ciència oberta

Els incentius com a element clau per fer créixer les dades de recerca en obert

Mireia Alcalá
Tècnica de Recursos d'Informació
Àrea de Ciència Oberta
Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC)


Eynden, Veerle van den [et al.] (2016). Towards open research: practices, experiences, barriers and opportunities. [London: Wellcome Trust]. 64 p. Disponible en: https://dx.doi.org/10.6084/m9.figshare.4055448. [Consulta: 23/10/17].

Jubb, Michael (2016). Embedding cultures and incentives to support open research. London: Wellcome Trust. 21 p. Disponible a: https://dx.doi.org/10.6084/m9.figshare.4055514. [Consulta: 23/10/17].


El Wellcome Trust, institució sense ànim de lucre de recerca biomèdica amb seu al Regne Unit, ha encarregat una sèrie d’informes i estudis per analitzar els diferents desafiaments que comporta la Ciència Oberta. Entre els diferents informes en què s’analitzen les infraestructures, les habilitats, la interoperabilitat o l’equitat –entre d’altres–, Michael Jubb i Veerle Van den Eynden exploren els mecanismes culturals i d’incentius per fer que la ciència sigui més oberta. L’un amb una mirada més teòrica i l’altre a partir de l’evidència.

Jubb parteix dels treballs elaborats per l’Expert Advisory Group on Data Access (EAGDA)1 del Regne Unit. En canvi, Van den Eynden extreu els seus resultats a partir d’una enquesta en línia realitzada a 583 investigadors que havien rebut finançament del Wellcome Trust i 259 finançats per l’Economic and Social Research Council (ESRC).

Vers la transparència i l’obertura total de l'activitat científica

Jordi Ardanuy
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


Prem, E.; Sanz, F. S.; Lindorfer, M.; Lampert, D.; Irran, J. (2016). ODS. Open Digital Science. (SMART 2014/0007). Final Study Report. Vienna: Eutema. Disponible a: http://ec.europa.eu/newsroom/dae/document.cfm?doc_id=16018. [Consulta: 17/09/2016].


Sota la denominació d’Open Science (OS, ciència oberta) s’acostuma a identificar el conjunt de pràctiques de la ciència, la recerca i la innovació que se’n deriva que fan un ús intens de la tecnologia digital per tal de facilitar l’accés i la transparència quant als actors, al finançament, a les dades, als mètodes, als resultats, a les publicacions i a l’avaluació.

Ara per ara, les pràctiques de ciència oberta només són clarament evidents en la publicació en obert (Open Access). És per això que, amb la finalitat d’explorar l’emergència de pràctiques radicalment diferents, conèixer en què consisteixen i com estan canviant la relació entre la ciència i la societat, la Comissió Europea encarregà un estudi sobre la ciència oberta (OS) digital identificat com SMART 2014/0007 i del qual es publicà l’informe final el passat mes de maig. L'estudi identifica els protagonistes, analitza l'impacte de l'aparició de les noves pràctiques –tant per a la ciència específicament com per a la societat en general–, i ofereix suggeriments sobre la manera d'orientar i supervisar aquesta realitat. S’identifiquen indicadors quantitatius i qualitatius per avaluar el consum i l'impacte de l’OS i per orientar l’establiment d’un observatori permanent.

Ciència oberta: polítiques científiques de pals i pastanagues

Tony Hernández-Pérez
Departamento de Biblioteconomía y Documentación
Universidad Carlos III de Madrid


OECD (2015), “Making Open Science a Reality”, OECD Science, Technology and Industry Policy Papers, No. 25, OECD Publishing, Paris. Disponible a: http://dx.doi.org/10.1787/5jrs2f963zs1-en [Consulta: 15/11/2015].


El terme “ciència oberta” fou encunyat el 2003 per l’economista Paul David per descriure les propietats dels béns científics generats pel sector públic, en oposició a l’extensió de la percepció dels drets de propietat en l’àrea dels béns d’informació. Els economistes consideren el coneixement científic generat per la investigació finançada amb fons públics com un bé públic, la qual cosa significa que qualsevol hauria de poder fer ús d’aquest coneixement sense costos addicionals un cop s’han fet públics, generant així un major benefici social.

Subscriure a RSS - ciència oberta