Poll, Roswitha (2011). Bibliography 'Impact and outcome of libraries'. Last update 08-01-2011. Universitäts und Landesbibliothek Münster (ULB). Publication associated with the IFLA Statistics and Evaluation Section. 38 p. <http://www.ifla.org/files/statistics-and-evaluation/publications/Bibl_Impact_Outcome-Jan2011.pdf>. [Consulta: 23/04/2011].

Quan fa unes dècades es va començar a parlar dels clients de les biblioteques (en compte dels lectors o usuaris), fent servir un terme més propi del llenguatge empresarial que no pas de la tradició cultural, més d'un ens posàrem les mans al cap i pensàvem que la biblioteca no havia de tenir com a prioritat la rendibilitat econòmica, que la cultura i el coneixement no havien de ser objectes sotmesos a les lleis de l'oferta i la demanda.

Però la realitat és que les biblioteques són uns equipaments que requereixen d'una inversió important [1] i que els diners d'aquestes inversions provenen en la majoria dels casos dels impostos dels ciutadans. Així doncs, és normal que es demanin comptes, que hi hagi un rigor en la despesa i una transparència en la gestió. I més en èpoques en què l'economia no passa pels seus millors moments.

Comissió Europea. Comité des Sages on bringing Europe's cultural heritage online (2011). The New Renaissance: Report of the "Comité des Sages", Reflection Group on bringing Europe's cultural heritage online. Brussels: European Comission. Culture. European Commission for the Digital Agenda. <http://ec.europa.eu/culture/pdf/report_Comite_des_Sages.pdf>. [Consulta: 01/04/2011].

El gener passat es va publicar l'informe The New Renaissance sobre el patrimoni digital en línia elaborat pel conegut com a Comitè de Savis. L'objectiu de l'informe és disposar d'un document estratègic amb recomanacions per a la digitalització, l'accés en línia i la preservació del patrimoni cultural europeu en l'era digital, amb especial atenció a les aliances públic-privades per a la digitalització a Europa.

El Comitè de Savis creat a l'abril del 2010 està format per Elisabeth Niggemann (directora de la Deutsche Nationalbibliothek i presidenta de la Europeana Foundation), Jacques De Decker (escriptor i periodista belga) i Maurice Lévy (empresari francès director del grup Publicis).

L'informe presenta, en els primers capítols, la missió i abast de l'encàrrec, la visió -fixada en garantir l'accés al patrimoni cultural a les generacions futures- i el procés d'elaboració de l'informe: cronologia, consulta pública en línia i recollida d'opinions d'experts d'arreu d'Europa; a continuació, en els següents capítols, analitza els aspectes que els autors han considerat més rellevants, incloent-hi unes recomanacions claus per a cadascun d'ells al final de cada capítol.

Malpas, Constance (2011). Cloud-sourcing Research Collections: Managing Print in the Mass-digitized Library Environment. Dublin (Ohio): OCLC Research. <http://www.oclc.org/research/publications/library/2011/2011-01.pdf >. [Consulta: 24/03/2011]

Són molts els que opinen que la gestió de les col·leccions no és un tema de moda dins la comunitat bibliotecària, i en relació a aquesta, probablement parlar de les solucions compartides d'emmagatzematge d'alta capacitat deu ser un dels tòpics menys "trending" encara avui en dia. Però d'altra banda, cada cop es fa més evident que la gestió de la biblioteca "infraestructura" ha d'afrontar un dels seus grans reptes, la tradicionalment i entròpicament expansiva ocupació dels seus espais (i la seva repercussió econòmica, val a dir-ho), i més en detall, de les grans quantitats de metres de prestatgeries plenes de documents amb uns percentatges d'ús força baixos, tant llibres com revistes. A més, i d'això sí que en sentim a parlar, immersos com estem en un període d'avanços tecnològics i necessitats canviants les biblioteques afronten una modificació de paradigma, passant de la tradicional orientació als llibres tot preparant-se per recolzar processos d'informació i aprenentatge.