biblioteca pública

Full de ruta de les Biblioteques Municipals de Sabadell 2020-2025

Felicidad Campal García
Biblioteca Pública de Salamanca


Biblioteques Municipals de Sabadell [2019]. Pla director de les Biblioteques Municipals de Sabadell 2020-2025. [Sabadell]: Ajuntament de Sabadell; [Barcelona]: la Diputació. 46 p. Disponible a: <http://www.sabadell.cat/images/BIMS/PDF/pla_biblioteques_2020-2025.pdf>. [Consulta: 23/06/2019].


Quan als meus cursos explico el tema de la planificació, sobretot de la planificació estratègica, sempre m’hi refereixo com un full de ruta, una brúixola o una declaració de principis sense la qual el funcionament del dia a dia no és possible o seria tan sols activisme o fer per fer. 

Per a Sam Ashe-Edmunds: «Una declaració de principis és una expressió de les creences essencials d’una companyia o individu. Les companyies escriuen la declaració per identificar-se i connectar-se amb el consumidor. A més, la declaració permet als empleats estar a l’aguait de les prioritats i objectius de la companyia. Per exemple, una companyia pot apuntar com un dels seus principis guia que «el servei al client és la prioritat número u». La declaració de principis juntament amb la de missió i visió, formaran la cultura i el clima corporatiu. Els principis guia són declaracions positives sobre la missió central de l’agència. Comparteixen les aspiracions de la companyia amb els seus clients».

Si canviem les paraules companyia i clients per biblioteca i usuaris (per bé que en d’altres moments ja s’ha parlat molt de la idoneïtat de parlar de client o usuari en l’àmbit bibliotecari), som davant tota una declaració de principis de les Biblioteques Municipals de Sabadell per al període 2020-2025.

Segons la meva opinió, aquest pla és important per dos motius. En primer lloc, perquè no és massa habitual que existeixin tals plans en els entorns de les biblioteques públiques, per la qual cosa citaré dos que em semblen igualment significatius: el vigent Plan estratégico para la red de bibliotecas públicas del Ayuntamiento de Madrid 2017-2020, i el ja finalitzat Plan estratégico del Servicio de Bibliotecas Públicas de Navarra 2010-2014. I, en segon lloc, és important perquè molt més enllà d’aquella declaració de principis que centra l’estudi en un lloc, que defineix la missió, la visió i els projectes de futur de les biblioteques, determina de forma concreta i amb dades reals (o el més aproximades possibles) dos aspectes fonamentals com són els recursos humans i el pressupost.

Però és que aquestes biblioteques ja tenen molt camí recorregut en això de la planificació des de la dècada de 1970, moment en què es va inaugurar la primera biblioteca municipal, fins avui dia. El pla és l’evolució natural del Pla de Biblioteques Municipals de Sabadell 2006-2011 on es van fixar els compromisos d’inversió i elements de planificació necessaris per al desenvolupament de la xarxa. I aquest, al seu torn, és fruit dels anteriors com l’Estudi de planificació bibliotecària per a la ciutat de Sabadell de 1985, el Pla de Biblioteques. Xarxa municipal de Sabadell de 1993, el Servei de Biblioteques. Pla d’actuació de 1997 i el Pla de Biblioteques de Sabadell de 1998. 

Com tot pla que s’ho valgui, consta un definició espaciotemporal de la ciutat de Sabadell amb un detallat estudi del seu entorn i població; consta d’una missió, una visió, punts forts i dèbils i un organigrama que recull clarament la titularitat municipal de les biblioteques gestionades de forma concertada amb la Diputació de Barcelona i integrades a la Xarxa de Biblioteques Municipals de la demarcació de Barcelona. Defineix igualment, de forma inequívoca, els serveis de la Biblioteca central urbana, de les biblioteques de proximitat i els serveis d’extensió bibliotecària.

Malgrat el context de crisi econòmica, les fortes restriccions pressupostàries en determinats períodes i la falta d’un Pla director, el període 2010-2018 es va caracteritzar, a grans trets, pel creixement exponencial dels usos dels principals serveis de la xarxa; per l’increment i consolidació de la col·laboració amb els agents externs, especialment amb la comunitat educativa i les entitats de la ciutat, cosa que va permetre la consolidació del treball en xarxa, de la programació d’activitats i de l’estructura organitzativa, amb una única visió del servei de ciutat i un aspecte fonamental que, a partir de les dades del 2013, estableix que les biblioteques de Sabadell produeixen un benefici directe a la comunitat (ROI: retorn a la inversió) suficientment elevat (1,88 € per cada euro invertit en el servei).

A Sabadell tenen clar, entre d’altres, que les biblioteques públiques són un element essencial per promoure una ciutadania més informada, més culta i, per tant, més autònoma i crítica; que són equipaments culturals de proximitat que ofereixen un servei legalment preceptiu; que les biblioteques ajuden a construir i enfortir l’esfera pública; que contribueixen al procés d’autoaprenentatge, donant suport a la formació i facilitant la inserció en el món laboral; que participen en la construcció de les regles de convivència que beneficien el conjunt de la comunitat i que són espais no excloents, llocs segurs de foment de la diversitat, on la comunitat participa de manera racional i conscient en la construcció d’una societat i una ciutadania democràtica.

Tots aquests factors justifiquen un replantejament del model històric de les biblioteques, que reflecteix la voluntat d’evolucionar al ritme del temps, aprofitar els recursos que brinda la tecnologia i, sobretot, posar-les al servei de noves maneres d’entendre el procés d’aprenentatge i de relació social. 

Per això, aquest pla ha de permetre repensar i adaptar la biblioteca, i ser al mateix temps fidels a la seva essència: ser un espai de coneixement i expressió cultural a l’abast de tots els ciutadans i ciutadanes. A partir de la definició d’aquest nou model, aquest full de ruta, aquesta brúixola, fixa els eixos principals que regiran l’estratègia del servei durant el desenvolupament del Pla director des de 2020 fins a 2025.

La relació entre les necessitats i els interessos de la ciutadania i l’accés a la garantia d’equitat social i el coneixement es representa en quatre àmbits d’acció estratègica: experiència, apoderament, participació i innovació. Es pretén dissenyar un model de biblioteca centrada en les persones: que doni resposta a les necessitats i els interessos dels usuaris; una biblioteca transformadora de l’entorn; una biblioteca per descobrir: que faciliti el descobriment i l’exploració del coneixement; una biblioteca on aprendre: que faciliti l’aprenentatge al llarg de la vida; una biblioteca que estigui dotada dels espais i els recursos (econòmics, humans, materials) per facilitar l’experimentació, la cocreació i la generació de nou coneixement i una biblioteca on compartir: que promogui els espais de trobada, socialització, debat i intercanvi d’idees i experiències; que faciliti la connexió entre les persones.

El servei de biblioteca pública a Sabadell requereix adaptar-se al nou model de servei descrit per donar resposta a les necessitats de la ciutadania, sense renunciar al camí desenvolupat en els darrers anys. Per això, és imprescindible dotar la xarxa de les infraestructures, les millores, i també dels recursos humans i els instruments i òrgans de governança i participació necessaris per a la consecució del model i el compliment del servei preceptiu que requereix la ciutat.

A banda de les declaracions de principis que sempre suposen els plans, destaco la proposta de millora d’infraestructures però, sobretot, com ja he mencionat, la quantificació concreta de la plantilla proposant una recuperació de la plantilla anterior al Pla d’ajustament (2012) amb la incorporació de dos tècnics auxiliars de biblioteca i un subaltern, de tres figures tècniques: un educador/-a social, un gestor/-a biblioLab i un gestor/-a disseny i màrqueting. I, per damunt de tot, una estimació ajustada a la realitat, del pressupost que suposaria dur a terme tots aquests projectes, perquè tots sabem que si no hi ha pasta no hi ha pla, així de simple. No deixeu de llegir (i imitar en tant que sigui possible i amb el seu permís) aquest pla…

Què farem amb aquestes biblioteques? Respostes amb una mirada àmplia

Maite Comalat
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


Sequeiros, Paula; Medeiros, Nuno (org.). «Bibliotecas públicas, políticas culturais e leitura pública» (2018). Cescontexto. Debates, no 23, dezembro. 89 p. Disponible a: <https://www.ces.uc.pt/publicacoes/cescontexto/ficheiros/cescontexto_debates_xxiii.pdf>. Consulta: [09/05/2019].  


Els passats 6 i 7 de setembre la Casa dos Bicos de la Fundação José Saramago va acollir a Lisboa la Conferência Internacional Bibliotecas Públicas, Políticas Culturais e Leitura Pública, organitzada pel Centro de Estudos Sociais de la Universidad de Coimbra el programa de la qual és accessible en línia. A més, alguns dels textos de les ponències presentades es poden trobar a Cescontexto, la revista en línia on es publiquen els resultat de les investigacions o de les jornades científiques realitzades pel Centro de Estudos Sociais.

Les biblioteques públiques promouen la salut i el benestar a Escòcia: bones intencions amb pocs recursos

Aurora Vall
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


Public library improvement fund: evaluation of health-related projects: final report (2017). Blake Stevenson. April. [Glasgow]: Scottish Library and Information Council. 34 p. Disponible a: <https://scottishlibraries.org/media/1619/slic-plif-evaluation-final-repo.... [Consulta: 28/08/2018].


És de justícia començar amb un advertiment. Aquest informe és un document senzill en tots els sentits, sense dades quantitatives que avalin els resultats i amb limitacions metodològiques reconegudes pels mateixos autors. Amb tot, és interessant perquè, per una banda, és un intent d’incorporar la cultura de l’avaluació també als projectes (modestos) desenvolupats a les biblioteques públiques i, per l’altra, perquè corrobora la necessitat de fer conèixer als organismes sanitaris el potencial de la biblioteca pública en relació amb la salut i el benestar de la població.

Com ens veuen els usuaris? La percepció del valor del servei de biblioteca pública a Austràlia i als Estats Units

Ferran Burguillos
Director de les Biblioteques Municipals de Sabadell
Diputació de Barcelona


The intrinsic value of libraries as public spaces: technology and digital services reflect the changing role of libraries (2016). [Sydney: Civica Group]. 22 p. Disponible a:
<https://www.civica.com/en-au/whitepapers-value-exchange-block-library/wh.... [Consulta: 13/07/2018].

The intrinsic value of libraries as public spaces: physical-digital, communicating the new normal. Changing landscapeTM report (2018). [Sydney: Civica Group]. 23 p. Disponible a:
<https://www.civica.com/en-au/whitepapers-value-exchange-block-library/wh.... [Consulta: 13/07/2018].

From awareness to funding: voter perceptions and support of public libraries in 2018 (2018). Dublin, Ohio: OCLC; Chicago: American Library Association. 32 p. Disponible a: <https://www.oclc.org/research/awareness-to-funding-2018.html>. [Consulta: 13/07/2018].


La percepció sobre el canvi digital a les biblioteques públiques australianes

Austràlia continua sent un clar referent per a l’àmbit de la biblioteca pública al nostre país –vegeu algunes ressenyes sobre el model australià: Omella i Vilagrosai, Termaii– però convé tenir present que la reflexió a l’entorn del valor i el retorn social de la biblioteca pública s’està treballant des de fa uns anys també al nostre entorn i ha donat lloc a estudis interessants. En aquest sentit, convé destacar alguns que han estat ressenyats al Blok de BiD per Pasadasiii, Hernándeziv, o Bailacv.

Fem referència aquí a l’estudi que l’empresa Civica, una de les líders en solucions digitals del mercat anglosaxó, va dur a terme el 2016 en col·laboració amb l’Institute for Public Policy and Governance (IPPG) de la University of Technology Sydney. Amb el títol The intrinsic value of libraries as public spaces, l’anàlisi se centra en els canvis que afecten les biblioteques públiques i les estratègies per aprofitar al màxim els recursos tecnològics i digitals. L’objectiu principal és el d’identificar els reptes clau que cal afrontar per garantir que la biblioteca, com a espai públic, continuï sent un servei cultural, educatiu i social imprescindible i esdevingui rellevant i una part central de la vida de la comunitat.

La biblioteca pública: un espai d’aprenentatge i experimentació en família

Gisela Ruiz
Directora de la Biblioteca Elisenda de Montcada


Macfarland, Caroline; Owen, Katy (2017). The experiential library: the future of family learning. London: Society of Chief Librarians (SCL). Disponible a: http://www.covi.org.uk/wp-content/uploads/2017/11/The-Experiential-Libra.... [Consulta: 29/06/2018].


Les biblioteques públiques sempre estan en transformació: durant la Mancomunitat es van crear biblioteques d’accés lliure a l’estil anglès, en plena guerra civil van fer arribar els llibres al front amb els bibliobusos i, més endavant, van esdevenir centres d’estudi i lectura. Amb l’arribada de la democràcia, la llibertat va entrar per les portes i les finestres de les nostres biblioteques i els públics, els serveis i les activitats es van diversificar. Les tecnologies de la informació i l’aparició de nous suports audiovisuals van suposar nous reptes que van transformar el paper de les biblioteques públiques per tal d’adaptar-se a les necessitats del moment.

Pàgines

Subscriure a RSS - biblioteca pública