biblioteques universitàries

Fem-nos conèixer

Núria Balagué
Servei de Biblioteques de la Universitat Autònoma de Barcelona
Professora del Departament de Biblioteconomia, Documentació i Comunicació Audiovisual. Universitat de Barcelona


LeMire, Sarah; Graves, Stephanie J.; Farrell, Shannon L.; Mastel, Kristen L. (2018). Outreach and engagement. SPEC Kit 361. Washington, DC: Association of Research Libraries. Disponible a: <https://publications.arl.org/Outreach-Engagement-SPEC-Kit-361/>. [Consulta 22/01/2019].


Fa més de 40 anys que l’Association of Research Libraries (ARL) va iniciar el programa SPEC (Systems and Procedures Exchange Center), a fi de compartir bones pràctiques entre les seves biblioteques i ajudar-les a millorar, de manera continuada, el seu sistema de gestió. El projecte va anar evolucionant fins que el 1973 es convertí en la col·lecció SPEC Kit, que recopila informació de les institucions membres, sobre temes estratègics per a les biblioteques de recerca. I és evident que Outreach and engagement tracta d’un tema força estratègic: la necessitat de donar un impuls nou a les activitats programades per fer conèixer els serveis i millorar i ampliar els vincles amb la comunitat. Les biblioteques tenen la necessitat creixent de demostrar el seu valor, però com poden fer-ho si una part important dels membres de les comunitats, a les quals presten servei, coneixen solament d’una manera vaga i superficial tot allò que la biblioteca pot aportar-los? 

Tendències per a biblioteques universitàries en un entorn canviant: l’informe 2018 de l’ACRL

José Pablo Gallo León
Biblioteca de Educación
Universidad de Alicante


Palazzolo, Chris; [et al.] (2018). «2018 Top trends in academic libraries: a review of the trends and issues affecting academic libraries in higher education». College & Research Libraries news, vol. 79, no. 6, p. 286-300. Disponible a: <https://crln.acrl.org/index.php/crlnews/article/view/17001/18750>. [Consulta: 18/12/2018].



Com cada dos anys, coincidint amb l’anualitat en què no hi ha congrés de l’Association of College & Research Libraries (ACRL),¹ el seu Research Planning and Review Committee va publicar l’interessant informe de tendències principals de l’educació superior que afecten les biblioteques acadèmiques (Top trends in academic libraries).² Amb aquest prestigiós origen, es converteix de seguida en un punt de referència per a aquells qui vulguin estar al dia sobre el que succeeix, cap a on van o, fins i tot, està de moda en l’entorn d’aquest tipus de centres.  

Recull el punt de vista d’un comitè de 10 bibliotecaris experts. Per bé que no és poc si ho comparem amb d’altres estudis similars, es podria trobar a faltar una major profunditat en l’anàlisi d’antecedents o el suport d’una mostra més àmplia. No obstant, la quantitat potser no millori els resultats, donat que pot proporcionar un conjunt de visions restringides. Tot es basa, per tant, en el fet que els professionals que el redacten siguin de la màxima fiabilitat, cosa que sembla assegurada. 

Nous models d’edició i publicació acadèmica. Definint camins de llarg recorregut

Jordi Prats Prat
Universitat Politècnica de Catalunya
Iniciativa Digital Politècnica – Servei de Biblioteques, Publicacions i Arxius
jordi.prats@upc.edu
@JordiPrats


Adema, Janneke; Stone, Graham (2018). Changing publishing ecologies: a landscape study of new university presses and academic-led publishing. JISC. 102 p. Disponible a: <http://repository.jisc.ac.uk/6666/1/Changing-publishing-ecologies-report.pdf>. [Consulta: 29/06/2018].


Els darrers anys han aparegut en el context de la publicació científica nous models d’editorials acadèmiques. Es tracta majoritàriament de projectes joves, que sorgeixen impulsats pels canvis que s’estan produint en l’ecosistema de la comunicació acadèmica, com a contrapartida dels grans grups editorials, que actuen sovint amb models monopolístics.

Quin futur per a les biblioteques universitàries?

Ángel Borrego
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


Pinfield, Stephen; Cox, Andrew M; Rutter, Sophie. (2017). Mapping the future of academic libraries: a report for SCONUL. [London: SCONUL]. Disponible a: https://sconul.ac.uk/publication/mapping-the-future-of-academic-libraries. [Consulta: 09/01/2018].


Els darrers anys abunden els informes que analitzen l’entorn canviant en què es mouen les biblioteques universitàries per tal d’albirar estratègies que les ajudin a continuar jugant un paper útil en l’àmbit de l’educació superior. L’informe que avui ressenyem respon a un encàrrec en aquesta línia de l’associació de biblioteques universitàries britànica SCONUL (Society of College, National and University Libraries). El treball recull les conclusions d’una revisió bibliogràfica sobre la qüestió, les entrevistes a una trentena de personalitats vinculades al món de l’educació superior i les respostes a una enquesta entre personal de biblioteques universitàries britàniques.

El rol de les biblioteques segons l’informe Ithaka S+R US library survey 2016

Clara Riera Quintero
Directora de Serveis per a la Recerca de la Biblioteca de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC)

Pep Torn
Director de la Biblioteca de l'European University Institute (EUI)


Wolff, Christine; Schonfeld, Roger C. (2017). Ithaka S+R US library survey 2016. April, 3. 62 p. Disponible a: http://www.sr.ithaka.org/publications/us-library-survey-2016/. [Consulta: 25/01/2018].


A la primavera del 2017 es va publicar la tercera edició de l’informe Ithaka, una fundació no lucrativa nord-americana que treballa amb la comunitat de l’educació superior per potenciar i preservar el coneixement i millorar l’ensenyament i l’aprenentatge a través de l’ús de les tecnologies digitals. En aquest informe, Christine Wolff i Roger Schonfeld fan una anàlisi dels resultats de l’enquesta, i ens proporcionen una visió tant de les preocupacions dels directius de biblioteques com de les oportunitats i reptes que aquests estan afrontant. L’enquesta va ser enviada a directius de biblioteques universitàries i de recerca dels Estats Units el tercer trimestre del 2016 i van obtenir una taxa de resposta global del 49 % (especialment alta en els casos de biblioteques de centres exclusivament de recerca), que representa una mostra de 1.501 institucions. De l’anàlisi es desprèn que les percepcions dels directius davant dels reptes que identifiquen o del rol de les biblioteques com a punt de partida de la recerca varien en funció del tipus d’institució que lideren i del temps que porten en el càrrec.

Pàgines

Subscriure a RSS - biblioteques universitàries