La Psicóloga Luisa Conejos, professora del Màster, ens introdueix les possibles aplicacions del Mindfulness en la nostra pràctica en drogodependències.
L’aventura que va orientar fa uns anys la meva trobada amb el mindfulness o atenció plena, recull el testimoni del treball previ desenvolupat en l’atenció a les persones addictes a drogues i als i les adolescents en relació a elles. El fil conductor que guia aquesta aventura posa el focus de la intervenció en les persones i en el sentit que han donat en les seves vides als usos i abusos de drogues, com a eix a partir del qual orientar cada cas. Com va dir en el seu dia Jaume Funes, “les drogues van suposar l’oportunitat d’ocupar-nos de l’adolescència”. Amb el mindfulness he donat un pas més enllà al sentit i al seu redefinició, apuntant cap a un canvi de paradigma en l’atenció a les persones en l’àmbit de les drogues.
Però Què és mindfulness? D’entrada, mindfulness no és una tècnica, encara que es pugui entendre així des d’una conceptualització materialista del fenomen. Mindfulness o atenció plena és un estat de la ment, “és presència plena en el moment present, sense jutjar, amb acceptació de l’experiència tal com és” (Jon Kabat-Zinn, 2003). Però clar, això són paraules, conceptes, que se sumen a tot el nostre bagatge intel·lectual a què estem acostumats. El que suposa una veritable revolució és que per saber què és realment mindfulness has de posar en pràctica aquesta capacitat base que tenim tots i totes, però que sol estar sepultada per capes i capes de distracció i condicionaments diversos, provocant que caminem per la vida en manera pilot automàtic. El coneixement de mindfulness i la seva transmissió / formació en occident vinculen l’objecte de coneixement amb la persona que coneix, el professional o observador, tendint ponts entre el coneixement fenomenològic, “subjectiu”, propi de les tradicions orientals, i el coneixement “objectiu” – científic tal com l’entenem a occident.
Per encarnar aquest coneixement experiencial tenim al nostre abast pràctiques que tenen més de 2.500 anys, provinents de les tradicions contemplatives, especialment la budista, i de les que, a finals dels anys 70 a Estats Units, es va començar a treballar gràcies al desenvolupament de la neurociència, permetent comprovar científicament els beneficis que ja es coneixien des del coneixement experiencial. Algunes d’aquestes pràctiques com la meditació, en les seves diferents varietats, o altres com l’escàner corporal, l’alimentació Mindful, el caminar conscient o el ioga Mindful, són generadores, a través de l’experiència continuada en el temps, d’una manera d’estar en el món que passaria de la distracció i multitasca, a l’atenció a allò que està succeint moment a moment.
Practicar mindfulness és potenciar l’atenció i la consciència en les nostres vides;
Passar del pilot automàtic que fa que el meu present estigui projectat en el futur o deambulant pels records del passat; Tenir un viscut sentiment de presència en l’aquí i ara. Posar consciència en la meva vida i trencar amb els patrons automàtics de resposta no reflexiva, és al centre de la feina que es desenvolupa amb la pràctica de mindfulness. Des d’aquesta perspectiva, es pot intuir el mecanisme base pel qual opera el mindfulness a les persones addictes a drogues i, en general, en totes les que d’una manera o altra estem atrapades per repeticions, anomenats estils de funcionament, caràcters, maneres de ser, comportaments relacionals, etc. Realment, com diria Javier García Campayo, quan practiquem mindfulness ens adonem que la pel·lícula de la nostra ment és un reestrena permanent. Només a través d’adonar-me puc tallar amb l’impuls compulsiu que em porta a reaccionar d’una manera molt semblant davant de determinades situacions, a triar parelles similars, a repetir els vincles que mantenia amb els meus pares amb els meus fills en una cadena sense fi, etc.
De la mateixa manera que l’addicte a drogues exògenes no pot deixar de consumir sentint que li va la vida en això, la societat actual, addicta a l’estrès, no pot deixar de controlar, de creure que arribarà a algun lloc perseguint “quimeres”, com el ratolí seu formatge girant i girant en una roda. Donar una resposta eficaç a l’estrès i a les malalties relacionades amb ell va ser el que va portar, a finals dels 70, a Jon Kabat-Zinn i Saki Santorelli a crear la primera clínica per a la reducció de l’estrès i el primer protocol clínic d’aplicació de mindfulness , el MBSR, al Centre mèdic de la Universitat de Massachusetts. Des de llavors, hi ha hagut un augment exponencial de protocols clínics basats en mindfulness, entre ells el desenvolupat per Alan Marlatt de la Universitat de Washington, sobre Prevenció de recaigudes basat en mindfulness o MBRP.
Llavors, què pot aportar específicament el mindfulness en el context de les addiccions? En una revisió dels últims articles científics publicats i disponibles des Pubmed, es pot assenyalar l’evidència científica respecte a la seva aplicació clínica en les addiccions i els beneficis si es pràctica mindfulness d’una manera continuada, fins i tot en programes clàssics de 8 setmanes.
L’eficàcia en el tractament de les addiccions es basa en el canvi en un dels elements centrals: el desig o craving.
Els patrons d’activació de la xarxa neuronal per defecte DMI (Default Mode Network), xarxa que està en la base dels processos de rumiación i repetició en el processament cognitiu, són modificats amb l’atenció plena. Els individus poden desenvolupar nous hàbits, com el seguiment dels processos maldestres de pensament i comportaments automàtics, dissociar el desig del comportament i deixar d’activar el bucle addictiu. Brewer JA, Elwafi HM, DavisJH, (2013).
S’ha comprovat l’impacte directe de la pràctica de mindfulness en les àrees prefrontals cerebrals incorporades en el sistema de recompensa del cervell, generant noves connexions neuronals i estimulant els mecanismes endògens del plaer. Witkiewitz, Lustuk MK, Bowen (2013).
En general, les pràctiques d’atenció plena i en concret el MBRP ajuden a prevenir les recaigudes mitjançant: L’augment de consciència de si mateix (Jang et al., 2010); Actuar amb consciència (Bowen et al., 2009); Reducció de la reactivitat als senyals de drogues (Garland, Gaylor, Boettiger, i Howard, 2010); La reducció dels estats afectius negatius (Witkiewitz i Bowen, 2010).
A. Marlatt, en l’estudi avaluatiu del seu protocol, va assenyalar que ambla pràctica de mindfulness s’incrementa el control atencional dels individus. S’augmenta la percepció dels desencadenants (pautes habituals i reaccions automàtiques) i la capacitat d’aturar-se i d’observar l’experiència en cada moment. El malestar, la por, el craving, es mantenen en observació i els mecanismes naturals d’autoregulació del propi individu són els que exerceixen el control directe en la reducció dels símptomes, fomentant el canvi en la relació amb l’experiència interna (sentiments, emocions , pensaments), així com externa (claus de l’entorn).
I en el context de la promoció dels hàbits saludables i la prevenció de drogodependències, què pot aportar la pràctica de mindfulness? En aquest àmbit tenim diferents experiències a Catalunya i a l’Estat com Escoles Despertes, Escoles conscients, Programa Treva … Els beneficis que han apuntat autors com D. Siegel o I. Langer assenyalen un impacte en els següents camps: l’atenció i consciència, el aprenentatge significatiu, la creativitat, la gestió dels conflictes i de la incertesa, etc … generant relacions més respectuoses en el grup.
Però la gran aportació del mindulness, a la meva manera d’entendre, és que la pràctica de l’atenció plena, els protocols clínics basats en aquesta, no es poden incorporar independentment de la persona del professional que els aplica. L’estat de presència i el nivell atencional del professional és clau per a l’eficàcia de la intervenció. Col·loca, doncs, en primer lloc el propi entrenament del professional en atenció plena.
L’evidència que tu no pots transmetre el que no ets, el que no has actualitzat a la teva persona.
Tots i totes estem en procés de canvi, però mantenir la visió que l’educador/a educa sobre la base dels seus propis hàbits de salut, que jo no puc dir-li a un adolescent que reguli la seva relació amb l’alcohol si jo no sé com fer-ho, o quan estic davant d’una addicta volent acompanyar en el seu procés de recuperació i jo, professional, no puc lidiar amb les emocions que m’encadenen, aquesta visió genera un sentit de coherència. Mindfulness, com diria F. Varela, és “ser en el món, presència relacional o estar present amb altres“. Minfulness, doncs, integra els coneixements en la pròpia experiència dels individus, interactuant i influenciant, fent de la relació terapèutica una aventura en activa, seguint a Varela, única i generativa, que suposa un canvi de paradigma en la relació professional amb l’usuari, pacient, adolescent … i en la forma d’entendre el procés de tractament.
Autora : Luisa Conejos
Psicòloga clínica per la Universitat de Barcelona. Màster en addiccions per la Universitat de Barcelona. Professora del Postgrau Mindfulness i relació d’ajuda de la Universitat de Lleida. Responsable de planificació i coordinadora de programes especialitzats, entre ells el de promoció de la salut del departament de Benestar Social de l’Ajuntament de Lleida. Practicant de Mindful hatha ioga i de ioga tibetà des de 2003 i practicant de meditació (Samatha i vipaśyanā) i del vajrayana des de l’any 2004, realitzant recessos continuats de pràctica des de llavors.
Font original : lasdrogas.info
