Sala d’Exposicions, Facultat de Belles Arts
Del 6 al 22 d’abril de 2016
Inauguració:
Dimecres 6 d’abril a les 13h
El conjunt d’obres que conformen aquesta exposició són el resultat dels diàlegs, la reflexió i la recerca compartides entre acadèmics, artistes i poetes vinculats al projecte de recerca internacional en què participen membres del grup de recerca Poció, Poesia i educació, de la Universitat de Barcelona, la Universidad Autónoma de Ciudad Juárez, la Universidad Michoacana San Nicolás de Hidalgo (Morelia, Michoacán), la Universidad Autónoma de Querétaro, l’Université Bordeaux Montaigne (França) i la universitat de Wroclaw (Polònia).
Les produccions que hi trobareu han treballat al voltant de les relacions entre la cultura i les visualitats contemporànies, abordades per una part de la creació artística actual des de perspectives diferents. Específicament, són proposicions artístiques que reuneixen text i imatge en el seu desenvolupament visual, sigui fent-ne amalgama en la mateixa composició, sigui en considerar el text com una pura visualitat o part d’aquesta, o en contemplar la imatge com un discurs narratiu específic. Com és de suposar, això requereix treballar des de la hibridació disciplinària, activant tàctiques del desmuntatge, de la juxtaposició, de la seqüència, del collage, entre altres, per al desenvolupament del que, en part, s’ha anomenat poesia visual: una activitat que treballa les interrelacions simbòliques a partir de l’ús poètic dels llenguatges -diversos i sense acotacions formals- i a través del pensament visual.
El propòsit de l’exposició, doncs, és presentar els processos, transvasaments i migracions conceptuals que succeeixen en aquesta relació d’imatge / text, tant pel que fa a l’elaboració de les peces -i els resultats obtinguts- com pel que fa a la recepció i lectura d’aquestes obres. Així, la mostra transita per aquesta hibridació de la poesia visual, i es situa, per necessitat, a la frontera entre la paraula i la imatge, en un territori liminar que trenca les formes tradicionals de lectura i escriptura, que requereix d’un altre tipus d’enunciats que funcionen fora de l’oposició entre veure i llegir, mostrar i dir, figurar i anomenar.
Qüestionar aquest límits no és nou. De fet, es revisen de fa centúries. No obstant, de forma moderna, s’han revelat -i accentuat en el camp artístic- des un Coup de dés (1897) de Stéphane Mallarmé i el posterior desenvolupament de l’expansió literària i la crisi del llenguatge propiciades per les avantguardes històriques. L'»alliberament de les paraules» exercida per Marinetti, aviat va ser reconduïda per dadaistes com Tzara o reconceptualitzada per Duchamp i les segones avantguardes, en un aprofundiment de les dimensions visuals del discurs i les possibilitats lingüístiques de les imatges. Una deriva que, ja en la reflexió derridiana, exposa aquesta necessitat d’indagar i ampliar aquests «nous alfabets» i formes d’escriure, aquestes altres maneres de donar sentit, d’experimentar altres usos del llenguatge habitant, precisament, les seves fronteres.
De la mà d’artistes, teòrics i poetes, Límits, fronteres i plecs. Poesia visual i lectura liminar. 21 proposicions artístiques es proposa donar una resposta a la conceptualització d’aquest fenomen que consisteix en analitzar part del llenguatge artístic, investigant el mateix llenguatge i les seves potencialitats semàntiques i visuals des dels seus límits, des d’aquestes perifèries que els donen forma i que estan en continu dinamisme. No només tracta de comprendre les formes de crear als marges del model logocèntric convencional del llenguatge, sinó també d’enfortir aquestes poètiques visuals en l’àmbit de la comunicació. I mira de fer-ho prenent els límits entre escrit i figurat com objectes que s’autoreferencien i dinamitant la lectura lineal del discurs, ara estructurat en múltiples estrats de sentit.
