Marta Cava
Bibliotecària
Poc cas: pòdcast de literatura infantil i juvenil (2026). VilaWeb. Disponible a:<https://www.vilaweb.cat/podcasts/poc-cas/ >. [Consulta: 18/02/2026].
Fa un any parlava en aquest mateix espai del pòdcast Tàndem, pioner entre els dedicats exclusivament a parlar de literatura infantil i juvenil. Uns anys després de la seva creació s’anunciava el debut d’un nou programa, de format diferent però amb el mateix contingut: el Poc cas.
Sota el paraigua del diari digital VilaWeb, està capitanejat per un trio format per la llibretera Paula Jarrin, l’escriptora Tina Vallès i l’agent literària Carlota Torrents; tres perfils diferents, que treballen i coneixen bé el món dels llibres per a infants i joves. Cada episodi s’articula al voltant d’un eix temàtic, és a dir, es tria un tema —per tenir una idea, els darrers programes van fer una tria de llibres sobre números, fils, teatre o pedres— i cadascuna de les conductores parla de dos llibres sobre la temàtica en qüestió. Així que en total, sempre s’hi recomanen, com a mínim, sis llibres.
Des que l’any 2021 el grup d’agències de finançament conegut com a Coalició S impulsés l’estratègia de retenció de drets com una de les possibles opcions per assolir l’accés obert immediat, diverses institucions europees han optat per adoptar aquesta iniciativa com a política pròpia. La retenció de drets consisteix a no cedir de manera exclusiva els drets d’explotació de les publicacions a les editorials. Normalment aquesta cessió es fa mitjançant la transferència de la titularitat dels drets o bé signant una llicència de publicació exclusiva. L’estratègia impulsada per la Coalició S, com a part del seu Pla S, consisteix a impedir aquesta cessió perquè hi ha una obligació prèvia vers l’agència finançadora. Els investigadors no poden assignar tots els drets als editors perquè ja tenen una obligació adquirida.
Quan pensem en literatura africana, sovint ens venen al cap grans noms que han marcat el cànon mundial: Chinua Achebe, Amos Tutuola, Ngũgĩ wa Thiong’o, Nadine Gordimer, Wole Soyinka o, més recentment, Abdulrazak Gurnah, Tsitsi Dangarembga i Chimamanda Ngozi Adichie. Tanmateix, darrere d’aquestes veus que han traspassat fronteres hi ha una realitat prou complexa: una indústria del llibre desigual, fràgil en molts punts, però amb un potencial creatiu i econòmic immens. Precisament això és el que analitza amb una profunditat inèdita l’informe The African book industry: trends, challenges & opportunities for growth, publicat per la Unesco el 2025.
El projecte DIAMAS (Developing Institutional Open Access Publishing Models to Advance Scholarly Communication) és un consorci que promou iniciatives de publicació que no suposin una càrrega econòmica ni per als lectors ni per als autors (revistes Diamant). Normalment, són finançades per institucions acadèmiques, organitzacions sense ànim de lucre, subvencions governamentals, etc. Entre les institucions que formen part del consorci hi ha la FECYT i la Universitat de Barcelona. Des de la seva creació, el setembre de 2022, el consorci ha dut a terme diverses activitats dirigides a donar suport a la creació i el desenvolupament de publicacions acadèmiques seguint el model diamant.
La irrupció de la intel·ligència artificial (IA) a la indústria editorial no es pot entendre únicament com un avenç tecnològic; constitueix, sobretot, un fenomen cultural, econòmic i simbòlic de gran abast. El món digital a la indústria editorial (Universitat Veracruzana, 2025) és una obra col·lectiva que examina, des de múltiples perspectives, les transformacions que la IA ha introduït en el sector editorial contemporani. A diferència d’altres volums centrats gairebé exclusivament en els desenvolupaments tècnics, aquest llibre es distingeix per articular una anàlisi que integra història dels mitjans, cultura digital, educació, pràctiques professionals i reflexió ètica. Aquesta pluralitat constitueix la seva principal fortalesa, tot i que també genera tensions internes que conviden a una lectura crítica i contextualitzada.
