Facultat de
Belles Arts

CCCB
Dijous 02/02/12 – 20.00 h.

Kyle Canterbury es va criar a un suburbi de Flint, Michigan, i als 16 anys, el 2006, va començar a realitzar les seves peces en vídeo, que aviat van rebre elogis entusiastes per part de Fred Camper o Jonathan Rosenbaum («Canterbury realitza coses amb els ritmes i les textures que no havia vist abans ni en cinema ni en vídeo»). Són peces breus, entre uns quants segons i els deu minuts, que mostren que algú que ha crescut davant de la «finestra» del televisor, en plena pantalla global, és capaç de construir mètodes de visió: refilmant, intensificant els colors, el gra o el píxel del monitor, o en espais domèstics o públics, Canterbury traça els seus vídeos lírics —en l’estela de The Text of Light, de Brakhage— entre les sensacions suggerides i l’abstracció, a partir de tècniques i motius molt variats (una finestra, un blau neó, les imatges de George W. Bush, etc.). Aquest programa recull peces des de la seva primera etapa fins a les seves noves pel·lícules, o «landscape works» que exploren «els marges del moviment».

Color Shifts, 2006, 36 s
Fragments from a Room, 2006, 3 min
A VIDEO, 2006, 3 min
19: Passage, 2006, 5 min
Building in Detroit #2, 2006, 2 min
7 New Videos: #3, 2006, 1 min
7 New Videos: #5, 2006, 2 s
7 New Videos: #7, 2006, 43 s
(July, 2006), 2 min
Windowviews, 2006, 1 min
Ten Videos: 10, 2006, 3 min
02, 2006, 5 min
XL, 2006, 3 min
Screen, 2009, 4 min
Chair, 2009, 6 min
January, 2009, 11 min
Gardens, 2009, 24 s
Garden, 2009, 10 min.

–

http://www.cccb.org/xcentric/ca/sessio-video_out_kyle_canterbury-40010

CCCB
Diumenge 05/02/12 – 18.30 h.

Daniel Zimmermann, Flatform, Claudio Sinatti, Inger Lise Hansen, Kurt Kren, Zbigniew Rybczynski, Kotaro Tanaka, Dariusz Krzeczek

Aquesta sessió està dedicada al mite de la visió global i a la seva apropiació dialèctica per part de cineastes i artistes visuals. La idea de la panòptica, apareguda a finals del segle xviii, designa inicialment el dispositiu arquitectònic d’una presó, en la qual tots els detinguts són observats per un únic guardià, que ells no veuen; una mena d’invisible omnisciència del poder. Al segle xx, el filòsof Michel Foucault definirà el panoptisme com la matriu de «la societat disciplinària», que exerceix una vigilància generalitzada a fi d’orientar les conductes. Els mitjans de l’òptica moderna, de les tecnologies de la imatge i del cinema ens proporcionen aquí el pretext d’una mirada panòptica posada dràsticament en abisme. Panoràmiques a 360°, càmeres subjectives, imatges de videovigilància i multipantalles conformen la caixa a malícies de divagacions i recreacions del paisatge altament poètiques i delirants.

Stick Climbing, Daniel Zimmermann, Àustria, 2010, 35 mm, 14 min
Domenica 6 Aprile, ore 11:42, Flatform, Itàlia, 2008, vídeo, 6 min
Gardening, Claudio Sinatti, Itàlia, 2000, vídeo, 14 min
Hus, Inger Lise Hansen, Noruega, 1998, 16 mm, 7 min 30 s
31/75 Asyl, Kurt Kren, Àustria, 1975, 16 mm, 8 min 30 s
New Book, Zbigniew Rybczynski, Polònia, 1975, 10 min
Kaizer, Kotaro Tanaka, Japó, 2006, vídeo, 10 min; Elements, Dariusz Krzeczek, Àustria, 2005, 35 mm, 7 min.

–

http://www.cccb.org/xcentric/ca/sessio-visions_pana-40018

CENTRE CÍVIC CAN FELIPA
Exposició: Del 26/01/12 al 31/03/12
Inauguració: Dijous, 26/01/12 – 19.00 h.

Raquel Friera, Cristina Garrido, Núria Güell, Carlota Polo, Antònia Del Río, Leonor Serrano Rivas i Sousveillance.
Comissariat per Álvaro de los Ángeles.

Des de l’àmbit de l’art s’acceptarà com a normal que des de fora vinguin per a endur-nos. És a dir, venir i endur-se les imatges (enteses aquestes com a síntesi del que és visual i, per tant, com allò que juga amb l’art i en planteja nous camins), treure-les del seu espai propi per esdevenir un lloc comú, ja sigui política, o simplement, propaganda publicitària. Però, i el contrari? ¿S’accepta que l’art pugui infiltrar-se per les escletxes i omplir primer els racons i, més tard, ocupar l’espai de representació de les ciències socials que teoritzen, més que no actuen, sobre assumptes relacionats amb l’estètica? ¿És possible imaginar l’art contemporani sense acceptar un canvi real de paradigma, pel qual ja no existeixen uns rols establerts sobre creació, producció, gestió o difusió?

Set propostes fetes per vuit artistes plantegen mecanismes d’intrusió, si no són netament intrusives, al voltant de què pot l’art quan esdevé o aspira a ser construcció de realitat.

Consulteu el catàleg de l’exposició, dissenyat per Txelografia.

http://canfelipaartsvisuals.wordpress.com/2012/01/18/ambits-dintrusio/

GALERIA TONI TÀPIES
Exposició: Gener/març 2012
Inauguració: Dijous, 26/01/12 – 19.30 h.

–

http://www.tonitapies.com/