biblioteques universitàries

Com poden incidir les biblioteques universitàries en l’aprenentatge i l’èxit dels estudiants?

Laia Alonso
Cap de la Biblioteca de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB)


Connaway, Lynn Silipigni [et al.] (2017). Academic library impact: improving practice and essential areas to research. Chicago: Association of College and Research Libraries. 124 p. Disponible a: http://www.ala.org/acrl/sites/ala.org.acrl/files/content/publications/wh... . [Consulta: 20/12/2017].


L’Association of College and Research Libraries (ACRL) és una divisió de l’American Library Association (ALA) que ofereix programes, productes i serveis per tal que la comunitat bibliotecària de l’entorn universitari aprengui i innovi. L’informe que ara presenta es basa en un informe publicat l’any 2010 sobre el valor de les biblioteques universitàries, The value of academic libraries: a comprehensive research review and report (the “VAL Report”), i en el posterior programa Assessment in action: academic libraries and student success, la finalitat del qual és identificar de quina manera és possible mesurar l’impacte en l’aprenentatge per part de les biblioteques acadèmiques, i on participen 203 institucions dels Estats Units, Canadà i Austràlia.

Amb aquest informe, fet en col·laboració amb membres d’OCLC, l’ACRL pretén investigar com les biblioteques poden incidir en l’aprenentatge i èxit dels estudiants, alhora que comuniquen la seva vàlua als responsables institucionals.

L’informe consta de les següent parts:

  • Un resum executiu amb totes les fases del projecte i resultats.
  • Un programa d’investigació basat en aquests resultats.
  • Un panell de visualització que filtra la literatura rellevant i crea gràfics que permeten comunicar la vàlua de la biblioteca als responsables.
  • Una bibliografia de la literatura analitzada.
  • Una bibliografia completa de tots els treballs citats i revisats.

Per realitzar aquest informe, s’ha fet una anàlisi de la literatura especialitzada en biblioteques i educació superior, s’han realitzat entrevistes grupals i sessions de pluja d’idees amb administradors de biblioteques acadèmiques de diferents tipus d’institucions dels Estats Units i, finalment, s’han fet entrevistes individuals amb rectors.

L’informe identifica clarament sis àrees prioritàries d’actuació i, per a cadascuna d’elles, suggereix accions específiques per als bibliotecaris universitaris i administradors a l’hora de desenvolupar programes, col·leccions i espais centrats en l’aprenentatge i l’èxit dels estudiants. Per a cada àrea també s’inclouen pràctiques efectives, estudis exemplars i planteja qüestions a partir de les quals els bibliotecaris poden investigar més sobre els temes proposats.

Les sis àrees prioritàries identificades són:

  1. Comunicar les actuacions de la biblioteca: les biblioteques han de comunicar de manera efectiva als responsables institucionals el valor de la biblioteca a l’hora de donar suport a l’aprenentatge i èxit dels estudiants, ja que una bona comunicació és vital en el moment de posicionar la biblioteca dins la institució i obtenir recursos.
     
  2. Alinear la biblioteca amb la missió de la institució: els responsables institucionals jutgen les biblioteques en funció de com alineen estratègicament els seus serveis, espais i col·leccions amb els objectius i missió de la institució. Aquest alineament estratègic pot incloure el suport de la biblioteca a prioritats no tradicionals per a les biblioteques com, per exemple, la captació d’estudiants o bé l’acreditació.
     
  3. Incloure les dades de la biblioteca dins el repositori institucional de dades: l’analítica de l’aprenentatge és la mesura, recopilació, anàlisi i presentació de dades sobre estudiants, els seus contextos i les interaccions que es generen, amb la finalitat de comprendre el procés d’aprenentatge i optimitzar els entorns en els quals es produeix. En aquest sentit, les biblioteques han de treballar per incloure les seves dades dins els volums de dades que els responsables de la institució analitzen.
     
  4. Quantificar l’impacte de la biblioteca en l’èxit dels estudiants: contribuir a l’èxit dels estudiants ha esdevingut la via més significativa amb què les institucions i les seves unitats demostren el seu valor davant dels comitès de governança. Cal treballar, doncs, per veure en quina mesura els serveis, espais i col·leccions de la biblioteca tenen efecte en els indicadors de l’èxit dels estudiants.
     
  5. Millorar l’ensenyament i aprenentatge: tradicionalment les biblioteques donen suport a l’ensenyament i l’aprenentatge a través dels seus programes de formació, col·laborant amb el professorat a l’hora de fer la selecció dels materials docents i, fins i tot, desenvolupant recursos docents. D’altra banda, un resultat molt lligat a l’aprenentatge de l’estudiant és la implicació i compromís dels estudiants, i les biblioteques han de treballar en aquesta línia.
     
  6. Col·laborar amb els agents de la institució: la missió principal de les biblioteques universitàries és donar suport a la docència i la recerca de la institució. Aquesta missió necessita de la col·laboració amb d’altres agents de la comunitat educativa, tant de dins com de fora de la institució.

Si bé és un informe elaborat en un entorn nord-americà (l’anàlisi de la literatura especialitzada s’ha limitat a la publicada als Estats Units, i les entrevistes grupals i individuals s’han realitzat a membres d’institucions nord-americanes), les conclusions que se’n poden extreure són perfectament extrapolables al nostre context català. I tot i que es tracta d’un informe adreçat a personal i gestors de biblioteques universitàries, els professionals d’altres tipologies de biblioteques també poden aplicar-lo a la seva realitat. Per tant, tots aquells professionals que el llegeixin no només tindran un marc teòric de cap on van les biblioteques universitàries, sinó que en podran extreure idees per desenvolupar espais, serveis i col·leccions, veure casos pràctics que han estat efectius, consultar models d’enquesta i tenir una orientació en cas que vulguin investigar més profundament algun dels temes tractats.

Les biblioteques i les Humanitats Digitals

Lluís Anglada
Director de l’Àrea de Ciència Oberta
Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC)


Kamposiori, Christina (2017). The role of research libraries in the creation, archiving, curation, and preservation of tools for the Digital Humanities. [London]: RLUK. 38 p. Disponible a: http://www.rluk.ac.uk/wp-content/uploads/2017/07/Digital-Humanities-repo.... [Consulta: 10/09/2017].
 
«Digital Humanities: opportunities and risks» (2017). Digital Humanities Satellite Meeting: Berlin: 15-17 August. IFLA. Disponible a: https://www.ifla.org/node/11268. [Consulta: 10/09/2017].


A la recerca que es fa en arts i humanitats que usa ordinadors i tecnologies digitals se l’anomena Humanitats Digitals (Digital Humanities – DH). Aquest tipus nou de recerca (nou en els mètodes, no en les finalitats) suposa un canvi en les necessitats d’investigadors tradicionalment lligats a les biblioteques i als arxius. Canvi en les necessitats dels usuaris que ha de comportar un canvi també en l’enfocament, en la configuració dels serveis i (potser el que més) en la formació i coneixements dels professionals de les biblioteques universitàries, especialitzades i de recerca.

Tenint en compte les incògnites d’aquest canvi, el RLUK (consorci de les principals biblioteques de recerca del Regne Unit i d’Irlanda) ha publicat l’informe que ressenyem, i que té per finalitat «explorar el paper que tenen les biblioteques, o que potencialment poden tenir, en la creació, arxiu, curació i preservació d'eines per a la investigació d’Humanitats Digitals». L’informe s’emmarca en l’objectiu més ampli del RLUK de «comprendre el paper que juguen les biblioteques de recerca en la investigació digital, identificar àrees específiques on les biblioteques puguin afegir valor, com també facilitar la compartició de millors pràctiques».

L’accés digital a les monografies acadèmiques: una tasca encara plena de dificultats

Ángel Borrego
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


Ward, Vivien; Colbron, Karen (2016). Digital access solutions: report on investigations for possible pilot studies. Bristol: Jisc. Disponible a: https://monographs.jiscinvolve.org/wp/files/2017/01/DIGITAL_ACCESS_SOLUT.... [Consulta: 16/07/2017].


L’any 2014, Jisc, Research Libraries UK (RLUK) i Society for Colleges, National and University Libraries (SCONUL) van dur a terme un projecte que, sota el títol National monograph strategy, analitzava els principals reptes que plantejava l’accés a monografies acadèmiques a biblioteques universitàries i de recerca. Les conclusions d’aquell projecte incloïen set recomanacions. Dues d’elles feien referència a la necessitat d’una estratègia de digitalització i un model de llicència nacional per a l’accés a les monografies que, actualment, no estan disponibles en format digital.

L’informe que ara ressenyem presenta les conclusions d’un estudi pilot que ha treballat en el desenvolupament d’aquelles dues recomanacions. L’aproximació emprada va consistir a demanar a una desena de biblioteques universitàries britàniques que recopilessin una llista de títols –se’n van identificar més d’un miler de monografies excloent-hi, expressament, els manuals– indicant els problemes que impossibilitaven posar-los a disposició dels seus usuaris en format digital.

Una visió de la biblioteca universitària el 2033

Núria Balagué
Servei de Biblioteques de la Universitat Autònoma de Barcelona
Professora del Departament de Biblioteconomia i Documentació. Universitat de Barcelona


Strategic Thinking and Design Initiative: Extended and Updated Report (2016). Washington: Association of Research Libraries. 122 p. http://www.arl.org/storage/documents/publications/arl-strategic-thinking... [Consulta: 22/10/2016]


En la gestió del canvi, és important adoptar la perspectiva que estem construint el futur amb totes les decisions preses en el present i, en aquesta situació, ens cal dissenyar accions en relació a temes sovint tot just emergents. Imaginar el futur, i planificar accions estratègiques per posicionar-s’hi de la millor manera, és una activitat que, necessàriament, ha d’involucrar molta gent, amb coneixements i perspectives diferents i complementàries.

Quan del que es tracta és de preparar el futur de l’Association of Research Libraries, això agafa unes dimensions de gran volada. L’informe que ens ocupa mostra el que ha estat el treball dels 365 participants que, en diversos grups, amb diverses metodologies i en moments diferents, entre la tardor del 2013 i final del 2015, van ajudar a dissenyar el marc de les futures actuacions de la ARL.

Acadèmics i bibliotecaris: moltes avinences i algunes desavinences

Núria Balagué
Servei de Biblioteques de la Universitat Autònoma de Barcelona
Professora del Departament de Biblioteconomia i Documentació. Universitat de Barcelona


Bridging the Librarian-Faculty Gap in the Academic Library. 2015. Library Journal, Gale. 61 p https://s3.amazonaws.com/WebVault/surveys/LJ_AcademicLibrarySurvey2015_r... [Consulta: 06/01/2016]


És sabut que els bibliotecaris tenim una tendència innata a creure que sabem què és el que necessiten els nostres usuaris. Quan les enquestes de satisfacció s’han anat generalitzant, hem pogut comprovar que la barreja de dades objectives, intuïció i convicció sobre la bondat del nostre producte estava, en general, ben encaminada. Efectivament, els usuaris solen mostrar-se satisfets amb els serveis que els oferim, amb independència que els qualifiquin amb un excel·lent , un notable o un aprovat. I en aquest darrer cas ja sabem que ens estan transmeten l’ordre de “necessita millorar”.

Pàgines

Subscriure a RSS - biblioteques universitàries