Núria Ferran-Ferrer
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)
Hansen, Jitka Stilund (ed.) (2021). Citizen science skilling for library staff, researchers, and the public. [The Hague]: LIBER Citizen Science Working Group. 29 p. (Citizen science for research libraries: a guide; section 1). Disponible a: <https://doi.org/10.25815/hf0m-2a57>. [Consulta: 02/05/2022].
La ciència ciutadana és un model de recerca participada que involucra el públic com a voluntari en els projectes de recerca científica. D’aquesta manera, la ciència, en concret la ciència oberta, esdevé col·laborativa, transparent i amb més impacte per influir de forma positiva en la societat. La UNESCO, en la seva Recomanació sobre ciència oberta, la relaciona de forma directa amb la democratització del coneixement.
La participació de la societat en els projectes científics pot donar-se en diferents nivells. De fet, els projectes de recerca en ciència ciutadana poden classificar-se en funció del tipus de participació que fan les persones voluntàries: hi ha els projectes contributius, en què les persones participants recullen dades i, puntualment, ajuden a l’anàlisi i difusió; els projectes col·laboratius, en què la participació també es dona en la fase d’anàlisi de mostres i també pot ajudar en el disseny de l’estudi; i quan la participació entre investigació i públic és més estreta parlem de projectes cocreats, és a dir, que el voluntariat col·labora en totes les etapes del procés de recerca. Els projectes cocreats parteixen d’una perspectiva d’innovació oberta de generació col·lectiva del coneixement.
La salut mental i el benestar estan íntimament vinculats a una àmplia gamma de factors ambientals i socials. En conseqüència, les maneres en què els investigadors s’aproximen, entenen i confronten la salut mental haurien de ser àmplies, anant des dels mecanismes biofisiològics que sustenten la funció cerebral fins als determinants socials que l'alteren. La importància de l’entorn social ha estat mostrada, per exemple, pels 
Amb l’arribada de la pandèmia de la COVID-19, els serveis bibliotecaris van haver de redissenyar-se i accelerar la conversió a la modalitat virtual arran del tancament dels equipaments. N’és un bon exemple la resposta de les Biblioteques d’Investigació del Regne Unit (en endavant, RLUK1) que va consistir en una precipitada revolució digital en els serveis, processos i col·leccions que gestionaven fins aleshores i que s'analitzen en el document que ressenyem. 
De ben segur que a ningú li sorprèn que afirmi que vivim una època d’acadèmia accelerada, on la pressió per publicar costi el que costi augmenta per moments i en la qual l’existència de temps per pensar i reflexionar és gairebé un mite. Aquesta situació té el seu origen, en gran part, en els barems sota els quals s’avalua la producció científica, que prioritzen quantitat per sobre de la qualitat i la rapidesa per sobre de l’assossec. L’informe The changing role of funders in responsible research assessment: progress, obstacles and the way ahead es fa ressò d’aquesta situació i proposa un nou camí cap a un sistema d’avaluació de la recerca responsable on els finançadors de la ciència tenen un paper clau. 
Sempre he trobat el concepte del núvol europeu de ciència oberta (EOSC) una mica inconcret, ambigu i fins nebulós (si se’m perdona el joc de paraules fàcil), però la constància amb la que l’empaita la Comissió Europea obliga a fixar-s’hi. Un informe del 2016 el descrivia així: 
