¿La biblioteca moderna? SCONUL presenta estudis de casos d'espais bibliotecaris millorats amb tecnologia

José Pablo Gallo León
Director de la Biblioteca de la Universitat d’Alacant


SCONUL Technology and Markets Group (2025). The modern library: technology-enhanced library spaces. London: SCONUL.  <https://www.sconul.ac.uk/knowledge-hub/library-technologies/the-modern-library-technology-enhanced-library-spaces/>. [Consulta: 04/08/2025]. 


SCONUL, a través del seu Grup de Tecnologia i Mercats (Technology and Markets Group), presenta un informe amb estudis de casos d'espais bibliotecaris altament tecnològics al Regne Unit i Irlanda.

Recordem que SCONUL, la Societat de Biblioteques Universitàries, Nacionals i Universitàries (Society of College, National and University Libraries), és una associació professional de biblioteques acadèmiques i d'investigació del Regne Unit i Irlanda. Es podria assimilar a la nostra REBIUN, però hi ha grans diferències organitzatives i més aviat va ser una font d'inspiració per al seu naixement. Es tracta d'una organització molt veterana, ja que compta amb 75 anys, i al llarg d'aquest temps ha anat integrant diverses tipologies d'universitats (politeècniques, col·legis universitaris), fins a arribar a 196 membres.

«Viure entre llibres», pòdcast de Martí Figueras

Antoni Daura Jorba
Llibreter i editor
Llibres Parcir
Manresa


Figueras, Martí. Viure entre llibres [pòdcast]. [Sant Joan Despí]: 3Cat, 21 d’abril de 2025. 12 episodis. <https://www.3cat.cat/3cat/viure-entre-llibres/>. [Consulta: 15 juliol 2025].


La creació de pòdcasts, és a dir, continguts gravats en àudio de manera aparentment espontània i natural, com una conversa, difosos mitjançant canals en línia, ha esdevingut una nova forma de comunicació. La seva agilitat i la simplicitat tècnica a l’hora d’elaborar-los n’han fet un producte atractiu, tant per als seus creadors, com per als oients. Una altra cosa és la seva perdurabilitat en el temps, però això ja és una altra qüestió. No deixa de ser, de fet, un reportatge realitzat en un moment determinat.

Les biblioteques, al llarg de tota la nostra vida

Teresa Fèrriz Roure
Universitat Oberta de Catalunya (UOC)


The New York Public Library. Libraries & Well-Being: A Case Study from The New York Public Library [en línea]. Nova York: The New York Public Library, 2024. https://www.nypl.org/spotlight/libraries-well-being-report. [Consulta: 9 juliol 2025].


L’informe Libraries & Well-Being: A Case Study from The New York Public Library , publicat el 2024, és fruit de la col·laboració entre la Biblioteca pública de Nova York i The Humanities and Human Flourishing Project de la Universitat de Pennsilvània, i es centra en l’estudi transversal dels factors que afavoreixen el benestar de les persones i les comunitats, enteses aquestes com a institucions cíviques que treballen pel bé públic.

Crònica de la jornada de Ciència Ciutadana: el coneixement no sols es comparteix, sinó que es construeix col·lectivament amb i des de la societat

Candela Ollé 
Ciències de la Informació i la Comunicació - Universitat Oberta de Catalunya (UOC)

Aurora González-Teruel
Departament d'Història de la Ciència i Documentació - Universitat de València

Membres del projecte “Ciència Oberta a Espanya: la transició cap a un nou model de recerca”


Jornada de Ciencia abierta, ciencia ciudadana: impacto y beneficio social. València: Universitat de València. 4 vídeos. Disponible en: <https://www.youtube.com/watch?v=zgJqZRMsFFM&list=PLxHTIX0tYDtPDhEbeaoQG_quOLKhD5Qin>


El seminari “Ciència oberta, ciència ciutadana: impacte i benefici social”, celebrat a la Universitat de València el passat 6 de juny de 2025, s'emmarca en el projecte de recerca “Ciència Oberta a Espanya: la transició cap a un nou model de recerca”, finançat pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats (Projecte d'I+D10-2+2 MICIU / AEI /10.13039/501100011033 i per FEDER, UE). La jornada va reunir acadèmics, gestors i representants d'institucions públiques amb l'objectiu comú de reflexionar sobre les transformacions contemporànies a la pràctica científica, derivades dels principis d'obertura, participació i impacte social.

Què ha canviat en els hàbits de lectura i compra de llibres a Catalunya el 2024?

Marià Marín i Torné
Secretari tècnic del Gremi de Llibreters de Catalunya
Exdirector de l’Àrea del Llibre de l’Institut Català de les Empreses Culturals
Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya


Institut Català de les Empreses Culturals. Hàbits de lectura i compra de llibres - 2024 [en línea]. Barcelona: Institut Català de les Empreses Culturals, 2025. <http://hdl.handle.net/20.500.12368/36088>. [Consulta: 17 junio 2025].


Image_by_Pezibear_from_PixabayTorna una nova edició de l’informe hàbits de lectura i compra de llibres a Catalunya, que la Generalitat de Catalunya encarrega a Conecta, l’empresa que fa el mateix estudi a escala estatal. I ja que l’encarrega la Generalitat, va bé de saber què en destaca la nostra administració. 

Lectura freqüent, lectura en castellà i índex lector: 

- La lectura freqüent, aquella que més demostra la fortalesa de les pràctiques associades a la lectura, baixa. 

    •  La lectura freqüent entre 2023 i 2024 es redueix lleugerament: del 60,0 % al 58,5 % (lectors freqüents: els qui llegeixen almenys un cop a la setmana). 

- La lectura en castellà dobla la lectura en català i, com més va, més creix. 

    •  El català com a idioma habitual de lectura de llibres es manté estable, del 34,3 % registrat el 2018, al 34,7 % el 2023 i un 34,6 % el 2024. El castellà continua essent la llengua majoritària de lectura, del 62,7 % el 2023 al 63,1 % el 2024. 

Pàgines

Subscriure a blok de bid RSS