biblioteca pública

One Library Brand: contra la fragmentació, altre cop l’usuari al centre

Lluís Vicente
Cap d’Innovació i iX Team
Quantion


Connolly, Edmund; Fredrickson, Jacob; Millar, Jake; White, Liz (comp.) (2019). Digital transformation for UK public libraries: five approaches to a «single digital presence». [S.l.]: [British Library: Arts Council England: Carnegie UK Trust]. 38 p. Disponible a: <https://www.bl.uk/press-releases/2019/june/britishlibrary/~/media/6f0874bfdfd04e74abd9e113dd74d015.ashx>. [Consulta: 20/12/2019].


La transformació digital és el concepte estrella a qualsevol sector quan es parla d’innovació més enllà de novetats tecnològiques o startups amb propostes de valor que volen trencar el mercat. Més enllà del hype i dels grans gurus que ens parlen de com la transformació digital millorarà les nostres vides (o és un cavall de Troia que substituirà diversos perfils de treball), transformar l’activitat d’una organització amb la digitalització implica aspectes de gran envergadura. Per exemple, l’eficiència dels processos. Tot allò que no aporti valor o sigui repetitiu ha de ser digitalitzat. També trobem maximitzar l’experiència dels usuaris (o clients). Tots aquells punts de contacte o comunicació amb ells cal que es regeixin per una omnicanalitat com més automatitzada millor. Què dir de l’explotació de dades en grans quantitats per prendre decisions i de la reducció de costos a partir de l’optimització d’infraestructures o aplicacions. Vaja… No ens sona a biblioteques o centres de documentació? Certament, no hi ha dubte que el nostre sector sempre ha avançat amb pas ferm en aquest procés de transformació digital. Més enllà de l’aplicació de les .tech, el full de ruta que han seguit les biblioteques globalment ha suposat una millora en molts aspectes. En aquest sentit, ens queda res per fer? Sí, força, el procés de transformació encara parteix d’un model que comença a perdre alè. Hi ha tecnologia disruptiva que encara cal que canviï molt més i molt més ràpid en el nostre sector. 

Les biblioteques públiques al cor dels centres comunitaris

Mariona Chavarria
Biblioteca del Fondo
Santa Coloma de Gramenet


Thomson, Louisa; Murray-Sanderson, Arran (2017). Libraries as community hubs: case studies and learning: a report for Arts Council England. London: Renaisi. 82 p. Disponibles a: <https://www.artscouncil.org.uk/sites/default/files/download-file/Libraries-CommunityHubs-Renaisi.pdf>. [Consulta: 05/07/2019]. 


L’estudi sobre les biblioteques com a centres de la comunitat va ser encarregat a l’empresa social Renaisi1, per l’Arts Council of England2, amb la voluntat de trobar elements objectius sobre la contribució que les biblioteques poden fer en les línies prioritàries de les polítiques locals i nacionals. L’estudi es basa a analitzar el paper de les biblioteques que es troben en hubs, en endavant, centres comunitaris, és a dir en edificis compartits amb altres serveis en espais comunitaris. Se centra a veure com col·laboracions que es donen en un espai físic compartit on hi ha biblioteques pot facilitar l’accés als diversos serveis ubicats prop d’on viu la gent, i pot ajudar a fomentar les diverses activitats comunitàries i, finalment, permet mantenir els serveis bibliotecaris locals.

Full de ruta de les Biblioteques Municipals de Sabadell 2020-2025

Felicidad Campal García
Biblioteca Pública de Salamanca


Biblioteques Municipals de Sabadell [2019]. Pla director de les Biblioteques Municipals de Sabadell 2020-2025. [Sabadell]: Ajuntament de Sabadell; [Barcelona]: la Diputació. 46 p. Disponible a: <http://www.sabadell.cat/images/BIMS/PDF/pla_biblioteques_2020-2025.pdf>. [Consulta: 23/06/2019].


Quan als meus cursos explico el tema de la planificació, sobretot de la planificació estratègica, sempre m’hi refereixo com un full de ruta, una brúixola o una declaració de principis sense la qual el funcionament del dia a dia no és possible o seria tan sols activisme o fer per fer. 

Per a Sam Ashe-Edmunds: «Una declaració de principis és una expressió de les creences essencials d’una companyia o individu. Les companyies escriuen la declaració per identificar-se i connectar-se amb el consumidor. A més, la declaració permet als empleats estar a l’aguait de les prioritats i objectius de la companyia. Per exemple, una companyia pot apuntar com un dels seus principis guia que «el servei al client és la prioritat número u». La declaració de principis juntament amb la de missió i visió, formaran la cultura i el clima corporatiu. Els principis guia són declaracions positives sobre la missió central de l’agència. Comparteixen les aspiracions de la companyia amb els seus clients».

Què farem amb aquestes biblioteques? Respostes amb una mirada àmplia

Maite Comalat
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


Sequeiros, Paula; Medeiros, Nuno (org.). «Bibliotecas públicas, políticas culturais e leitura pública» (2018). Cescontexto. Debates, no 23, dezembro. 89 p. Disponible a: <https://www.ces.uc.pt/publicacoes/cescontexto/ficheiros/cescontexto_debates_xxiii.pdf>. Consulta: [09/05/2019].  


Els passats 6 i 7 de setembre la Casa dos Bicos de la Fundação José Saramago va acollir a Lisboa la Conferência Internacional Bibliotecas Públicas, Políticas Culturais e Leitura Pública, organitzada pel Centro de Estudos Sociais de la Universidad de Coimbra el programa de la qual és accessible en línia. A més, alguns dels textos de les ponències presentades es poden trobar a Cescontexto, la revista en línia on es publiquen els resultat de les investigacions o de les jornades científiques realitzades pel Centro de Estudos Sociais.

Les biblioteques públiques promouen la salut i el benestar a Escòcia: bones intencions amb pocs recursos

Aurora Vall
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


Public library improvement fund: evaluation of health-related projects: final report (2017). Blake Stevenson. April. [Glasgow]: Scottish Library and Information Council. 34 p. Disponible a: <https://scottishlibraries.org/media/1619/slic-plif-evaluation-final-repo.... [Consulta: 28/08/2018].


És de justícia començar amb un advertiment. Aquest informe és un document senzill en tots els sentits, sense dades quantitatives que avalin els resultats i amb limitacions metodològiques reconegudes pels mateixos autors. Amb tot, és interessant perquè, per una banda, és un intent d’incorporar la cultura de l’avaluació també als projectes (modestos) desenvolupats a les biblioteques públiques i, per l’altra, perquè corrobora la necessitat de fer conèixer als organismes sanitaris el potencial de la biblioteca pública en relació amb la salut i el benestar de la població.

Pàgines

Subscriure a RSS - biblioteca pública