OhioLINK Collection Building Task Force, Julia Gammon and Edward T. O'Neill. 2011. OhioLINK–OCLC Collection and Circulation Analysis Project 2011. Dublin, Ohio: OCLC Research. http://www.oclc.org/research/publications/library/2011/2011-06r.htm.
El 2006, el consorci de biblioteques universitàries de l'Estat d'Ohio (OhioLINK), als Estats Units, en col·laboració amb OCLC Research, va iniciar el que amb seguretat és el major estudi d'ús de col·leccions realitzat mai. Els seus resultats inicials acaben de ser publicats el mes de setembre de 2011 per OCLC Research en el document titulat OhioLINK OCLC Collection and Circulation Analysis Project. 2011 (http://www.oclc.org/research/publications/library/2011/2011-06r.htm).
De seguida ve al cap -i en l'Informe se cita-el famós estudi de la Universitat de Pittsburg sobre l'ús de les col·leccions, realitzat en els 70s, en el qual es va comprovar la famosa regla del 80/20 aplicada a l'ús de les col·leccions (el 20% d elas col·leccions suporten el 80% de l'ús). Així mateix és inevitable relacionar-lo amb el famós projecte Conspectus, que va sorgir a mitjans dels 80s i que, desigualment, es va mantenir al llarg dels 90s, especialment a les biblioteques universitàries del Nord-oest dels Estats Units, a la coneguda xarxa WLN (Western Library Network), sent encara una eina d'avaluació de col·leccions associada al WorldCat (OCLC Conspectus).
Durant els anys 80 hi va haver la necessitat de desenvolupar xarxes de comunicacions per tal d'aprofitar tot el potencial dels ordinadors. Els governs de diferents països van crear organitzacions (moltes vegades, fundacions) per tal d'estendre les xarxes dins el territori nacional. Així van néixer i desenvolupar-se RedIris a Espanya, Cyclades a França o JANET al Regne Unit. L'evolució de les coses és diferent a un lloc o a un altre i això depèn de com les persones i les organitzacions les sàpiguen conduir. Així va ser que JANET va acollir des de ben aviat activitats relacionades amb la informació (i no només amb la informàtica).
Aquest informe, encarregat pel JISC i la Strategic Content Alliance i preparat per Ithaka S&R, analitza què fan i què poden fer les agències de finançament de la recerca per tractar que els materials digitals recollits o generats durant els projectes d'investigació –sobretot les dades científiques i altres recursos complexos– siguin accessibles i utilitzables en el futur.
Avui parlem de la bibliografia especialitzada d'abast internacional més important sobre història del llibre: Book history online, BHO. És elaborada per la biblioteca nacional dels Països Baixos (Koninklijke Bibliotheek) en col·laboració amb una xarxa d'especialistes estesa per tot el món. Es va començar a publicar en línia el 1989, a partir d'una versió impresa prèvia, Annual bibliography of the history of the printed book and libraries (ABHB), que havia començat a aparèixer el 1970 a la Haia, publicada per Martinus Nijhoff –amb el suport de l'IFLA–, i que continua apareixent anualment (ISSN 0303-5964). És a dir que la informació publicada a partir de 1990 cap endavant es troba tant a la versió impresa com a la base de dades en línia.
La Lliga d'Universitats Europees (LERU), composada per 21 institucions, entre elles la Universitat de Barcelona, va elaborar aquest informe o guia al juny de 2011. En la seva elaboració van participar-hi els membres del grup de treball sobre accés obert, coordinat per Paul Ayris. El document, tot i que breu, és molt il·lustratiu, fa un recorregut per les vies que condueixen a l'accés obert a la producció científica, les ja conegudes ruta verda, la via de l'auto-arxiu en dipòsits d'accés obert, i la daurada, o publicació en revistes d'accés obert.
