ciència oberta

Ciència oberta, de les bones intencions als fets

Lluís Anglada
Director de l'Àrea de Ciència Oberta
Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC)


Mendez, Eva; Lawrence, Rebecca; MacCallum, Catriona J.; Moar, Eva (2020). Progress on Open Science: towards a shared research knowledge system: final report of the Open Science Policy Platform. European Commission. Directorate-General for Research and Innovation. Directorate G-Research & Innovation Outreach. Unit G.4-Open Science. Luxembourg: Publications Office of the European Union. 61 p. ISBN 978-92-76-18882-7. Disponible a: <https://ec.europa.eu/research/openscience/pdf/ec_rtd_ospp-final-report.pdf>. [Consulta: 19/09/2020]. 


Si ens mirem els termes que el van precedir, el de «Ciència Oberta»1 no és el més descriptiu del que designa, i potser tampoc el millor, però ha tingut l’encert (o la sort) d’arribar en el moment que tocava i, indubtablement, s’ha consolidat com el que expressa aquest conjunt de canvis en la manera de fer ciència que s’estan vivint actualment. 

La Ciència Oberta va passar per una fase inicial en la que van quedar més clares les seves intencions que els seus components. Mentre que les idees d’obertura, col·laboració i incidència social són constants en tots els papers inicials, els pilars o elements constitutius oscil·len i, a vegades, inclouen els recursos educatius en obert o el programari de codi lliure, i a vegades no.2 

El 2018, però, l’Open Science Policy Platform (OSPP) ordena els temes dels que s’ocupa la Ciència Oberta sota vuit prioritats, o àrees clau de resultats.3 Aquesta classificació ha tingut una acollida important perquè és la que ha servit també a la LERU (League of European Research Universities) o a la LIBER (Ligue des Bibliothèques Européennes de Recherche) per establir full de ruta o agendes per avançar cap a la Ciència Oberta. Amb aquesta canonització dels seus components queden ja ben establerts els terrenys de batalla i els objectius a assolir. 

La Ciència Oberta ha aconseguit, doncs, instal·lar-se com un paradigma conceptual en la ment de quasi tots els agents que intervenen en el cicle de recerca. Però si comparem el que aquesta persegueix amb la realitat, veurem com les dues estan molt lluny. Com podem passar dels bons desitjos i bones intencions a uns fets que ens portin a la realització efectiva dels canvis que reclama aquest moviment? Això és el que planteja l’informe que ressenyem.

Al meu entendre, el més innovador d’aquest document és l’èmfasi que fa en què hem de cloure el període de discussions teòriques i n’hem d’encetar un altre d’acció en el que cada agent del sistema de recerca (totes les entitats finançadores, totes les universitats, totes les societats científiques...) ha de fixar a què es compromet per fer avançar de forma immediata els objectius de la Ciència Oberta. Ho explicarem amb més detall, però abans, parlem una mica de l’OSPP. 

L’Open Science Policy Platform és un grup assessor d’alt nivell que la Direcció General per a la Recerca i la Innovació de la Comissió Europea va establir, el 2016, per tal d’assessorar a la Comissió sobre com desenvolupar la política de la Ciència Oberta. Està formada per un grup de 25 experts europeus que, en aquests moments, té per chair l’espanyola Eva Méndez. Els membres han estat nomenats pels diferents agents del sistema de recerca: universitats (5 representants), centres de recerca (4), societats científiques (3), entitats finançadores (1), organitzacions de ciència ciutadana (1), editors (2), plataformes i intermediaris de Ciència Oberta (7) i biblioteques (1).

L’informe que ressenyem té tres parts: 

  • Activitats dels dos mandats de l’OSPP (2016-2018 i 2019-2020) (5 pàgines).
     
  • Avenços fets en relació a les recomanacions de la mateixa OSPP4 (10 pàgines més 27 de l’apèndix A).
     
  • Una crida a l’acció per tal de tenir, el 2030, un sistema de recerca basat en el coneixement compartit (7 pàgines).

En aquesta breu primera part, s’explica la composició, creació i funcions de l’OSPP; entre aquestes darreres, destaquem la principal que és la d’assessorar a la Comissió sobre com desenvolupar i implementar en la pràctica la Ciència Oberta. L’enfocament pràctic és segurament el que caracteritza l’aportació de l’OSPP i d’aquí que les principals aportacions fetes durant el període 2016-18 fossin les OSPP recommendations, que han tingut molta influència a fixar els àmbits o reptes de la Ciència Oberta, i també els diferents informes que han anat propiciant sobre cada un d’aquests reptes i que recomano repassar a l’informe. 

L’OSPP va voler caracteritzar el seu segon mandat per un gir que volia canviar el «mode recomanació» pel «mode implementació». Destaquem, de nou, l’enfocament pràctic d’aquesta entitat que ve a dir que ja no cal debatre més sobre què és o deixa de ser la Ciència Oberta i que el que cal són Compromisos Pràctics d’Implementació (PCI, és a dir, Practical Commitments for Implementation) presos a tots els nivells i agents implicats en la ciència). El polèmic Pla S seria un exemple de PCI, en aquest cas com a acció empresa per organismes finançadors de la recerca. 

La part que no sabria dir si més substancial però sí més extensa de l’informe és la segona (a la que cal ajuntar-hi l’extens Apèndix A). Aquí es fa una avaluació del grau d’assoliment de les vint-i-vuit recomanacions que l’OSPP va fer el 2018. L’avaluació d’assoliments es fa per a cada un dels tipus d’entitats que es reconeixien com a agents (que, més o menys, són els que determinen la composició de l’OSPP). Així, per a cada agent s’examina l’estadi en què està cada recomanació. Aquesta pot estar en fase de debat (els agents en parlen però s’impliquen), de planificació de mesures, d’implementació, d’adopció de les mesures implementades per part dels afectats i de pràctica comuna, que seria quan la mesura s’ha posat en funcionament i ja se’n tenen els beneficis.

El més interessant d’aquesta segona part és la relació que es fa de les barreres que s’han observat que existeixen per posar en funcionament les recomanacions. A l’annex A, l’anterior es complementa amb una anàlisi de la situació per a cada grup de recomanacions i cada tipus d’agent, anàlisi de la qual es desprenen mesures a fer, és a dir, «compromisos pràctics a implementar» a parer de l’OSPP.

La tercera part és una breu però interessant i suggeridora descripció de com pot i ha de ser la ciència avui. D’aquesta en deriven una crida a totes les parts implicades a ajudar en la creació, desenvolupament i manteniment d’un «Sistema de recerca basat en el coneixement» per al 2030. Aquest hauria de tenir els cinc atributs següents:

  • Una carrera acadèmica feta partint d’una àmplia gamma de resultats i tenint en compte les contribucions al sistema de coneixement compartit.
     
  • Un sistema de recerca fiable, transparent i de confiança.
     
  • Un sistema de recerca que potenciï la innovació.
     
  • Una cultura de recerca que possibiliti la diversitat i la igualtat d’oportunitats.
     
  • Un sistema de recerca fet amb polítiques i pràctiques basades en l’evidència.

Com a comentari final d’aquesta ressenya, un elogi i una crítica. L’elogi: amb les seves recomanacions l’OSPP va tenir l’enorme encert de fixar els àmbits de què es composava la ciència oberta i els objectius a assolir, i continua tenint l’encert d’empènyer per fer que la balança s’inclini cap a la implementació pràctica de les accions que cal fer per assolir el que la Ciència Oberta promet i a demanar a totes les parts implicacions efectives per a aquest assoliment. La crítica: si abans hem dit que ja anàvem bé amb els àmbits i recomanacions ja establerts, hem de dir, conseqüentment, que l’establiment d’uns cinc atributs a perseguir per al 2030 –al meu entendre– afegeixen teoria on havíem dit que ja n’hi havia prou, i confonen.


1 Ciència en xarxa, e-ciència, ciència digital, ciència 2.0 …, vid. Abadal Falgueras, Ernest; Anglada Ferrer, Lluís (2020) «Ciencia abierta: cómo han evolucionado la denominación y el concepto». Anales de documentación, vol. 23, nº 1, 11 p.

2 Anglada, Lluís; Abadal, Ernest (2018). «¿Qué es la ciencia abierta?». Anuario ThinkEPI, vol. 12, p. 292-298.

3 Vegeu la ressenya d’aquest informe que en va fer, en aquest mateix Blok, la Reme Melero el 26.09.2018 a «Reflexions i recomanacions per a una ciència oberta».

4Open Science Policy Platform recommendations (2018). European Commission, Directorate-General for Research and Innovation. Directorate A-Policy Development and Coordination. Unit A.2-Open Data Policy and Science Cloud. Luxembourg: Publications Office of the European Union. 14 p.

Contextualització del que és obert: situant la Ciència Oberta

Laura V. R. Rezende
Faculdade de Informação e Comunicação
Universidade Federal de Goiás
Harvard Institute for Quantitative Social Science (IQSS) Visiting Scholar
IASL (International Association of School Librarianship) Regional Director – Region 4: Latin America / Caribbean


Chan, Leslie; Okune, Angela; Hillyer, Rebecca; Albornoz, Denisse; Posada, Alejandro (eds.) (2019). Contextualizing openness: situating open science. [Ottawa]: University of Ottawa Press; Ottawa [et al.]: International Development Research Centre. 342 p. (Perspectives on open access). ISBN 9780776626666 (PDF). Diponible a: <https://www.idrc.ca/en/book/contextualizing-openness-situating-open-science>. [Consulta: 29.06.2020]. 

Publicat en castellà i portugués.


Aquest és el primer volum de la sèrie «Perspectives sobre accés obert» desenvolupada per l’editorial de la Universitat d’Ottawa, l’enfocament del qual és presentar projectes en curs que condueixen a reflexions essencials sobre la Ciència Oberta, especialment abordant conceptes, problemes de governança, negociacions sobre el que és obert entre els actors involucrat en projectes de recerca col·laborativa i l’impacte social d’aquest tipus d’activitat científica.

La publicació presenta el tema basat en la premissa que la filosofia i la pràctica de l’accés obert ha representat una contribució rellevant per als països en general respecte de les dimensions econòmica, cultural, social i política. El treball reuneix el resultat de l’aprenentatge col·lectiu i les observacions extretes de dotze projectes de recerca que van formar la Xarxa de Ciència Oberta i Col·laborativa en Desenvolupament (OCSDnet) al Sud Global durant els anys 2015 a 2017. Els projectes es van desenvolupar bàsicament al Líban, Kenya, Haití, Brasil, Argentina, Kirguizstan i països del sud-est asiàtic. Es van utilitzar diversos mètodes científics i cada equip va buscar aprofitar al màxim els reptes i les oportunitats basant-se en el supòsit que per tal que la Ciència contribueixi al desenvolupament inclusiu i sostenible en els respectius contextos locals, ha de ser més oberta i col·laborativa.

Plataformes per a la transparència de polítiques editorials obertes en revistes científiques

Lúcia da Silveira
Universidade Federal do Rio Grande do Sul, Departamento de Comunicação, 
Programa de Pós-Graduação em Comunicação. Porto Alegre, RS, Brasil  

Sônia Elisa Caregnato
Universidade Federal do Rio Grande do Sul, Faculdade de Biblioteconomia e Comunicação. Programa de Pós-Graduação em Comunicação. Porto Alegre, RS, Brasil


Platform for Responsible Editorial Policies (2020). Disponible a: <https://www.responsiblejournals.org/> [Consulta: 10/04/2020]. 

Transpose: a database of journal policies on peer review, co-reviewing, and preprinting (2020). Disponible a: <https://transpose-publishing.github.io/#/> [Consulta: 10/04/2020]. 


La Ciència Oberta es guia per tres principis rectors: obertura (disponibilitat de dades i de publicacions per a ús i reús), transparència (de tots els processos, siguin el de recerca o les etapes editorials i publicació, incloses les inversions financeres) i reproductibilitat (permet avaluar la qualitat de la recerca perquè les dades són obertes). Això vol dir que la recerca pública ha de permetre l’ús i reús de dades i publicacions, que tot el procés ha de ser transparent per verificar la seva integritat, que no hi ha d’haver biaixos polítics i que cal evitar el malbaratament de recursos en recerques sense dades obertes i, per tant, no reproduïbles. Tots els agents implicats, ja siguin investigadors, finançadors, editors, revisors, etc. han d’estar compromesos amb aquests principis que regeixen el funcionament del sistema de comunicació científica.

L’aplicació d’aquests principis rectors a les polítiques editorials de les revistes científiques és una qüestió molt important. Les polítiques editorials determinen els criteris d’acceptació de manuscrits (procedents de recerques), les condicions tècniques i els estàndards normatius, el model de revisió per experts (peer review), la periodicitat, l’obertura d’accés a publicació i també a les dades de recerca, etc.   

Ciència oberta i ciutadana a les biblioteques: un impuls necessari per enfortir el coneixement de les comunitats locals

Daniel Gil 
Biblioteca Pública Episcopal del Seminari Conciliar de Barcelona


Perelló, Josep; Bonhoure, Isabelle; Cigarini, Anna; Vicens, Julià (2019). Ciència ciutadana a les biblioteques: observa, analitza, crea i participa. Barcelona: Zenodo. 54 pàg. Disponible a: <http://doi.org/10.5281/zenodo.3490610>. [Consulta: 10/12/2019].


La ciència oberta representa un nou i ampli camp d’actuació per a les biblioteques. Aquestes, com a institucions que fomenten el coneixement, la recerca i el desenvolupament personal, són l’entorn lògic i perfecte per desenvolupar accions en el marc de la ciència oberta i ciutadana. Però, ben bé, què és això de la ciència oberta? A la web del CSUC hi trobem una definició prou acurada: La ciència oberta és un nou enfocament del procés de recerca basat en el treball cooperatiu i les noves formes de difondre el coneixement utilitzant les tecnologies digitals i les noves eines de col·laboració. Els resultats de la recerca (publicacions i dades) han de ser accessibles a la societat de manera lliure i gratuïta, per tal d'aconseguir estendre els principis d'obertura a tot el cicle de vida de recerca i fomentar que es contribueixi a la difusió i reutilització d'aquests. Cal recordar la importància que dona el CSUC a la ciència oberta, ja que la considera una de les seves cinc àrees tècniques principals. Hom pot pensar en un primer moment, però, que la ciència oberta es restringeix només a un àmbit acadèmic i universitari; però res més lluny de la realitat. Les biblioteques públiques també tenen un paper molt important a jugar en la propagació i en la difusió de la ciència oberta, bo i aproximant-la a la ciutadania en general i fent que aquesta es converteixi també en ciència ciutadana. La idea de fons és que tot ciutadà pot generar dades científiques, i les biblioteques públiques són les principals institucions que poden subministrar les eines necessàries per canalitzar, validar i donar forma a aquestes dades.

Ciència oberta a Bèlgica: un model tricolor

Xavier Lasauca i Cisa
Responsable de Gestió del Coneixement i Sistemes d’Informació en R+D
Direcció General de Recerca
Generalitat de Catalunya


Open Science Conference 2018 (Back-to-Back Belgium-European Commission) [2018]. Disponible a: <https://ec.europa.eu/research/index.cfm?pg=events&eventcode=67A0F327-DD21-CD2D-F8347DDB5F261A60>. [Consulta: 30/10/2019]. 


L’informe An analysis of open science policies in Europe, v4 (2019) d'SPARC Europe i DCC, es feia ressò recentment de l’estat actual de les polítiques sobre ciència oberta en els 28 estats membres de la Unió Europea (UE) i en d’altres estats vinculats a l’espai europeu de recerca, com ara Islàndia, Noruega, Sèrbia i Suïssa. En l’informe es constatava que 14 dels 28 estats membres de la UE tenien polítiques estatals relacionades amb la ciència oberta, i també que són cada cop més els estats que n’estableixen estratègies i polítiques actives a favor. 

D’altra banda, el paper de la Unió Europea a l’hora de promoure l’alineament d’aquestes estratègies és fonamental. Per aquest motiu, la Comissió Europea (conjuntament amb el Govern federal belga i els Governs regionals flamenc i való) va organitzar fa uns mesos la jornada Open Science Conference 2018 (Back-to-back Belgium-European Commission). Atès que les estratègies sobre ciència oberta s’han de desenvolupar de manera coherent tant en l’àmbit estatal i regional com europeu, la conferència pretenia combinar una discussió al voltant de les polítiques belgues en matèria de ciència oberta amb debats relacionats amb l’H2020 Policy Support Facility Mutual Learning Exercise on Open Science. La jornada se subdividia en dos blocs: Open science in Belgium i Open science in Europe.

Pàgines

Subscriure a RSS - ciència oberta