“Ens agraden les biblioteques, però vivim al web”

Anna Rovira
Unitat de Recursos per a la Recerca
Servei de Biblioteques, Publicacions i Arxius
Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)


Harrop, Helen [et al.] (2015). “We love the library, but we live on the web”: findings around how academic library users view online resources and services. Emeryville, CA: Innovative Interfaces. Disponible a: https://www.iii.com/sites/default/files/UK-Survey-Report-July-2015.pdf [Consulta: 12/04/2016].


Aquest informe presenta els resultats de l’enquesta feta durant el curs 2014-2015 a estudiants, professors i personal universitari de set institucions acadèmiques britàniques per conèixer la percepció que tenen i la valoració que fan dels recursos i serveis bibliotecaris en línia. L’estudi, publicat el 2015 i patrocinat per Innovative Interfaces pot ser d’especial interès per a aquelles biblioteques universitàries que estiguin pensant a renovar la seva biblioteca digital.

Tot i que més del 60 % dels enquestats identifiquen la biblioteca com el lloc on anar per accedir a la biblioteca digital, la biblioteca no és el lloc des d’on més es consulten els recursos electrònics; els usuaris hi accedeixen, sobretot, des de qualsevol altre espai del campus o de fora de la Universitat.

A partir de les aportacions d’estudiants, professors i personal universitari, algunes de les conclusions de l’informe són:   

  • Les conductes i actituds dels usuaris són cada vegada més uniformes; d’altra banda, el "digital natiu" ha deixat de ser un subconjunt d'usuaris específic de la biblioteca.
  • Els enquestats esperen accedir per defecte a la biblioteca digital des de qualsevol lloc i en qualsevol dispositiu.
  • Els usuaris recorren a diverses eines de cerca per trobar informació. Tot i que el cercador de la biblioteca és un dels recursos utilitzats, juntament amb Google Scholar i Wikipedia, sovint els resultats que ofereix l’eina de descoberta de la biblioteca generen certa frustració.
  • Els llibres de text electrònics són imprescindibles per a l’estudi i han d’estar sempre disponibles.

De cara al futur proper, els enquestats demanen a les biblioteques que juguin bé en l’ecosistema digital i destaquen que:

  • La col·lecció local necessita ser aflorada.
  • Les biblioteques han d’incloure en les seves col·leccions digitals recursos no textuals (vídeos, etc.).  
  • Els recursos electrònics requereixen de fluxos de treball electrònics.
  • Com tot allò que és social s'està convertint en la norma, cal impulsar la interacció social en les biblioteques digitals.
  • La biblioteca els ha de permetre interactuar, oferint molta més capacitat d’interacció, com ho fan molts altres webs.

L’estudi recull altres interessants aportacions, entre les quals es destaca la valoració dels serveis bibliotecaris en línia com el web, el cercador o la bibliografia recomanada, –indicant els que consideren més vitals i els que menys–, la forma en què els usuaris descobreixen i utilitzen els recursos electrònics o quines són les seves expectatives a l’hora d’utilitzar les diferents eines de cerca de la biblioteca. Finalment, els enquestats també donen idees sobre què podria fer la institució per tal que la biblioteca digital fos més fàcil d’usar i imaginen com seria la seva biblioteca digital ideal l’any 2020. Algunes de les aportacions fetes pels enquestats poden sorprendre’ns.

El valor econòmic de la biblioteca pública: no és millor parlar de retorn social?

Assumpta Bailac
Gerent del Consorci de Biblioteques de Barcelona


Jervelund, Christian; Kjøller-Hansen, Anders Oskar; Steen-Knudsen, Jossi [et al.] (2015). The economic value of public libraries. [Copenhagen]: Danish Think Tank Libraries of the Future. Disponible a: http://fremtidensbiblioteker.dk/wp/wp-content/uploads/2014/07/Samle_fina.... [Consulta: 07/04/2016].


Des de ja fa uns anys s’han incrementat les iniciatives, especialment en diferents sectors de la cultura i també a les biblioteques, amb l’objecte d’identificar el retorn econòmic i social d’aquestes institucions.  

Libraries of the Future és un think tank danès, constituït l’any 2012 per trenta biblioteques, quatre associacions professionals i diverses institucions privades del país, que té per objectiu produir coneixement i analitzar de forma interdisciplinària el rol de futur de la biblioteca pública, generant debat tant en l’àmbit polític com professional i ciutadà.

"Progressa adequadament, però necessita millorar"

Carina Rey Martín
Comissionada de Sistemes d'Informació i Documentació
Universitat de Barcelona


Arguimbau, Llorenç (coord.). Informe de la recerca en Informació, Documentació i Arxivística a Catalunya (2000-2013). Barcelona: [Institut d’Estudis Catalans], 2015. Disponible a: http://blogs.iec.cat/observatori/wp-content/uploads/sites/2/2015/11/INFR... [Consulta: 06/04/2016].


En aquest informe, promogut pel COBDC i realitzat per quatre professors de l’àrea, s’intenta respondre a la pregunta que en el seu moment es va fer l’Observatori de la Recerca de l’IEC (Institut d’Estudis Catalans), “Hi ha recerca en Informació i Documentació?” Però aquesta preocupació no és nova, ja a l’any 2002 Ernest Abadal relatava la II Jornada sobre la Recerca en Biblioteconomia i Documentació, celebrada el 19 de juny d’aquell any i indicava: “De cara al futur sembla important poder mantenir reunions científiques d'aquesta orientació per tal de contribuir a la difusió de la recerca en Biblioteconomia i Documentació, una àrea d'especialització que compta amb un potencial de creixement i unes possibilitats de finançament notables, però que no disposa encara d'una estructura consolidada d'equips de recerca. Aquestes jornades poden facilitar el coneixement i la col·laboració entre investigadors i grups de recerca. A ningú se li escapa que, actualment, les convocatòries públiques prioritzen cada cop més la creació de grans equips o el treball coordinat de diversos grups de recerca”.1

Dissenyant la biblioteca de recerca del futur

Ángel Borrego
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


Tancheva, Kornelia et al. (2016). A day in the life of a (serious) researcher: envisioning the future of the research library. Ithaka S+R. Disponible a: http://sr.ithaka.org/?p=277259 [Consulta: 05/04/2016]


Com seria una biblioteca de recerca que poguéssim dissenyar partint de zero? Aquesta és l’ambiciosa pregunta que es van plantejar un grup de bibliotecaris de la Cornell University. Per tal de donar-li resposta van dur a terme, amb l’ajut de la consultora Ithaka S+R, un estudi etnogràfic estructurat en dues parts. En primer lloc, van sol·licitar a 21 usuaris, entre els quals s’incloïen alumnes i professors de diferents disciplines i amb diversos graus d’experiència investigadora, que durant un dia portessin un registre de totes les seves activitats relacionades amb la cerca d’informació. A continuació, van entrevistar individualment cadascun d’ells per comentar la informació recollida.

Objectes culturals i metadades: cap a l’alliberament de dades a Wikidata

Jesús Tramullas
Departamento de Ciencias de la Documentación
Universidad de Zaragoza


Fauconnier, Sandra; Lemmens, Bert; Direickx, Barbara (2015). Wikidata: Flemish art collections, Wikidata and Linked Open Data/Whitepaper. Disponible a:  https://www.wikidata.org/wiki/Wikidata:Flemish_art_collections,_Wikidata... [Consulta: 29/03/2016].


Generalment, els projectes de desenvolupament GLAM s’associen a l’alliberament de materials textuals, gràfics o sonors, que es posen a disposició de tots els possibles usuaris, sota llicències lliures, sense que existeixin entrebancs per al seu reaprofitament i ús, sigui comercial o no (nota per a incauts: posar a la web reproduccions d’alta qualitat que només es poden usar per a gaudi privat i individual no és un projecte GLAM d’alliberament i ús de continguts culturals; pot ser estèticament agradable, però resulta fútil).

Pàgines

Subscriure a blok de bid RSS