SALA D’ART JOVE
21/09/2012 – 25/10/2012
En el tercer acte d’OUVERTURE, arriben al format expositiu els projectes de creació de Lúa Coderch, Juan Crespo, Eloi Dalmau, Jordi Ferreiro i Adrianna Wallis, es manté actualitzat i consultable l’arxiu de totes les activitats realitzades fins avui i continua en funcionament el dispositiu de missatges sonors dels autors que no prenen part en aquesta exposició.
A OUVERTURE. Acte III, hi conflueixen reinterpretacions subjectives i crítiques del document i les seves “formes” històriques i mediàtiques (Lúa Coderch i Juan Crespo), accions sobre l’espectador i els objectes artístics que reubiquen el valor i el paper de l’art (Jordi Ferreiro i Adrianna Wallis), i l’enunciació performativa d’àrees sensibles i intermèdies en el binomi públic-privat (Eloi Dalmau).
Lúa Coderch, amb Eco, the girl with no door on her mouth, s’interessa per les pràctiques d’enunciació, i ho fa encarnant diversos tipus de registres i discursos, quasi en un exercici de ventriloquia. Eloi Dalmau, a Recitales para interfono, experimenta amb l’espai intermedi del porter automàtic, entès com un context de circulació d’informacions íntimes o de la comunitat; un recital de relats en què el carrer esdevé el lloc de “recepció” i de trobada d’una obra participativa. Jordi Ferreiro a El traje nuevo del emperador, fa una relectura d’aquesta faula clàssica per repensar la relació entre l’espectador i l’obra d’art a través de la visita guiada; una pràctica-performance en què l’orador (pregoner, músic, actor…) “manipula” els significats. El projecte de Juan Crespo, Los anales de la historia, qüestiona la disciplina històrica com una veritat objectiva. A través de la ironia i la ficció es visibilitzen els mecanismes de legitimació històrica que no són més que “una acumulació de consciències subjectives”. Finalment Adrianna Wallis amb Rare et Magnifique col·lecciona objectes, sentiments, usos, memòria i històries que es posen en escena a través de la destrucció i la metamorfosi. D’aquesta manera, allò que és quotidià esdevé un nou objecte preuat i artístic.
En definitiva, Ouverture. Acte III ens convida a la reflexió sobre la funció de l’art com un acte de màgia o d’engalipada; la legitimitat dels discursos històrics i artístics; la caducitat del que es considera rellevant en cada moment i en cada context (històric, artístic); els canvis estilístics; els usos polítics de l’art; les ficcions i convencions històriques; els actes d’enunciació com a micropolítiques de la quotidianitat, entre d’altres. Qüestions que no s’esgoten aquí, sinó que han estat presents a Ouverture. Acte II i ho seran també en altres projectes i actes d’Ouverture
Més informació [+]
