Lluís Anglada

Ciència oberta, de les bones intencions als fets

Lluís Anglada
Director de l'Àrea de Ciència Oberta
Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC)


Mendez, Eva; Lawrence, Rebecca; MacCallum, Catriona J.; Moar, Eva (2020). Progress on Open Science: towards a shared research knowledge system: final report of the Open Science Policy Platform. European Commission. Directorate-General for Research and Innovation. Directorate G-Research & Innovation Outreach. Unit G.4-Open Science. Luxembourg: Publications Office of the European Union. 61 p. ISBN 978-92-76-18882-7. Disponible a: <https://ec.europa.eu/research/openscience/pdf/ec_rtd_ospp-final-report.pdf>. [Consulta: 19/09/2020]. 


Si ens mirem els termes que el van precedir, el de «Ciència Oberta»1 no és el més descriptiu del que designa, i potser tampoc el millor, però ha tingut l’encert (o la sort) d’arribar en el moment que tocava i, indubtablement, s’ha consolidat com el que expressa aquest conjunt de canvis en la manera de fer ciència que s’estan vivint actualment. 

La Ciència Oberta va passar per una fase inicial en la que van quedar més clares les seves intencions que els seus components. Mentre que les idees d’obertura, col·laboració i incidència social són constants en tots els papers inicials, els pilars o elements constitutius oscil·len i, a vegades, inclouen els recursos educatius en obert o el programari de codi lliure, i a vegades no.2 

El 2018, però, l’Open Science Policy Platform (OSPP) ordena els temes dels que s’ocupa la Ciència Oberta sota vuit prioritats, o àrees clau de resultats.3 Aquesta classificació ha tingut una acollida important perquè és la que ha servit també a la LERU (League of European Research Universities) o a la LIBER (Ligue des Bibliothèques Européennes de Recherche) per establir full de ruta o agendes per avançar cap a la Ciència Oberta. Amb aquesta canonització dels seus components queden ja ben establerts els terrenys de batalla i els objectius a assolir. 

La Ciència Oberta ha aconseguit, doncs, instal·lar-se com un paradigma conceptual en la ment de quasi tots els agents que intervenen en el cicle de recerca. Però si comparem el que aquesta persegueix amb la realitat, veurem com les dues estan molt lluny. Com podem passar dels bons desitjos i bones intencions a uns fets que ens portin a la realització efectiva dels canvis que reclama aquest moviment? Això és el que planteja l’informe que ressenyem.

Al meu entendre, el més innovador d’aquest document és l’èmfasi que fa en què hem de cloure el període de discussions teòriques i n’hem d’encetar un altre d’acció en el que cada agent del sistema de recerca (totes les entitats finançadores, totes les universitats, totes les societats científiques...) ha de fixar a què es compromet per fer avançar de forma immediata els objectius de la Ciència Oberta. Ho explicarem amb més detall, però abans, parlem una mica de l’OSPP. 

L’Open Science Policy Platform és un grup assessor d’alt nivell que la Direcció General per a la Recerca i la Innovació de la Comissió Europea va establir, el 2016, per tal d’assessorar a la Comissió sobre com desenvolupar la política de la Ciència Oberta. Està formada per un grup de 25 experts europeus que, en aquests moments, té per chair l’espanyola Eva Méndez. Els membres han estat nomenats pels diferents agents del sistema de recerca: universitats (5 representants), centres de recerca (4), societats científiques (3), entitats finançadores (1), organitzacions de ciència ciutadana (1), editors (2), plataformes i intermediaris de Ciència Oberta (7) i biblioteques (1).

L’informe que ressenyem té tres parts: 

  • Activitats dels dos mandats de l’OSPP (2016-2018 i 2019-2020) (5 pàgines).
     
  • Avenços fets en relació a les recomanacions de la mateixa OSPP4 (10 pàgines més 27 de l’apèndix A).
     
  • Una crida a l’acció per tal de tenir, el 2030, un sistema de recerca basat en el coneixement compartit (7 pàgines).

En aquesta breu primera part, s’explica la composició, creació i funcions de l’OSPP; entre aquestes darreres, destaquem la principal que és la d’assessorar a la Comissió sobre com desenvolupar i implementar en la pràctica la Ciència Oberta. L’enfocament pràctic és segurament el que caracteritza l’aportació de l’OSPP i d’aquí que les principals aportacions fetes durant el període 2016-18 fossin les OSPP recommendations, que han tingut molta influència a fixar els àmbits o reptes de la Ciència Oberta, i també els diferents informes que han anat propiciant sobre cada un d’aquests reptes i que recomano repassar a l’informe. 

L’OSPP va voler caracteritzar el seu segon mandat per un gir que volia canviar el «mode recomanació» pel «mode implementació». Destaquem, de nou, l’enfocament pràctic d’aquesta entitat que ve a dir que ja no cal debatre més sobre què és o deixa de ser la Ciència Oberta i que el que cal són Compromisos Pràctics d’Implementació (PCI, és a dir, Practical Commitments for Implementation) presos a tots els nivells i agents implicats en la ciència). El polèmic Pla S seria un exemple de PCI, en aquest cas com a acció empresa per organismes finançadors de la recerca. 

La part que no sabria dir si més substancial però sí més extensa de l’informe és la segona (a la que cal ajuntar-hi l’extens Apèndix A). Aquí es fa una avaluació del grau d’assoliment de les vint-i-vuit recomanacions que l’OSPP va fer el 2018. L’avaluació d’assoliments es fa per a cada un dels tipus d’entitats que es reconeixien com a agents (que, més o menys, són els que determinen la composició de l’OSPP). Així, per a cada agent s’examina l’estadi en què està cada recomanació. Aquesta pot estar en fase de debat (els agents en parlen però s’impliquen), de planificació de mesures, d’implementació, d’adopció de les mesures implementades per part dels afectats i de pràctica comuna, que seria quan la mesura s’ha posat en funcionament i ja se’n tenen els beneficis.

El més interessant d’aquesta segona part és la relació que es fa de les barreres que s’han observat que existeixen per posar en funcionament les recomanacions. A l’annex A, l’anterior es complementa amb una anàlisi de la situació per a cada grup de recomanacions i cada tipus d’agent, anàlisi de la qual es desprenen mesures a fer, és a dir, «compromisos pràctics a implementar» a parer de l’OSPP.

La tercera part és una breu però interessant i suggeridora descripció de com pot i ha de ser la ciència avui. D’aquesta en deriven una crida a totes les parts implicades a ajudar en la creació, desenvolupament i manteniment d’un «Sistema de recerca basat en el coneixement» per al 2030. Aquest hauria de tenir els cinc atributs següents:

  • Una carrera acadèmica feta partint d’una àmplia gamma de resultats i tenint en compte les contribucions al sistema de coneixement compartit.
     
  • Un sistema de recerca fiable, transparent i de confiança.
     
  • Un sistema de recerca que potenciï la innovació.
     
  • Una cultura de recerca que possibiliti la diversitat i la igualtat d’oportunitats.
     
  • Un sistema de recerca fet amb polítiques i pràctiques basades en l’evidència.

Com a comentari final d’aquesta ressenya, un elogi i una crítica. L’elogi: amb les seves recomanacions l’OSPP va tenir l’enorme encert de fixar els àmbits de què es composava la ciència oberta i els objectius a assolir, i continua tenint l’encert d’empènyer per fer que la balança s’inclini cap a la implementació pràctica de les accions que cal fer per assolir el que la Ciència Oberta promet i a demanar a totes les parts implicacions efectives per a aquest assoliment. La crítica: si abans hem dit que ja anàvem bé amb els àmbits i recomanacions ja establerts, hem de dir, conseqüentment, que l’establiment d’uns cinc atributs a perseguir per al 2030 –al meu entendre– afegeixen teoria on havíem dit que ja n’hi havia prou, i confonen.


1 Ciència en xarxa, e-ciència, ciència digital, ciència 2.0 …, vid. Abadal Falgueras, Ernest; Anglada Ferrer, Lluís (2020) «Ciencia abierta: cómo han evolucionado la denominación y el concepto». Anales de documentación, vol. 23, nº 1, 11 p.

2 Anglada, Lluís; Abadal, Ernest (2018). «¿Qué es la ciencia abierta?». Anuario ThinkEPI, vol. 12, p. 292-298.

3 Vegeu la ressenya d’aquest informe que en va fer, en aquest mateix Blok, la Reme Melero el 26.09.2018 a «Reflexions i recomanacions per a una ciència oberta».

4Open Science Policy Platform recommendations (2018). European Commission, Directorate-General for Research and Innovation. Directorate A-Policy Development and Coordination. Unit A.2-Open Data Policy and Science Cloud. Luxembourg: Publications Office of the European Union. 14 p.

La col·laboració en projectes digitals: nou seminari Intensiu Digital

Albert Díaz
Cap del Centre de Documentació
Museu del Disseny de Barcelona

Ernest Abadal
Director del Centre de Recerca en Informació, Comunicació i Cultura (CRICC)

Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)

Lluís Anglada
Director de l'Àrea de Ciència Oberta
Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC)

Ciro Llueca
Director de Biblioteca i Recursos d’Aprenentatge
Universitat Oberta de Catalunya (UOC)


Intensiu Digital 2020: experiències col·laboratives amb fons i col·leccions digitals. Barcelona, 17 de juny de 2020. Disponible a: <https://www.youtube.com/playlist?list=PLxHTIX0tYDtNwNurCu51NPWpigqnmdqjl> (enregistraments) i a <https://recercat.cat/handle/2072/238604/browse?value=Intensiu+de+Col%C2%B7leccions+Digitals+%285%C3%A8+%3A+2020+%3A+Barcelona%29&type=author> (presentacions). [Consulta: 03/07/2020].


La cinquena edició de l’Intensiu Digital, la primera realitzada en línia per respectar les mesures de control davant l’expansió de la COVID-19, va tenir com a eix central les experiències col·laboratives amb fons i col·leccions digitals. Durant la jornada es van poder conèixer diferents plataformes documentals gestionades col·lectivament, amb dades i documents procedents de diverses fonts o recollides pels membres d’una comunitat. A diferència d’altres activitats que s’han organitzat des de l’inici de la pandèmia, amb un marcat accent sectorial, l’Intensiu Digital s’ha mostrat com una jornada transversal en els seus plantejaments, oberta a diferents perfils professionals, una diversitat que vam poder trobar entre els assistents, en la seva majoria professionals d’arxius, museus i biblioteques. Aquestes idees van ser comentades a la presentació del seminari per Albert Díaz Mota, cap del Centre de Documentació del Museu del Disseny de Barcelona, en nom dels organitzadors del seminari. Miquel Térmens, degà de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals, va destacar el bon posicionament dels professionals de la informació davant l’actual moment de canvi, i va fer una crida a treballar pel futur, disruptivament i de forma col·laborativa.

Conèixer, Compartir, Concentrar

Lluís Anglada 
Director de l'Àrea de Ciència Oberta
Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC)

Blok de BiD. 02/06/2010-  . Barcelona: Facultat de Biblioteconomia i Documentació, 2010-  . Setmanal. Disponible a: <http://www.ub.edu/blokdebid/>. [Consulta: 08.06.2020]. ISSN 2014-0894.


El Blok de BiD ha fet 10 anys. El vam començar per «conèixer el que fan els altres, preparar-se per un demà que no sabem com serà i explorar terrenys més enllà de les ocupacions diàries», per estar al dia i ser així –professionalment parlant– millors.

Ara ha fet 10 anys que declaràvem l’ideari del Blok així: «Ingestar, deglutir, regurgitar». Amb aquesta manera bastant fisiològica de referir-nos al coneixement expressàvem la nostra creença que l’acció és un retorn del que prèviament ha estat conegut i digerit, que la pràctica professional reflecteix les pràctiques d’altres i que les nostres milloren sabent el que preocupa, pensen i fan els nostres col·legues.

On som? Cap on anem? Observar l’entorn per evolucionar millor

Lluís Anglada
Director de l’Àrea de Ciència Oberta
Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC)


Environmental scan 2019 (2019). ACRL Research Planning and Review Committee. Chicago: Association of College and Research Libraries. American Library Association. 41 p. Disponible a: <http://www.ala.org/acrl/sites/ala.org.acrl/files/content/publications/whitepapers/EnvironmentalScan2019.pdf>. [Consulta: 07/01/2020].


Si el món no canviés, la millor estratègia segurament seria quedar-se quiet, però, com que el món no para de canviar i el canvi no deixa d’accelerar-se, el més recomanable és bellugar-se. I per saber cap on moure’s millor haver fet abans un escaneig ambiental (també dit anàlisi de l’entorn). Mirar cap on bufa el vent o detectar tendències, tant per saber cap on dirigir el timó com per dosificar esforços.

En aquest Blok s’han ressenyat les anàlisis de tendències del New Media Consortium o de l’IFLA, però, ni que sigui per excitar la curiositat, aprofito per citar un informe d’SPARC sobre l’evolució de la indústria editorial, The changing academic publishing industry: implications for academic institutions, o el recent article de Mallikarjun Dora i H. Anil Kumar a l’IFLA journal, «National and international trends in library and information science research: a comparative review of the literature».

LIBERant el canvi: informes i activitats de LIBER respecte a ciència oberta, dades FAIR i humanitats digitals

Lluís Anglada 
Director de l’Àrea de Ciència Oberta
Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC)


Case studies on open science skilling and training initiatives in Europe (2019). LIBER Digital Skills Working Group. Disponible a: <https://zenodo.org/record/3251731#.XXU4Sy4zaCg>. LIBER blog:  <https://libereurope.eu/blog/2019/06/24/case-studies-on-european-open-science-skilling-and-training-initiatives/>. [Consulta: 27/07/2019].

Europe's digital humanities landscape: a report from LIBER's Digital Humanities & Digital Cultural Heritage Working Group (2019). LIBER Europe’s Research Library Network. 44 p. Disponible a: <https://zenodo.org/record/3247286#.XRc2Qej7SUm>. Nota a <https://zenodo.org/record/3247286#.XRj0iej7SUk>. [Consulta: 27/07/2019].

Ivanović, D., Schmidt, B., Grim, R., Dunning, A. (2019). FAIRness of repositories & their data: a report from LIBER’s Research Data Management Working Group. LIBER Europe’s Research Library Network. 26 p. Disponible a: <https://zenodo.org/record/3251593#.XRj08-j7SUl>. Nota <https://libereurope.eu/blog/2019/06/24/fairness-repositories-report/>. [Consulta: 27/07/2019].

LIBER 2019: slides, posters, audio & video recordings (2019). Disponible a: <https://zenodo.org/communities/liber2019/search?page=1&size=20&q=>. [Consulta: 27/07/2019].


En aquest Blok hem ressenyat diversos informes de l’associació de les biblioteques de recerca europees LIBER, i ara farà un any parlàvem de la seva estratègia, activitats i el seu posicionament a favor de la ciència oberta. No caldran, doncs, gaires preàmbuls per mostrar el paper de lideratge que LIBER està tenint en la necessària reconversió de les biblioteques de recerca en aquests moments actuals de canvis profunds i accelerats.

En aquest post ressenyarem (breument) tres informes recents de LIBER i el contingut del seu darrer congrés. Els informes s’adrecen a temes clau, en aquest moment, per a qualsevol biblioteca universitària i de recerca que vulgui tenir un paper mínimament rellevant per a la institució a la qual serveix: la ciència oberta, les humanitats digitals i la gestió de les dades de recerca. 

Pàgines

Subscriure a RSS - Lluís Anglada