Galeria Balaguer
Del 12 de maig al 30 de juny de 2016
INAUGURACIÓ:
Dijous 12 de maig a partir de les 19 h
INAUGURACIÓ:
Dijous 12 de maig a partir de les 19 h
La percepció del temps s’ha vist alterada per la fractura que ha suposat el rapidíssim canvi social, polític i econòmic de l’última dècada: s’ha passat d’un sistema de producció amb ritmes pautats i predictibles a un sistema basat en la transmissió d’informació, dades i idees; la temporalitat de les quals és difusa. Aquesta situació genera paradoxes i contradiccions en la quotidianitat, perquè fa que el temps transcorri a diferents ritmes en un mateix espai.
La proposta expositiva que es presenta a la galeria Balaguer busca forçar els temps dels sistemes de producció a partir de l’associació de dos conceptes: panòptic i temps. Habitualment, el panòptic s’ha identificat amb una arquitectura de caràcter vigilant —que ha estat àmpliament analitzada per Michel Foucault. Tot i així, a la dècada dels noranta ja es va alertar que aquests sistemes de vigilància s’estaven desplaçant de l’arquitectura a la plataforma digital d’internet; una hipòtesi que sembla haver-se perfeccionat a través de les xarxes virtuals i del tràfic de dades que aquestes generen. Tal com expressa Byung-Chul Han, el trànsit d’informació i d’immediatesa pot estar provocant un desplaçament de la biopolítica a la psicopolítica.
Des d’aquesta perspectiva, el control del temps passa a ser una qüestió essencial que afecta tant als sistemes de producció com a les persones; estar permanentment connectats provoca unes pràctiques d’oci, producció i consum que imprimeixen uns automatismes que es solapen amb els ritmes subjectius.
Des d’aquesta perspectiva, el control del temps passa a ser una qüestió essencial que afecta tant als sistemes de producció com a les persones; estar permanentment connectats provoca unes pràctiques d’oci, producció i consum que imprimeixen uns automatismes que es solapen amb els ritmes subjectius.
Accions pictòriques, vídeos i objectes tridimensionals que dialoguen amb els elements constructius de la pintura conformen un conjunt de peces que es caracteritzen per la representació repetitiva de determinats materials amb la intenció de despertar un imaginari concret: fragments de pedres amb un alt percentatge de silici, blau de Prússia i pintura de marcatge. En aquest sentit, el silici (sílex) esdevé un element fonamental d’aquest imaginari; les seves qualitats materials permeten unir els dos extrems de la història de la tecnologia: les eines de la prehistòria i els dispositius informàtics del segle XXI.