La fragilitat del patrimoni cultural i els reptes de la seva preservació

Jorge Franganillo
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)

Bluesky: @franganillo.es


Messarra, Luca; Freeland, Chris; Ziskina, Juliya (eds.). (2024). Vanishing culture: a report on our fragile cultural record. <https://blog.archive.org/wp-content/uploads/2024/10/Vanishing-Culture-2024.pdf> [Consulta: 25/01/2025].


En una era marcada per l’abundància i la immediatesa, l’informe Vanishing Culture, compilat per Luca Messarra, Chris Freeland i Juliya Ziskina, ens recorda una veritat inquietant: allò que sembla immutable, ja sigui a la xarxa o en els formats tradicionals, pot esvair-se fàcilment. I és que, malgrat que puguem pensar que els recursos digitals són eterns i inesgotables, la seva naturalesa intrínseca els fa molt fràgils, i aquesta vulnerabilitat amenaça amb esborrar fragments significatius de la nostra història cultural. 

Informe Tebeosfera 2023: el regnat del manga

Jaume Vilarrubí Prats
Biblioteca Josep Soler Vidal, de Gavà


Barrero, Manuel. Informe Tebeosfera 2023 [en línia]: el reinado del manga. [Sevilla]: Asociación Cultural Tebeosfera, [2024]. 108 p. <https://tebeosfera.com/anexos/informe_tebeosfera_2023.pdf>. [Consulta: 29 nov. 2024]. 


És clar que el 2023 fou considerat l’any del manga: la seva projecció i influència en diversos àmbits culturals és notòria i sòlida, i així també ho corroboren les dades. Per altra banda, l’edició de còmics, que es mantenia en una extraordinària tendència a l’alça dins el fenomen que ja s’ha considerat com post COVID, s’ha frenat, i inicia un lleuger descens, suposem que cap a una estabilització més racional amb aquests 4.707 còmics publicats l’any 2023 a Espanya. No obstant això, ens trobem en un espai de quotes rècord respecte a les darreres tres dècades. A pesar de tot, la tirada mitjana no supera els 2.500 exemplars en el 72 % dels casos, i sols el 8 % supera una mitjana de 5.000 exemplars per títol, fet que constata encara una certa fragilitat del mercat.1

Censura i violència contra llibres i llibreries

Josep Cots
Llibreter sènior de Documenta


Bookshops, censorship and freedom of expression: state of play, common challenges and resources to stand up against censorship (2024). [Brussels]: RISE Bookselling: European and International Booksellers Federation (EIBF). 22 p. (Industry insights). Disponible a: <https://risebookselling.eu/wp-content/uploads/2024/09/Industry-Insights-Bookshops-and-freedom-of-expression.pdf>. [Consulta: 19/11/2024].


Em plau comentar un treball de recerca de tot just 20 pàgines sobre «Llibreries, censura i llibertat d’expressió: estat de la qüestió, desafiaments comuns i recursos per fer front a la censura», que ha publicat l‘EIBF dins del programa RISE Bookselling de la Unió Europea.

EIBF, la Federació de Llibreters Europeus i Internacionals, és una organització paraigua europea no comercial que representa les associacions nacionals de llibreters i llibreteres de la Unió Europea i d’arreu del món. 

Tàndem, el pòdcast que trenca l'oblit informatiu de la literatura infantil i juvenil

Marta Cava
Bibliotecària


Tàndem: pòdcast sobre LIJ i mediació literària (2024). Aixeta. Disponible a: <https://tandem-podcast.aixeta.cat/ca>. [Consulta: 10/12/2024]. 


Només cal fer un repàs exhaustiu a la premsa generalista per veure com la informació sobre la literatura infantil i juvenil brilla per la seva absència. Qui ens dediquem a aquests temes sabem que podem comptar amb les revistes Faristol, Babar, CLIJ o Peonza, el blog Llibres al replà o la gran comunitat de mediació i prescripció de literatura infantil i juvenil que «militen» per tal que les obres tinguin la difusió que es mereixen. I des del 2020, també disposem del pòdcast Tàndem dedicat a tot l’univers relacionat amb els llibres per a infants i joves (i si em permeteu l’afegit, des de final de 2023, també comptem amb el pòdcast Poc cas, impulsat per Vilaweb i amb Carlota Torrents, Paula Jarrín i Tina Vallès).

La Marina Llompart (editora del segell juvenil L’Altra Tribu) i en Guillem Fargas (mestre de Primària) són els impulsors i els presentadors del programa. El van iniciar amb la idea de –i cito textualment des del seu web–: fer el programa que a nosaltres ens hauria agradat escoltar i, sobretot, continuar aprenent. Van començar amb els recursos senzills que tenien per casa (ordinadors, micròfons, connexió a Internet i autoedició) i han acabat acollits als platós de la ràdio de betevé, amb l’aixopluc d’uns tècnics i d’un espai que fan que ara puguin estar més centrats en el guió i la producció dels programes. 

Pot la llibreria física guanyar la batalla? Reptes en la nova era del llibre

Carme Fenoll
Directora de l’Àrea de Cultura i Comunitat
Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)


Study on consumer behaviour: book-buying trends, reading habits & customer needs (2024). [Brussels]: RISE Bookselling: European and International Booksellers Federation (EIBF). 23 p. Disponible a: <https://risebookselling.eu/wp-content/uploads/2024/10/PDD101355-RISE-Consumer-Study-Report.pdf>. [Consulta: 28/10/2024]. 


Aquest informe del European and International Booksellers Federation (EIBF) és un estudi exhaustiu dels hàbits de lectura i compra de llibres en 19 països de tot el món, incloent Europa, Amèrica i Oceania. Aquest treball analitza les tendències en la compra de llibres, el consum de formats físics i digitals, i les preferències dels lectors, per ajudar els llibreters a comprendre millor els seus clients.

L’informe destaca les diferències regionals i les similituds en la manera com les persones compren llibres, en paper, e-books i audiollibres competint per l’atenció dels consumidors. El format físic segueix sent predominant en molts països, però la popularitat dels formats digitals, especialment els audiollibres, està creixent, especialment als països nòrdics, com Finlàndia i Noruega, on s’han establert tendències clares de subscripcions a serveis d’audiollibres.

Pàgines

Subscriure a blok de bid RSS