regne unit

Les biblioteques públiques al cor dels centres comunitaris

Mariona Chavarria
Biblioteca del Fondo
Santa Coloma de Gramenet


Thomson, Louisa; Murray-Sanderson, Arran (2017). Libraries as community hubs: case studies and learning: a report for Arts Council England. London: Renaisi. 82 p. Disponibles a: <https://www.artscouncil.org.uk/sites/default/files/download-file/Libraries-CommunityHubs-Renaisi.pdf>. [Consulta: 05/07/2019]. 


L’estudi sobre les biblioteques com a centres de la comunitat va ser encarregat a l’empresa social Renaisi1, per l’Arts Council of England2, amb la voluntat de trobar elements objectius sobre la contribució que les biblioteques poden fer en les línies prioritàries de les polítiques locals i nacionals. L’estudi es basa a analitzar el paper de les biblioteques que es troben en hubs, en endavant, centres comunitaris, és a dir en edificis compartits amb altres serveis en espais comunitaris. Se centra a veure com col·laboracions que es donen en un espai físic compartit on hi ha biblioteques pot facilitar l’accés als diversos serveis ubicats prop d’on viu la gent, i pot ajudar a fomentar les diverses activitats comunitàries i, finalment, permet mantenir els serveis bibliotecaris locals.

Fem visible el valor i l’impacte dels arxius i les col·leccions especials de les biblioteques de recerca: una enquesta i quatre recomanacions del consorci RLKU

Núria Jornet
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


Kamposiori, Christina; Crossley, Sue (2019). Evidencing the impact and value of special collections. London: RLUK. 38 p. Disponible a: <https://www.rluk.ac.uk/wp-content/uploads/2019/03/Evidencing-impact-and-value-of-special-collections.pdf>. Consulta: [29/04/2019].


Fer evident el valor i l’impacte de les col·leccions especials i els arxius que conserven les biblioteques de recerca d’Anglaterra i Irlanda (que formen part del consorci RLUK) és l’objectiu principal d’aquest informe. Quines vies segueixen aquests centres per incrementar el valor i el impacte d’aquest tipus de material i com capturen i evidencien aquest impacte són algunes de les qüestions que han mogut a l’elaboració del treball.

Si bé el cos central de l’informe és la presentació d’una enquesta als membres de l’RLUK i la sistematització d’unes recomanacions a manera de reflexions, el treball no s’entén sense tenir en compte alguns aspectes previs. Per començar, es parteix d’una presa de consciència de la significació de les special collections que custodien les biblioteques de recerca, com a actiu cultural amb un fort potencial de recerca i educatiu, i del seu impacte positiu per a la societat en el seu conjunt (informes de l’RLUK mateix, com ara el de Cullingford, Peach and Mertens, 2014).1 En segon lloc, de la necessitat, ja constatada per d’altres institucions relacionades amb el patrimoni cultural, de trobar mètodes eficients per valorar els serveis i activitats que es desenvolupen al voltant d’aquest tipus de material, i evidenciar-ne l’impacte. L’informe no s’entén, finalment, sense veure’l en el seu context mateix, això és, formant part de la segona fase de l’RLUK Special Collections Programme (2017-2018) i en relació amb els objectius estratègics de l’RLUK (Reshaping Scholarship, 2018-2021).

Citation Capture: models de citacions per a repositoris d’arxius, biblioteques i museus

Xavier Agenjo Bullón
Director de projectes
Fundación Ignacio Larramendi


Citation Capture: enhancing understanding of the use of unique and distinct collections within academic research and the research outputs produced as a result: final report.  delivered in partnership with Research Libraries UK, The National Archives and Jisc (2018). The Research Base. 54 p. Disponible a: <https://www.rluk.ac.uk/wp-content/uploads/2018/11/Citation_Capture_Report_2018.pdf>. [Consulta: 08/04/2019].


A l’hora de redactar una ressenya sobre aquest projecte que porta a terme les RLUK (Research Libraries UK), els TNA (The National Archives) i el JISC (Joint Information Systems Committee) m’envaeix un cert neguit perquè després d’un estudi molt prolix, per bé que no molt extensiu com ja diu l’informe, al final s’advoca per un nou model de citació per a un tipus concret de repositoris,1 els que contenen col·leccions úniques i diferents (UDC). Un tem, per descomptat, que es tracti d’una nova proposta a afegir a la nombrosa llista de formes de citacions, però s’ha de reconèixer que l’Informe final (en endavant l’Informe) del projecte Citation Capture afronta dues qüestions: l’absència d’anàlisi de citacions sobre els materials conservats en arxius, biblioteques i museus i, afegim nosaltres, la baixa presència de citacions sobre els instruments de cerca i descripció de les institucions culturals en publicacions acadèmiques i científiques.

Construïm col·leccions plegats? Viabilitat de la gestió conjunta de monografies al Regne Unit

Santi Balagué
Cap de l'Equipament GEPA
Àrea de Biblioteques, Informació i Documentació - CBUC
Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC)
Twitter: @clascamoll


Stubbs, Theo (2018). An extension of UKRR into low-use monographs: does appetite exist? [London]: UK Research Reserve. 75 p. Disponible a: 
<https://www.ukrr.ac.uk/resources/fullmonographsreport.pdf>. [Consulta: 12/03/2019].


Ja sigui com a frase o com a metodologia, la gestió cooperativa de les col·leccions està ben establerta al lèxic bibliotecari. Hi ha molts projectes i iniciatives que han investigat i implementat models de cooperació, en el nostre entorn geogràficament més proper i a la resta del món. Dins l’àmbit de l’educació superior una de les darreres i més reeixides iniciatives és la UKRR (UK Research Reserve), el projecte de col·laboració entre les biblioteques universitàries i de recerca britàniques i la British Library, que coordina de manera sistemàtica la gestió de les revistes de recerca impreses de baix ús. Amb el pas dels anys, tant els membres de la UKRR com d’altres de l’àmplia comunitat de l’ensenyament superior es van anar plantejant la UK Research Reserve com un esquema visible i reeixit per a d’altres tipus de material i, en particular, les monografies. Tot i això, cal tenir en compte que la UKRR no tenia ni el mandat, ni els recursos ni la capacitat per encarregar-se de la gestió de les monografies. 

Val la pena portar a col·lació un botó, com a mostra de l’establiment de les metodologies per a la gestió cooperativa de les monografies. A final de 2017, en aquest mateix blok ressenyàvem l’informe Strength feasibility study on monographs, de la consultoria Information Power que plantejava si el model de la UKRR es podria utilitzar per gestionar els fons de monografies del Regne Unit, a mode d’un UKRR-Monographs. Aquest nou estudi que us presentem es va portar a terme, doncs, tot just un any després, tenint en compte la conclusió a la qual arribava Information Power, respecte de la importància de l’estalvi d’espai a les biblioteques, i situant-lo en un context en el qual sembla que el nombre de títols duplicats al consorci RLUK (Research Libraries UK) és relativament baix. En aquesta direcció val la pena llegir l’estudi fet a White Rose Libraries (WRL –Universitats de Leeds, Sheffield i York–) el 2017, que va concloure que la duplicació de fons entre les col·leccions de les seves biblioteques era molt inferior a allò que inicialment s’hauria suposat. 

Recollint la realitat dels principis FAIR a les institucions britàniques

Fernanda Peset
Instituto Universitario de Matemática Pura y Aplicada, Universitat Politècnica de València
 
Christian Vidal Cabo
Col·laborador de la Càtedra de Transparència i Gestió de Dades, Universitat Politècnica de València
 
Fernanda Garzón-Farinós
Directora Máster Universitario en Cuidados de Enfermería en Diálisis y Trasplante Renal, Universidad Católica de Valencia «San Vicente Mártir»
 
Pablo Lara Navarra
Professor Agregat dels Estudis d’Informació i Comunicació, Universitat Oberta de Catalunya
 
Antonia Ferrer-Sapena
Instituto Universitario de Matemática Pura y Aplicada, Universitat Politècnica de València


Allen, Robert; Hartland, David (2018). FAIR in practice: Jisc report on the Findable Accessible Interoperable and Reuseable Data Principles. Bristol: Jisc. 79 p. Disponible a: <https://zenodo.org/record/1245568#.XIo7daBCfcs>. [Consulta: 13/03/2019].


Comencem pel començament. S’ha parlat molt darrerament dels principis FAIR (findable, accessible, interoperable and reusable). Des que F1000 els va llançar formalment el 2016 es volen impulsar com una capa que travessi qualsevol tipus de dades. Se suposa que poden ser aplicats a tots, però especialment als de recerca, on l'heterogeneïtat imposa una necessària estandardització. Però els principis FAIR no indicaven exactament de quina manera implantar-los. I com s’acostuma a dir, el paper ho aguanta tot, però què succeeix a la pràctica, en la realitat de les institucions? En aquest informe veurem què ha esbrinat el JISC (Joint Information Systems Committee) al respecte: com s’han implantat aquests principis en l’ambient acadèmic del Regne Unit. 

Pàgines

Subscriure a RSS - regne unit