ISSN: 2014-0894

Ressenyes de Biblioteconomia i Documentació

Mòbil o app? Aquesta és la qüestió?

Jordi Serrano
Universitat Politècnica de Catalunya
Servei de Biblioteques i Documentació
 

Clark, Joshua; Pan, Rosalind. Strategic mobile library development, a report from University College Dublin Library, Ireland http://anltc.conul.ie/wp-content/uploads/2010/01/ANLTC_SWETS-REPORT-2012.pdf [Consulta 28/10/2014]

El títol del post té la seva segona lectura: estarem d'acord en l'ús cada vegada més estès de tauletes i telèfons intel·ligents o smartphones i que per tant els continguts i serveis que ofereixen les biblioteques han d'"arribar" a aquestes pantalles de mida reduïda.

Com arribar-hi? Mobile o APP? I dels tipus d'APP, quin? ufff, la resposta no és fàcil però consulteu l'informe.

És probable que estigui equivocat, però crec que les biblioteques hauríem d'optar per l'opció del disseny web adaptable per algunes raons:

1. En general les APPs natives, serveixen per realitzar tan sols una activitat: AirPAC d'Innovative serveix per realitzar les tasques clàssiques d'un OPAC, EBSCOHost per accedir a les seves bases de dades o Wattpad per a la lectura d'ebooks. Veig impossible incloure en una APP tota l'oferta de continguts i serveis d'una biblioteca. Encara que, una alternativa pot ser diferents APPs.
2. Com destaca l'informe: per cada actualització de iOS, Android etc. haurem de revisar, validar i si és el cas actualitzar l'APP i qualsevol millora o modificació implica "pujar" a la botiga d'aplicacions amb el cost associat.
3. Per no parlar d'usuaris amb sistemes operatius "menys populars" com Windows, Blackberry o Firefox per les que una biblioteca no s'escaparia que el seu portal s'hagi d'adaptar als navegadors de tauletes i smartphones.

En canvi al disseny web adaptable, li veig alguns avantatges:

1. Obligarà al portal de la biblioteca a revisar, redissenyar i modernitzar els seus continguts. És probable que moltes d'aquestes pàgines quilomètriques que ens agraden tant, es puguin simplificar amb un breu vídeo, un àudio, un podcast, una imatge o una infografia...
2. Ens desentenem dels sistemes operatius dels usuaris
3. Gestió i manteniment d'un sol portal
4. No ens impedeix "incrustar" el portal en un web APP o un APP híbrida.

En qualsevol cas, descartaria una versió "mòbil" del portal, per una banda perquè generalment són només parts del portal principal i per una altra que obliga a la gestió i manteniment de dues versions i en el que és molt probable que amb el temps les informacions que continguin ambdues no siguin coincidents. En canvi, pot ser interessant si disposem d'habilitats i recursos el desenvolupar alguna APP per aspectes concrets de la biblioteca com l'orientada als nous alumnes com recull l'informe. Em sembla una idea fantàstica i un bon complement a aquestes tedioses sessions d'acollida de nous estudiants a les que en general s'arriba només a una part del col·lectiu.

Anem al document: Es tracta d'un informe premiat i finançat pel Academic and National Libraries Training Co-Operative / Swets Information Research Award de 20121. L'objectiu és proporcionar un coneixement "no tècnic" de les diferents opcions disponibles perquè continguts i serveis de les biblioteques siguin accessibles i consultables a les pantalles petites dels usuaris, siguin tauletes o smartphones.

Estructurat en tres parts, inclou diversos estudis de cas, l'anàlisi de diferents fonts d'informació, també els resultats de diferents enquestes i que al final formalitzen amb el desenvolupament d'un parell de solucions "low cost" per a la biblioteca de l'University College de Dublin2.

Un dels primers aspectes que destaquen en la investigació és que tot i que les biblioteques es van apuntar ràpidament al carro d'Internet des dels seus inicis, els resultats de l'informe demostren que aquestes no tenen el mateix entusiasme en aquesta època del "permanent connectats". Les raons argumentades són diverses com a falta d'una visió estratègica "mobile", poques habilitats i coneixements en programació, naturalment les restriccions pressupostàries i fins i tot la poca demanda per part dels usuaris de les biblioteques.

Dels diferents estudis de cas, destaca el de bones pràctiques a la biblioteca de la Universitat de Glasgow3. Aquesta biblioteca defineix deu àrees prioritàries en la seva estratègia "mobile" contemplada des d'una perspectiva interdisciplinària que inclou a gestors de col·leccions, tècnics en ALFIN, equips d'atenció a l'usuari, administradors web, personal TIC i naturalment els usuaris. Aquestes àrees que estableixen com a prioritàries són:

1. Creació d'un portal web "mobile"
2. Ús dels codis QR
3. Investigació del potencial de la missatgeria instantània
4. Definició d'una estratègia "mobile" per als e-books
5. Investigació de l'ús de SMS per a enviament notícies i notificacions
6. Tecnologies Bluetooth
7. Establir una estratègia de formació d'usuaris
8. Disposar d'infraestructura mòbil
9. Promoció i avaluació dels serveis "mobile"
10. Desenvolupament d'un laboratori de proves

Amb els resultats d'una enquesta sobre llocs web "mòbils" i APPs entre les biblioteques universitàries i de recerca irlandeses, descobreixen un escenari més complex que la dualitat inicial entre "mobile" i/o APP que es plantejaven inicialment els autors i que al llarg de l'informe es concreta en més opcions:

• Disseny web adaptable (Responsive Web Design o RWD)4
• Lloc web per a mòbils5
• Aplicació Web (Web APP)6
• Aplicació nativa (APP)7
• Aplicació híbrida (Hybrid APP)8

Aquesta enquesta reflecteix que de les anteriors opcions, cap és la "tecnològicament dominant", el que per als autors pot justificar el poc entusiasme de les biblioteques en "mobilitzar-se" i el poc impacte sobre això en les seves estratègies a llarg termini.

També tracten de la complexitat en incloure serveis i continguts en les APPs institucionals o en els entorns virtuals d'aprenentatge (EVA) adaptats a dispositius mòbils. Bé per les limitacions de la APPs o l'EVA, o bé pel tipus de plataformes i proveïdors de continguts de la biblioteca.

La revisió d'experiències en biblioteques universitàries de l'informe, ens mostra la diversitat de solucions tecnològiques utilitzades en funció del seu gestor de continguts i/o plataforma: APPs natives, desenvolupaments "mobile" del web "clàssica", APPs amb costos raonables per Android i iOS, o bé solucions mixtes de web "mobile" més una APP nativa per OPAC del propi proveïdor d'ILS.

Què desenvolupar? Com fer-ho?

La segona part de l'informe pretén respondre què desenvolupar i com fer-ho. Evidentment, la resposta no és fàcil i amb moltes variables. L'únic evident és que els usuaris cada vegada més accedeixen a informació, serveis, continguts, etc. des de smartphones i tauletes i que les biblioteques no poden obviar aquesta realitat.

L'aposta dels autors és un principi és per la web adaptable que des de la seva perspectiva és la que s'està imposant per sobre de versions "mobile" dels portals "clàssics" i amb alguns condicionants pel desenvolupament de APPs sobretot híbrides per facilitar la integració de les biblioteques en les APPs institucionals.

És el cas de la biblioteca dels autors, d'entrada descarten la viabilitat d'una APP nativa pels següents motius:

• Desconeixement tècnic en programació
• Donat aquest desconeixement, una manca de finançament per externalitzar el projecte
• Per a cada actualització dels sistemes operatius mòbils es requereixen revisions / actualitzacions de l'APP amb els costos associats que comporta
• I curiosament, dubtes sobre l'impacte que tindria entre els usuaris una aplicació d'aquest tipus

Van desenvolupar diferents prototips: un APP amb aspecte de APP nativa usant HTML5, CSS3 i Javascript amb JQuery Mobile9, després amb Bootstrap10 amb què només cal gestionar un portal web (adaptatiu) i la seva pròpia filosofia: en dissenyar / desenvolupar un portal amb Bootstrap s'està treballant en un portal per a pantalles de dispositius mòbils i per tant, aquest disseny també s'adapta a pantalles de portàtils i d'equips de sobretaula, tractant-se d'un escenari similar en el qual estan treballant altres biblioteques estudiades a l'informe, que reconsideren la oferta als seus usuaris de APPs amb funcionalitats molt específiques, pel redisseny complet del seu portal web en un portal web adaptatiu.

Malgrat tot, les dades recollides en l'informe, indiquen que els usuaris són més de APPs, sobretot entre sectors joves de població, el que d'una manera o altra representa certa pressió per a les biblioteques per estar al dia. D'altra banda, encara que diferents estudis i enquestes confirmen aquesta tendència, un segon indicador és la mitjana de APPs utilitzades regularment pels usuaris. D'aquest segon aspecte, el dubte que els sorgeix als autors, és si una "APP bibliotecària" pot ser utilitzada de forma regular o seria d'aquestes APPs amb moltes descàrregues però amb poc ús. Finalment, una altra dada que aporten, és el cas de consultes a serveis de notícies amb pantalles de mida reduïda, on existeix certa paritat d'accés entre navegadors i APPs.

En qualsevol cas si apostem pel desenvolupament d'una APP, com hauria de ser?: Si partim de les funcionalitats ja disponibles en la versió web clàssica o d'escriptori, seria recomanable afegir a més d'aquestes noves prestacions com la realitat augmentada, la geolocalització, la missatgeria instantània, els codis QR, etc. Però, per no estendre el millor és consultar l'extensa llista del que hauria d'incloure una "APP bibliotecària" a la pàgina 73 del mateix informe.

Encara que abans vaig comentar que algunes biblioteques estan abandonant aquesta opció, una solució intermèdia o complementària pot ser el desenvolupament de APPs orientades a aspectes o serveis molt específics de la biblioteca com ara les localitzacions i horaris, la disponibilitat de sales, el repositori institucional o índex amb les APPs i versions "mobile" dels proveïdors de continguts.

El tema es complica, però en qualsevol cas és recomanable revisar la tercera part on trobem definicions i utilitats en funció dels nostres recursos, necessitats, habilitats, etc. L'informe finalitza amb la informació relativa a dos projectes com a resultat de tot el treball dels autors: d'una banda una web APP i una APP dedicada a oferir informació de la biblioteca i els seus serveis als estudiants que s'incorporen a la universitat.

En aquesta part s'enumeren els requisits dels dos projectes, les diferents etapes del procés incloent impressions de pantalla dels diferents prototips realitzats.

Conclusions

De l'informe, és preocupant aquesta manca d'entusiasme per part de les biblioteques en tecnologies mòbils. Prenguem nota: com ja he comentat, els usuaris disposen d'aquests aparells i és un fenomen al qual les biblioteques no poden donar l'esquena.

També una petita llicència respecte a l'informe és sobre l'estratègia a llarg termini: en aquest cas considero que en un context "tecnològicament tan canviant" com aquest, les biblioteques haurien d'apostar més pel "beta permanent"11 i no en estratègies a llarg termini.

En qualsevol cas, com començar? Bé, aquí la imaginació és lliure: identificar usuaris, escenaris o situacions, els seus dispositius i experimentar amb la "gasosa". Revisem les diferents propostes de l'informe i els seus enllaços. Hi ha recursos res complexos per experimentar.

Disposeu de recursos i/o de gent que sàpiga programar? En cas afirmatiu, proveu de crear una APP específica per a algun dels vostres serveis. Sense oblidar el disseny web adaptable.

I finalment, responent a la pregunta de l'enunciat: el que està més clar és que les biblioteques han d'arribar als dispositius dels usuaris.


1. Awards ANLTC http://anltc.conul.ie/awards/ [Consulta 28/10/2014]
2. UCD Library http://www.ucd.ie/library/ [Consulta 28/10/2014]
3. University of Glasgow Library http://www.gla.ac.uk/services/library/ [Consulta 28/10/2014]
4. Wikipedia. Responsive web design. http://en.wikipedia.org/wiki/Responsive_web_design [Consulta 28/10/2014]
5. Se refiere a disponer de una versión alternativa y en general parcial de la versión clasica de escritorio adaptada para smartphones y tabletas.
6. Wikipedia. Web application. http://en.wikipedia.org/wiki/Web_application [Consulta 28/10/2014]
7. Rouse, Margaret. Native APP http://searchsoftwarequality.techtarget.com/definition/native-applicatio... [Consulta 28/10/2014]
8. Rouse, Margaret. Hybrid application (hybrid app). http://searchsoftwarequality.techtarget.com/definition/hybrid-applicatio... [Consulta 28/10/2014]
9. JQuery Mobile http://jquerymobile.com/ [Consulta 28/10/2014]
10.Bootstrap. http://getbootstrap.com/ [Consulta 28/10/2014]
11.Wikipedia. Perpetual beta. http://en.wikipedia.org/wiki/Perpetual_beta [Consulta 28/10/2014] 

Beneficis socials, educacionals i en darrer terme, econòmics

Margarita Taladriz-Mas
 

Evidence review of the economic contribution of libraries (2014): Final Report. June 2014 /Arts Council England; BOP Consulting, 2014. http://www.artscouncil.org.uk/media/uploads/pdf/Evidence_review_economic... [Consulta: 18/11/2014]

Aquesta revisió del que s'ha publicat fins a finals de 2013, en l'àmbit de la contribució a l'economia per part les biblioteques públiques i els serveis que aquestes presten en els diferents països, ha estat elaborada per la Consultora BOP i afavorida per l'Arts Council England, entitat governamental que finança i dóna suport a Museus Biblioteques i Arxius a Anglaterra.

El seu objectiu és el de revisar i identificar les evidències disponibles, tant al Regne Unit com en altres països, sobre com les biblioteques creen beneficis econòmics. La idea era no només assenyalar evidències de l'impacte econòmic directe que generen les biblioteques d'una manera directa, sinó també de l'impacte indirecte a través dels beneficis socials i educatius que ofereixen.

Dades i Discovery tools: riscos i recomanacions per la millora de l’accés als continguts electrònics

Mireia Pérez Cervera
Biblioteca Virtual - Col·lecció digital
Universitat Oberta de Catalunya
 

Kemperman, Suzanne Saskia, Bill Brembeck, Elizabeth W. Brown, Alexandra de Lange-van Oosten, Theodore Fons, Catherine Giffi, Noah Levin, Alistair Morrison, Carlen Ruschoff, Gregg A. Silvis, and Jabin White. 2014. Success Strategies for Electronic Content Discovery and Access: A Cross-Industry White Paper. Dublin, OH: OCLC. http://www.oclc.org/content/dam/oclc/reports/data-quality/215233-SuccessStrategies.pdf

El document “Success strategies for electronic content discovery access” presentat el passat mes de setembre per l’E‑data Quality Working Group, té com a objectiu determinar els principals problemes causats per la inconsistència de dades que les biblioteques han d’afrontar i a difondre un seguit de recomanacions per millorar-ne la seva qualitat.

Els nous sistemes de descoberta han facilitat la consulta de tot tipus de recursos electrònics a les biblioteques. El funcionament d’aquests sistemes d’accés als continguts digitals depenen en gran part de la qualitat de les dades i metadades que interaccionen entre registres bibliogràfics, holdings i el mateix servei. El document planteja tres riscos potencials:

En primer lloc es detecta el problema de les dades incompletes o poc acurades. En aquest sentit caldria millorar les metadades bibliogràfiques i acurar les dades dels holdings d’ítem per assegurar que realment corresponen als activats per la biblioteca. Cal revisar els holdings de les col·leccions subscrites per les biblioteques als serveis de descoberta, ja que sovint hi ha metadades bibliogràfiques que no corresponen amb el contingut real subscrit.

Quin camí cal prendre?

Ángel Borrego
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona
 

Schonfeld, Roger C. (2014) Does discovery still happen in the library? Roles and strategies for a shifting reality. Ithaka S+R http://sr.ithaka.org/blog-individual/does-discovery-still-happen-library-roles-and-strategies-shifting-reality [Consulta:06/09/2014]

Ithaka S+R acaba de publicar un breu document, basat en els resultats d’alguns informes previs ja ressenyats en aquest Blok, sobre el paper de la biblioteca universitària com a font de descobriment d’informació, ja sigui a través de cerques exploratòries sobre un tema, cerques d’ítems coneguts o cerques per mantenir-se al dia en una disciplina.

La majoria de directors de biblioteques universitàries nordamericanes consideren estratègicament important que els seus usuaris vegin la biblioteca com el primer recurs on adreçar-se per buscar continguts acadèmics. Aquest paper pot permetre a les biblioteques influir sobre els processos de comunicació científica dirigint, per exemple, als usuaris envers l’ús de versions en lliure accés dels documents que desitgen consultar. No obstant, aquests mateixos directors són conscients de la pèrdua de rellevància de la biblioteca en relació a aquesta activitat en benefici de plataformes de llibres i revistes electrònics que faciliten la cerca a text complet, Google Scholar o Wikipedia.

Els portals de biblioteques són accessibles per a persones amb discapacitat? Un estudi de les biblioteques públiques franceses

Bruno Splendiani
Estudiant de doctorat
Facultat de Biblioteconomia i documentació
Universitat de Barcelona
 


PixFL & Tosca consultants (2014). Accessibilité numérique des portails de bibliothèque (online). Disponible a: http://www.bibliothequesaccessibles.fr/ [Consulta: 02/11/2014].

El Ministeri de cultura i comunicació francès ha promogut un estudi sobre l'accessibilitat digital dels portals web de biblioteques públiques a França, amb l'objectiu d'analitzar l'estat actual de compliment de la normativa sobre accessibilitat.

L'estudi "Accessibilité numérique des portails de bibliothèque" [1] ha estat portat a terme per pixFL, grup que reuneix especialistes en accessibilitat digital i Tosca consultants, una empresa de consultoria per a sistemes de gestió de biblioteques. Ha comptat també amb la col·laboració de l'associació BrailleNet, membre del W3C i del consorci Daisy [2], especialitzada en promoure l'accessibilitat digital, especialment per a les persones amb discapacitat visual.

Contingut sindicat

Aquest web fa servir tecnologies: Drupal
Facultat de Biblioteconomia i Documentació

Melcior de Palau, 140
08014 Barcelona
Telèfon: +34 934 035 770

Llicència de Creative Commons
El Blok de Bid de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de Barcelona està subjecte a una llicència de Reconeixement 3.0 No adaptada de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a http://www.ub.edu/blokdebid
Els permisos addicionals als d'aquesta llicència es poden trobar a http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/deed.ca.