biblioteques universitàries

Les biblioteques i les Humanitats Digitals

Lluís Anglada
Director de l’Àrea de Ciència Oberta
Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC)


Kamposiori, Christina (2017). The role of research libraries in the creation, archiving, curation, and preservation of tools for the Digital Humanities. [London]: RLUK. 38 p. Disponible a: http://www.rluk.ac.uk/wp-content/uploads/2017/07/Digital-Humanities-repo.... [Consulta: 10/09/2017].
 
«Digital Humanities: opportunities and risks» (2017). Digital Humanities Satellite Meeting: Berlin: 15-17 August. IFLA. Disponible a: https://www.ifla.org/node/11268. [Consulta: 10/09/2017].


A la recerca que es fa en arts i humanitats que usa ordinadors i tecnologies digitals se l’anomena Humanitats Digitals (Digital Humanities – DH). Aquest tipus nou de recerca (nou en els mètodes, no en les finalitats) suposa un canvi en les necessitats d’investigadors tradicionalment lligats a les biblioteques i als arxius. Canvi en les necessitats dels usuaris que ha de comportar un canvi també en l’enfocament, en la configuració dels serveis i (potser el que més) en la formació i coneixements dels professionals de les biblioteques universitàries, especialitzades i de recerca.

Tenint en compte les incògnites d’aquest canvi, el RLUK (consorci de les principals biblioteques de recerca del Regne Unit i d’Irlanda) ha publicat l’informe que ressenyem, i que té per finalitat «explorar el paper que tenen les biblioteques, o que potencialment poden tenir, en la creació, arxiu, curació i preservació d'eines per a la investigació d’Humanitats Digitals». L’informe s’emmarca en l’objectiu més ampli del RLUK de «comprendre el paper que juguen les biblioteques de recerca en la investigació digital, identificar àrees específiques on les biblioteques puguin afegir valor, com també facilitar la compartició de millors pràctiques».

L’informe està fet partint d’una enquesta als membres del RLUK completada amb informació addicional proporcionada per biblioteques actives en l’àrea (les biblioteques de les universitats de Sussex, St Andrews i Sheffield), i té una part inicial d’antecedents, definicions i metodologia. Els temes tractats a l’informe són:

  • Iniciatives i serveis de suport de les DH que fan i proporcionen les biblioteques que han respost el qüestionari
     
  • El mateix pel que fa a les eines per a les DH i (important!) les habilitats (skills) que han de tenir els bibliotecaris que treballin en aquesta àrea
     
  • Tres casos pràctics (els de les biblioteques de les universitats de Sussex, St Andrews i Sheffield) sobre com s’organitza la col·laboració entre la biblioteca i els investigadors en DH
     
  • Una discussió final i conclusions
     
  • Annexos amb el qüestionari, el full de recollida de dades per als casos pràctics i la relació d’eines i serveis en DH de les biblioteques

L’informe ve a concloure que hi ha una clara implicació de les biblioteques en la recerca en DH, però que està encara en una fase inicial en la qual no hi ha models consolidats de col·laboració. Queda clar també que les biblioteques tenen un paper potencial important en aquest tipus de recerca.

Afegit a aquest informe, aprofitem per ressenyar mínimament una de les reunions satèl·lit de l’IFLA d’enguany que es va dedicar a les Humanitats Digitals, organitzada per la BBAW (l’acadèmia de ciències i humanitats de Berlín-Brandenburg), DARIAH-EU, DINI (la iniciativa alemanya per a la informació en xarxa), IFLA (Academic and Research Libraries Standing Committee), LIBER i la biblioteca de la Humboldt-Universität de Berlín.

Els organitzadors de la reunió expressaven com a motiu de la reunió la importància creixent de les DH per als arxius, les biblioteques i els museus, donat que aquestes institucions proporcionen accés a les seves col·leccions cada vegada més de forma digital.

La reunió va iniciar-se amb una keynote de Toma Tasovac, director del BCDH (centre per a les DH de Belgrad): Libraries in the age of digital infrastructures (and other catastrophes). La resta de la reunió va consistir en tretze presentacions de projectes de DH de biblioteques de: Alemanya, Argentina, Brasil, Estats Units d’Amèrica, Finlàndia, França, Itàlia i Suïssa. Per als bibliotecaris que llegeixin aquestes línies pot ser interessant mirar-se les presentacions de Sally Chambers (Towards a DARIAH-EU "Libraries" Working Group) i de Lotte Wilms i Andreas Degkwitz (LIBER Digital Humanities Working Group).

El contingut de les presentacions em va semblar que no s’allunyava massa de les experiències que per aquí hem anomenat «biblioteques digitals», és a dir, digitalització de continguts i bases de dades digitals sobre col·leccions especials.

La meva impressió és que la recerca que es fa en arts i humanitats està canviant més ràpidament del que ho estem fent des d’arxius, biblioteques i museus i que hauríem de ressuscitar les sessions de «Intensiu de Col·leccions Digitals: intercanvi d'experiències expertes en el desenvolupament de col·leccions digitals» que es va «inventar» en Ciro Llueca i que va tenir la seva darrera edició ara fa dos anys sota els auspicis del CSUC i de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona.

L’accés digital a les monografies acadèmiques: una tasca encara plena de dificultats

Ángel Borrego
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


Ward, Vivien; Colbron, Karen (2016). Digital access solutions: report on investigations for possible pilot studies. Bristol: Jisc. Disponible a: https://monographs.jiscinvolve.org/wp/files/2017/01/DIGITAL_ACCESS_SOLUT.... [Consulta: 16/07/2017].


L’any 2014, Jisc, Research Libraries UK (RLUK) i Society for Colleges, National and University Libraries (SCONUL) van dur a terme un projecte que, sota el títol National monograph strategy, analitzava els principals reptes que plantejava l’accés a monografies acadèmiques a biblioteques universitàries i de recerca. Les conclusions d’aquell projecte incloïen set recomanacions. Dues d’elles feien referència a la necessitat d’una estratègia de digitalització i un model de llicència nacional per a l’accés a les monografies que, actualment, no estan disponibles en format digital.

L’informe que ara ressenyem presenta les conclusions d’un estudi pilot que ha treballat en el desenvolupament d’aquelles dues recomanacions. L’aproximació emprada va consistir a demanar a una desena de biblioteques universitàries britàniques que recopilessin una llista de títols –se’n van identificar més d’un miler de monografies excloent-hi, expressament, els manuals– indicant els problemes que impossibilitaven posar-los a disposició dels seus usuaris en format digital.

Una visió de la biblioteca universitària el 2033

Núria Balagué
Servei de Biblioteques de la Universitat Autònoma de Barcelona
Professora del Departament de Biblioteconomia i Documentació. Universitat de Barcelona


Strategic Thinking and Design Initiative: Extended and Updated Report (2016). Washington: Association of Research Libraries. 122 p. http://www.arl.org/storage/documents/publications/arl-strategic-thinking... [Consulta: 22/10/2016]


En la gestió del canvi, és important adoptar la perspectiva que estem construint el futur amb totes les decisions preses en el present i, en aquesta situació, ens cal dissenyar accions en relació a temes sovint tot just emergents. Imaginar el futur, i planificar accions estratègiques per posicionar-s’hi de la millor manera, és una activitat que, necessàriament, ha d’involucrar molta gent, amb coneixements i perspectives diferents i complementàries.

Quan del que es tracta és de preparar el futur de l’Association of Research Libraries, això agafa unes dimensions de gran volada. L’informe que ens ocupa mostra el que ha estat el treball dels 365 participants que, en diversos grups, amb diverses metodologies i en moments diferents, entre la tardor del 2013 i final del 2015, van ajudar a dissenyar el marc de les futures actuacions de la ARL.

Acadèmics i bibliotecaris: moltes avinences i algunes desavinences

Núria Balagué
Servei de Biblioteques de la Universitat Autònoma de Barcelona
Professora del Departament de Biblioteconomia i Documentació. Universitat de Barcelona


Bridging the Librarian-Faculty Gap in the Academic Library. 2015. Library Journal, Gale. 61 p https://s3.amazonaws.com/WebVault/surveys/LJ_AcademicLibrarySurvey2015_r... [Consulta: 06/01/2016]


És sabut que els bibliotecaris tenim una tendència innata a creure que sabem què és el que necessiten els nostres usuaris. Quan les enquestes de satisfacció s’han anat generalitzant, hem pogut comprovar que la barreja de dades objectives, intuïció i convicció sobre la bondat del nostre producte estava, en general, ben encaminada. Efectivament, els usuaris solen mostrar-se satisfets amb els serveis que els oferim, amb independència que els qualifiquin amb un excel·lent , un notable o un aprovat. I en aquest darrer cas ja sabem que ens estan transmeten l’ordre de “necessita millorar”.

Ús d'e-books en biblioteques universitàries dels Estats Units: dades per sortir del "Big Mess"

Cristóbal Urbano
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona

 

2012 survey of ebook usage in US academic libraries: third annual survey. LJ / SLJ Library Research Syndicate (LRS). [New York, N.Y.]: Library Journal, 2012. 93 p. Disponible en línia a: <http://www.thedigitalshift.com/research/ebook-usage-reports/academic/> [consulta: 14 nov. 2012].
 
Nota: Es tracta monogràficament primer el cas de les biblioteques universitàries i en ressenyes posteriors es tractaran els informes referits a les biblioteques públiques i les escolars:
 
2012 survey of ebook usage in US public libraries: third annual survey. LJ / SLJ Library Research Syndicate (LRS). [New York, N.Y.]: Library Journal, 2012. 108 p. Disponible en línia a: <http://www.thedigitalshift.com/research/ebook-usage-reports/public/> [consulta: 14 nov. 2012].
 
2012 survey of ebook usage in US school (K-12) libraries: third annual survey. LJ / SLJ Library Research Syndicate (LRS). [New York, N.Y.]: School Library Journal, 2012. 102 p. Disponible en línia a: <http://www.thedigitalshift.com/research/ebook-usage-reports/k12/> [consulta: 14 nov. 2012].

Collective Strings 2

Fa unes setmanes li vaig comentar a un bibliotecari nord-americà el meu interès en conèixer la seva opinió sobre el procés d'incorporació d'ebooks a les biblioteques universitàries del seu país. En concret li vaig preguntar si aquesta incorporació havia portat a una revisió a fons dels textos en què les biblioteques fixen la seva política de desenvolupament de col·leccions. Ell es va dur la mà al cap, i abans de contestar amb rigor i profunditat, no va poder evitar exclamar amb l'amable familiaritat que ràpidament et manifesten molts col·legues d'aquell país: "What a big mess...a bloody mess! "

Pàgines

Subscriure a RSS - biblioteques universitàries