Facultat de
Belles Arts

HANGAR
19/06/2012 – 29/06/2012

Aquest curs forma part del programa Bretxa digital: Artistes en la Web 2.0 de l’AAVC

L’objectiu d’aquest curs és ensenyar als artistes els coneixements bàsics per muntar la seva pròpia pàgina web. Per tant és un curs pràctic on s’ensenya el procés d’instal·lació, implementació i el disseny d’un espai web utilitzant el sistema de CMS Indexhibit. S’explica el funcionament bàsic de servidors i tecnologies i eines necessaris per a la creació i el manteniment de la web. Cada participant iniciarà el muntatge de la seva pròpia web en el hosting , patrocinat per CDMON deforma gratuïta, que ofereix l’AAVC. Surt d’aquest curs amb la teva web feta, a punt per pujar-hi els continguts!

Sessió 1: Infraestructura

Sessió 2: Inicialització en Indexhibit

Sessió 3: Aprofundiment en Indexhibit

Sessió 4: Sistema de gestió de continguts (CMS) avançat

Sessió 5: Resolució de dubtes

Més informació [+]

LA VIRREINA LAB
Dijous 07/06/2012 – 19:00h

 PROJECCIÓ:

Louidgi Beltrame, Energodar, 2010, 36′
Louidgi Beltrame, videasta i cartògraf de l’arquitectura moderna que filma a través del món, dibuixa a Energodar (literalment, «do d’energia») el retrat d’un paisatge devastat a la Ucraïna postatòmica. La pel·lícula adquireix la forma d’una balada-expedició a través de les ciutats Atomgrad —ciutats dormitori situades a la vora de les centrals nuclears— i barreja les imatges amb una banda sonora nodrida de múltiples estrats d’arxius sonors russos i britànics. Posant en pràctica un enfocament documental molt rigorós, com va fer a Brasilia i Chandigarh, Energodar és un diari filmat en el present.

Harun Farocki, Contre-champ (Contracant), 2004, 23′
Tot el cinema de Harun Farocki, des de Bilder der Welt uns Inschrift des Krieges (Imatges del món i registre de la guerra, 1988), Videogramme einer Revolution (Videogrames d’una revolució, 1992) o Arbeiter verlassen die Fabrik (Treballadors sortint de la fàbrica, 1995) fins a Auge/Maschine (Ull/Màquina, 2001) i Deep Play (Joc profund, 2007), està consagrat a les màquines de visió (aparells de fotografia, càmeres de filmar) i als sistemes de representació que impliquen sistemes de reproductibilitat d’allò visible i de la visibilitat.

Com a remake de la pel·lícula de Walter Ruttman, Symphonie d’une ville (Simfonia d’una ciutat), Contre-chant mira d’articular sis grans moments que marquen una jornada tipus de la metròpolis de Lilla, a partir del mostreig d’imatges extretes d’Internet, però també a partir de copies de discs durs i gravacions de càmeres de vigilància. Dues pantalles distribueixen fragments de narració i imatges de naturalesa diferent: fragments de pel·lícules en blanc i negre, manga, imatges de control de vídeo i imatgeria numèrica, que invoquen unes realitats discordants i unes escales de realitat contradictòries. Muntada sense comentaris ni so, la pel·lícula inventa el seu propi tempo, la seva pròpia narració.

Aquesta sessió forma part de Número quatre / Pantalles paral·leles, el programa d’activitats associades a l’exposició Número tres. De la casa a la fàbrica. Obres del Centre national des arts plastiques, França 

Més informació [+]

LA CENTRAL DEL RAVAL
Dijous 07/06/12 – 19:00h

Hi ha molts tipus de col·leccions, col·leccionismes i col·leccionistes. Volem centrar la nostra atenció en el col·leccionisme com a manera que té la societat de participar al món artístic, d’ajudar a enriquir i enfortir-ho. No obstant això, de quina forma podrà implicar-se la societat si no hi ha una educació prèvia, una cultura, un costum? Com un peix que es mossega la cua, tornem al problema de l’educació i de la importància que té generar interès per l’art i valorar-ho més enllà de qüestions especulatives.
Reflexionarem sobre la idea romàntica del col·leccionisme (la d’una persona que s’enamora d’una obra física i desitja adquirir-la per contemplar-la en la intimitat de la seva casa) i sobre el col·leccionisme en un moment de desmaterialització total, d’obres efímeres, de projectes, d’instal·lacions…

Punts:
– Existeix un col·leccionisme jove a Barcelona? – Quins criteris se segueixen per crear una col·lecció? – L’artista pot incentivar el col·leccionisme? – Hi ha iniciatives privades que promoguin el col·leccionisme? – Quin paper té el Govern per fomentar el col·leccionisme? I el CoNCA? –
Comparació del model francès d’adquisició d’obres d’art vs. la crisi del CoNCA
Participants:
Ruben Verdú, artista d’Oficina36
Lola Lasurt, artista d’Oficina36
Narcís Pujol, col·leccionista d’art contemporani

Més informació [+]

ARTS SANTA MÒNICA
Dijous 07/06/2012 – 19:00h

Projecció de “Victor Serge, el hereje necesario”, un documental de Carmen Castillo. La cineasta presentarà la pel·lícula i participarà en un col·loqui amb Xavier Montanyà i Imma Merino.

Victor Serge (pseudònim Victor Lvóvitx Kibàltxitx) va néixer l’any 1890 a Brussel·les. Fill d’anarquistes russos exiliats, va ser un escriptor i un activista polític sempre compromès amb la lluita per la justícia social. Fidel a la llibertat de pensament, va ser el primer que va definir la URSS com un estat totalitari. La seva existència novel·lesca el va dur a la presó a Paris en ser vinculat a la Banda Bonnot, a Barcelona per afinitat amb el moviment anarquista liderat pel Noi del Sucre, a Rússia per participar en la revolució, a la deportació per la seva crítica de l’estalinisme, a la França prèvia a la II Guerra Mundial i, fugint del nazisme, a Mèxic, on va morir el 1947. No va parar d’escriure articles, pamflets, assajos, poemes i novel·les, com ara l’esplèndida “El cas Tulayev”. A les seves “Memòries d’un revolucionari” va deixar constància del seu profund humanisme, que, tot i tantes decepcions, va mantenir-li viva l’esperança: “De derrota en derrota fins la victòria final”. Aquest lema va tenir-lo present l’escriptora i documentalista xilena Carmen Castillo en realitzar “Calle Santa Fe”, un testimoni de la lluita del MIR (Movimiento de Izquierdas Revolucionario). De fet, Castillo sempre ha tingut present Victor Serge, amb el qual sent una afinitat com a activista política, exiliada i vençuda de la Història. Des d’aquest sentiment d’afinitat, ha aportat un documental sobre Victor Serge que defineix com un testimoni íntim d’un dels més grans intel·lectuals de la primera meitat del segle XX.

Més informació [+]

LA VIRREINA. ESPAI 4
Dimecres 06/06/2012 19:00h

Suport a la creació fotogràfica documental.  Un espai de debat que pretén explorar el potencial del document fotogràfic com a mitjà capaç de desafiar i renovar les polítiques de representació contemporànies i, al mateix temps, com una eina poderosa capaç de produir noves realitats

En ocasió de l’exposició Número tres. De la casa a la fàbrica. Obres del Centre national des arts plastiques (França), que se celebra a La Virreina Centre de la Imatge del 31 de maig al 30 de setembre de 2012, la segona sessió de Focus On presenta a dos fotògrafs premiats amb l’Ajuda a la creació fotogràfica documental contemporània del Centre national des arts plastique (CNAP).

Antoine Agoudjian i Laetitia Tura ens ensenyaran els seus projectes personals que toquen temes com la memòria històrica i la diàspora armènia, les fronteres i els moviments migratoris, establint un diàleg amb el camp de les arts visuals per les formes que utilitzen i la subjectivitat que aporten a la seva lectura de la realitat.

—-
Antoine Agoudjian
“La fotografia m’ha permès obrir una caixa de Pandora de memòries clandestines en el meu interior. Des de que tinc memòria, sempre he sentit una forta pressió sobre el meu cor, i avui encara segueixo lluitant per
contenir-la. La meva recerca de la llum, que va començar fa vint anys, m’ha portat a posar en imatges els contes onírics dels refugiats armenis. Aquestes al·legories són el fruit de la meva imaginació. Lluny de ser un estudi científic, es basen en les metàfores que ronden la meva ànima. El meu treball no es basa simplement en un procés introspectiu derivat de l’herència de la meva història. Per sobre de tot, està forjat pels fantasmes que habiten la meva memòria.”

…
Laetitia Tura
A partir del projecte fotogràfic realitzat el Marroc i a Melilla (No sóc mort, estic aquí) i del treball en curs de realització sobre els territoris de la retirada als Pirineus, Laetitia Tura interroga les fronteres en les seves dimensions històriques i contemporànies, les seves formes espectaculars i els seus efectes silenciosos. Des del refugiat polític espanyol al migrant aventurer: dues figures d’ahir i d’avui, a les quals fan ressò paraules clau de la nostra contemporaneïtat com a indesitjables, barraques, herois, transmissió…

Més informació [+]
…