Facultat de Belles Arts

Facultat de
Belles Arts

INAUGURACIÓ de l’exposició «VELAZQUEZ I EL SEGLE D’OR» CAIXAFORUM

 

UNA OPORTUNITAT MAGNÍFICA PER VEURE L’OBRA DE VELÁZQUEZ AL COSTAT DE LA D’ALTRES GENIS DEL SEU TEMPS, COM ARA TIZIANO, RUBENS, GIORDANO, RIBERA, BRUEGHEL EL VELL, VAN DYCK, DE LORENA, ZURBARÁN O MURILLO.

L’obra de Diego de Velázquez (1599-1660) s’inscriu en un ampli context a causa del caràcter global de la monarquia espanyola, que regnava a la península Ibèrica però també a Flandes, a territoris d’Itàlia i en algunes zones d’Amèrica i Àsia, com a les Filipines. Aquest cosmopolitisme es reflectia en les col·leccions del rei, molt riques en pintures d’artistes d’aquests territoris. És dins d’aquest marc internacional on s’entén millor l’art de Velázquez.

La mostra ens acosta a aquest món de Velázquez a través de set obres del mestre sevillà i cinquanta obres més de grans artistes relacionades amb ell mateix. Obres d’artistes internacionals contemporanis al pintor espanyol ordenades seguint un criteri expositiu temàtic que permet entendre millor l’originalitat de Velázquez com a narrador. Alhora, la mostra possibilita que a cada secció es barregin artistes de procedències diverses, de manera que es trenca, efectivament, la barrera de les escoles nacionals.

 

+INFO

INAUGURACIÓ de l’exposició THE SEARCH FOR (modern) PLEASURE

 

Un projecte de MIRA Digital Arts Festival

BROOKE CANDY, CARLOS SÁEZ, CLAIRE TOLAN, ESMAY WAGEMANS, FAITH HOLLAND, FIELD, FILIP CUSTIC, KEIKEN COLLECTIVE + NATI CERUTTI, KRISTEN LEPORE, MARÍA ROY, MARIE MUNK + STINE DEJA, VIRGEN MARÍA.

Plaer
1. s. m. Sensació de gust intensa i profunda
2. Cosa que diverteix o produeix alegria
3. Sensació agradable produïda per alguna cosa
4. Cosa que produeix satisfacció o sensació agradable sense cap impediment

El plaer pot ser definit com una sensació o un sentiment positiu, agradable o fins i tot eufòric, que s’experimenta en satisfer una necessitat o aconseguir un objectiu. L’era digital ha generat una nova forma i gamma de plaers sensorials i simulats i la possibilitat de gaudir-ne mitjançant diferents plataformes de manera immediata.

El concepte de l’hedonisme, la recerca del plaer com a màxima finalitat de l’existència humana, i la seva relació amb el món tecnològic i digital és una reflexió que ocupa avui un lloc significatiu en les pràctiques artístiques contemporànies. De quina manera la digitalització ha facilitat una major i més immediata connexió amb l’hedonisme, i com les pràctiques artístiques contemporànies aconsegueixen simular i generar discursos que evoquen aquesta recerca natural per la sensació de plaer? Quant depenem de la digitalització per evocar sensacions plaents, i com la pràctica i metodologia artística es modela en aquesta mateixa directriu?

En la seva vuitena edició, el MIRA Digital Arts Festival presenta una nova proposta expositiva al Centre d’Art Contemporani de Barcelona – Fabra i Coats. “THE SEARCH FOR (modern) PLEASURE” és una mostra que indaga sobre la noció del plaer dins de l’era digital i s’endinsa en l’art com a catalitzador d’experiències, emocions, sensacions i estímuls que evoquen i promouen una visió hedonista de la condició humana.

L’exposició recull l’obra de diferents artistes i col·lectius internacionals que exploren la metodologia de la creació artística com un procés que depèn de la digitalització i tecnologització de la vida quotidiana i persegueixen, amb mirada crítica, la recerca del plaer visual, sensorial i experiencial.

El concepte artístic d’aquesta edició de MIRA Digital Arts Festival, que promou i apropa la unió entre art i tecnologia, ha volgut explorar el plaer com a mitjà d’expressió artística. La programació del festival s’aproxima als nous posicionaments de l’art al voltant de l’hedonisme, i tant la campanya gràfica, com l’exposició aborden i recullen una mostra d’aquestes possibilitats.

 

+INFO

MICROHISTÒRIES – PRESENTACIONS I REPRESENTACIONS OBSOLETES

 

Activitat dins del cicle Microhistòries de la diàspora. Experiències «encarnades» de la dispersió femenina
Un projecte de La Virreina Centre de la Imatge amb el suport de Programa Barcelona Interculturalitat
Comissariat per Tania Adam

Espai multidisciplinari amb la participació de Duen Sacchi, Lucía Piedra Galarraga, Remei Sipi, Fàtima Taleb i Nadia Ghulam
Dimecres 7 de novembre, 19 h. Virreina LAB
Entrada gratuïta. Aforament limitat

Com a objecte de representació proposem el cos en la diàspora, des de l’experiència encarnada de les dones: és a dir, els vostres cossos, la vostra experiència encarnada. L’exercici: entendre quins elements —relacions de poder, passat colonial, raça, religió, gènere, entre d’altres— han interferit a l’hora de representar els vostres cossos. A més, suposem que, en algun moment, aquestes representacions hauran quedat obsoletes en substituir-les per autopresentacions. Però, lluny de quedar-nos en la comparativa (presentacions-autopresentacions), també convidem a l’autocrítica per desxifrar com s’estan configurant aquestes autoimatges en el complicat entramat social. Això ens obliga a indagar en la complexitat de la realitat —i del moment historicosocial— de la qual formem part. A més, implica apropar-nos a l’antropologia cultural i a allunyar-nos de l’epidermis de l’assumpte i dels estrats reduccionistes. En definitiva, és una invitació a aprofundir en allò que projectem a la societat.

 

TANIA ADAM (Maputo, 1979), periodista i productora cultural. Fundadora i editora de Radio África Magazine. Presentadora de Terricoles betevé i de radio àfrica @beteve 91.0 Fm.

KIRA BERMÚDEZ (Minnesota, 1959), mediadora intercultural i pedagoga social, traductora i escriptora ocasional. Coautora del llibre Mediación Intercultural: una propuesta para la formación, Agapea, 2002.

NADIA GHULAM DASTGIR (Kabul, 1985). Narradora. Ha publicat El secret del meu turbant(Edicions 62, 2010), Contes que em van curar (Columna, 2014) i La primera estrella del vespre(Rosa dels Vents, 2016).

FÀTIMA TALEB (Berkane, 1976) mediadora comunitària, llicenciada en lletres modernes. És regidora de l’Ajuntament de Badalona per la candidatura Guanyem Badalona en Comú (des del 2015).

LUCÍA PIEDRA GALARRAGA (L’Havana). Investigadora i comissària independent. Interessada en l’activisme antiracista, les formes de governabilitat i el pensament crític.

DUEN SACCHI (Aguaray). Artista, investigador, activista i escriptor trans*. Addicte a la política i als cossos dissidents.

INAUGURACIÓN de l’exposició «HERENCIA(S)» de OSCAR MOYA – CC GUINARDÓ

 

 

 

En Herencia(s) l’artista presenta una sèrie d’obres que sorgeixen a partir d’experiències vitals que han contribuït a la construcció de la seva identitat.

El contingut de l’exposició es pot interpretar com la lectura d’un diari personal que ens apropa a la seva realitat més íntima i destaca la importància del camí recorregut. Utilitzant elements quotidians com a matèria primera, els intervé físicament buscant narrar a través d’ells determinades vivències. Mitjançant aquest gest poètic, ens convida a endinsar-nos en cadascuna de les obres perquè les fem nostres. D’aquesta forma, també podem reflexionar sobre la universalitat de moltes experiències que normalment interpretem com úniques o intransferibles.

Finalment, la mostra es complementa amb dues obres d’ Olenka Macassi i Pau Mondelo, les quals també giren al voltant de la memòria i les experiències personals.

Amb la col·laboració d’aquestes dues persones tan properes i alhora importants en el seu desenvolupament, Oscar Moya pretén reivindicar la importància de l’entorn social durant el procés creatiu i trencar amb la idea de l’artista com a persona creadora que treballa de forma individual.

 

Oscar Moya (Parets del Vallès, 1996)

Gran part del meu treball es basa en sensacions que sorgeixen del meu entorn més proper, allò del que millor puc parlar. Normalment prenc com a punt de partida fets testimonials que m’han marcat, per diferents motius, i a partir d’aquest busco un element físic que el representi. Després intervinc l’element, en major o menor grau, per intentar convertir-lo en un element singular amb el qual pretenc narrar una historia i evitar que aquesta quedi en l’oblit.

 

+INFO

INAUGURACIÓN de la exposición «LA SOMBRA Y LA IMAGEN. LUS

 

Manuel Aramendía, vicedecano de cultura de la Facultad de Bellas Artes de Sant Jordi, se complace en invitarles a la presentación de:

«LA SOMBRA Y LA IMAGEN -Luis Marsans toma la palabra» Un documental de Violeta Marsans con la asitencia de la directora, así como a la inauguración de la EXPOSICION DE PINTURAS DE LUIS MARSANS, comisariada por Alicia Marsans y David Mur, que tendrán lugar el día 8 de noviembre a las 18h en la Universidad de Barcelona (C\Pau Gargallo nº4 08028 BCN).

Proyecciones en la Sala de actos:
Jueves 8 de noviembre a las 18h
Miércoles 21 de noviembre a las 12h y a las 19h

Exposición del 8 al 28 de noviembre de 2018 en la Sala de exposiciones.

Horarios: de lunes a viernes desde las 10 a las 14 h y de las 18 a las 20 h.

INAUGURACIÓN de la MARISOL MARTINEZ en COLIBANTAN

Soledad Martínez, estudiante de 3º de la Facultad de Bellas Artes de la Universidad de Barcelona, realiza una exposición en la Sala África Colibantán, el próximo miércoles día 7 a las 19 horas en la calle Calabria 142, Barcelona.

Con los cuadros de su exposición buscan dar cumplimiento a la idea que expresaba María Zammbrano «El arte parece ser el empeño por descifrar o perseguir la huella dejada por una huella perdida de existencia». Como la artista no puede ir hacia atrás muy lejos en busca de esa huella perdida, ha buscado otros lugares que puedan evocarla, y quizás el lugar mas apropiado en este sentido es África. Sus cuadros son un paseo de exploración a través de motivos africanos.

INAUGURACIÓ de l’exposició «EL PODER EMOCIONAL DEL CAPITAL: CUBA»

 

 

Inauguració i visita guiada a l’exposició

«El poder emocional del capital: Cuba»

L’Espai de Fotografia Francesc Català-Roca presenta
«El poder emocional del capital: Cuba» de la fotògrafa Ana Cayuela,
dins del marc del festival DOCfield Barcelona>18

Dijous 8 de novembre a les 19.30 h a la Casa Golferichs – el Xalet

El projecte investiga en les contradiccions generades
en el si de les relacions romàntiques entre turistes i cubans, mitjançades per les diferències econòmiques i socials

Ana Cayuela, a través de les seves fotografies, ens trasllada a l’Havana durant el 2014 per documentar les condicions politicoeconòmiques de la república cubana. Amb l’exposició «El poder emocional del capital: Cuba», la fotògrafa pretén mostrar el contrast que es dóna entre la precarietat de la majoria de cubans i el poder econòmic dels turistes que visiten l’illa, empesos per la imatge exòtica i sensual de Cuba i els seus habitants.

Visita guiada a càrrec de l’autora

El dia de la inauguració, la fotògrafa Ana Cayuela ens explicarà la seva experiència personal durant la seva estada a l’Havana, els motius que la varen impulsar a desenvolupar aquest projecte i les relacions que s’estableixen entre la societat cubana i el turisme visitant.

Exposició produïda per l’Espai de fotografia Francesc Català-Roca
i el Centre cívic Casa Golferichs

«ESTADO DE MALESTAR» de MARÍA RUIDO en ARTS SANTA MONICA

Estado de Malestar (malestar_exhuberancia_anomalía)

María Ruido

Exposició13.11.2018-13.01.2019Espai Balcó

A partir d’alguns textos de Mark Fisher, Franco Berardi i Santiago López Petit, així com algunes converses amb filòsofs, psiquiatres i persones afectades o diagnosticades, especialment amb el col·lectiu d’activistes InsPiradas de Madrid, Estado de Malestar (malestar_exhuberancia_anomalía) es proposa com un assaig visual sobre la simptomatologia social i el patiment psíquic en temps del realisme capitalista, sobre el dolor que ens provoca el sistema de vida en què estem immersos i sobre quins llocs i accions de resistència i/o canvi podem construir per a combatre’l.

És una pel·lícula de María Ruido

Amb les intervencions de: Alfredo Aracil, María Ruido, Guillermo Rendueles, Ada Vila, Max Mezzadri, Vivi Naharro, Marta Plaza, Flavia Ribes Renshaw, PAH-Valecas, InsPiradas, Flipas GAM, colectivos y personas participantes en el Orgullo Loco de Madrid el 20 de mayo de 2018 i Santiago López Petit

Amb textos de: “La epidemia depresiva. Una lectura de Cho” (2007) de Franco Berardi “Bifo”, “Hijos de la noche” (2014) de Santiago López Petit, “Realismo capitalista. ¿No hay alternativa?” (2016) de Mark Fisher y “Los fantasmas de mi vida. Escritos sobre depresión, hauntología y futuros perdidos” (2018) de Mark Fisher

Amb fragments de: “Notre Musique” de Jean-Luc Godard (2001), “Ombres chinoises” de Raoul Ruiz (1982), archivos Prelinger, archivo de la familia Bensai (Casablanca), “La porte” de Essedik Jeddi y Moncef Letaief en colaboración con los y las usuarias del Hospital Razi de Túnez (1980), “L´oeil impératif” de María Ruido (2015), “Armonías de Werckmeister” de Bela Tarr (2000) i “El cuerpo del delito” de La Rara Troupe (2017)

Muntatge i post-producció: Enrique Piñuel

Traducció: Franco Castignani

Música: Edredón

Post-producció so: Estanislao Elorza

Càmara: María Ruido

Guió i direcció: María Ruido

Gràcies a: Marta Plaza, Vivi Naharro y Flavia Ribes Renshaw del Colectivo InsPiradas de Madrid, Centro Social Autogestionado Transfeminista La Eskalera Karakola (Madrid), Olaia Fernández, Ana Carralero, Colectivo Flipas GAM de Madrid, Centro Social Autogestionado Tres Peces (Madrid), Franco Castignani, Alfredo Aracil, Santiago López Petit, Sol Prado, Franco Berardi “Bifo”, La Virreina Centre de l´Imatge (Barcelona), Guillermo Rendueles Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía (Madrid), Mabel Tapia, Sara Buraya, Colectivo La Rara Troupe, MUSAC (León), Belén Solá, Chus Domínguez, todos los y las participantes y colectivos del Orgullo Loco 2018 en Madrid, María Calvo, Caja Negra Editora, Edredón, Ada Vila, Fefa Vila, Max Mezzadri i Julián Mezzadri

 

Producció: Xarxa de Centres d’Arts Visuals de Catalunya, Arts Santa Mònica-Departament de Cultura i LOOP Barcelona.