regne unit

Biblioteques escolars al Regne Unit: un espai desaprofitat?

Guillem Fargas
Divulgador i assessor de Literatura Infantil i Juvenil


Great School Libraries (2019). Great School Libraries survey findings and update on phase 1: every child deserves a great school library. (London: Great School Libraries). 22 p. Disponible a : <https://d824397c-0ce2-4fc6-b5c4-8d2e4de5b242.filesusr.com/ugd/8d6dfb_a1949ea011cd415fbd57a7a0c4471469.pdf>. [Consulta: 18/02/2021]. 


D’on surt l’informe?
Des del setembre de 2018, al Regne Unit, hi ha en marxa la campanya Great School Libraries impulsada pel Chartered Institute of Library and Information Professionals (CILIP) i per l’School Library Association (SLA). Aquest projecte busca demostrar amb dades empíriques la importància, l’impacte i la necessitat de biblioteques escolars de qualitat als centres educatius. En el marc d’aquesta campanya, la BMG Research va realitzar una enquesta d’abast nacional sobre la situació de les biblioteques escolars. Els resultats es van donar a conèixer a l’informe Great School Libraries survey findings and update on phase 1 que aquí es ressenya.

Què vol aconseguir?
L’informe parteix de la base que falten dades sobre les biblioteques escolars. Per aquest motiu, l’enquesta se centra a establir una referència del nombre existent de biblioteques i, sobretot, busca aprofundir en el coneixement que es té sobre l’accessibilitat, els recursos i el seu personal. 

D’on treu les dades?
Mitjançant una invitació en línia es va contactar amb escoles d’Anglaterra, Gal·les i Irlanda del Nord, de les quals 1.750 van respondre l’enquesta.

Great School Libraries

Júlia Baena
Departament de Biblioteconomia, Documentació i Comunicació Audiovisual
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)


Great School Libraries (2019- ). Swindon: SLA; London: CILIP: School Libraries Group. Disponible a: <https://www.greatschoollibraries.org.uk/>. [Consulta: 09/12/2020]. 


El web Great School Libraries és una iniciativa organitzada per diverses entitats independents britàniques vinculades a les biblioteques escolars: Chartered Institute of Library and Information Professionals (CILIP), School Library Association (SLA) i School Libraries Group (CILIPSLG). També compta amb el suport d’empreses, biblioteques i entitats diverses com SLS UK School Library Services, Association of Senior Children’s and Education Librarians (ASCEL), Guille-Allès Library, National Association for Able Children in Education (NACE), Read for Good, CILIP Wales, CILIP Ireland, SLG Scotland, Youth Libraries Group, The Reading Agency, National Literacy Trust i Booktrust. A banda, també està patrocinada per l’empresa anglesa Peters (especialitzada en productes i serveis per a biblioteques escolars).

La missió que indica l’entitat és prou clara: «La nostra missió és retornar les biblioteques i l’accés dels bibliotecaris a totes les escoles del Regne Unit». A través d’una campanya prevista per tres anys, s’intenta assolir l’objectiu de proporcionar «grans biblioteques escolars» a tots els infants i joves del país, defensant el seu dret a gaudir d’una biblioteca escolar de qualitat. Com a primer pas, indiquen la necessitat d’obtenir informació sobre la situació de les biblioteques escolars i, per tant, incideixen en l’objectiu de recollir dades precises. Els eixos de la campanya són els següents:

Biblioteques públiques al Regne Unit: arguments per al seu reconeixement

Maite Comalat
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)


Public libraries: the case of support (2018). 24 p. [S. L.]: CILIP; The Big Issue. Disponible a: <https://d3n8a8pro7vhmx.cloudfront.net/librariesdeliver/pages/76/attachments/original/1571054196/Public_Libraries_-_The_Case_for_Support_%28CILIP__The_Big_Issue%29.pdf>. [Consulta: 07/04/2020].


Aquests són dies de reflexió i de revisió dels nostres hàbits i costums que ens han portat, en alguns casos, a reconèixer el valor d’alguns serveis que com a societat havíem anat deixant abandonats al no considerar-los prou essencials. N’és una magnífica mostra, malauradament, el reconeixement diari que rep el personal dels serveis sanitaris. 

Tot i que dels beneficis socials que aporten determinats serveis se’n parla massa poc, podem trobar, en canvi, molts informes que s’elaboren per analitzar-ne l’impacte, fer-los visibles i posar-los en valor. I en aquesta línia, recollim un interessant informe del CILIP (Chartered Institute of Library and Information Professionals) i The Big issue que va ser presentat l’octubre de 2019, quan res feia pensar quina seria la situació actual, amb l’objectiu d’evidenciar el retorn social de les biblioteques públiques al Regne Unit. 

Serveis bibliotecaris de suport a la recerca en l’entorn digital

Ángel Borrego
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


Greenhall, Matt (2019). Digital scholarship and the role of the research library: the results of the RLUK digital scholarship survey. London: RLUK. 77 p. Disponible a: <https://www.rluk.ac.uk/wp-content/uploads/2019/07/RLUK-Digital-Scholarship-report-July-2019.pdf>. [Consulta: 19/03/2020].


El món anglosaxó ha encunyat en els darrers anys l’expressió «digital scholarship» per referir-se a l’ús de recursos digitals en la recerca acadèmica. L’informe que ressenyem defineix el terme com «the increasingly diverse application of digital technology to scholarly activity, with a particular emphasis on openness, cross-disciplinary collaboration, and challenging traditional and established methodological norms» (p. 7). Es tracta, doncs, d’un concepte ampli —sense un equivalent clar en castellà— que inclou la creació i manteniment de repositoris, l’adquisició de col·leccions digitals, l’organització d’exposicions virtuals, la preservació digital, la gestió de dades de recerca, el suport a l’accés obert o el desenvolupament de plataformes de descobriment.

One Library Brand: contra la fragmentació, altre cop l’usuari al centre

Lluís Vicente
Cap d’Innovació i iX Team
Quantion


Connolly, Edmund; Fredrickson, Jacob; Millar, Jake; White, Liz (comp.) (2019). Digital transformation for UK public libraries: five approaches to a «single digital presence». [S.l.]: [British Library: Arts Council England: Carnegie UK Trust]. 38 p. Disponible a: <https://www.bl.uk/press-releases/2019/june/britishlibrary/~/media/6f0874bfdfd04e74abd9e113dd74d015.ashx>. [Consulta: 20/12/2019].


La transformació digital és el concepte estrella a qualsevol sector quan es parla d’innovació més enllà de novetats tecnològiques o startups amb propostes de valor que volen trencar el mercat. Més enllà del hype i dels grans gurus que ens parlen de com la transformació digital millorarà les nostres vides (o és un cavall de Troia que substituirà diversos perfils de treball), transformar l’activitat d’una organització amb la digitalització implica aspectes de gran envergadura. Per exemple, l’eficiència dels processos. Tot allò que no aporti valor o sigui repetitiu ha de ser digitalitzat. També trobem maximitzar l’experiència dels usuaris (o clients). Tots aquells punts de contacte o comunicació amb ells cal que es regeixin per una omnicanalitat com més automatitzada millor. Què dir de l’explotació de dades en grans quantitats per prendre decisions i de la reducció de costos a partir de l’optimització d’infraestructures o aplicacions. Vaja… No ens sona a biblioteques o centres de documentació? Certament, no hi ha dubte que el nostre sector sempre ha avançat amb pas ferm en aquest procés de transformació digital. Més enllà de l’aplicació de les .tech, el full de ruta que han seguit les biblioteques globalment ha suposat una millora en molts aspectes. En aquest sentit, ens queda res per fer? Sí, força, el procés de transformació encara parteix d’un model que comença a perdre alè. Hi ha tecnologia disruptiva que encara cal que canviï molt més i molt més ràpid en el nostre sector. 

Pàgines

Subscriure a RSS - regne unit