biblioteques

Visió global de l’accés obert en l’àmbit bibliotecari: una sola direcció, diferents velocitats

Alexandre López-Borrull
Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació
Director del grau d'Informació i Documentació
Universitat Oberta de Catalunya (UOC)


Werf, Titia van der (2020). Open content activities in libraries: same direction, different trajectòries: findings from the 2018 OCLC Global Council survey. Dublin, Ohio: OCLC Research. 36 p. Disponible a: <https://doi.org/10.25333/vgmw-ba86>. [Consulta: 17/12/2020]. 


L’Online Computer Library Center (OCLC) és una entitat cooperativa global prou coneguda per la seva tasca en la creació d’eines com WorldCat o el manteniment de la Classificació Decimal de Dewey (CDD). A banda d’aquestes tasques, cal destacar que, de forma periòdica, va publicant tota una sèrie d’informes amb recerca d’alt interès gràcies a la seva xarxa i capacitat per arribar a centenars de persones i institucions.

A l’informe de Titia van der Werf que ressenyem, el tema central és l’accés obert i els continguts en obert. Tal com esmenten a la presentació, el 2018 és un any on l’accés en obert sembla agafar una major importància, on el Pla S que afecta Europa i la publicació en obert és presentat, i on tot l’ecosistema de publicació científica sembla encarar-se de forma majoritària. Aquest interès és, doncs, la força motriu inicial per veure com el col·lectiu global de biblioteques (nacionals, públiques, especials i acadèmiques) percep i treballa el fenomen, i, sobretot, veure si hi ha una visió comuna i compartida a partir de la qual tenir clars els serveis que es poden oferir des dels centres.

La transformació del model de biblioteca a partir de l’arquitectura i l’interiorisme

Ignasi Bonet
Cap de la Unitat d'Arquitectura Bibliotecària
Gerència de Serveis de Biblioteques, Diputació de Barcelona


Library buildings in Europe (2020). The Hague: LIBER. Disponible a: <https://www.librarybuildings.eu/>. [Consulta: 04/09/2020].


S’ha publicat la nova versió del portal Library buildings in Europe, una eina molt visual i intuïtiva per a la descoberta de bons exemples de transformació d’edificis de biblioteca. Té l’objectiu de generar noves idees i estimular la inspiració dels professionals implicats en la construcció, ampliació o renovació de biblioteques, per tal que l’arquitectura pugui facilitar la transformació del model de servei de biblioteca.

En la transformació del model de serveis que les biblioteques ofereixen als usuaris sovint els equips que les gestionen es troben amb forts impediments que provenen d’una infraestructura que es resisteix al canvi: l’arquitectura. L’arquitectura és, gairebé per definició, immutable al pas del temps.

Situació de la preservació digital a biblioteques i arxius del Canadà

Juanjo Boté
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)


Hurley, Grant; Shearer, Kathleen (2019). Final report of the survey on digital preservation capacity and needs at Canadian memory institutions, 2017-18. [Ottawa]: Canadian Association of Research Libraries. 68 p. Disponible a: <http://www.carl-abrc.ca/wp-content/uploads/2019/11/Digital_preservation_capacity_finalreport_EN-1.pdf>. [Consulta: 14/04/2020].


El Digital Preservation Working Group de les institucions de memòria històrica del Canadà ha realitzat un estudi sobre les necessitats i la capacitat de preservació digital d’aquestes institucions, entre les quals destaquen institucions governamentals, arxius, biblioteques i museus. 

En aquest estudi van participar 52 institucions i es va realitzar en dues fases, incloent institucions associades a la CARL (Canadian Association of Research Libraries) en la primera fase. En la segona, es va invitar a participar institucions similars no associades a la CARL. De l’informe, publicat el novembre de 2019, es desprèn que el 94 % d’aquestes institucions estan recol·lectant material digital d’origen o nascut digital, tant publicacions com objectes digitals de donants privats.

Un element per destacar són les polítiques de preservació digital. Un 17 % de totes les institucions participants tenen actives polítiques de preservació digital i un 19 % les estan revisant.

Una professió global

Marga Losantos
Servei d’Accés i Obtenció de Documents. Biblioteca de Catalunya
Presidenta del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya


Librarians around the world: articles of 34 librarians from 19 countries (2018). Project coordinated by the New Professionals Section of the Library Association of Latvia. Riga: Library Association of Latvia. 112 p. ISBN 978-9934-19-747-5. Disponible a: <http://dom.lndb.lv/data/obj/file/25057292.pdf>. [Consulta: 07/06/2019].


Què sabem dels professionals i de les biblioteques d’altres llocs del món? S’assemblen a nosaltres i a les nostres biblioteques? Quina formació tenen? Com s’organitzen? Per donar resposta a aquestes preguntes la Secció de Nous Professionals de la Library Association de Letònia va endegar, el 2017, el projecte «Librarians Around the World», demanant a bibliotecaris de tot el món que escrivissin sobre ells mateixos, sobre el sistema bibliotecari del seu país, la legislació, la formació i les associacions professionals. També podien parlar sobre la seva relació amb la professió i explicar algun projecte interessant que estiguessin desenvolupant.

Adaptació dels edificis bibliotecaris a funcions cada vegada més diverses: i ara, què passarà?

Santi Romero
Arquitecte 
Cap de la Unitat d’Arquitectura Bibliotecària
Gerència de Serveis de Biblioteques. Diputació de Barcelona


Gil Solés, Daniel (2018). Del templo simbólico a la desmaterialización: un recorrido por la arquitectura bibliotecaria del siglo XX al XXI. [46] p. ISBN 9781718079113. Disponible a: <http://eprints.rclis.org/33979/>. [Consulta: 06/06/2019].


Encara ara, si algú ens demanés que definíssim la biblioteca amb dues paraules, molt probablement diríem que les biblioteques són edificis on hi ha llibres. Per bé que pot ser una descripció molt simple, no per això és inadequada. Una biblioteca està formada per un continent, o sigui, un espai físic, i un contingut, o sigui, informació. Aquests dos conceptes van de bracet i han hagut d’evolucionar en paral·lel, tot i que de vegades hagi estat a velocitats diferents. La biblioteca, en la seva concepció global, ha passat de ser un lloc on es custodiava el coneixement a un espai d’informació, de relació, de cultura i de formació. Així doncs, els edificis bibliotecaris s’han hagut d’adaptar a l’evolució tant del que s’entén per biblioteca com dels sistemes d’informació.

Pàgines

Subscriure a RSS - biblioteques