

Júlia García Vernet, Herència, 2017. Fotomuntatge digital

Míriam Garibaldi Martínez, The real food, 2018. Projecte gràfico-digital

Moisés Garriga Goscán, Despierta, 2018. Animació

Ariadna Núñez Tudó. Si sabem que no sabem res, ho podem tot , 2017. Video-instal·lació

Noemí Rodríguez  Navarro. Colonitzacions. Deconstruccions topogràfiques, 2018. Projecte gràfico-digital

Esther Sánchez Sosa. Vínculos con interiores, 2018. Animació

Mireia Serrano Grané. Flowers from, 2018. Fotografia digital

Begoña Terradas Rodríguez. A casa, 2018. Dibuix

Amira Tlimat. AGITPROP. Agitación y propaganda o propaganda de agitación, 2018. Video-creació

 

exposición «FULL BLOOM» en ARTEINFORMADO

 

Exposición fruto de la colaboración de Homesession y Metáfora Studio Arts

Los dos sexos remiten a múltiples combinaciones moleculares, que ponen en juego no sólo el hombre en la mujer y la mujer en el hombre, sino la relación de cada uno en el otro con el animal, la planta, etc.: mil pequeños sexos.”
(Deleuze y Guattari, Mil Mesetas, 1980)

Esta exposición explora los intereses compartidos en el trabajo de Sakshi Gera y Raechel Teitelbaum: intimidad, género, sexualidad y naturaleza; la relación fluida entre amigos, amantes y el yo que florece en la rareza (queerness) conectándose con la naturaleza misma: sus mil pequeños sexos en constante interconexión.

La obra de Sakshi Gera se materializa en el dibujo, en una representación del cuerpo humano que trasciende la sexualidad. El proceso tiene especial relevancia, al basarse en la repetición y el movimiento: se trata de una reiteración gestual entendida como persistencia, en el que los dibujos crecen como un canto, una práctica que la artista trabaja en paralelo. En septiembre de este año, los matrimonios entre personas del mismo sexo fueron despenalizados en la India, donde Gera nació y se crió y donde el régimen colonial ha tenido un gran impacto en la represión de la sexualidad. La propuesta de Gera quiere celebrar este logro, entendiendo que difumina y descoloniza los límites en cuanto a género, sexualidad y relaciones de parejas múltiples.

Los intereses de Raechel Teitelbaum residen en la versatilidad, la fluidez y la no conformidad de género que se encuentra en la naturaleza, y en la forma en que las diferentes teorías ecofeministas consideran lo queer dentro de lo biológico. Su propuesta utiliza la potencialidad de la imaginación para dar forma a una pieza de vídeo de cuatro capítulos. Esta pieza constituye un segmento de un proyecto más amplio que se centra en explorar las posibilidades abiertas en la construcción de las relaciones y las iteraciones posibles entre lo sexual y lo no sexual, entre las figuras del amigo y del amante, y entre la formacion del grupo y la del individuo.
–
Sakshi Gera (1992) es una artista visual de la India. Trabaja con el movimiento y el canto durante su proceso creativo para crear espacios de reformulación, trascendencia y alteración de conciencia. Su trabajo abarca dibujos, pinturas y esculturas que ponen atención en la autoconciencia y la conectividad interpersonal y universal a través de la progresión de los gestos.
–
Raechel Teitelbaum es una artista visual de Syracuse, Nueva York, que reside en Barcelona. Su práctica artística se centra en el video, la instalación, el diseño de vestuario y el arte de performance, utilizando la narrativa como base. Raechel trabaja para indagar ‘nuevas’ ecologías terrestres o versiones alternativas y futuristas de la tierra para cuestionar lo que es natural y normal en términos de comportamiento e interacción entre humanos, plantas, animales y tecnología, específicamente con respecto a género, sexualidad y magia.

espacios de reformulación, trascendencia y alteración de conciencia. Su trabajo abarca dibujos, pinturas y esculturas que ponen atención en la autoconciencia y la conectividad interpersonal y universal a través de la progresión de los gestos. – Raechel Teitelbaum es una artista visual de Syracuse, Nueva York, que reside en Barcelona. Su práctica artística se centra en el video, la instalación, el diseño de vestuario y el arte de performance, utilizando la narrativa como base. Raechel trabaja para indagar ‘nuevas’ ecologías terrestres o versiones alternativas y futuristas de la tierra para cuestionar lo que es natural y normal en términos de comportamiento e interacción entre humanos, plantas, animales y tecnología, específicamente con respecto a género, sexualidad y magia.

 

+INFO

INAUGURACIÓN de la exposición «NAUFRAGIO» de ADOLFO ESTRADA en la GALERIA EUDE

 

NAUFRAGIO de Adolfo Estrada

Obra gráfica y múltiples

 

Inauguración: jueves 18 de octubre 2018 a las 19h con la asistencia del artista.

 

Adolfo Estrada (Buenos Aires, 1942), una de les figures clau de l’Art Concret a Espanya i proper al moviment nord-americá Hard Edge (contorne nítids).

Estrada té una (larga trajectória d’exposicions a Europa, América Llatina… La seva obra es troba en nombroses col•eccions publiques com, per exemple, la del Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía. Participa a ARCO amb la Galeria Alejandro Sales (1998-2010) i Dan Galeria (Sao Paulo) des del 2011 fine al 2017.

L’arquitectura és la font d’inspiració més important en la seva obra. Una obra d’abstracció geométrica i constructivista. Fill d’arquitecte, ell mateix recorda que va aprendre a dibuixar mentres copiava detalle d’arquitectura de dissenys del seu pare. La fascinació per l’arquitectura ha dut Estrada a col laborar amb arquitectes en diferente projectes, com són Peter Harnden, Lanfranco Bombelli,… entre d’altres.

L’estil d’Estrada també es caracteritza per les variacions sobre un mateix tema i color. Les seves obres respiren austeritat, simplicitat, quietud, silenci, pau. Són atemporals, com els murs de cases, retaules d’esglésies o portes de castells medievals.

Francisco Calvo Serraller defineix les obres d’Estrada com a «geometries místiques» (El País, 23 de maig de 1997), i en el catáleg de (‘exposició de l’artista a la Galeria Marlborough, Madrid, marc-abril de 2003, fa la següent reflexió: «(Estrada) Crea una maravillosa secuencia de articuladas figuras geométricas, plenas de luz tomasolada y ritmo compositivo, a modo de retablos sacros. Obra compleja, refinada y rotunda que manifiesta un verdadero estado de gracia pictórica: el de la pintura reducida a lo esencial».

L’exposició d’Estrada a Eude consta de 28 serigrafies, 2 litografies i 3 múltiples entre petit i gran format. És important remarcar que es tracta de la primera exposició de l’obra gráfica d’aquest artista. A continuació presenten una relació d’obres exposades més significatives, segons el nostre criteri, de la seva obra gráfica i d’edició limitada de gran a petit format, donant émfasi a les series d’un mateix tema:

Gran format Les següents serigrafies:

• «Castellón» (2004), mides 80 x 54,4 cm.
• La série «Majestic II, V i VI» (2005), mides 62 x 96 cm. c/u. • Les 2 peces «AN I i II» (2003), mides 150 x 115 cm. c/u. • El «Tríptic» (1990), mides 101 x 213 cm.

Format mitiá
• La serigrafia «Cdqs-One» (1973), mides 50 x 50 cm. i que forma part del «Cadaqués-Porfolio One», editat per Lanfranco Bombelli in memoriam de Peter Harnden.
• La série de 3 serigrafies «Astra» (1970), mides 50 x 50 cm. c/u.
• Les 2 serigrafies «Marítim 1 i 2» (1970), mides 65 x 50 cm. c/u.

Petit format Les següents séries:

• «Continuum», 8 serigrafies (1966), mides 25,5 x 25,6 cm. c/u.
• «Montsegur», 8 serigrafies (1989), mides 32,3 x 24,8 cm. c/u.
• «Damián 1 i 2», 2 litografies (1999), mides 26 x 26 cm. c/u.
• Els 3 múltiples de fusta «Construcción» (2018), mides 15 x 16 x 20 cm. c/u.
Complementa (‘exposició un vídeo sobre Estrada filmat a la seva residencia a Sant Martí Vell arran de la seva exposició a la Galeria Marlborough de Madrid el 2016.

 

INAUGURACIÓ de l’exposició «TRANSTEMPS (1988-2018)» de XESCO MERCÉ a LA XINA ART

Transtemps (1988-2018)
Xesco Mercé
del 20 d’octubre al 17 de novembre de 2018

 

L’etologia, aquella branca del pensament que estudia el comportament tant dels humans com dels nostres parents animals, ha desenvolupat i taxonomitzat curioses teories. Una de les més ocurrents i populars, basada en una mena d’anècdota avícola una mica carrinclona i masclista, la protagonitzen un gall, un president nord-americà i la seva esposa. Se la coneix com efecte Coolidge i pretén justificar, amb arguments científics, la promiscuïtat mítica dels mamífers mascles. Per refutar-ne la validesa, amb la facilitat estrepitosa dels desastres naturals, potser només ens cal una senzilla frase d’un conegut tango de Gardel: «…siempre se vuelve al primer amor». Al cap i a la fi, aquest és un tema aparentment més recurrent que novedós, però potser és precisament aquest el quid de la qüestió: tot és vell i tot és nou. Tot és temps.Tot és retorn.

L’assassí sempre torna al lloc del crim, diu l’aforisme, tot i que Patricia Highsmith ens recorda una excepció («Als assassins en sèrie els agrada viatjar»). De l’etern retorn n’ha parlat la filosofia (l’estoïcisme, Zaratustra, Nietzche), la literatura (Rilke, Lampedusa, Joyce) o el cinema (La jetée i 12 monos, Welles, Tourneur, Angelopoulos). La llista, en qualsevol camp i qualsevol cas, és infinita. Tant com el reguitzell de proverbis i cites. Alguns amb més ironia: «La història no es repeteix, però rima» (Twain). D’altres amb un to visionari: «Com més lluny fugim més ens apropem al nostre origen» (Bradbury). I alguns, veritables experts en la matèria, amb més poesia: «L’únic veritable viatge de descobriment consisteix no en cercar nous paisatges, sinó en mirar-los amb ulls nous» (Proust, de bell nou).

Xesco Mercé ha treballat aquest darrer estiu en aquesta circular línia de recerca. Anant i venint entre l’espai i el temps. Una trentena de dibuixos realitzats a finals de la dècada dels vuitanta, quan encara era a la facultat de Belles Arts de Barcelona, han estat el suport per a nous experiments. Aquestes obres són, alhora, recurrents i noves. Com ho sol ser la pròpia feina de l’artista, impregnada d’una mena de maledicció inherent que comporta la inquietant sensació que cada nova creació sembli inacabada (ja deia Picasso que els quadres no s’acaben, s’abandonen). Però sempre podem tornar a la mateixa pedra, tal com el més etològic dels refranys ens avisa i anima.

Trenta dibuixos fets durant trenta anys de treball. Transtemps (1988-2018) sembla el títol més obvi. De moment.

Títol: «Transtemps (1988-2018)»
Autora: Xesco Mercé
Espai: La Xina A.R.T., Hort de la bomba, 6, 08001 Barcelona
Dates: del 20 d’octubre al 17 de novembre de 2018
Horari: De dimecres a dissabte de 17:30 a 20:30h. Visites concertades: 678452653 / 686573278
Inauguració: dissabte 20 d’octubre a les 19:30 h
Finissage: dissabte 17de novembre a les 19:30 h. (programa a part)

SEMINARI: LA CONSERVACIÓ-RESTAURACIO DE LES PINTURES DE LA CATEDRAL DE TARRAGONA

SEMINARI SOBRE:

 LA CONSERVACIÓ-RESTAURACIO DE LES PINTURES DE L’ORGUE DE LA CATEDRAL DE TARRAGONA

Tarragona, 25 d’octubre de 2018

Lloc:

Seminari de Tarragona
Carrer Sant Pau, 4
43003 Tarragona

http://www.ctarraconense.cat/contacte/

 

Matrícula: Gratuïta

Inscriu-te en aquest formulari

Accés al pàrquing gratuït

 

PROGRAMA

9.30 – 10.00 h Acreditacions

10.00 – 10.15 h Benvinguda

10.15 – 10.45 h  Pietro Paolo da Montalbergo. El pintor de les sarges de l’orgue de la catedral de Tarragona. Dr Antonio P. Martínez Subías. Delegat Diocesà per al Patrimoni Artístic i Documental i l’Art Sacre de l’Arquebisbat de Tarragona

10.45 – 11.00 h Presentació del projecte de conservació-restauració. Maite Toneu.
Coordinadora de l’especialitat de pintura sobre tela i grans formats del CRBMC

11.00 – 11.30 h Pausa – Café

11.30 – 12.00 h La restauració de les teles de les portes de l’orgue. David Silvestre. Conservador-restaurador de pintura

12.00 – 12.15 h Composició dels materials pictòrics i afegits de les pintures. Ricardo Suárez. Químic. Tècnic del laboratori d’anàlisis de materials del CRBMC

12.15 – 12.30 h Estructura de l’orgue i dels nous bastidors. Jordi Payola. Arquitecte i Consultor d’Estructures. Professor de la UPC

12.30 – 12.45 h La construcción de los nuevos bastidores y su instalación. Tomás Duaso. Ebenista, fuster especialista en patrimoni cultural

12.45 – 13.00 h Mecanisme de les portes. Xavier Mercadé.  Mercadé Rellotgers SL

13.00 – 13.15 h La logística i el suport a la intervenció. Joan Ramon Aromí. Director de Nordest, Museum & Exhibit Services SL

13.15 – 13.30 h I desprès de restaurar, què? La importància de la conservació preventiva. Maria José Gracia Tarragona. Coordinadora de conservació preventiva del CRBMC

13.30 – 14.00 h L’instrument musical. Òscar Laguna. Organista titular de la catedral de Tarragona

14.00 – 14.30 h Torn de preguntes

14.30 – 16.00 h Pausa – Dinar

16.00 – 17.00 hConcert i demostració del mecanisme d’obertura i tancament de les portes de l’orgue a la catedral de Tarragona

 

Exposició Ossos: Un viatge a l’època medieval de la mà de l’antropologia física.

Del 3 d’octubre al 10 de desembre de 2018
 
Sant Cugat del Vallès

 Exposició Ossos: Un viatge a l’època medieval de la mà de l’antropologia física. 

 

Una mostra arqueològica que ens apropa a les condicions de vida de les poblacions catalanes entre els segles VIII i XV a través de l’estudi de les restes d’esquelets localitzades en jaciments arqueològics bàsicament de la Catalunya Central, però també del jaciment sabadellenc de Sant Pau de Riu-sec. Producció del  Museu d’Arqueologia de Catalunya (Generalitat de Catalunya), a través de l’ Arqueoxarxa, i de la  Diputació de Barcelona. El muntatge ha comptat amb el suport de l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació, en el marc de les accions de cooperació dins la Xarxa de Museus Locals de Barcelona.

L’exposició explica com vivien i morien els nostres avantpassats. L’exposició es divideix en vuit  grans àmbits:

Introducció a l’època medieval

El llarg camí que transcorre entre la caiguda de l’Imperi Romà el 476 i la desfeta i la consegüent desaparició de l’Imperi Romà d’Orient l’any 1453 és un període, anomenat edat mitjana, al llarg del qual Europa experimenta importants transformacions territorials, polítiques i socioeconòmiques.

Què ens expliquen els ossos

Els ossos i les dents són els materials més durs de l’organisme humà i per aquest motiu podem recuperar ossos i dents d’individus que van viure o morir fa milers d’anys. Amb l’estudi d’aquest material podem esbrinar l’edat en què van morir, si erenhomes o dones, l’alçada que tenien, les malalties que van patir en vida, com era la seva alimentació i el seu estat de salut i, en molt comptades ocasions, fins i tot es pot establir la causa de la mort.

L’alimentació

“Som el que mengem”, així doncs estudiant el contingut isotòpic de l’organisme podem esbrinar quin tipus d’alimentació tenien els nostres avantpassats: si es basava principalment en productes d’origen vegetal o animal, la importància que hi tenien els productes làctics, la proporció que hi havia d’aliments d’origen marí o terrestre, etc.

Els oficis i l’estil de vida

De vegades, en l’estudi dels esquelets trobem marques en els ossos que ens indiquen la realització d’una activitat física repetitiva, i altres ens parlen de certs moviments musculars concrets que podem associar a determinades professions.

Medicina i Salut

L’edat mitjana és un període que es caracteritza per una escassa aplicació dels hàbits d’higiene en la vida quotidiana de les persones.
Aquest fet, juntament amb la convivència amb animals, va afavorir la ràpida expansió d’epidèmies devastadores.

L’estudi de les malalties que van patir els nostres avantpassats és complicat, ja que no totes les malalties deixen traces en els ossos i, per tant, no podem detectar-les totes.

La justícia

La jurisdicció de l’estat corresponia a la justícia reial, aplicada pel rei i els seus oficials per delegació.

Violència i guerra

En els esquelets són fàcilment identificables els episodis de violència, ja que les fractures solen deixar marques evidents en els ossos tot i que, de vegades, no podem diferenciar aquestes fractures de les produïdes per accidents fortuïts.

L’experiència de la mort

L’estudi del tipus d’enterrament i de les tècniques funeràries aporta dades de la classe social de l’individu i també ens ajuda a situar l’enterrament cronològicament.

 

 

INAUGURACIÓN de la exposicón «NESSUM DORMA» de RENATO COSTA

 

4 OCTURBRE

GALERIA MIGUEL MARCOS

 

Bajo el título Nessum Dorma, la Galería Miguel Marcos inaugura la primera exposición monográfica del artista brasileño Renato Costa en la ciudad de Barcelona.

Renato Costa (Rio de Janeiro, Brasil, 1974) inició sus primeros pasos en el arte en el taller de su padre, el pintor Manuel Costa. En 2005 se traslada a Madrid y realiza los estudios en la facultad de Bellas Artes en la UCM.

Su obra se caracteriza por expresar intensamente las emociones a través de particularidades técnicas y temáticas. Los temas claves son la relación entre el pasado y la actualidad, no solo las personales sino también las colectivas. Reivindica la figuración, la subjetividad y los sentimientos abiertos, convergiendo estas aptitudes en un arte más conceptual.

El título de la exposición, Nessum Dorma ( Que nadie duerma ) es un ejercicio expedito de apropiación manifiesta a una de las arias para tenor, concretamente del acto tercero, más conocidas de la ópera Turandot, con música de Giacomo Puccini y libreto en italiano de Giuseppe Adami y Renato Simoni.

La tensión “incómoda” expresada en las obras de la exposición, surge derivada de la interfaz entre la historia de la cruel princesa Turandot y el príncipe Calaf (El Ignato), con el espíritu de una actualidad marcada

por el resurgir, cada vez más explícito y abrumador, de valores arcaicos y retrógrados, en una sociedad sometida a cambios vertiginosos, donde la velocidad es la realidad vigente, como instrumento de salvación, de una humanidad que patina sobre hielo fino. (1)

Eros tal como afirma Levinas (2) “es diferente de la posesión y del poder; no es una batalla ni una fusión, y tampoco es conocimiento”.

Eros es “una relación con la alteridad, con el misterio, es decir, con el futuro, con lo que está ausente del mundo que contiene a todo lo que es…”. “El pathos del amor consiste en la insuperable dualidad de los seres”. Los intentos de superar esa dualidad, de dominar lo díscolo y controlar lo que no tiene freno, de hacer previsible lo incognoscible y de encadenar lo errante, suponen la sentencia de muerte del amor. Eros no sobrevive a la dualidad. En lo que el amor se refiere, la posesión, el poder, la fusión y el desencanto son los cuatros Jinetes del Apocalipsis.

(1) Tal como señaló Ralph Waldo Emerson, cuando uno patina sobre hielo fino, la salvación es la velocidad.

(2) Emmanuel Levinas. Le temps et làutre, París, Presses Universitaires de France, 1991, pp. 81 y 78 (trad. Esp.: El tiempo y el otro, Barcelona, Paidós, 1993).

INAUGURACIÓN de la exposición «ALGORITHM» de MARK REDDEN en ESPRONCEDA

 

Este nuevo cuerpo de trabajo es una continuación de temas e ideas cultivados durante varios años y expresado entre los medios de la pintura, el dibujo y la escultura: una fluidez de materiales y formatos que representa la apreciación universal que Redden tiene para la creación artística.

Su práctica consiste en hacer imágenes y objetos trabajados para lograr un equilibrio o ritmo matemático. La naturaleza aparentemente aleatoria de sus creaciones está cuidadosamente compuesta y juega con la idea de entropía, orden y alegoría. Sirve como un registro contemporáneo de un mundo en constante cambio formado por la violencia de la naturaleza.

Sobre el artista

Redden nació en Dublín, Irlanda, en 1979. Se hizo artista artista en sus veinte años en Tasmania, durante una residencia de tres meses en el desierto de Tasmania. Desde entonces ha trabajado y expuesto en Alemania, Noruega, Irlanda, España, China y América. En 2014 se presentó su espectáculo La Bestia Reinventada en el Museo Maritim de Barcelona. Él vive y trabaja en Barcelona. Esta es su primera exposición individual en Espronceda.