biblioteques

Repensant la formació dels bibliotecaris: una mirada a l’ALA

Carme Fenoll Clarabuch
Directora de l’Àrea de Cultura i Comunitat 
Universitat Politècnica de Catalunya


Norlander, Rebecca Joy; Barchas-Lichtenstein, Jena (2021). Skills for 21st-Century librarians: learning objectives for library programming. [Chicago: American Library Association]. 16 p. Disponible a: <http://feedproxy.google.com/~r/Document-ButlletDelCobdc/~3/7U3lyJSVGcI/?utm_source=feedburner&utm_medium=email>. [Consulta: 07/01/2022].


Quines habilitats ha de tenir un bibliotecari en l’actualitat? L’American Library Association (ALA) intenta respondre-hi amb la publicació d’un informe vinculat al programa NILPPA (National Impact of Library Public Programs Assessment). Aquest programa recopila dades de biblioteques dels Estats Units per entendre i documentar-ne les característiques, els públics, els resultats i el valor de la gestió pública. En un primer moment, va treballar en nou competències bàsiques, però gràcies a la tasca de 12 persones referents en el camp de les biblioteques i de l’educació bibliotecària, ara disposem d’un informe detallat que descriu les necessitats formatives dels professionals en actiu.
Les conclusions tenen utilitat tant a l’hora de la programació dels graus universitaris com de la formació continuada dels professionals.

El grup de treball va arribar, després d’un interessant exercici de visualització de Reptes i Oportunitats, a tres conclusions que podem extrapolar fàcilment a la nostra realitat més propera:

  1. La manca de programes oficials: existeixen oportunitats de formació especialitzada a curt termini, però pocs programes oficials que incloguin habilitats financeres, creativitat o matèries com les habilitats interpersonals
     
  2. El desajust d’objectius: els membres del grup de treball compartien la sensació que els programes de grau i els de formació continuada tenen objectius molt diferents. Mentre que els cursos de formació continuada tendeixen a cobrir la realitat del dia a dia a les biblioteques, els programes de grau se centren en els principis de la biblioteconomia.
     
  3. La pandèmia de Covid-19: que reforça la necessitat de formació en competències digitals, fent-les extensives a les nou grans àrees de partida de l’informe.

A continuació, l’informe deixa clar que el contingut que es proposa no és una llista exhaustiva i que no tots els treballadors de les biblioteques haurien de desenvolupar aquestes habilitats.

Els continguts que destaquen i sobre els quals s’ofereixen recursos de l’ALA, en cada un dels apartats, són els següents:

  • Coneixement de programes: per tal d’oferir, gestionar o avaluar els programes bibliotecaris, segons la funció.
     
  • Creativitat: per respondre als reptes amb innovació i flexibilitat.
     
  • Avaluació: ús d’estadística i d’eines qualitatives per mesurar l’impacte a la comunitat, incloses les més desafavorides i utilitzant-la per millorar la gestió dels programes.
     
  • Planificació d’esdeveniments: planificació, gestió i organització d’esdeveniments apropiats i accessibles per a diferents audiències.
     
  • Habilitats financeres: vinculades a la gestió pressupostària, el fundraising, la gestió financera de programes i la col·laboració amb agents externs.
     
  • Habilitats interpersonals: comunicació efectiva i adequada entre institucions col·laboradores i audiències, formació en mediació, consultoria i suport en els programes.
     
  • Coneixement de la comunitat i divulgació: comprensió de les comunitats mitjançant els programes amb les seves particularitats i interessos, assegurant l’accés a una àmplia varietat de programes per a tots els membres de la comunitat, especialment els més desafavorits.
     
  • Màrqueting: coneixement de les eines digitals i analògiques de comunicació i informació que assegurin que els programes arriben al seu públic potencial.
     
  • Habilitats organitzatives: per a una gestió més eficient i efectiva del temps en múltiples àmbits: individual, institucional i en col·laboració amb agents externs.

A banda d’oferir recursos digitals per a cada un d’aquests nou apartats, l’informe n’inclou un de molt interessant sobre recursos generals dins del marc de l’ALA. 

Les recomanacions que s’extreuen del document passen per: a) Avançar en la creació d'oportunitats de desenvolupament professional, amb un enfocament més específic a reforçar les habilitats interpersonals, la creativitat i la comprensió de la importància de fer intercanvis en el treball de la biblioteca; b) Explorar vies de formació addicionals a través d’altres institucions bibliotecàries i c) Buscar l'adhesió dels programes de grau bibliotecaris acreditats a través de les següents estratègies: fer una enquesta als graduats recents sobre el seu nivell de preparació per als seus llocs de treball; compartir informació i organitzar trobades a les comunitats de pràctiques i publicar en revistes que llegeix el professorat de la biblioteca; apostar per la programació pública com a aspecte fonamental de la biblioteconomia; i establir relacions amb els acreditats.

Les autores de l’informe també faciliten el contrast dels resultats amb 40 professionals en actiu que van respondre la seva enquesta.

Alguns dels comentaris d’aquests treballadors són:

Els bibliotecaris necessiten formació sobre el seu benestar i com mantenir la seva feina sense toxicitat i pressions. Més intel·ligència emocional, comunicació no violenta i mindfulness. 

Totes aquestes competències són clau per a una programació reexida encara que la majoria s'adquireixen en el lloc de treball en lloc d'una formació formal. La creativitat i la resolució de problemes són difícils d'ensenyar formalment. Aquests es poden abordar millor mitjançant la mentoria/aprenentatge.

La implicació de la comunitat en la creació/planificació del programa pot ser tan important com el coneixement de la comunitat. Sens dubte, hauria de substituir el coneixement del contingut, almenys en biblioteques públiques.

Es tracta d’un informe de caràcter innovador, pràctic, farcit de recursos adequats per a tot tipus de professionals de les biblioteques, adaptat als moments de pandèmia i que s’allunya de discursos complaents per posar en evidència unes mancances formatives urgents.

Metadades, biblioteques i bibliotecaris. Previsions de futur

Marina Salse Rovira
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona


Smith-Yoshimura, Karen (2020). Transitioning to the next generation of metadata. Dublin, Ohio: OCLC. VI, 47. (OCLC research reports). Disponible a: <https://www.oclc.org/research/publications/2020/oclcresearch-transitioning-next-generation-metadata.html>. [Consulta: 29/10/2021]. 

Versió castellana feta per la Biblioteca Nacional d’Espanya:
Smith-Yoshimura, Karen (2020). La transición a la siguiente generación de metadatos. Traducción: Iván Pérez Marinas. [Dublin, Ohio]: OCLC. 89 p. (Informe de OCLC research). Disponible a: <http://www.bne.es/export/sites/BNWEB1/webdocs/Inicio/Perfiles/Bibliotecarios/La-transicion-siguiente-generacion-metadatos.pdf>. [Consulta: 29/10/2021].


Les biblioteques porten molt de temps preguntant-se per com adaptar-se a una societat que és cada vegada més digital i més global, on hi ha una gran diversitat de formats i de productors de metadades, i on cada vegada més es disposa de més informació (de confiança o no) disponible a Internet. OCLC, com a institució capdavantera en el món bibliotecari, no deixa de fer-se aquesta pregunta. I un dels problemes fonamentals, que és el que s’aborda en aquest informe, és el del canvi en la gestió de metadades i, en general, el canvi en els sistemes convencionals de catalogació que els bibliotecaris del segle XX i de principi del segle XXI teníem clarament interioritzats. 

Biblioteques i Objectius de Desenvolupament Sostenible a l’Agenda 2030

Tony Hernández-Pérez
Departamento de Biblioteconomía y Documentación
Universidad Carlos III de Madrid


Sustainable Development Goals and libraries: first European report (2020). [The Hague]: EBLIDA. 39 p. Disponible a: <http://www.eblida.org/Documents/EBLIDA-Report-SDGs-and-their-implementation-in-European-libraries.pdf>. [Consulta: 11/10/2021].


El 2015, l’Organització de les Nacions Unides (ONU) va aprovar 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) com a part d’una Agenda 2030 on es feia una crida universal a l’acció per posar fi a la pobresa, protegir el planeta i millorar les vides i les perspectives de les persones a tot el món. El 2019, i vist que no s’estava avançant a la velocitat que es requereix per complir els objectius, els líders mundials van sol·licitar un decenni d’acció (2020-2030) amb la promesa de mobilitzar el finançament necessari per aconseguir els ODS a la data prevista. En el món de les biblioteques, l’IFLA (International Federation of Library Associations and Institutions) està sent molt activa per intentar contribuir a assolir aquests objectius i ha creat un manual per explicar històries relacionades amb els ODS (IFLA, 2019) i un mapa mundial de biblioteques (IFLA, 2021) on es recullen històries dels ODS relacionades amb les biblioteques de gairebé 50 països. 

L’iceberg patrimonial: adquirir i gestionar des d’un enfocament holístic

Pedro Rueda Ramírez
Membre del Centre de Recerca en Informació, Comunicació i Cultura (CRICC)
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)


Weber, Chela Scott; Conway, Martha O’Hara; Martin, Nicholas; Stevens, Gioia; Kamsler, Brigette C. (2021). Total cost of stewardship: responsable collection building in archives and special collections. Dublin, OH: OCLC Research. VI, 19 p. Disponible a: <https://doi.org/10.25333/zbh0-a044>. [Consulta: 03/08/2021].


Aquest informe planteja un repte important debatut pels professionals del patrimoni: com integrar el desenvolupament de les col·leccions i la presa de decisions en relació amb la incorporació d’adquisicions, donacions, etc. en arxius i biblioteques patrimonials. És un doble repte, complir amb la política de col·lecció i, alhora, que resulti sostenible en termes de gestió de recursos. La proposta del grup de treball que ha elaborat l’informe inclou un conjunt d’eines que permeten guiar la presa de decisions respecte d’aquestes necessitats de gestió. La reflexió del grup proposa la necessitat d’ordenar i racionalitzar la gestió de les col·leccions de forma integral de manera que no es pugui dubtar de la conveniència d’una adquisició, però garantint també que no posa en perill els recursos del centre. Existeix el risc de convertir les biblioteques i arxius en dipòsits amb centenars de caixes sense tractament i, per tant, sense poder oferir els documents als usuaris. O amb materials que poc (o res) tenen a veure amb les polítiques de col·lecció i els criteris de desenvolupament de col·lecció. El text insisteix (i n’és un punt essencial) que no convé separar operacions, de manera que la idoneïtat d’una donació ha d’anar alhora amb la possibilitat d’incorporar-la amb garanties de gestió, tractament i conservació.

COVID-19 i biblioteques

Juan Carlos Calvo Flores
Tècnic de cultura
Programa d’Assessoraments
Oficina d’Estudis i Recursos Culturals. Diputació de Barcelona


COVID-19 y el sector bibliotecario global (2020). [La Haya]: IFLA. Disponible a: <https://www.ifla.org/ES/node/92983>. [Consulta: 05/04/2021].


Les biblioteques de tot el món s’han vist afectades per l’aparició de la COVID-19. Moltes d’elles han tancat temporalment o han reduït els serveis al mínim per contribuir als esforços destinats a limitar la propagació del coronavirus. També s’han anat prenent decisions difícils sobre la millor manera de donar accés a la informació sense comprometre la seguretat de les persones usuàries i del personal que hi treballa.

Davant aquesta situació, les associacions de biblioteques han intensificat les accions i han ofert recursos perquè els seus membres puguin planificar i respondre als reptes que planteja la irrupció de la pandèmia en el món bibliotecari. L’IFLA, per exemple, manté actualitzada una pàgina web amb informació i recursos detallats sobre el tancament i els plans de reobertura per països, a més d’idees i experiències en diferents àmbits: prestació de serveis en línia, reassignació de recursos, organització d’activitats, mesures d’higiene i seguretat per al personal, etcètera.

Pàgines

Subscriure a RSS - biblioteques