ISSN: 2014-0894

Ressenyes de Biblioteconomia i Documentació

Biblioteques escolars: una vegada més, arguments per a una intervenció d'urgència

Cristina Novoa Fernández
Docente. Asesora de bibliotecas escolares en la Consejería de Cultura, Educación e Ordenación Universitaria.
Xunta de Galicia
 

Dorothy Williams, Caroline Wavell and Katie Morrison (2013). Impact of School Libraries on Learning. Critical review of published evidence to inform the Scottish education community. Robert Gordon University Institute for Management, Governance & Society (IMaGeS). http://www.scottishlibraries.org/storage/sectors/schools/SLIC_RGU_Impact_of_School_Libraries_2013.pdf [Consulta:02/02/2015].

Passen els anys i els estudis sobre el paper de les biblioteques escolars en el sistema educatiu i el seu impacte sobre els aprenentatges, quan aquestes funcionen amb un mínim de requisits, se succeeixen. És veritat que aquests estudis es produeixen, principalment, en països amb una cultura bibliotecària més assentada, on no es concep un centre educatiu sense una biblioteca convenientment dotada de recursos i de personal, principalment en l'ensenyament secundari. És veritat, també, que els legisladors educatius havien oblidat durant molt de temps a les biblioteques escolars en aquest país, i el panorama és molt diferent encara en les diferents comunitats autònomes. Però són tan categòrics els resultats dels informes que ens van arribant de l'altre costat de l'Atlàntic, principalment; són tan clars els arguments de tots els experts que s'han acostat a la realitat de la biblioteca escolar; tan evidents els resultats en els centres on la biblioteca s'activa (encara amb professorat gairebé sense temps per atendre-), que no sembla explicar l'absència de mesures per assegurar la presència de biblioteques realment útils en tots i cadascun dels nostres centres escolars.

Un nou informe ve a sumar arguments a aquesta defensa de la biblioteca escolar: Impact of school libraries on learning. Critical review of published evidence to inform the Scottish education community, un estudi de Dorothy Williams, Caroline Wavell i Katie Morrison, realitzat per encàrrec del Scottish Library and Information Council (SLIC) i presentat en 2013. Un estudi que té com a objectiu identificar i realitzar una anàlisi crítica de tots els informes publicats entre 2002 i 2013 sobre l'impacte de les biblioteques escolars en l'aprenentatge, incloent èxit acadèmic, competències i actituds, sobre la base d'un estudi realitzat al Regne Unit anteriorment, pel mateix equip (Williams, Wavell i Cols, 2001) sobre els informes internacionals que vinculen resultats acadèmics, aprenentatge i biblioteques escolars en l'ensenyament secundari. Aquest informe actualitza la investigació i contextualitza les conclusions en relació amb la prestació actual de la biblioteca escolar a Escòcia. L'estudi pretén que els resultats serveixin per donar suport i revisar les estratègies del SLIC en relació amb les biblioteques escolars escoceses així com facilitar a les comunitats educatives i als responsables de les polítiques públiques les seves diferents planificacions i treballs.

L'objectiu de la investigació era identificar i realitzar una valoració crítica de les evidències de l'impacte de les biblioteques escolars amb tres finalitats:

• Identificar, avaluar i resumir cada informe en relació a una sèrie d'indicadors identificats pel SLIC.
• Valorar si els resultats es podrien aplicar a l'impacte de les biblioteques escolars en relació amb el Currículum per a l'Excel·lència implantat a Escòcia el 2010.
• Identificar les bretxes en les evidències i suggerir àrees per a futures investigacions en relació amb les biblioteques escolars escoceses.

L'informe, molt extens, contempla un resum executiu i informació sobre els autors. Avança després amb una introducció amb identificació de metes i objectius; una extensa contextualització; una referència a la metodologia emprada, els protocols de recerca, revisió i interpretació de les evidències en informes nacionals i internacionals sobre l'impacte de les biblioteques escolars.

Una segona part constitueix el gruix de l'informe i està dedicada a la revisió dels informes d'impacte publicats entre els anys 2002 a 2013, dels quals es van seleccionar finalment un total de 64 estudis, procedents majoritàriament dels EUA, Canadà, Austràlia i Regne Unit, que van ser examinats en profunditat i agrupats per la seva tipologia en tres apartats. Els més nombrosos són els estudis que examinen l'assoliment estudiantil a partir dels resultats de les proves, i que requereixen una anàlisi prèvia de la situació de les biblioteques escolars a nivell d'equipament, pressupost, col·lecció, horari d'atenció, personal, dades de circulació o activitats, entre d'altres dades. Un segon grup està format pels informes que examinen una percepció d'aprenentatge més ampli, i que recapten informació sobre la percepció de l'impacte de la biblioteca en estudiants, mestres, directors i bibliotecaris escolars, en relació a la lectura, el coneixement, l'aprenentatge autònom, l'ús de la informació, la recerca de la informació o l'ajuda rebuda en l'ús dels ordinadors. Finalment, un petit grup d'estudis que responen a mètodes mixtes o realitzats a petita escala. Una taula resum compara els avantatges i limitacions dels diferents tipus d'estudi i dels aprenentatges que s'identifiquen en cada cas.

El projecte realitza una anàlisi exhaustiva de les evidències d'impacte de les biblioteques escolars en l'aprenentatge, identificades a través dels informes seleccionats i resumeix els principals resultats. També identifica els vincles d'aquestes evidències amb el Currículum per a l'Excel·lència i exposa unes conclusions finals. L'estudi es completa amb abundants referències, bibliografia i apèndixs detallats sobre els informes analitzats i les metodologies emprades.

Els resultats mostren un important nombre d'evidències a nivell internacional d'impacte de les biblioteques escolars en l'aprenentatge:

• Assoliment acadèmic: millors resultats en exàmens estandarditzats de lectura, llengua i literatura, història i matemàtiques, i millors qualificacions en exàmens curriculars.
• Resultats d'aprenentatge: projectes de treball de més qualitat, millor comprensió i aplicació dels processos i pràctiques d'ús de la informació, més coneixements i desenvolupament lector.
• Actituds d'aprenentatge: més motivació, millor actitud per a la realització de tasques i més gust per la lectura.

A més, l'informe identifica els elements de la biblioteca escolar que contribueixen a un aprenentatge més efectiu:

• Un bibliotecari a temps complet, qualificat, proactiu i amb funcions de gestió.
• Personal de suport per dur a terme tasques rutinàries que permetin al bibliotecari realitzar activitats de formació, col·laboració i promoció, així com tasques professionals de desenvolupament de la col·lecció.
• Una biblioteca que facilita l'accés físic i virtual als recursos, a la biblioteca, a les aules i a casa, en horari lectiu i fora d'ell.
• Una col·lecció física i virtual adequada, actualitzada, diversa, que dóna suport al pla d'estudis i atén les necessitats de l'oci dels estudiants.
• Tecnologia en xarxa per facilitar l'accés i l'ús de la informació, i la construcció del coneixement i la seva difusió.
• Formació en funció de les necessitats individuals i curriculars d'estudiants i mestres, que abasta continguts de les assignatures, l'alfabetització informacional i els interessos propis de lectura.
• Col·laboració amb els docents, la direcció del centre, altres bibliotecaris i altres agents externs per garantir l'oferta de serveis més adequats de suport a l'aprenentatge.

Sorprèn l'absència d'estudis d'impacte de les biblioteques escolars en països del nostre entorn com França o Portugal, en què aquestes biblioteques han tingut un important desenvolupament. A falta d'estudis d'aquest tipus també al nostre país, i a la vista dels grans reptes que encara s'han d'enfrontar les biblioteques escolars espanyoles, principalment pel que fa als recursos humans, resulta aclaridor l'informe que ens ocupa i les seves conclusions haurien de marcar el rumb de les polítiques educatives en un moment crucial per al nostre sistema educatiu.

La biblioteca escolar, com altres biblioteques, està en un procés de transformació important, tal com es recull en el document Prospectiva 2020. Las diez áreas que más van a cambiar en nuestras bibliotecas en los próximos años,[Prospectiva 2020. Les deu àrees que més canviaran a les nostres biblioteques en els propers anys]1, elaborat per un grup transversal del Consell de Cooperació Bibliotecària i publicat al desembre de 2013. Les biblioteques escolars hauran d'adaptar també, com es recull en aquest informe, a noves necessitats i situacions, han de donar resposta a les demandes de les comunitats educatives. Però, sobretot, han d'assegurar la seva existència i aquesta passa per garantir els recursos humans que les facin possible.

Comunitats Autònomes i Administració Central no poden seguir fent oïdes sordes a totes les recomanacions que parlen de la importància de la biblioteca escolar per a la formació lectora i el desenvolupament de competències clau per a l'alumnat. Però, i tornant a l'informe escocès, ja sabem que aquesta biblioteca hi i intervé en els resultats acadèmics de l'alumnat si, a més d'altres qüestions, compta amb personal degudament qualificat i a temps complet, amb funcions de formació més enllà de la gestió tècnica, en col·laboració amb tot l'equip docent. Es pot seguir repetint fins a la sacietat que la biblioteca és una arma poderosa en mans dels docents i que té un gran potencial. Fem-, doncs, possibles i mesurem els seus efectes.


1. http://www.mecd.gob.es/cultura-mecd/gl/dms/mecd/cultura-mecd/areas-cultura/bibliotecas/mc/consejocb/grupos-de-trabajo/21/estudio-prospectiva-2020.pdf

El més nou en préstec digital a biblioteques públiques


Carme Fenoll Clarabuch
Cap del Servei de Biblioteques
Generalitat de Catalunya
 

Mount, Dan. A Review of Public Library E-Lending Models. Brussel·les/La Haia: Civic Agenda EU, desembre 2014. 104 p. + Supplement E-book lending models in Flanders and the Netherlands in context: perspectives for the future. 12 p. Disponible a: <http://www.lmba.lt/sites/default/files/Rapporten-Public-Library-e-Lending-Models.pdf> [Consulta: 10/02/2015]

Bibliografia dels anteriors articles sobre aquest tema al Bdig

Ens trobem davant de l’estudi de benchmarking sobre préstec digital a les biblioteques públiques més detallat i actualitzat fins ara, tot esperant la propera publicació d’un benchmarking internacional del consultor Javier Celaya a Dosdoce. El treball, fruit d’un encàrrec conjunt dels Ministeris de Cultura de Flandes i dels Països Baixos, pretén aportar llum a les estratègies que en aquesta matèria estan impulsant els respectius governs. Una de les conclusions que se n’extreu és que tant el sistema de préstec digital holandès com el flamenc estan dins dels més eficients d’Europa.

Els països analitzats són: Europa: Txèquia, Estònia, Dinamarca, Bèlgica-Flandes, França, Findlàndia, Alemanya, Països Baixos, Noruega, Eslovènia, Espanya, Suècia, Regne Unit, País de Gal·les. Nord-Amèrica: Califòrnia, Massachussets, Quebec.

“... and legs like PISTONS!”: crònica del BOBCATSSS 2015

Francesc García Grimau
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona
 
Gerard Vidal Santos
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona
 

BOBCATSSS. 25th International Conference on Information Science. Brno, 28-30 January 2015. <http://www.bobcatsss2015.com/> [Consulta: 10/02/2015]

A finals d’aquest gener la 25a edició del BOBCATSSS, el congrés internacional d’informació i documentació dedicat i organitzat per estudiants i joves professionals del sector, va tenir lloc a Brno, segona ciutat de la República Txeca i un autèntic oasi per a la comunitat acadèmica gràcies a la suma de les onze universitats públiques i privades assentades en aquesta localitat. Enguany, l’equip format pels estudiants de la Masarykova univerzita de Brno en col·laboració amb els de la Tampereen yliopisto (Finlàndia) va decidir articular el programa entorn a tres línies principals: la innovació, la participació i el disseny. I així es va evidenciar en els discursos del tres ponents convidats i en l’ampli ventall de ponències, tallers i pòsters dels estudiants que hi van participar.

Concernits o implicats en l'accés obert a Espanya? Un full de ruta per a aquests últims

Mabela Casal Reyes
Directora da Biblioteca Universitaria
Universidade de Santiago de Compostela
 

Anglada, Lluís; González Copeiro del Villar, Cristina; Rico-Castro, Pilar (coords.) (2014). Recomendaciones para la implementación del artículo 37 Difusión en Acceso Abierto de la Ley de la Ciencia, la Tecnología y la Innovación. Madrid: FECYT. 26 p. Disponible en: <http://recolecta.fecyt.es/sites/default/files/contenido/documentos/Implantacion_Art37_AccesoAbierto.pdf>. [Consulta: 02/02/2015].
 

Des de les declaracions de Budapest, Bethesda i Berlín, fins a la progressiva generalització de polítiques institucionals sobre l'accés obert, a tot el món han transcorregut més de deu anys i el camí que no ha estat fàcil. Tot i que s'han anat marcant èxits de diferents magnituds que han anat conduint, entenc que de manera irrevocable, a la consolidació de l'accés obert com a model alternatiu de comunicació científica. Potser aquesta expressió grandiloqüent a Espanya hauria de ser matisada, però en qualsevol cas són molts els passos donats, per treballar en l'èxit de l'Open Access. Un dels més significatius va ser la consagració d'un article de la Llei de la Ciència la Tecnologia i la Innovació dedicat en exclusiva a l'accés obert. L'article 37 titulat Difusió en accés obert però, i més concretament la seva aplicació, ha generat no pocs dubtes en els diferents actors implicats.

Tres eren tres les filles del rei: plantejament, desenvolupament i explotació en dades científiques

Inma Aleixos. Universitat Politècnica de València
Ricardo Albiñana. Universitat Oberta de Catalunya
José Morales.  Universitat Ramon Llull
Fernanda Peset. Universitat Politècnica de València
 

- Erway, Ricky. 2013. Starting the Conversation: University-wide Research Data Management Policy. Dublin, Ohio: OCLC Research. http://www.oclc.org/content/dam/research/publications/library/2013/2013-08.pdf
- LERU Research data Working group / LERU Roadmap for research data // LERU, 2013. Advice paper; 14.
http://www.uzh.ch/research/LERU_Roadmap_for_Research_data.pdf
- Sergey Filippov / Mapping Text and Data Mining In academic and Research Communities in Europe // Lisbon Council 2014; special briefing issue 16. http://www.lisboncouncil.net/publication/publication/109-mapping-text-and-data-mining-in-academic-and-research-communities-in-europe.html

Sembla que seguim amb la tradició de ressenyar en una sola nota tres informes de temàtica comuna (Peset, 2013; Fenoll 2014). Anem doncs per la tercera vegada, completant el 3 amb 3. Tractant de buscar un fil conductor entre els informes d'aquesta nota, podríem llegir-los de la següent manera: començaríem per Erway, seguiríem amb LERU i acabaríem a Filippov. I passarem a exposar perquè ho hem deduït després de la seva lectura: el primer identifica els stakeholders en l'escenari de les dades de recerca i planteja el paper líder que pot assumir la biblioteca; el segon informa exhaustivament sobre què s'ha de gestionar; i finalment, Filippov és una mostra de com l'anàlisi de les dades amb tècniques de mineria posa en valor els datasets, única justificació de l'estesa frase "les dades són el nou petroli de l'economia".

Contingut sindicat

Aquest web fa servir tecnologies: Drupal
Facultat de Biblioteconomia i Documentació

Melcior de Palau, 140
08014 Barcelona
Telèfon: +34 934 035 770

Llicència de Creative Commons
El Blok de Bid de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de Barcelona està subjecte a una llicència de Reconeixement 3.0 No adaptada de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a http://www.ub.edu/blokdebid
Els permisos addicionals als d'aquesta llicència es poden trobar a http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/deed.ca.