Criteris lingüístics, bibliogràfics, d'estil i convencions

Majúscules i minúscules

  • Majúscula demarcativa
    • Ús de la majúscula segons el tipus de text
      • Documents administratius
        • Casos especials de majúscules en la carta
        • Casos especials de majúscules en el certificat
        • Casos especials de majúscules en la declaració jurada
        • Casos especials de majúscules en la diligència
        • Casos especials de majúscules en la notificació d’una resolució
        • Casos especials de majúscules en la petició
        • Casos especials de majúscules en la sol·licitud
        • Casos especials de minúscules en la invitació
        • Casos especials de minúscules en la salutació
      • Dedicatòries i epígrafs
      • Enumeracions d’elements
      • Citacions textuals
      • Paràgrafs amb elements segregats en línia a part
      • Taules i il·lustracions
    • Majúscules i signes de puntuació
      • Punt
      • Signes d’interrogació i d’admiració
      • Punts suspensius
      • Barra inclinada
      • Dos punts
    • Casos especials de minúscula en posició de majúscula demarcativa
      • Índexs analítics
      • Índexs d’abreviatures
      • Articles de diccionari
      • Adreces de correu electrònic i d’Internet
      • Símbols en posició de majúscula demarcativa
    • Usos incorrectes de la majúscula demarcativa
      • Desenvolupament de les sigles
      • Remissions a parts o elements d’un text
  • Majúscula distintiva
    • Persones
      • Persones i noms de divinitats
      • Sobrenoms, renoms i pseudònims
      • Dinasties i llinatges
      • Càrrecs
      • Tractaments genèrics
      • Tractaments estrangers
      • Tractaments protocol·laris
      • Tractaments abreujats
    • Organismes
      • Institucions, establiments i entitats
      • Institucions, establiments i entitats: noms abreujats
      • Òrgans de gestió
      • Grups de recerca i afins
    • Activitats educatives, científiques i socials
      • Estudis
      • Cursos i assignatures
      • Jornades, simposis i altres activitats instituïdes oficialment
        • Jornades de portes obertes
      • Premis i distincions
      • Concursos
      • Conferències i discursos
      • Programes d’intercanvi i cooperació
    • Termes especialitzats
      • Moviments culturals i artístics
      • Noms científics
      • Teories i fórmules
    • Documents i obres artístiques
      • Documents normatius
      • Parts de documents
      • Documents acreditatius
      • Publicacions i obres d’art
      • Objectes i productes
        • Objectes personalitzats
        • Productes
        • Internet i intranet
      • Noms de lloc
        • Noms de lloc catalans
        • Noms de lloc no catalans
        • Entitats locals territorials
        • Divisions territorials
        • Accidents geogràfics
        • Punts cardinals
        • Planetes, satèl·lits i constel·lacions
        • Noms de lloc urbans
        • Monuments, edificis i dependències
        • Noms de lloc de la UB
      • Expressions temporals
        • Dies, mesos, estacions i segles
        • Festivitats i commemoracions
        • Períodes històrics i geològics
        • Fets singulars de la història

    Majúscules i minúscules

    L’ús de la majúscula pot estar condicionat per la posició del mot dins el text —començament absolut, començament després de punt o altres signes de puntuació, etc. En aquest cas es diu que la majúscula té una funció demarcativa.

    D’altra banda, la majúscula també es fa servir per assenyalar un nom propi, és a dir, un mot o un grup de mots que identifiquen una persona, un animal o una cosa concrets. Aleshores es parla de la funció distintiva de la majúscula.

    Des del punt de vista ortogràfic, convé aclarir que les majúscules han de dur accent gràfic d’acord amb les regles d’accentuació.

    Exemple adequatÀgueda

    Exemple adequatÉs una assignatura de primer any.

    Exemple adequatINICIACIÓ A LA CLÍNICA ODONTOLÒGICA
    Més informació
    Secretaria de Política Lingüística. Majúscules i minúscules [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de la Presidència, 2016. <http://llengua.gencat.cat/web/.content/documents/publicacions/btpl/arxius/18-BTPL-Majuscules-i-minuscules.pdf> [Consulta: 09 abril 2018].

    Majúscula demarcativa

    Els mots que no estan afectats per la funció distintiva de la majúscula —i que, per tant, s’escriuen habitualment en minúscula— han de portar majúscula inicial si ocupen unes posicions determinades dins el text.

    Bàsicament, es poden distingir tres casos generals en què cal fer ús de la majúscula inicial.
    1. Van amb majúscula inicial els mots que comencen un títol o un subtítol.

      Exemple adequatCompaginació
      Descripció

    2. També cal escriure amb majúscula inicial el primer mot del paràgraf que hi ha després d’un títol o d’un subtítol.

      Exemple adequatEl resum
      En textos impresos […]

      Cal recordar que ni els títols ni els subtítols porten cap punt al final i que el canvi de línia en aquest cas té el mateix efecte que el punt.

    3. Finalment, van amb majúscula inicial tots els mots precedits immediatament d’uns signes de puntuació determinats, tant si és a línia seguida com entre un paràgraf i el següent.

      • El punt:

        Exemple adequatL’assignatura és eminentment pràctica. Es proposaran exercicis individuals i en grup.

      • El signe d’exclamació de tancament:

        Exemple adequatAtenció! Acabat de pintar

      • El signe d’interrogació de tancament:

        Exemple adequatA partir de quina edat som adults? Què caracteritza una persona adulta?


    Més enllà d’aquesta regla general cal remarcar l’ús de la majúscula en alguns tipus de text i diverses qüestions relacionades amb els signes de puntuació, a banda d’altres aspectes concrets:

    Més informació
    Mestres, Josep Maria et al. Manual d’estil. La redacció i l’edició de textos. 4a ed. Vic: Eumo Editorial; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Associació de Mestres Rosa Sensat, 2009, pàg. 281.

    Pujol, Josep Maria; Solà, Joan. Ortotipografia. Manual de l’autor, l’autoeditor i el dissenyador gràfic. 3a ed. rev. Barcelona: Columna, 2000.

    Ús de la majúscula segons el tipus de text

    A banda del cas del començament absolut de text (tant en els títols i subtítols com en el paràgraf inicial), cal tenir present que hi ha algunes tipologies textuals o unes determinades disposicions del text que poden comportar canvis i contradiccions respecte a la norma general de l’ús de la majúscula en funció demarcativa.

    Documents administratius

    Els documents administratius tenen una estructura molt fixada per la tradició i sovint es poden trobar casos en què no es compleixen les normes generals pel que fa a l’ús de la majúscula inicial en començar un paràgraf o després d’algun signe de puntuació que, per regla general, no obliga a fer ús de la majúscula.

    Encara que els models d’aquests documents poden variar, en general els usos especials pel que fa a la majúscula hi solen aparèixer sempre. Tot seguit es detallen aquests casos especials, que s’il·lustren amb els documents d’exemple del criteri Documents administratius generals.

    En els exemples de documents, es remarquen els casos en què apareix una majúscula després d’un signe de puntuació que no obliga a fer-ne ús, i també els casos en què la disposició especial del text fa que hi hagi una línia començada en minúscula.


    Casos especials de majúscules en la carta

    Exemple

    En aquest model de document es marquen els casos en què hi ha una majúscula precedida d’un signe de puntuació que no obliga a fer-ne ús.

    Imatge sense text alternatiu definit

    Casos especials de majúscules en el certificat

    Exemple

    En blau s’emmarquen els casos en què hi ha una majúscula després d’un signe de puntuació que no obliga a fer-ne ús.

    Imatge sense text alternatiu definit








    Dedicatòries i epígrafs

    Les dedicatòries i els epígrafs han de començar amb majúscula inicial.

    Exemple adequatNo costaria gaire escriure, si no calgués pensar tant abans.
    Puig i Ferreter


    Exemple no admissibleper als meus pares i la meva germana

    Enumeracions d’elements

    • Enumeracions a ratlla seguida

      En les enumeracions a ratlla seguida, la puntuació que es troba habitualment en aquests casos (coma o punt i coma) fa que no s’hagi de fer servir la majúscula inicial. Fins i tot, en el cas que hi hagi una marca d’enumeració abans de cada element —lletres en cursiva o nombres seguits d’un parèntesi de tancament en rodona— no hi ha cap motiu per fer servir la majúscula inicial, ni tan sols en el primer element situat després dels dos punts.

      Exemple adequatS’ha elaborat una base de dades que conté cinc tipus d’entrades: a) historiadors; b) revistes i publicacions; c) institucions; d) obres cabdals, i e) conceptes i tendències historiogràfiques.


    • Enumeracions en paràgraf a part

      Quan es fa una enumeració d’elements disposats en paràgrafs diferents, cal considerar un seguit d’aspectes per saber si els elements han d’anar amb majúscula inicial o no.

      • Si es fa una enumeració de mots o sintagmes breus sense cap forma verbal ni cap construcció complexa amb puntuació interna, els diferents elements no van amb majúscula inicial i no es tanquen amb cap signe de puntuació.

        Exemple adequatEls principis que regeixen aquestes actuacions són els següents:

        • cohesió social i territorial

        • autonomia personal i familiar

        • universalitat d’accés als serveis



        Quan una enumeració d’aquest tipus apareix just després d’un títol o d’un subtítol, el primer element va amb majúscula inicial perquè li correspon per posició.

        Exemple adequatUtillatge

        • Un generador de senyals sinusoidals

        • dues resistències

        • un condensador

        • una bobina

        • una placa de connexions

        • un oscil·loscopi



      • D’altra banda, si els elements de l’enumeració inclouen alguna forma verbal, aleshores sí que cal començar el primer mot de cada paràgraf amb majúscula i tancar-los amb punt.

        Exemple adequatL’alumnat ha d’assolir els objectius següents:

        • Conèixer la relació entre l’estructura i l’activitat en les famílies de fàrmacs més representatives.

        • Aprendre els possibles mecanismes d’acció dels fàrmacs.

        • Conèixer les principals transformacions metabòliques que pot experimentar un fàrmac dins l’organisme.



      • Si els elements que formen part de l’enumeració, tot i no tenir caràcter oracional, són molt llargs o, per exemple, tenen un text explicatiu delimitat per algun signe de puntuació també és millor optar per la majúscula inicial i el punt final.

        Exemple adequatL’estudi posa en relleu característiques com ara:

        • La condició d’excedent agrari comercialitzable (el 1605 ja era la principal exportació valenciana).

        • L’enorme difusió assolida, especialment durant els períodes de 1720-1752 i 1789-1807.

        • La vinculació amb l’augment de la superfície regada.



      • En el cas que en l’enumeració s’hi combinin elements dels dos supòsits anteriors (tot i que no és gaire recomanable), cal optar per la majúscula inicial i el punt final.

    Citacions textuals

    En el cas de les citacions textuals, cal posar en majúscules la primera lletra de la transcripció d’un text, d’un fragment amb sentit complet. El text transcrit es marca amb cometes baixes i en aquest cas habitualment sol anar precedit de dos punts, encara que pot no portar-ne.

    Exemple adequatCom deia Fuster: «La metafísica, les preguntes vibrants sobre el sentit de la vida i el destí de l’home, venen després de sopar».


    Exemple no admissibleLa gent sortia al carrer amb el crit de «visca la república!»


    Si la citació és fragmentària i queda integrada en el text que es redacta, aleshores es mantenen les cometes però no s’ha de fer ús de la majúscula inicial.

    Exemple adequatBlegen es veié amb cor d’escriure que «ja no pot negar ningú» la «historicitat fonamental de la tradició grega», la seva «solidesa i veracitat essencial».


    Exemple no admissibleLa guerra de Troia fou un «Intent infructuós de restaurar un imperi que dequeia».


    En el cas que es faci la citació parcial d’un text amb supressions al començament o a l’interior; el fragment s’ha d’adaptar a la puntuació resultant i, si cal, s’han de fer els canvis de majúscules i minúscules que siguin pertinents, sense tenir en compte les majúscules i minúscules de l’original.


    Exemple adequat
    • Text original:

      «Tots ells, però, serveixen de font de subministrament de materials per a la deriva litoral. No obstant això, tenint en compte el seu funcionament hidrològic peculiar, pot donar-se el cas que passin diversos anys sense que aquests cursos fluvials desguassin a la mar.»

    • Text amb supressions:

      «Tots […] serveixen de font de subministrament de materials per a la deriva litoral. […] Pot donar-se el cas que passin diversos anys sense que aquests cursos fluvials desguassin a la mar.»


    Paràgrafs amb elements segregats en línia a part

    En alguns tipus de text es pot trobar un paràgraf que inclogui algun element que en comptes d’aparèixer en línia seguida aparegui en línia a part. Aquest fet es pot donar tant per la complexitat gràfica —fórmules matemàtiques— com per la voluntat de claredat en la representació —exemplificacions lingüístiques.

    A diferència de les enumeracions d’elements precedides de dos punts, en aquests casos pot no haver-hi cap signe de puntuació abans de l’element segregat. A més a més, en la represa del text, si no hi ha cap signe de puntuació que ho impedeixi, s’ha de fer servir la minúscula.

    Exemple adequatLes oracions d’infinitiu es poden trobar tant preposades al verb com posposades. Així, en l’oració

    [ or. inf. Esbrinar la veritat ] és la seva feina


    la clàusula d’infinitiu fa la funció de subjecte.


    Exemple adequatEl valor observat de la gravetat es relaciona amb el teòric mitjançant l’expressió

    g = g0Ca + Aa,


    on A és la part de l’anomalia de la pesantor que no és deguda purament a l’altura.


    Per aquest motiu, cal remarcar la importància de fer ús dels signes de puntuació en els textos que inclouen fórmules, sobretot quan queden integrades en el text com un element més de l’oració.

    Taules i il·lustracions

    Els textos de les taules i les il·lustracions inclosos en un document poden rebre un tractament tipogràfic molt divers. Així i tot, és convenient establir alguns criteris bàsics per evitar solucions gràfiques massa diferents.

    Els títols o els peus de les taules i les il·lustracions sempre han de començar amb majúscula.

    Exemple adequatImatge sense text alternatiu definit

    Exemple no admissibleFulles de Quercus illex
    figura 3. Fulles de Quercus ilex


    Taules

    En les taules, a banda del títol o del peu de la taula, habitualment també s’escriuen amb majúscula inicial els encapçalaments de les columnes i, si n’hi ha, els de les línies.

    Exemple adequatImatge sense text alternatiu definit


    Quan les dades que inclou la taula són mots o sintagmes breus es poden escriure en minúscula. En canvi, si són frases o sintagmes més complexos és millor fer servir la majúscula inicial.

    Exemple adequatImatge sense text alternatiu definit


    La qüestió més important en aquest cas és que es mantingui un criteri uniforme en tot el text.

    Il·lustracions

    En el tractament dels textos que puguin contenir les il·lustracions, es pot mantenir el criteri establert en l’apartat anterior.

    Els textos que fan de títol en alguna part de la il·lustració —com ara els eixos d’una gràfica o d’un diagrama de barres, etc.— poden rebre el mateix tractament que els encapçalaments de columna de les taules i, per tant, és recomanable que s’escriguin amb majúscula inicial.

    Exemple adequatImatge sense text alternatiu definit


    Pel que fa a la resta de textos, el fet de posar-los amb majúscula inicial o no és més una qüestió de tria personal. L’exigència de la majúscula queda per als casos de textos amb estructura complexa o oracional. En canvi, els mots o sintagmes breus poden aparèixer tant en minúscula com amb majúscula inicial. El més important és mantenir un criteri uniforme en tot el document.

    Exemple adequatImatge sense text alternatiu definit

    Exemple adequatImatge sense text alternatiu definit



    Llegendes

    En les llegendes que acompanyen alguns tipus d’il·lustració —com ara mapes i gràfics— els textos poden anar amb majúscula, sobretot si el text és una frase o té una estructura complexa. Si abans del text explicatiu, però, hi ha dos punts o el signe igual, el text ha d’anar en minúscula.

    Exemple adequatImatge sense text alternatiu definit

    Exemple adequatImatge sense text alternatiu definit



    Remissions internes

    Quan en un text es remet a una figura, una taula, un gràfic, etc., no s’ha de començar amb majúscula inicial el mot que hi fa referència.

    Exemple adequatEn la figura següent (figura 1) apareix un detall d’una fulla de Quercus ilex.

    Exemple no admissibleEn la Taula 2, es pot veure la distribució de responsabilitats dels membres.


    Punt

    Tot i que el punt obliga a fer servir la majúscula en el mot següent, tot seguit es remarquen alguns casos especials.

    Abreviatures

    Les abreviatures generalment acaben amb un punt. Aquest punt no obliga a fer servir la majúscula després, llevat que el punt de l’abreviatura sigui també el punt que marca el final de la frase.

    Exemple adequatDept. de Física Experimental


    Pel que fa a l’ús de la majúscula en les abreviatures podeu consultar el criteri sobre Formació i escriptura d’abreviatures.

    Informàtica i Internet

    Un altre punt que no obliga a fer ús de la majúscula és el que trobem abans dels formats dels fitxers informàtics, en les adreces de correu electrònic i en els URL d’Internet.

    Exemple adequatub.edu/omnia-nomina


    Parèntesis

    Si després de punt hi ha un text entre parèntesis, el primer mot ha d’anar amb majúscula inicial.

    Exemple adequatLa Cantilène de Sainte Eulalie […] inaugura una literatura hagiogràfica que serà molt abundant en la llengua antiga. (El manuscrit conservat és […] original.)


    També cal aplicar el mateix criteri si el text entre parèntesis apareix en una posició de títol o de subtítol.

    Exemple adequatEl sistema nerviós
    (Capítol introductori)

    Signes d’interrogació i d’admiració

    Els signes d’interrogació i d’admiració obliguen a fer ús de la majúscula inicial en el mot que els segueix. No obstant això, si després dels signes d’admiració o d’interrogació hi ha una coma, un punt i coma, dos punts, un parèntesi de tancament o un guió llarg de final d’incís, el mot següent ja no ha de començar amb majúscula.

    Exemple adequatJo entenc que no són llibres per a tothom, però, compte!, no hi ha cap llibre que sigui per a tothom.

    Exemple inadequatQuè podem fer? on hi ha la solució?

    Punts suspensius

    S’ha d’escriure majúscula després dels punts suspensius si coincideixen amb el final d’una frase. Aquest fet es pot donar si una frase acaba amb una enumeració que no està tancada o bé quan una frase queda incompleta.

    Exemple adequatUna guerra no es pot aturar amb un llibre, per moltes edicions que se’n facin… Però la història no s’acaba aquí.


    Ara bé, si els punts suspensius es fan servir com a recurs estilístic per reflectir una pausa en el text, sense interrupció definitiva, o per tancar una enumeració incompleta que no sigui al final de la frase, aleshores el mot següent no ha d’anar amb majúscula inicial.

    Exemple adequatPer l’altre, lògics com Hintikka, Kripke, Suppes, Grice… senten la necessitat de construir els formalismes que segueixen molts dels aspectes de la lògica del llenguatge.

    Exemple inadequatPerò… Encara no ho has acabat?


    En el cas de les enumeracions, però, cal recordar que en els documents de caràcter administratiu, tècnic i científic és preferible fer servir l’abreviatura etc., que no pot anar seguida dels punts suspensius.

    Barra inclinada

    En els documents de tipus administratiu com ara formularis, circulars i impresos en què es fa ús de la barra inclinada per indicar una alternança —de responsabilitat, de gènere, etc.— si l’element duplicat és en una posició que obliga a fer ús de la majúscula inicial, cal escriure-la en cadascun dels elements separats per la barra.

    Exemple adequatTitular/Representant

    Exemple inadequatPersona física / persona jurídica


    En canvi, en els casos en què la barra inclinada marca una oposició o alternança conceptual, la majúscula només afectaria el primer dels mots.

    Exemple adequatEntrada/sortida de la informació

    Exemple inadequatEntrada/Sortida de la informació

    Dos punts

    Tot i que els dos punts no obliguen a fer ús de la majúscula, hi ha tot un seguit d’usos en documents administratius en què pot aparèixer un mot amb majúscula inicial després dels dos punts (vegeu l’apartat Documents administratius).

    A banda d’aquest ús en documents amb una estructura tan fixada, hi ha una certa tendència a fer servir els dos punts seguits de majúscula quan s’escriu un títol d’apartat i el text explicatiu corresponent a línia seguida. En aquest cas és preferible fer ús del punt en comptes dels dos punts.

    Exemple adequatFinançament. S’ha donat la puntuació més alta als sistemes sanitaris basats en impostos.

    Exemple inadequatEdat: Els més grans tenen més processos, símptomes i malalties cròniques.


    En aquest apartat de títols a línia seguida podríem incloure també els casos dels peus d’imatge i de figures, els títols de taules i gràfics, etc.

    L’ús dels dos punts només té sentit quan el que apareix després manté una certa relació de dependència amb el que hi ha abans, perquè en fa una descripció o una explicació. Aleshores els dos punts són adequats i, per tant, no cal fer ús de la majúscula inicial.

    Exemple adequatEnunciat de l’indicador: descriu l’esdeveniment que s’ha de monitorar.

    Casos especials de minúscula en posició de majúscula demarcativa

    Hi ha tot un seguit de casos en què podem trobar textos sense majúscula inicial, tot i ocupar una posició que en principi obligaria a fer-ne ús.

    Índexs analítics

    En els índexs analítics o alfabètics no es fa servir mai la majúscula en funció demarcativa, ni tan sols en el primer terme que apareix sota el títol de l’índex. Només hi han d’aparèixer les majúscules corresponents a la funció distintiva.

    Exemple adequatbor, derivats orgànics, 331
    bor, hidrurs, 114-115, 299, 337
    borans, 312
    Bravais, xarxes de, 79


    Els índexs analítics no s’han de confondre amb les taules de contingut, en els quals sí que queden reflectides la majúscules inicials dels diferents apartats.

    Índexs d’abreviatures

    En el cas de les llistes d’abreviatures tampoc no es fa servir la majúscula amb funció demarcativa. Si hi apareixen abreviatures amb majúscula inicial és perquè estan afectades per la funció distintiva.

    Exemple adequatImatge sense text alternatiu definit

    Articles de diccionari

    Les entrades que encapçalen els articles de diccionari, com també les diferents subentrades i les abreviatures de les categories gramaticals que hi pugui haver dins dels articles, no s’escriuen mai amb majúscula inicial, encara que vagin darrere d’un punt. En el cas de les enciclopèdies i d’alguns vocabularis, hi poden aparèixer entrades amb majúscula inicial, però aquesta sempre respon a la funció distintiva.

    Exemple adequatfeina f. Treball que hom fa per obligació […]. | sense feina Desocupat. La crisi augmenta el nombre dels sense feina.

    Adreces de correu electrònic i d’Internet

    Les adreces de correu electrònic i els URL d’Internet, se solen escriure en minúscula, i no queden afectats per les normes d’ús de la majúscula demarcativa.

    Exemple adequatAnna Maians Maians
    amaians@ub.edu

    Exemple no admissibleServeis Lingüístics
    (Http://www.ub.edu/sl)

    Símbols en posició de majúscula demarcativa

    A diferència de les abreviatures, els símbols són invariables pel que fa a les majúscules i minúscules. És a dir, els símbols tant poden contenir caràcters en majúscula com en minúscula i sempre han de mantenir la mateixa forma encara que ocupin una posició que obligui a fer ús de la majúscula.

    Exemple adequatTsuji, T. p-adic étale cohomology and crystalline cohomology in the semi-stable reduction case, Inv. Math. 137, 1999, 233-411.


    Exemple adequatTema 10. […] Distribució vertical del carboni inorgànic i les seves variacions en el temps. pH i alcalinitat.


    Aquests símbols també han de mantenir la forma fixada quan apareixen en un fragment de text, com ara un títol, compost totalment en majúscules.

    Exemple adequatLA VEGETACIÓ PER SOBRE DELS 1.500 m


    En aquest cas, també funcionen com a símbols les abreviatures dels nombres ordinals, que s’han de mantenir en minúscula encara que apareguin en un context en majúscula.

    Exemple adequatMEMÒRIA DE LA 64a IFLA GENERAL CONFERENCE


    Desenvolupament de les sigles

    Quan es desenvolupa una sigla per aclarir-ne el significat, només cal escriure en majúscula els mots afectats per la funció distintiva de la majúscula, com ara els noms propis d’institucions o organismes. En cas contrari, el desenvolupament de la sigla cal escriure’l en minúscula.

    Exemple adequatONU (Organització de les Nacions Unides)

    Exemple adequatVHB (virus de l’hepatitis B)


    Aquest criteri també és vàlid a l’hora de desenvolupar una sigla en una llengua diferent del català.

    Exemple adequatTSH (de l’anglès, thyroid-stimulating hormone)

    Exemple no admissibleles cèl·lules NK (de l’anglès, Natural Killers)


    En canvi, cal respectar les normes gramaticals de les llengües segons les quals algunes paraules han d’anar sempre amb majúscula inicial, com ara els substantius en el cas de l’alemany.

    Exemple adequatPBE, sigla de l’expressió alemanya Perlsucht Bacillenemulsion.

    Remissions a parts o elements d’un text

    Quan en un text es remet a una part (capítol, annex, etc.) o element (figura, taula, gràfic, etc.), no s’ha de començar amb majúscula inicial el mot que fa referència a aquesta part o element.

    Exemple adequatEn la figura següent (figura 1) apareix un detall d’una fulla de Quercus ilex.

    Exemple adequatEn el capítol sobre la ciència de la paraula (v. capítol 1) hem resseguit les raons aportades per diferents autors.

    Exemple no admissibleEn la Taula 2, es pot veure la distribució de responsabilitats dels membres.


    Per a més informació, es pot consultar el criteri «Remissions internes».

    Majúscula distintiva

    La majúscula distintiva serveix, entre d’altres, per identificar els noms propis referits a persones; organismes; activitats educatives, científiques i socials; termes especialitzats; documents i obres artístiques; noms de lloc, i expressions temporals.

    Persones
    Jaume I el Conqueridor
    els Montcada
    els Trastàmara
    la vicedegana
    l’administrador de centre
    el professor Milà
    la doctora Pérez

    Organismes
    la Unió Europea
    la Universitat de Barcelona
    el Col·legi d’Enginyers Tècnics i Industrials
    la Facultat de Medicina
    el Departament de Ciències Clíniques

    les facultats de Química i Farmàcia
    els departaments de Filologia Anglesa i Lingüística
    el Grup de Recerca de Creació i Pensament de les Dones
    la Xarxa de Recerca en Educació per a la Sostenibilitat

    els grups de recerca universitaris

    Activitats educatives, científiques i socials
    el grau en Física
    el màster en Geologia i Geofísica de Reservoris
    el doctorat en Filologia Romànica
    l’assignatura Treball Final de Grau
    un manual de física
    una conferència de lingüística aplicada
    les Jornades de Salut i Alimentació
    el Simposi de Física Nuclear

    una jornada sobre dret
    un simposi amb molt de públic
    la conferència «Els països en vies de desenvolupament»


    Termes especialitzats
    el romanticisme
    el marxisme
    el keynesianisme
    el ximpanzé (Pan troglodytes)
    la família de les petúnies (Petunia hybrida)
    el virus Streptococcus faecalis
    la fórmula d’Euler
    el teorema del sinus
    la teoria de cordes
    la llei de la gravetat


    Documents
    el Reglament de la Facultat de Dret
    la Llei de propietat intel·lectual
    la Normativa reguladora de la formació permanent
    el capítol segon
    l’article 18 d’aquest reglament
    l’annex de la memòria
    la taula següent
    l’apartat 5
    el passaport
    el carnet d’estudiant
    el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya
    la Revista de Llengua i Dret
    la revista Science
    la novel·la Incerta glòria
    l’article «Educar els brivalls»
    Les senyoretes d’Avinyó, de Picasso


    Noms de lloc
    el Masnou
    la República Txeca
    la Vall de B

    La Rioja
    Le Havre
    la comarca del Priorat
    la ciutat de Reus
    el mar Atlàntic
    el riu Segre
    la serra de Collserola
    el passeig de Gràcia
    la plaça Reial
    el carrer del Consell de Cent
    l’Edifici Històric
    el Palau de les Heures
    el Campus Bellvitge

    l’edifici de les Cúpules
    l’aulari de Migdia 1
    l’Aula Magna
    el Pati de Lletres
    l’Aula Capella

    la sala d’actes
    el laboratori d’electrònica
    el despatx 371


    Expressions temporals
    Dates i períodes
    el 20 de juny
    el curs 2014-2015
    el segon semestre
    dimarts
    primavera
    l’Onze de Setembre
    les festes de Nadal
    l’edat mitjana
    l’edat del ferro
    el paleozoic
    la Revolució Industrial
    la Guerra dels Balcans

    Persones

    Majúscules
    Minúscules
    Miquel Martí i Pol
    Al·là, Zeus
    Martí l’Humà
    el Sàtir de Gràcia
    l’època dels Àustries
    els Montcada
    el vicerector d’Economia
    la vicedegana Rosa Solé
    el conseller d’Educació
    Sir Lawrence Oliver
    Don Pedro Crespo
    Madame Dupont

    Molt Honorable Senyor President
    Excel·lentíssim Senyor Daniel Pedrosa

    Sr. Pujals
    Prof. Carreres
    Excm. Sr. President
    la professora titular d’universitat Rosa Camí
    el doctor honoris causa Cosme Puig
    santa Apol·lònia

    Persones i noms de divinitats

    S’escriuen amb majúscula inicial.

    Exemple adequatMiquel Martí i Pol
    Al·là
    Zeus
    Déu


    Pel que fa als noms de persona que tenen una preposició de precedint el cognom, quan apareix sense el nom de fonts, cal posar la preposició amb majúscula inicial.

    Exemple adequatAquestes han estat les paraules dites per De Madre.


    És preferible evitar la cacofonia i l’estranyesa que produeix la col·lisió de De. Per tant, en aquest cas convé afegir el nom de fonts, preferentment, i fer la frase menys forçada:

    Exemple adequatLes paraules de Manuela de Madre han estat contundents.

    Sobrenoms, renoms i pseudònims

    Els noms i adjectius que formen els sobrenoms, renoms i pseudònims s’escriuen amb majúscula inicial.

    Exemple adequatMartí l’Humà
    Salvador Seguí, el Noi del Sucre
    el Sàtir de Gràcia

    Dinasties i llinatges

    S’escriuen amb majúscula inicial.

    Exemple adequatl’època dels Àustries
    la Florència dels Mèdici
    els Montcada

    Càrrecs

    Tots els càrrecs, sense distinció, s’escriuen sempre amb minúscula inicial.

    Exemple adequatel rector
    la secretària general
    la directora de departament
    el cap d’estudis
    l’administradora de centre


    Qualsevol referència concreta a la denominació de la institució, entitat o òrgan de gestió que pugui acompanyar el càrrec conserva la majúscula inicial de noms i adjectius que li correspon.

    Exemple adequatel vicerector d’Estudiants
    el conseller d’Universitats i Recerca
    la directora de Comunicació Estratègica
    el ministre d’Educació i Ciència
    la secretària d’estat d’Hisenda


    En aquest sentit, convé distingir entre els càrrecs que contenen una referència genèrica d’una entitat orgànica, que s’escriu sempre en minúscules, i els càrrecs que van acompanyats del nom propi de l’entitat (complet o abreujat), que conserva les majúscules que li pertoquen.

    Exemple adequatla cap d’àrea
    Exemple adequatla cap de l’Àrea de Finances

    Exemple adequatel cap de secció
    Exemple adequatel cap de la Secció de Francès

    Exemple adequatla directora de departament
    Exemple adequatla directora del Departament

    Exemple adequatel cap de secretaria
    Exemple adequatel cap de la Secretaria


    Hi ha càrrecs que no fan referència a cap entitat orgànica, sinó que es nomenen per exercir funcions específiques i sovint puntuals. En aquests casos, s’escriu en minúscules no només el càrrec, sinó també la descripció que els acompanya, exceptuant els noms propis que en puguin formar part.

    Exemple adequatel delegat del rector per a la coordinació de centres adscrits
    la vicedegana acadèmica de postgraus i màsters
    el delegat de protecció de dades
    la delegada de prevenció de riscos laborals

    Exemple adequatla delegada del rector per a la promoció del programa RIMDA
    el responsable de les relacions amb l’Hospital Clínic


    Aquest ús general de les minúscules en els càrrecs s’aplica tant a les referències no personalitzades, com a les de persones concretes.

    Exemple adequatLes facultats tenen un degà o degana i un màxim de tres vicedegans, i les escoles universitàries, un director o directora i un màxim de tres vicedirectors.

    Exemple adequatLa cloenda anirà a càrrec de la vicerectora adjunta al rector, Maria Samper; el president del Consell Social, Miquel Vallespí; el síndic de greuges en funcions, Joan Subirats, i la gerenta, Olívia Pinyol.

    Tractaments genèrics

    S’escriuen amb minúscula inicial.

    Exemple adequatla professora titular d’universitat Rosa Camí
    l’advocat Joan Puig
    l’auxiliar administratiu Ramon Vidal
    el doctor honoris causa Cosme Puig
    la professora emèrita Carme Pous
    el comte Ramon Berenguer
    santa Apol·lònia

    Tractaments estrangers

    S’escriuen amb majúscula inicial.

    Exemple adequatSir Lawrence Olivier
    Don Pedro Crespo
    Madame Dupont
    Frau Maria Braun

    Tractaments protocol·laris

    S’escriuen amb majúscula inicial.

    Exemple adequatExcel·lentíssim Senyor Daniel Pedrosa
    Il·lustríssima Senyora Roser Camps


    Els càrrecs precedits de les formes de tractament protocol·lari, s’escriuen amb majúscula.

    Exemple adequatMolt Honorable Senyor President

    Tractaments abreujats

    S’escriuen amb majúscula inicial.

    Exemple adequatSr. Pujals
    Dra. Rovira
    Prof. Carreres
    Excm. Sr. President
    M. I. Sr. López
    Sta. Apol·lònia

    Organismes

    Majúscules
    Minúscules
    la Universitat de Barcelona
    la Facultat de Geografia i Història
    la Seguretat Social
    les universitats de Catalunya
    les facultats de cada campus
    la Secretaria del Departament de Filologia Catalana
    el Vicerectorat d’Economia
    la Junta de Govern de la UB
    les secretaries dels departaments
    els serveis de la UB
    Grup PREDIMED
    Centre d’Investigació sobre Canvi Social i Democràcia
    Observatori de l’Aigua

    Institucions, establiments i entitats

    S’escriuen amb minúscula inicial excepte si formen part del nom d’una entitat formalment constituïda.

    Exemple adequataquesta institució
    les universitats de Catalunya
    la Facultat de Geografia i Història
    les facultats de cada divisió
    el Departament de Personalitat, Avaluació i Tractament Psicològic
    la Biblioteca de Lletres
    la biblioteca de la sala de professorat


    Exemple adequatla Unió Europea
    la Comunitat Autònoma de Galícia
    les comunitats autònomes
    la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia
    el Govern Civil de Barcelona
    els governs civils de Catalunya
    la Central Nuclear d’Ascó
    la Seguretat Social
    la Borsa de Barcelona


    Exemple adequatl’Hospital de Sant Pau
    els hospitals de Lleida
    l’institut Maragall
    els instituts de batxillerat
    el Col·legi Ramon Llull
    el Museu Picasso


    Exemple adequatel Centre d’Acollida Els Llimoners
    l’hotel Ritz
    el restaurant Els Quatre Gats
    el bar Galàxia
    la fonda Domènech
    el cinema Vergara
    el teatre Romea


    En el cas de les designacions d’entitats juridicoadministratives i religioses, l’adjectiu que acompanya el nom s’escriu sempre amb minúscula.

    Exemple adequatl’Administració pública
    el Parlament britànic
    la Hisenda pública
    l’Estat espanyol
    els estats del món
    l’Església catòlica
    les esglésies de tot el món

    Institucions, establiments i entitats: noms abreujats

    Quan les institucions, els establiments i les entitats es designen de manera abreujada, per mitjà d’un dels noms que la componen, aquesta denominació s’escriu amb majúscula inicial.

    Exemple adequatla Universitat (per la Universitat de Barcelona)
    la Facultat (per la Facultat de Física)
    el Departament (pel Departament de Biomedicina)
    l’Àrea (per l’Àrea de Finances)
    la Comissió (per la Comissió Acadèmica)


    S’escriu, però, amb minúscula inicial en cas d’anar precedida per un demostratiu o un possessiu, que li atorguen un valor genèric més que no pas de denominació incompleta:

    Exemple adequataquesta universitat
    la nostra universitat

    Òrgans de gestió

    S’escriuen amb minúscula inicial excepte si formen part d’un òrgan formalment constituït.

    Exemple adequatel Comitè Acadèmic de la UB
    el Ministeri d’Afers Estrangers
    el Servei de Personal de la UB
    els serveis de la UB
    el Centre de Transferència Tecnològica de la UB
    el Consell Social de la UB
    l’Assemblea General i la Junta Directiva del Club Esportiu Universitari
    el Vicerectorat d’Economia i Organització
    la Junta de Govern de la UB
    la Xarxa de Dinamització Lingüística de la UB
    les Corts Generals espanyoles
    la Secretaria del Departament de Filologia Catalana
    les secretaries dels departaments
    el Campus Torribera

    Grups de recerca i afins

    Els elements que formen part de les denominacions dels grups de recerca i afins s’escriuen amb majúscula inicial, fins i tot si no tenen un descriptor genèric del tipus grup, grup de recerca, observatori, etc.

    A continuació s’agrupen els exemples segons els diferents mots que els descriuen.

    • Grups

      Exemple adequatGrup d’Estudis Alimentaris
      Grup d’Anàlisi de Dret Financer i Tributari


    • Grups de recerca

      Exemple adequatGrup de Recerca Ambiental Mediterrània
      Grup de Recerca Clínica Bàsica en el Tractament del Dolor
      Grup de Recerques en Antiguitat Tardana (GRAT)
      Grup de Recerca en Ecologia Aquàtica Continental (GREAC)
      GROP (Grup de Recerca en Orientació Psicopedagògica)


    • Grups de recerca consolidats

      Exemple adequatGrup de Recerca Consolidat de Bioètica i Dret
      Grup de Recerca Consolidat de Neurociència Cognitiva


    • Grups d’investigació

      Exemple adequatGrup d’Investigació en Lingüística Computacional


    • Grups d’estudi

      Exemple adequatGrup PREDIMED, Grup d’Estudi dels Efectes de la Dieta Mediterrània sobre la Malaltia Cardiovascular
      Grup d’Estudi i Recerca en Educació Social, Necessitats Emergents i Tecnologies


    • Centres d’investigació

      Exemple adequatCentre d’Investigació sobre Canvi Social i Democràcia


    • Observatoris

      Exemple adequatObservatori de Bioètica i Dret
      Observatori de l’Aigua


    • Unitats de recerca

      Exemple adequatUnitat de Recerca de la SIDA
      Unitat de Recerca en Síntesi Asimètrica


    • Equips

      Exemple adequatEquip de Recerca Arqueomètrica de la Universitat de Barcelona (ERAUB)


    • Laboratoris

      Exemple adequatLaboratori d’Investigació i Tractament de Textos i Epigrafia Romans i Antics, LITTERA


    • Seminaris

      Exemple adequatSeminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques, SERP


    • Sense descriptor genèric inicial

      Exemple adequatFarmàcia Clínica i Farmacoteràpia
      Histopatologia de Mol·luscs i Crustacis. Biologia de la Reproducció
      Bioquímica i Biologia Molecular de Plantes
      DHIGES (Didàctica de la Història i la Geografia a la Secundària)



    Es pot consultar el GREC per conèixer el nom d’algun grup de recerca de la Universitat de Barcelona.

    Activitats educatives, científiques i socials

    Majúscules
    Minúscules
    l’ensenyament secundari obligatori (ESO)
    les proves d’accés a la universitat (PAU)
    un grau
    l’assignatura Introducció a l’Economia
    un article sobre física quàntica
    disciplines com la botànica, la química, la medicina
    III Simposi d’Ensenyament i Història de les Ciències i de les Tècniques
    les IX Jornades de Didàctica
    un simposi sobre ensenyament
    Premi Nobel de la Pau
    Premi d’Honor de les Lletres Catalanes
    premis Crítica Serra d’Or
    premi Goya
    XI Concurs Literari de Poesia
    conferència «El ciutadà del 2000»
    el IV Programa marc
    el Programa de formació per al PAS de la UB
    el programa Sòcrates
    el programa ERASMUS

    Estudis

    S’escriuen sempre amb minúscula inicial.

    Exemple adequatel preescolar
    l’educació general bàsica (EGB)
    el curs d’aptitud pedagògica (CAP)
    el curs d’orientació universitària (COU)
    la formació professional, primer i segon grau (FP)
    el primer cicle d’ensenyament universitari
    l’ensenyament secundari obligatori (ESO)
    la reforma del sistema educatiu
    les proves d’accés a la universitat (PAU)
    un doctorat
    un màster
    una llicenciatura
    un postgrau
    una àrea de coneixement
    una càtedra


    Però,
    Exemple adequatl’ensenyament de Dret
    la càtedra d’Història de la Farmàcia
    un llicenciat en Biologia

    Cursos i assignatures

    En les denominacions d’assignatures, màsters, doctorats i cursos de postgrau s’escriuen sempre amb majúscula inicial els substantius i els adjectius que les formen.

    Exemple adequatdiploma de postgrau en Mètodes Quantitatius i Informàtics Aplicats a la Gestió Empresarial
    màster en Gestió Cultural
    doctorat en Ciència Cognitiva i Llenguatge
    l’especialitat d’Economia General i Administracions Públiques
    la menció de Comptabilitat i Auditoria
    l’àrea de coneixement de Didàctica de les Ciències Socials
    l’assignatura de Física Estadística


    En les denominacions de la resta de cursos, dels quals no s’expedeix títol, s’escriu només amb majúscula inicial la primera paraula.

    Exemple adequatel curs Mineralogia determinativa
    el curs Introducció als mètodes d’estudi de la geologia del subsol
    el seminari de Dret local
    el taller d’Expressió sonora


    Però, si es tracta de disciplines, s’escriuen amb minúscula.

    Exemple adequatun article sobre física quàntica
    disciplines com la botànica, la química, la medicina


    Els nivells i els noms dels exàmens d’idiomes s’escriuen amb una majúscula o una minúscula inicials d’acord amb la designació pròpia de cada idioma.

    Exemple adequatel First Certificate
    el Proficiency

    Jornades, simposis i altres activitats instituïdes oficialment

    S’escriuen amb majúscula inicial les denominacions exactes que corresponen a designacions d’activitats oficialment instituïdes o amb una individualitat clara en la vida social.

    Les denominacions genèriques s’escriuen amb minúscula inicial.

    Exemple adequatIII Simposi d’Ensenyament i Història de les Ciències i de les Tècniques
    un simposi sobre ensenyament
    Conferència de Rectors Europeus
    la Segona Setmana d’Estudis Africans
    les jornades de portes obertes de la UB
    les IX Jornades de Didàctica

    Jornades de portes obertes

    Les jornades de portes obertes que organitzen les institucions per mostrar les seves instal·lacions s’escriuen amb minúscula. Aquestes jornades tenen l’objectiu únic que els visitants puguin conèixer de prop aquests espais.

    Exemple adequatEl Parlament tanca la jornada de portes obertes per celebrar la Diada amb un nou rècord de visitants.

    Exemple adequatL’antic Hospital de Sant Pau celebra una jornada de portes obertes per presentar la recuperació del conjunt modernista.


    En canvi, s’escriuen amb majúscula inicial les jornades singulars, sobretot de centres educatius, que tenen un programa d’activitats i s’organitzen per captar estudiants i fomentar la matrícula.

    Exemple adequatLa Facultat de Ciències de la Terra acull un any més estudiants de batxillerat en la Jornada de Portes Obertes.

    Exemple adequatDel 12 al 15 d’abril, podeu assistir a la Jornada de Portes Obertes de la Facultat d’Economia i Empresa.


    Qualsevol expressió que especifiqui el caràcter o la tipologia de la jornada s’escriu en minúscula.

    Exemple adequatRecepció i presentació conjunta dels graus de la Facultat de Física en la primera Jornada de Portes Obertes virtual.

    Exemple adequatEl centre ha tornat a organitzar la Jornada de Portes Obertes de graus, màsters i postgraus.


    Per referir-se a la suma de les jornades que organitzen els diversos centres de la Universitat, s’opta per un plural aglutinador que s’escriu amb minúscules.

    Exemple adequatPer als futurs alumnes, les jornades de portes obertes serveixen perquè la Universitat deixi de ser un concepte llunyà i abstracte.

    Exemple adequatJa es poden consultar els vídeos de les jornades de portes obertes virtuals que enguany han ofert les facultats de Física i Química.

    Premis i distincions

    Les denominacions exactes dels premis i altres guardons i distincions s’escriuen amb majúscula inicial.

    Exemple adequatPremi Olof Palme
    Premi Nacional Ramón y Cajal
    Premi Nobel de la Pau
    Premi d’Honor de les Lletres Catalanes
    Premi Carme Serrallonga a la qualitat lingüística
    Premi Arrelats de narrativa breu
    premis Crítica Serra d’Or
    premi Ensaïmada Lingüística
    premi Goya


    Exemple adequatla Gran Creu de l’Ordre Civil
    la Medalla al Mèrit Científic
    la Creu de Sant Jordi
    la Distinció del Consell Social a la qualitat docent
    la Clau de la Ciutat
    la Pilota d’Or


    Pel que fa a les distincions referides a llocs, s’han d’escriure amb minúscula.

    Exemple adequatTarragona, patrimoni de la humanitat
    Menorca és una reserva de la biosfera
    parc natural d’Aigüestortes
    parc nacional de Yellowstone
    una platja amb bandera blava
    un restaurant amb tres estrelles Michelin

    Concursos

    El nom propi dels concursos s’escriu amb majúscula inicial dels substantius i adjectius que en componen la denominació específica, inclòs el mot concurs si en forma part.

    Exemple adequat2n Concurs de Nanorelats
    17è Concurs Carpeta UB
    VI Concurs de Cristal·lització a l’Escola
    XXII Concurs de Pintura al Passeig de Sant Joan


    Si la paraula concurs no forma part de la designació, s’escriu amb minúscula.

    Exemple adequatel concurs literari Lletres de Maig
    el concurs fotogràfic Enfoca UB


    En textos discursius, no és necessari reproduir els jocs de majúscules i minúscules fixades en la imatge institucional del concurs.

    Exemple adequatel 17è Concurs de Fotografia de Natura Fotonat UB [fotoNAT UB]
    el concurs Enrodoreda’t dedicat a Mercè Rodoreda [enRODOREDA’t]


    L’àmbit, categoria o descripció que pot acompanyar la denominació generalment en queda fora i, per tant, s’escriu amb minúscules.

    Exemple adequat10è Concurs Humet-Saula de pintura
    III Concurs Comas i Solà de curtmetratges


    Si el nom del concurs s’assimila a un eslògan, s’escriu entre cometes, i amb majúscula inicial absoluta i dels noms propis que pugui contenir.

    Exemple adequatel concurs de fotografia «Elles poden, tu també!» per a investigadores
    el concurs «Presenta la teva tesi en 4 minuts»


    També s’escriuen entre cometes, i amb majúscula inicial absoluta i dels noms propis que puguin contenir, els subtítols o lemes que poden especificar la temàtica d’una edició concreta i acompanyar la designació específica del concurs.

    Exemple adequatel concurs Lletres de Maig, amb el tema «Sobretot no et facis mal»
    el concurs Enfoca UB, amb el tema «Una visió inèdita de la UB»


    Les referències genèriques s’escriuen sempre amb minúscules.

    Exemple adequatels concursos interuniversitaris de divulgació científica
    un concurs de triples solidari de les Lligues Universitàries

    Conferències i discursos

    Només s’escriu amb majúscula la lletra inicial del títol (i les altres que correspon de fer-ho per les altres regles).

    Exemple adequatconferència «El ciutadà del 2000»
    la ponència titulada «La dansa i el cinema»
    una ponència sobre dansa i cinema

    Programes d’intercanvi i cooperació

    Les denominacions dels programes d’intercanvi i de cooperació s’escriuen amb majúscula inicial (i íntegrament amb majúscules si es tracta d’una sigla o d’un acrònim), però amb minúscula inicial el mot genèric —programa— que sol precedir-les. Si la designació del programa és també genèrica, s’escriu sols amb majúscula el primer mot.

    Exemple adequatel IV Programa marc
    el Programa de formació per al PAS de la UB
    el programa Sòcrates
    el programa Erasmus

    Termes especialitzats

    Majúscules
    Minúscules
    la Reinaixença
    el Renaixement
    el romanticisme
    el darwinisme
    l’impressionisme
    el pi negre (Pinus uncinata)
    el gènere Spheniscus
    la família de les solanàcies
    l’ordre dels gadiformes
    el teorema de Pitàgores
    la teoria de la relativitat
    la fórmula de Taylor

    Moviments culturals i artístics

    S’escriuen amb minúscula.

    Exemple adequatel romanticisme
    Florència, bressol de l’humanisme
    el darwinisme
    el realisme
    l’impressionisme


    Excepte la Renaixença i el Renaixement

    Noms científics

    Només s’escriu amb majúscula la inicial del primer element i els noms de persona que inclogui.

    Exemple adequatla família de les rosàcies (Ribus thyrsoideus)
    el pingüí austral reial (Aptenodytes patagonica)
    el gènere Spheniscus
    el pi negre (Pinus uncinata)


    En canvi, les formes catalanitzades s’escriuen amb minúscula.

    Exemple adequatla classe dels lamel·libranquis
    la família de les solanàcies
    el subordre dels fissípedes
    l’ordre dels gadiformes

    Teories i fórmules

    S’escriuen amb minúscula inicial excepte els noms propis que formin part de la denominació.

    Exemple adequatel teorema de Pitàgores
    el teorema del valor mitjà
    la teoria de la relativitat
    el mètode de Cramer
    el criteri de D’Alembert
    la fórmula de Taylor

    Documents i obres artístiques

    Majúscules
    Minúscules
    l’Estatut de la Universitat de Barcelona
    el Projecte de llei de reforma universitària
    la Llei 8/1980, de 10 de març, de l’Estatut dels treballadors
    la disposició addicional 4a
    el capítol I
    la disposició transitòria 6a
    el carnet d’estudiant
    el passaport
    la cartilla de la Seguretat Social

    Documents normatius

    Els noms i adjectius que componen el títol d’un document oficial s’escriuen amb minúscula inicial, exceptuant la inicial del mot que designa la classe de document i dels noms propis que formen part del títol. Se segueix la mateixa norma quan es tracta de denominacions de tramitacions que corresponen al títol d’un document oficial. S’escriuen amb minúscula inicial les denominacions genèriques corresponents.

    Exemple adequatel Projecte de construcció d’un sobreeixidor al sector nord de Manresa
    l’Avantprojecte de llei orgànica del sistema universitari
    l’Estatut de la Universitat de Barcelona
    el Dictamen de la Comissió d’Hisenda
    un dictamen de comissió
    correcció d’errada de l’Ordre de 10 de juliol de 1989
    el compliment de la Sentència de l’Audiència Territorial de Barcelona de 13 de juliol de 1987
    la Resolució de 12 de setembre de 1989, per la qual es fa pública la relació d’ensenyaments seleccionats
    el Projecte de llei de reforma universitària
    el Pla nou d’estudis de la Universitat de Barcelona
    el Pla pluriennal de la Universitat de Barcelona
    la Llei de reforma universitària
    la Llei orgànica 11/1983, de 25 d’agost, de reforma universitària
    la Llei 13/89, de 14 de desembre, d’organització, procediment i règim jurídic de l’Administració de la Generalitat de Catalunya
    la Llei 8/1980, de 10 de març, de l’Estatut dels treballadors
    el Reial decret 480/1981, de 6 de març
    el Reglament del domini públic hidràulic, d’11 d’abril de 1986
    el Codi civil espanyol
    el Tractat d’adhesió de 1985
    la Constitució de Weimar
    la Memòria acadèmica de la Facultat de Dret del curs 2009-2010
    l’Acord marc de cooperació científica en Geologia
    el text refós de l’Estatut dels treballadors
    el Marc europeu comú de referència per a les llengües

    Parts de documents

    S’escriuen amb minúscula inicial.

    Exemple adequatel preàmbul
    el títol primer
    el subtítol segon
    l’apartat c de l’article 13
    la disposició addicional 4a
    la disposició transitòria 6a
    el capítol I
    l’annex II

    Documents acreditatius

    S’escriuen amb minúscula inicial.

    Exemple adequatel document nacional d’identitat núm. 34 945 435
    el passaport
    la cartilla de la Seguretat Social
    la llicència fiscal
    el carnet d’estudiant
    el llibre de família

    Publicacions i obres d’art

    Els títols d’obres, treballs i publicacions de tota mena —que ja es distingeixen tipogràficament— s’escriuen amb majúscula de la lletra inicial absoluta i dels noms propis que continguin.

    Exemple adequatel tractat D’arquitectura de Vitruvi
    la novel·la El pèndol de Foucault d’Umberto Eco
    un article de la Revista de física
    el Diari oficial de la Generalitat de Catalunya
    el portal Aprèn llengües a la UB
    la pel·lícula La ciutat cremada
    l’escultura El desconsol de Josep Llimona
    el quadre Les senyoretes d’Avinyó de Picasso
    l’últim moviment de la Novena simfonia de Beethoven


    El mateix criteri s’aplica als títols de les parts components d’aquestes obres, treballs i publicacions.

    Exemple adequatel capítol «Descripció bibliogràfica» del manual sobre Ortotipografia
    l’article «La conversa a dues llengües» del diari Ara
    l’episodi «Ferides» de la sèrie Nit i dia
    l’apunt «Posada i posta» del blog terminològic Vocabulària


    Les referències a les parts genèriques d’obres, treballs i publicacions s’escriuen amb minúscula.

    Exemple adequatel preàmbul
    el capítol I
    l’annex II
    la pràctica 69
    la taula següent
    l’índex de continguts
    la presentació
    la bibliografia


    Els noms de les col·leccions s’escriuen amb majúscula inicial de noms i adjectius.

    Exemple adequatuna manual de la col·lecció Textos Docents
    la col·lecció de novel·la negra La Cua de Palla
    un relat breu de la col·lecció El Balancí
    la col·lecció digital Cartes i Menús de Restaurant

    Objectes i productes

    Majúscules
    Minúscules
    l’Excalibur (espasa)
    el Titanic (transatlàntic)
    la marca Cel·lo
    un Rollex
    un Cinzano
    un rotlle de cel·lo
    una aspirina
    un jeep

    Objectes personalitzats

    S’escriuen amb majúscula inicial.

    Exemple adequatl’Excalibur (espasa)
    el Titanic (transatlàntic)

    Productes

    S’escriuen amb majúscula inicial si fan referència a una marca concreta, i amb minúscula si es tracta d’un genèric.

    Exemple adequatun Cinzano
    un rotlle de cel·lo, però la marca Cello
    una aspirina
    un jeep


    Les denominacions d’origen s’escriuen amb majúscula inicial quan formen part del complement de nom del producte en qüestió.

    Exemple adequatel vi del Priorat
    un formatge del Montsec


    En la resta de casos s’escriuen amb minúscula inicial.

    Exemple adequatun priorat de primera
    un montsec molt gustós

    Internet i intranet

    La paraula Internet és un nom propi i, per tant, s’ha d’escriure amb majúscula i sense article.

    Exemple adequatInternet ha provocat tota una revolució informàtica.

    Exemple no admissibleLa internet ha provocat tota una revolució informàtica.


    Exemple adequatAquest article es pot trobar per Internet.

    Exemple no admissibleAquest article es pot trobar per la internet.


    Intranet, en canvi, és un nom comú, i per aquest motiu ha d’anar en minúscula i amb article.

    Exemple adequatA diferència d’Internet, una intranet és una xarxa privada.

    Exemple no admissibleA diferència d’Internet, Intranet és una xarxa privada.


    Exemple adequatPodeu accedir a la intranet des d’una estació de treball que disposi de navegador.

    Exemple no admissiblePodeu accedir a Intranet des d’una estació de treball que disposi de navegador.


    A l’hora de fer la concordança, convé tenir en compte que tant Internet com intranet són mots femenins, ja que darrere de tots dos hi subjau el terme xarxa.

    Exemple adequatInternet és utilitzada cada cop més.

    Exemple no admissibleInternet és utilitzat cada cop més.

    Noms de lloc

    Majúscules
    Minúscules
    el Maresme
    l’Anoia
    els municipis del Barcelonès
    Los Angeles
    d’El Escorial
    La Rioja
    el Caire, del Caire
    els Estats Units, dels Estats Units
    les Illes Balears
    la Vall d’Aran
    Castellar de n’Hug
    la província de Tarragona
    la regió d’Alsàcia-Lorena
    la comunitat autònoma d’Aragó
    la mar Roja
    el delta de l’Ebre (però el Delta)
    la península Ibèrica
    Amèrica del Sud
    l’Oest americà
    la costa nord dels Països Catalans
    l’est d’Europa
    NE (nord-est)
    Mart
    l’Óssa Major
    el planeta Terra
    el passeig de Gràcia
    la plaça Reial
    el carrer del Consell de Cent / el c. del Consell de Cent
    la zona universitària de Pedralbes
    el Campus Mundet
    el Palau Reial
    el Pavelló Alemany
    l’edifici de Llevant
    el pavelló de parquet (INEFC)
    les borses de l’Estat espanyol
    la Sala de Graus Ernest Lluch
    el Saló de Cent
    el Pati de Llletres
    l’aula C
    el laboratori de fonètica
    el saló de plens

    Noms de lloc catalans

    L’article s’escriu sempre amb minúscula i experimenta les contraccions normals de l’article amb altres partícules.

    Exemple adequatel Maresme
    l’Anoia
    els municipis del Barcelonès
    l’Hospitalet de Llobregat


    Vegeu també el criteri L’article davant de noms de lloc catalans.

    Noms de lloc no catalans

    L’article s’escriu amb majúscula inicial i no experimenta cap contracció.

    Exemple adequatLos Angeles
    d’El Escorial
    Le Havre
    La Rioja


    Però s’escriu amb minúscula inicial i es contrau l’article dels topònims no catalans amb forma catalanitzada.

    Exemple adequatl’Havana
    el Caire > del Caire
    els Estats Units > dels Estats Units
    el Sàhara>del Sàhara


    Vegeu també el criteri L’article davant de noms de lloc no catalans.
    Més informació
    Generalitat de Catalunya. Direcció General de Política Lingüística. <http://llengua.gencat.cat/web/.content/documents/publicacions/altres/arxius/criteri_1_.pdf> [Consulta: 09 maig 2017]

    Entitats locals territorials

    S’escriuen amb majúscula inicial tots els elements, tret dels articles i de les preposicions, que componen la forma establerta d’una comarca, un municipi, un agregat, una entitat local menor o un barri.

    Exemple adequatles Illes Balears
    la Vall d’Aran
    Sant Pere dels Arquells
    Sant Andreu
    Castellar de n’Hug

    Divisions territorials

    S’escriu sempre amb minúscula la designació genèrica que acompanya el nom d’una demarcació o d’una divisió territorial.

    Exemple adequatla província de Tarragona
    la comarca d’Osona
    la diòcesi de Girona
    el bisbat de Solsona
    la regió d’Alsàcia-Lorena
    la comunitat autònoma d’Aragó

    Accidents geogràfics

    S’escriuen amb minúscula sempre que sigui una designació genèrica.

    Exemple adequatla vall de Bianya (però amb majúscula si es tracta del municipi)
    la mar Roja
    l’oceà Pacífic
    el delta de l’Ebre (però, el Delta)
    la plana de Vic
    la serra de Collserola
    la península Ibèrica

    Punts cardinals

    S’escriuen amb minúscula inicial, excepte si es representen amb els símbols internacionals o formen part d’un topònim.

    Exemple adequatla costa nord dels Països Catalans
    l’est d’Europa
    Amèrica del Sud
    l’Oest americà
    les civilitzacions d’Orient
    NE (nord-est)

    Planetes, satèl·lits i constel·lacions

    S’escriuen amb majúscula inicial.

    Exemple adequatMart
    l’Ossa Major
    la Via Làctia
    el planeta Terra


    Però si terra, lluna i sol s’usen com a genèrics, s’escriuen amb minúscula.

    Exemple adequatdemà hi haurà lluna nova

    Noms de lloc urbans

    S’escriu amb minúscula la designació genèrica que els acompanya.

    Les abreviatures també s’escriuen amb minúscula.

    Exemple adequatel passeig de Gràcia
    la rambla de Catalunya
    la plaça del Rei
    la plaça Reial
    la ronda de Sant Pere
    el carrer del Consell de Cent
    el c. Consell de Cent
    el carrer Gran
    el carrer de Sant Pere Més Baix
    el barri de Sant Martí de Provençals
    la zona universitària de Pedralbes
    la Maternitat
    el recinte de la Maternitat
    les Llars Mundet


    Vegeu també el criteri Noms de lloc (recintes, edificis, dependències) de la UB.

    Aquesta designació genèrica, però, s’escriu amb majúscula inicial quan és usada absolutament com a nom de lloc i quan s’esmenta toponímia menor en una altra llengua.

    Exemple adequatla Gran Via de les Corts Catalanes
    la Rambla de Badalona
    la Via Laietana
    Trafalgar Square
    Rue de Rivoli
    Alexanderplatz

    Monuments, edificis i dependències

    En general, s’escriu amb minúscula el genèric de la denominació de monuments, edificis o dependències.

    Exemple adequatla casa de les Punxes
    la casa Batlló
    la casa Jeroni Granell
    la catedral de Barcelona
    l’església del Pi
    el monestir de Santes Creus
    el temple de la Sagrada Família
    el museu Dalí
    el teatre del Liceu
    l’ermita del Puig


    Quan es tracta de monuments, edificis o espais singulars, amb una especial rellevància històrica, política, cultural o arquitectònica, tots els noms i adjectius que formen part de la denominació s’escriuen amb majúscula inicial.

    Exemple adequatel Palau Reial
    el Palau de la Música Catalana
    la Borsa de Barcelona
    la Llotja (de Barcelona)
    les Drassanes
    les Cotxeres de Sants
    la Casa de la Caritat
    la Casa de la Misericòrdia
    Museu Monestir de Pedralbes
    el Castell de Peralada (casino, restaurant, festival, etc.)
    el Pavelló Alemany o Pavelló Mies van der Rohe


    Vegeu també el criteri Noms de lloc (recintes, edificis, dependències) de la UB.

    Noms de lloc de la UB

    Recintes i edificis

    De manera general, el nom genèric (edifici, recinte, etc.) que acompanya la denominació del lloc s’escriu amb minúscula, mentre que els elements que l’acompanyen s’escriuen amb majúscula.

    Recintes

    Exemple adequatel recinte de la Maternitat
    el recinte de Torribera


    Edificis

    Exemple adequatl’edifici Ilerdense
    l’edifici Modular
    l’edifici Principal de la Facultat de Dret
    l’edifici Parxís
    l’edifici Calderes
    l’edifici de Llevant
    l’edifici de Migdia
    l’edifici de Ponent
    l’edifici de Sants
    l’edifici del Teatre
    l’edifici de les Cúpules
    l’edifici Adolf Florensa
    l’edifici Josep Carner
    l’edifici Tomás y Valiente
    l’edifici Verdaguer
    l’edifici Gaudí
    l’edifici de Marina
    l’edifici de la Masia
    l’edifici B de la Facultat de Farmàcia


    Per la seva singularitat, però, l’edifici de la plaça Universitat s’escriu amb majúscules:

    Exemple adequatl’Edifici Històric


    Altres

    Exemple adequatl’aulari de Migdia 1
    l’aulari de Migdia 2
    la plaça del Teatre (Mundet)
    la plaça del Campus (Bellvitge)
    el pavelló poliesportiu de la unitat d’Esports
    el jardí Ferran Soldevila
    la torre del Rellotge


    En canvi, s’escriu el genèric amb majúscula quan el seu significat no s’ajusta al significat original o quan es tracta d’un edifici singular.

    Exemple adequatla Finca Pedro i Pons
    el Pavelló Rosa
    el Pavelló de la República
    el despatx 4 del Vagó 2 de l’edifici de Ponent
    el Palau de les Heures


    Els noms dels campus, que s’acosten a òrgans de gestió, també s’escriuen amb majúscula inicial de noms i adjectius.

    Exemple adequatel Campus Bellvitge
    el Campus Clínic
    el Campus Diagonal
    el Campus Mundet
    el Campus Plaça Universitat
    el Campus Raval
    el Campus Sants
    el Campus Torribera



    Dependències i parts d’edificis

    En aquests casos, tant el genèric com els elements que l’acompanyen s’escriuen amb minúscula inicial, llevat que l’element sigui un nom propi, una sigla o una lletra.

    Aules

    Exemple adequatl’aula C
    l’aula 3B
    l’aula 113
    l’aula seminari
    l’aula taller
    l’aula José M. Valverde
    l’aula Fèlix Serratosa
    l’aula TEAM de l’IDP
    l’aula de màster
    l’aula de pràctiques
    l’aula d’informàtica
    l’aula de jocs


    Sales

    Exemple adequatla sala d’actes
    la sala d’activitats dirigides (Esports)
    la sala de dissecció
    la sala d’estudiants
    la sala de juntes
    la sala de professorat
    la sala de recepcions
    la sala de reproducció
    la sala de reunions
    la sala d’estudi
    la sala de benestar
    la sala de terminals
    la sala d’exposicions
    la sala d’informàtica de Física
    la sala del Mirador
    la sala de les Voltes
    la sala polivalent
    la sala Ramón y Cajal
    la sala Laval


    Despatxos

    Exemple adequatel despatx 371
    el despatx de professorat dels Serveis Lingüístics
    el despatx multimèdia (Programa de millora i innovació docent)


    Laboratoris

    Exemple adequatel laboratori de fotografia
    el laboratori de vídeo
    el laboratori de gran format
    el laboratori de fonètica
    el laboratori de color
    el laboratori de procediments antics


    Tallers

    Exemple adequatel taller d’escultura
    el taller de gravat
    el taller de pintura


    Altres espais

    Exemple adequatel plató d’escultura
    l’estudi de gravació
    el vestíbul
    l’escala
    el soterrani
    la torre A
    el bar
    els menjadors universitaris
    la copisteria
    el solàrium (Esports)
    el gimnàs de musculació
    el pàrquing
    l’auditori Antoni Caparrós


    Biblioteques

    Exemple adequatla biblioteca dels Serveis Lingüístics
    la biblioteca del Departament


    Ara bé, si el nom coincideix amb l’entitat formalment constituïda, aleshores s’escriu amb majúscula inicial.

    Exemple adequatla Biblioteca de Farmàcia
    la Biblioteca de Dret


    Espais singulars

    S’escriuen amb majúscula inicial les denominacions corresponents a dependències singulars, és a dir, les que són úniques, no repetides en edificis similars.

    Exemple adequatel Paranimf de la UB
    el Pati de Lletres
    el Pati de Ciències
    l’Aula Capella
    l’Atri Solar de la Facultat de Física
    l’Escala d’Honor del Rectorat


    Hi ha, però, algunes estances que, per tradició i atès que s’hi fan actes protocol·laris, de transcendència, etc., s’escriuen amb majúscula inicial.

    Exemple adequatl’Aula Magna de la Facultat de Biologia
    la Sala de Graus Ernest Lluch
    Més informació
    Solà, J. Llibre d’estil de l’Ajuntament de Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1995, pàg. 85.

    Expressions temporals

    Majúscules
    Minúscules
    el dilluns 29 de gener
    Barcelona, 2 de novembre de 1997
    vacances d’estiu
    l’Onze de Setembre
    la Setmana Santa
    el Carnestoltes
    l’edat mitjana
    l’imperi romà
    la il·lustració
    la Primera Guerra Mundial
    la Guerra Civil
    la Revolució Industrial

    Dies, mesos, estacions i segles

    S’escriuen sempre amb minúscula.

    Exemple adequatL’acte tindrà lloc el dilluns 29 de gener.
    Barcelona, 2 de novembre de 1997
    Les obres es faran durant aquest estiu.
    A l’estiu anirem a Grècia.
    Les classes comencen dilluns.

    Festivitats i commemoracions

    Les festes i celebracions cíviques, religioses i polítiques s’escriuen amb majúscula inicial de noms i adjectius.

    Exemple adequatles festes de Nadal
    el dinar de Sant Esteve
    la nit de Cap d’Any
    la cavalcada dels Tres Tombs
    la rua de Carnaval
    la manifestació del Primer de Maig
    el dia de Sant Jordi
    la processó de Corpus
    la revetlla de Sant Joan
    la commemoració de l’Onze de Setembre
    la celebració de Tots Sants
    el pont de la Puríssima

    Períodes històrics i geològics

    S’escriuen amb minúscula.

    Exemple adequatl’era cristiana
    l’edat mitjana
    la decadència
    l’edat de pedra
    el triàsic
    el neolític
    l’imperi romà
    la dinastia yuan


    En textos especialitzats (sobretot en les àrees de coneixement d’història i de geologia), però, és habitual l’ús de la majúscula inicial perquè es considera que les paraules que designen aquests períodes són noms propis.

    Fets singulars de la història

    En general, s’escriuen amb majúscula.

    Exemple adequatla Segona República
    la Primavera de Praga
    la Setmana Tràgica
    la Revolució Industrial
    la Transició espanyola
    la Renaixença



    Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
    Darrera actualització: 17-10-2023
    Citació recomanada:
    «Majúscules i minúscules» [en línia]. A: Llibre d’estil de la Universitat de Barcelona. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics. <https://www.ub.edu/llibre-estil/criteri_bloc.php?id=309> [consulta: 1 març 2024].