L’article “Patologia Dual: present i futur”, de les nostres docents Marta Torrens, Francina Fonseca i Joan I. Mestre-Pintó, aborda la complexitat clínica i social de la Patologia Dual.
Publicat a la Revista Española de Drogodependencias, el document entén la Patologia Dual com la coexistència, en una mateixa persona, d’un trastorn per ús de substàncies i d’un altre trastorn mental. Es tracta d’un fenomen altament prevalent, amb estimacions que oscil·len entre el 30% i el 80% segons la substància implicada, el context social i les característiques de la població estudiada. Tal com constaten les autores, malgrat la seva elevada freqüència i el seu important impacte, continua sent infradiagnosticada i infratractada en molts sistemes sanitaris.
Les persones amb Patologia Dual presenten una major gravetat clínica en comparació amb aquelles que pateixen únicament un trastorn mental o un trastorn per ús de substàncies.
Sovint mostren símptomes psicopatològics més intensos, un major risc de conducta suïcida, més hospitalitzacions i una elevada comorbiditat amb malalties mèdiques. Des del punt de vista social, es tracta d’una població vulnerabilitzada, amb taxes més altes d’atur, empobriment, situacions de sensellarisme i un risc més elevat d’exclusió social.
Un dels principals problemes assenyalats per les autores és la fragmentació de l’atenció sanitària. A la majoria de països existeixen dues xarxes assistencials separades: la xarxa de salut mental i la xarxa d’atenció a les addiccions. Aquesta divisió dificulta una atenció coordinada i contínua, i afavoreix el fenomen conegut com a “síndrome de la porta equivocada”, en què les persones amb Patologia Dual no reben una atenció integral adequada. Com a conseqüència, un dels trastorns pot quedar invisibilitzat o relegat, cosa que empitjora el pronòstic i augmenta el risc de recaigudes.
L’article també subratlla la importància d’incorporar la perspectiva de gènere en l’abordatge.
Tot i que els homes continuen presentant taxes absolutes de consum més elevades, la bretxa de gènere s’ha reduït en els darrers anys. Les dones tendeixen a desenvolupar la dependència de manera més ràpida, fenomen conegut com a “telescoping”, i presenten una major prevalença de trastorns afectius i d’ansietat associats. A més, solen estar més exposades a experiències de violència de gènere i trauma infantil, factors que agreugen l’evolució clínica i dificulten l’adherència al tractament.
Les dones amb Patologia Dual afronten, a més, barreres específiques d’accés als serveis terapèutics. Entre aquestes destaquen l’estigma social, la por de perdre la custòdia dels fills, la manca de recursos adaptats i l’absència de serveis que contemplin la cura infantil. Aquestes dificultats expliquen que només una minoria de dones amb trastorn per ús de substàncies rebi atenció especialitzada, en comparació amb els homes.
Des del punt de vista diagnòstic, el document assenyala la complexitat de diferenciar entre símptomes psiquiàtrics induïts pel consum de substàncies i trastorns mentals independents.
Els efectes del consum i de l’abstinència poden imitar diversos quadres psiquiàtrics, cosa que obliga a fer avaluacions acurades mitjançant entrevistes clíniques estandarditzades i eines de cribratge adequades. Un diagnòstic precís és essencial per establir un tractament eficaç.
Pel que fa a l’abordatge terapèutic, les autores defensen la necessitat d’un tractament integrat i simultani dels dos trastorns, i rebutgen els models seqüencials, que han demostrat pitjors resultats. L’evidència disponible avala l’eficàcia de programes integrats i sensibles al gènere, especialment en dones amb antecedents de trauma i violència.
«La Patologia Dual té una alta prevalença i un profund impacte sobre la salut clínica i social de les persones afectades. Un abordatge eficaç requereix una detecció precoç, un diagnòstic precís i un tractament integrat. En aquest sentit, és prioritari que els responsables polítics i els professionals de l’àmbit de la salut mental i les addiccions avancin cap a un model assistencial coordinat, no excloent, amb perspectiva de sexe/gènere, basat en l’evidència i centrat en les necessitats complexes d’aquesta població», conclou l’article.
