CAIXAFORUM BARCELONA
Del 12/04/12 al 24/05/12
Goya, Delacroix, Picasso, et. al.: genealogies, referències i diferències
Dijous 12/04/12 – 19.30 h.
A càrrec de María Dolores Jiménez-Blanco.S’ha dit que Goya significa l’origen del temperament modern en l’art. Així ho van entendre els artistes romàntics francesos com Delacroix, que van fer de la llibertat creativa la seva prioritat. I així ho va entendre Picasso, que es va comparar en diverses ocasions amb ambdós artistes.
Goya, Delacroix i la llibertat artística com a gest polític
Dilluns 16/04/12 – 19.30 h.
A càrrec de Jordi Ibáñez.
Si la bellesa havia estat durant segles el cànon artístic per excel·lència, amb la Il·lustració i el Romanticisme la reivindicació de la llibertat artística esdevindria una de les claus de l’art modern. Goya i Delacroix en són exemples emblemàtics.
L’artista com a testimoni del seu temps (guerra i revolució)
Dijous 26/04/12 – 19.30 h.
A càrrec de Valeriano Bozal.
En les seves imatges de guerres properes i viscudes, o guerres llunyanes i imaginades, Goya i Delacroix fixen la posició de l’artista modern davant el seu mateix temps, entre testimoni neutral i partícip compromès.
Del que és vernacle al que és exòtic: casticisme i orientalisme
Dijous 03/05/12 – 19.30 h.
A càrrec d’Isabel Valverde.
La tensió entre el sentit de pertinença i el desig d’exotisme és molt present en els inicis de la modernitat, com demostren les obres de Goya i Delacroix. El que és castís i el que és exòtic comparteixen protagonisme en una visió que es debat entre el que és folklòric i el que és literari, entre el que és patriòtic i el que és escapista.
De les majas a les odalisques: nu i erotisme en l’art modern
Dijous 10/05/12 – 19.30 h.
A càrrec de Xavier Antich.
En la pintura moderna el nu femení deixa de ser una abstracció acadèmica per esdevenir un cos real, el cos d’una dona que sovint se sap observada i desitjada. Així ocorre amb la Maja nua de Goya, antecedent directe de l’Olímpia de Manet, i així ocorre també amb les Dones d’Alger, que no necessiten despullar-se per reptar l’espectador.
Goya, Delacroix i la mirada subjectiva
Dijous 17/05/12 – 19.30 h.
A càrrec de Maria Josep Balsach.
Durant segles la pintura va tractar de plasmar sobre una superfície plana el que l’ull de l’artista veia en la natura. A partir del segle XVIII una altra mirada, que sempre va aguaitar latent, comença a guanyar presència en la imatge pintada. La visió ocular és substituïda pel que és visionari, i dóna pas a un art entès com a expressió del món interior de l’artista. Goya, Delacroix, i molts d’altres després d’ells, reivindicaran la mirada subjectiva en l’art.
El viatge com a experiència estètica. De Goya i Delacroix a Gauguin i Matisse
Dijous 24/05/12 – 19.30 h.
A càrrec de Paloma Alarcó.
En l’Edat contemporània el viatge esdevé una constant en l’experiència vital. En el cas dels artistes, en l’arc temporal que va del segle XVIII al XX el concepte del viatge es transforma gradualment. Així, partint d’una experiència formativa en el sentit acadèmic —com una peregrinació als llocs de formació de la cultura clàssica—, acaba per transformar-se en una manera de fugir del que està establert, en un alliberament estètic d’importants conseqüències per a l’art modern.
