Facultat de Belles Arts

Facultat de
Belles Arts

Logo 575 UB

I Concurs d’il·lustració «Crea pa un milión»

Mocay Café
Convocatòria oberta fins el 12 de febrer de 2017

Mocay, marca cafetera de Calidad Pacual, presenta el concurs «Crea para un millón«. Busquen un il·listrador que decori el nou got take away de la marca. 
El disseny guanyador estarà en un milió de gots repartits per tot Espanya. La persona guanyadora rebrà 300 euros i serà el protagonista d’un esdevenimenr molt especial el proper 20 de febrer, en el marc de la ira HIP de Madrid.
Per participar és necessari omplir el formilari que es proposa a la pàgina web de la marca per tal de rebre el material necessari per a realitzar el disseny.

+ info

CONFERÈNCIES DE RESTAURACIÓ ENQUADERNACIÓ I RESTAURACIÓ DE CANTORALS

Sant Pere de les Puel·les
Divendres 27 de gener a les 17.30h 

Difícil però bella plasmació de l´art: impartida per la Dra. Teresa Solà, doctora en Filosofia i Teologia.
Com solucionar la problemàtica del llibre de gran format, la nostra experiència en la restauració de cantorals: impartida per la Dra. Mª Dolores Díaz de Miranda y Macías, Directora del Taller de Restauració del Monestir de Sant Pere de les Puel·les.
Propostes per a la conservació de cantorals des de l’experiència de CTS: impartida per Giulia Bruno, del Departament de Conservació i Arxiu, CTS Espanya.


Aquestes conferències s’emmarquen dintre d’un curs dedicat a l’enquadernació i restauració de cantorals impartit pel monestir de Sant Pere de les Puel·les en col·laboració amb CTS.
La inscripció a les conferències és de 5 € i es realitzarà a través de la pàgina web, en l’apartat formulari d’inscripció:

Pàgina web

Dones surrealistes a la galeria Mayoral

Mayoral presenta a Barcelona l’exposició “Dones Surrealistes i la seva connexió amb Catalunya”, comissariada per la historiadora i crítica d’art Victoria Combalía.
Del 13/01-1/04/2017

La mostra inclou una vintena d’obres de vuit dones surrealistes: Valentine Hugo, Maruja Mallo, Lee Miller, Frida Kahlo, Dora Maar, Remedios Varo, Ángeles Santos i Leonora Carrington.
L’exposició vol ser un acte de reconeixement a aquestes artistes surrealistes, que han estat en aquesta ocasió escollides pel fet d’haver tingut alguna connexió amb Catalunya, un aspecte mai destacat i que de ben segur serà estudiat en anys vinents.
VALENTINE HUGO viatjà a Cadaqués amb André Breton, de qui era amant, a fi de visitar Dalí. Allà va realitzar amb ells diversos cadàvers exquisits, dibuixos col·lectius.
MARUJA MALLO i REMEDIOS VARO van participar a “l’Exposició Logicofobista” que va tenir lloc a Barcelona el 1936. De Maruja Mallo es mostren dues obres posteriors, realitzades durant el seu exili a Amèrica Llatina. De gran impacte visual és Mujer o el espíritu de la noche (Dona o l’esperit de la nit), de Remedios Varo, que exemplifica el concepte surrealista de dona-maga i ser misteriós.
LEE MILLER, amant de Man Ray i excel·lent fotògrafa, viatjà a Barcelona nombroses vegades amb el seu marit, l’historiador de l’art Roland Penrose, fotografiant a Joan Miró i a Antoni Tàpies. De la seva època surrealista mostrem el famós Portrait of Joseph Cornell (Retrat de Joseph Cornell) (1933) i Portrait of Space (Retrat de l’Espai) (1937).
No es té constància que la mexicana FRIDA KAHLO viatgés a Catalunya, però sí que tingué una apassionada història d’amor amb el pintor i il·lustrador català Josep Bartolí. Mostrem tres dibuixos totalment inèdits al nostre país, en un dels quals, Autorretrato como genitales (Autoretrat com a genitals) (1944), ella es veu com un ser completament sexual.
En aquesta mostra també podem veure una pintura a l’oli i una gran selección de fotografies de DORA MAAR. Moltes d’aquestes fotografies van ser fetes arrel de la seva visita a Catalunya el 1933, i entre elles destaquem: Femmes et trois enfants devant les baraques en planches au Somorrostro (Dones i tres infants davant les barraques de fusta del Somorrostro).
La catalana ÁNGELES SANTOS va pintar Alma que huye de un sueño (Ànima que fuig d’un somni), la temàtica de la qual, amb el seu onirisme, és totalment surrealista. També es mostra aquí un dibuix preparatori per a la seva famosa tela Un mundo (Un món), actualment al Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía de Madrid.
Finalment LEONORA CARRINGTON, que treballà en clau surrealista al llarg de tota la seva trajectòria artística, creuà Catalunya fugint del nazisme. Exemple d’aquest surrealisme, alhora tant personal, és l’extraordinària obra “Maja” del tarot, de 1965.
A part de les de Kahlo, hi ha altres obres totalment inèdites, com les de Valentine Hugo, on destaquem el gravat Portrait de Picasso (Retrat de Picasso) (s.d.) i Cadavre exquis (Cadàver exquisit) (1929), realitzat amb André Breton i Greta Knutson.
L’exposició també incorpora una secció de documentació en la qual s’exposa el cartell original: ADLAN, Grup Logicofobista, Galeria Catalonia, prestat per a l’ocasió pel Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), així com una sèrie de fotografies de Frida Kahlo realitzades pel fotògraf Nickolas Muray.

Net.Art y Control, Ricardo Iglesias

La Neomudejar
Del 12 de gener al 5 de març de 2017
Las nuevas tecnologías han abierto inesperados espacios de dialogo estético y, al mismo tiempo, han revelado críticamente posiciones de poder y control.
El Net.Art representó, y continua representando, una forma radical de experimentación con los nuevos lenguajes estéticos, desde sus fundamentos de inmaterialidad física, comunicación instantánea, ausencia de referentes cardinales, internacionalidad, deslocalización, parámetros interactivos, mezcla de materiales y estilos artísticos, espíritu lúdico y replanteamiento del sujeto creador y de la identidad. Actualmente, muchas de estas características han sido superadas, revisadas u olvidadas, y especialmente la WWW, canal del Net.Art, se ha transformado en una gran base de datos de usuarios y de aplicaciones, mas o menos, comerciales. Los desarrollo de las nuevas tecnologías han aportado importantes avances en muchos campos del conocimiento, la ciencia, la salud, etc., pero al mismo tiempo han implementado características especificas de control y poder. Estamos deslizándonos lentamente del ‘contrato social’ de Rousseau al ‘control social’ de Foucault. 

La exposición se plantea como una revisión sobre el desarrollo del New Media Art en los últimos veinte años a partir de la producción del artista Ricardo Iglesias. Su trabajo se centra principalmente sobre los conceptos de comunicación, interacción y control.