Seminari Ciència Oberta (2022). Universitat de Barcelona et al. 22 de juny. Disponible a: <https://www.youtube.com/watch?v=Izgi_wKa9CA&t=481s>. [Consulta: 18/07/2022].
El passat 22 de juny es va celebrar a la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals (FIMA) de la Universitat de Barcelona l’acte de tancament del projecte del Plan Estatal «Ciencia abierta en España: una aproximación global para evaluar su grado de implementación» liderat per Ernest Abadal. El projecte és el quart consecutiu finançat pel Ministerio de Ciencia e Innovación, tot i que obre el focus en la ciència oberta, ja que els anteriors se centraven en l’accés obert.
L’esdeveniment va tenir tres parts diferenciades. La conferència inaugural «Transition to Open Science, why and how» va anar a càrrec de Frank Miedema, vicerector de recerca a la Utrecht University i el va presentar i acompanyar Ignasi Labastida, delegat del rector per la ciència oberta i membre del projecte.
L’informe ressenyat presenta els resultats de la primera fase del projecte sorgit d’una consulta entre els membres de l’International Science Council (ISC) sobre el futur de la publicació científica, aspecte inclòs dins del seu pla d’acció 2019-2021.
La ciència oberta implica una nova forma de concebre la investigació que es basa en el treball col·laboratiu, en l'obertura i la transparència de totes les fases de la recerca, així com en una millor aproximació de la ciència a la societat. Implica, o hauria d’implicar, una transformació radical i un canvi sistèmic en la forma en què es realitza, finança, es comparteix i s’avalua la investigació, en un procés més eficient, transparent i sensible als canvis socials globals. En els últims set o vuit anys, la Comissió Europea ha alineat els seus esforços en aquesta direcció creant grups de treball específics, informes i reflexions, així com diverses polítiques i recomanacions que constitueixen petits passos per avançar cap aquest nou paradigma. 
Confesso sense massa vergonya l’enveja que he tingut dels bibliotecaris nord-americans que, davant qualsevol compromís per parlar d’algun tema professional, sempre poden tirar de veta d’algun dels molts informes que haurà fet algun comitè. Els coneixements professionals a Europa estan lògicament més fragmentats i ni abastem tant ni amb tanta profunditat.
