Angelina Cabré i Ametllé
Directora de la Biblioteca Sagrada Família - Josep M. Ainaud de Lasarte
Biblioteques de Barcelona
European Cultural Foundation (2024). How libraries thrive: A guide for librarians... and everyone else). Amsterdam: European Cultural Foundation. Disponible a: <https://www.flipsnack.com/57E7D7EEFB5/how-libraries-thrive.html>. [Consulta: 19.3.2025].
How Libraries Thrive: A Guide for Librarians... and Everyone Else in Europe és una publicació de l’European Cultural Foundation (Fundació Cultural Europea), una organització sense ànim de lucre fundada el 1954 amb l'objectiu de promoure la cultura i fomentar la cooperació entre els països europeus. En concret, recull l’experiència de desenes de biblioteques públiques implicades en “The Europe Challenge”, un programa anual per a biblioteques i les seves comunitats per dissenyar, provar i oferir solucions a problemes locals que es puguin extrapolar a la resta d’Europa.
Aquest és el quart informe consecutiu elaborat per l’European and International Booksellers Federation (EIBF d'ara endavant) en el qual es resumeixen les tendències actuals en la venda de llibres al món. Abans d’endinsar-nos en els continguts i principals conclusions de l’informe, és important començar destacant el paper clau de les associacions del món editorial en posar a l’abast del sector –però també de les administracions públiques i del gran públic– informació sobre l’economia, les necessitats i les tendències que caracteritzen la indústria. És aquesta informació la que permet establir objectius, estratègies i sobretot la presa de decisions per a un futur pròsper i sostenible per al món del llibre i, en especial, dels seus llibreters. En aquest sentit, fa uns mesos en aquest mateix blog es publicava una 
Es pot considerar que la primera gran revolució que es va donar en la comunicació científica fou la transició del paper al format digital. Aquesta primera revolució no va significar grans canvis en les estructures dels processos d’edició i comunicació acadèmica, els quals es varen mantenir pràcticament iguals que en el context analògic. Actualment, però, sí que es poden observar canvis rellevants en els processos d’edició, així com d’accés i consum de la literatura científica. D’aquí que, actualment, podem considerar que ens trobem ja en la segona revolució. 
En una era marcada per l’abundància i la immediatesa, l’informe Vanishing Culture, compilat per Luca Messarra, Chris Freeland i Juliya Ziskina, ens recorda una veritat inquietant: allò que sembla immutable, ja sigui a la xarxa o en els formats tradicionals, pot esvair-se fàcilment. I és que, malgrat que puguem pensar que els recursos digitals són eterns i inesgotables, la seva naturalesa intrínseca els fa molt fràgils, i aquesta vulnerabilitat amenaça amb esborrar fragments significatius de la nostra història cultural. 
És clar que el 2023 fou considerat l’any del manga: la seva projecció i influència en diversos àmbits culturals és notòria i sòlida, i així també ho corroboren les dades. Per altra banda, l’edició de còmics, que es mantenia en una extraordinària tendència a l’alça dins el fenomen que ja s’ha considerat com post COVID, s’ha frenat, i inicia un lleuger descens, suposem que cap a una estabilització més racional amb aquests 4.707 còmics publicats l’any 2023 a Espanya. No obstant això, ens trobem en un espai de quotes rècord respecte a les darreres tres dècades. A pesar de tot, la tirada mitjana no supera els 2.500 exemplars en el 72 % dels casos, i sols el 8 % supera una mitjana de 5.000 exemplars per títol, fet que constata encara una certa fragilitat del mercat.1
