ISSN: 2014-0894

Ressenyes de Biblioteconomia i Documentació

Els portals de biblioteques són accessibles per a persones amb discapacitat? Un estudi de les biblioteques públiques franceses

Bruno Splendiani
Estudiant de doctorat
Facultat de Biblioteconomia i documentació
Universitat de Barcelona
 


PixFL & Tosca consultants (2014). Accessibilité numérique des portails de bibliothèque (online). Disponible a: http://www.bibliothequesaccessibles.fr/ [Consulta: 02/11/2014].

El Ministeri de cultura i comunicació francès ha promogut un estudi sobre l'accessibilitat digital dels portals web de biblioteques públiques a França, amb l'objectiu d'analitzar l'estat actual de compliment de la normativa sobre accessibilitat.

L'estudi "Accessibilité numérique des portails de bibliothèque" [1] ha estat portat a terme per pixFL, grup que reuneix especialistes en accessibilitat digital i Tosca consultants, una empresa de consultoria per a sistemes de gestió de biblioteques. Ha comptat també amb la col·laboració de l'associació BrailleNet, membre del W3C i del consorci Daisy [2], especialitzada en promoure l'accessibilitat digital, especialment per a les persones amb discapacitat visual.

L'estudi s'ha desenvolupat en dues parts:

• Una anàlisi quantitativa de 130 portals web de biblioteques públiques (80 municipals, 40 intercomunales i 10 "départementale de prêt" -biblioteques que no donen servei públic, només faciliten préstec interbibliotecari) per verificar la publicació de la declaració de conformitat a la RGAA (Référentiel Général d'Accessibilité pour les Administrations), la certificació estàndard a França per a llocs webs d'organismes públics que defineix els requeriments i les especificacions tècniques per determinar si un lloc web és accessible. A part de les 130 webs de biblioteques, s'han analitzat també els tres portals web de la Biblioteca Nacional de França (BnF), de la Banque publiqui d'Investissement (BPI) i de l'Ajuntament de París.

A banda de la comprovació de la presència de la declaració de conformitat RGAA, aquesta anàlisi va incloure la comprovació de la presència d'una pàgina sobre la política d'accessibilitat adoptada per la biblioteca i la revisió sumària de les característiques del portal avaluat relacionades amb l'accessibilitat (per exemple, si el web oferia un editor d'estil, si usava un disseny adaptatiu o si tenia una opció de presentació d'alt contrast) [3].

• Una anàlisi qualitativa d'una selecció de 6 a 8 llocs web encara per fer. Aquestes webs van ser seleccionades per la Comissió de Seguiment de l'estudi -composta pel Ministeri de cultura i comunicació francès i pels representants de consultores, associacions orientades a l'accessibilitat i biblioteques- i no van incloure aquelles webs utilitzades en l'anàlisi quantitativa. L'objectiu d'aquesta anàlisi va ser el de mostrar, a través d'un escenari d'ús, com i per què un lloc web de biblioteca és accessible i de definir una sèrie de bones pràctiques d'accessibilitat que siguin de fàcil implementació. La publicació dels resultats d'aquesta anàlisi està prevista per al desembre al 2014.

El principal resultat de l'estudi quantitatiu és que cap dels 133 portals avaluats presenta una declaració de conformitat amb la RGGA: el 3% portals no eren disponibles al moment de l'avaluació i 130 no presentaven la declaració de conformitat a les exigències d'accessibilitat. A més, només 20 portals entre els 133 analitzats presentaven una pàgina sobre la política d'accessibilitat adoptada per la biblioteca o la institució responsable.

Les conclusions de l'estudi són contundents: les biblioteques públiques franceses no tenen en compte els requeriments bàsics d'accessibilitat en els seus portals online i presenten un coneixement molt parcial de les obligacions reglamentàries en tema d'accessibilitat.

Aquests resultats estan en línia amb altres observacions de l'accessibilitat d'altres serveis públics francesos [4] i també són similars a alguns estudis efectuats a Espanya sobre l'accessibilitat de les webs de biblioteques universitàries espanyoles [5] i dels portals d'universitats espanyoles i estrangeres incloses en rànquings universitaris internacionals [6].

El fet que els resultats fossin similars entre les biblioteques més grans i les més petites ha suggerit als autors de l'estudi que la manca d'accessibilitat depèn no tant de la manca de recursos sinó del desconeixement de les obligacions.

Per millorar la situació actual, l'estudi ofereix diferents recomanacions focalitzades en la sensibilització i formació dels diferents actors involucrats en la creació i gestió dels portals de biblioteques:

• Es considera essencial sensibilitzar els responsables de biblioteques en el tema d'accessibilitat. A aquest propòsit, es suggereix que les BDP poden actuar com a mitjà de sensibilització dels responsables de biblioteques, amb la condició que elles mateixes tinguin un lloc accessible. També els editors d'eines de gestió de biblioteques poden ser transmissors d'informació, sempre sota la condició que ells mateixos estiguin ben informats de la reglamentació i que un dispositiu de control de les eines sigui posat en marxa, per exemple a nivell d'eines de programari de gestió empresarial.

• Cal educar els professionals de biblioteques proporcionant formació bàsica sobre el tema i compartint bones pràctiques basades en exemples de projectes de biblioteques digitals de referència.

• Les especificacions haurien d'indicar de manera "directiva" el que s'espera en la consideració de l'accessibilitat en el projecte. Els directors de biblioteca també han d'estar alertats de la necessitat de vigilar els compromisos assumits pels proveïdors amb respecte a l'accessibilitat del servei.

Les recomanacions de l'estudi segueixen la tendència actual en considerar l'accessibilitat com a part integrant del procés de creació de productes digitals. En aquest estudi es destaca que l'existència d'una legislació que reglamenti l'accessibilitat i de recursos potencials per implementar aquesta accessibilitat no garanteix la seva correcta aplicació. Només involucrant des del principi tots els stakeholders (responsables i professionals de biblioteca, editors i proveïdors d'eines) a través d'accions de sensibilització, formació i control es pot aconseguir una millora substancial de l'accés de persones amb discapacitat als serveis online proporcionats per les biblioteques.

La professió des de les antípodes: Austràlia dissenya el seu futur en BiD

Daniel Gil Solés
Biblioteca de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Reus
Biblioteca de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Tortosa
President del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya

 

Australian Library and Information Association. Future of the Library and Information Science Profession [en línia]. Canberra: ALIA, 2014. Disponible a: https://www.alia.org.au/sites/default/files/documents/advocacy/ALIA-Future-of-the-Profession-ALL.pdf [Consulta: 30 d’octubre de 2014]

Vivim un context professional que pateix canvis i transformacions constants, i en el que és extremadament complicat planificar a llarg termini, i encara menys preveure tendències de futur. Dissenyar la professió a un termini de 10, 15 o 20 anys vista és un repte apassionant, sovint incert, però que malgrat tot cal fer per tal d’obrir noves vies per a la professió. En aquesta situació, moltes associacions nacionals han publicat documents en què exposen la seva visió de la professió en els seus respectius països, tot oferint possibles noves línies de desenvolupament, millora i consolidació de la professió. Des d’Austràlia, la ALIA ha estat una d’elles, i en el seu document Future of the Library and Information Science Profession elabora una perspetiva del futur de la professió, amb la vista posada a l’any 2025.

El document de l’ALIA busca donar resposta a tres grans preguntes:

1. Con podran continuar sent rellevants i importants les biblioteques per als usuaris?
2. Quins canvis hi haurà en el sector, tant a nivell institucional com a nivell individual?
3. I finalment, la biblioteca i els professionals de la BiD continuaran sent un àmbit laboral necessari i unes opcions de treball desitjables?

Quin mitjà social és més adequat per la meva estratègia? "Les réseaux sociaux en bibliothèque de lecture publique"

Nieves González
Professora de Biblioteconomia i Documentació
Universidad Pablo de Olavide de Sevilla


Les réseaux sociaux en bibliothèque de lecture publique. Étude comparative (2014). Benchmark, Mairie de Paris. Disponible en: http://www.youscribe.com/catalogue/tous/ressources-professionnelles/informatique/de-l-usage-des-reseaux-sociaux-dans-les-bibliotheques-2472732 [Consulta: 18/10/2014]

No és difícil trobar documents publicats per institucions vinculades a les biblioteques en els quals es descriguin els mitjans socials que les biblioteques fan servir amb més freqüència, o els que a priori semblen més recomanables per a les finalitats bibliotecàries. No obstant això sí que és difícil trobar-ne un que analitzi en funció de criteris establerts, tot un conjunt de mitjans socials d'utilitat per a les biblioteques, després d'haver testat cadascun d'ells i que a més se'ls hi assignin puntuacions en funció d'aquests criteris.

"Les réseaux sociaux en bibliothèque de lecture publique" és un treball realitzat per l'Ajuntament de París i publicat al juny de 2014, en el qual es realitza un estudi comparatiu d'avaluació de 50 mitjans socials que poden ser d'utilitat per a les biblioteques.

Es tracta d'una obra que podríem considerar "clàssica" de referència, d'aquelles que als bibliotecaris ens agradava (antany) tenir a les prestatgeries pròximes a les nostres taules de treball i que a més es realitza per a ús dels bibliotecaris.

Les Tendències de les Biblioteques acadèmiques i de recerca del proper lustre. Horizon Report: 2014 Library Edition 2014

Pep Torn
Director de Biblioteca i Recursos d'Aprenentatge
Universitat Oberta de Catalunya
 

Johnson, L., Adams Becker, S., Estrada, V., and Freeman, A. (2014). NMC Horizon Report: 2014 Library Edition. Austin, Texas: The New Media Consortium http://cdn.nmc.org/media/2014-nmc-horizon-report-library-EN.pdf [Consulta: 15/10/2014]

El passat mes d’agost el New Media Consortium (NMC) va publicar la primera edició del Horizon Report: 2014 Library Edition. El NMC és un a comunitat internacional d’experts composada per professionals dedicats al món de l’educació des de diverses vessants i que tenen en comú l’ús intensiu de la tecnologia en els seus marcs professionals. La voluntat d’aquest organisme és potenciar la innovació i la transformació de l’educació, tant a entorns eminentment docents com escoles, instituts o universitats, com en d’altres àmbits relacionats com agències governamentals, think tanks, biblioteques o museus.

Contingut sindicat

Aquest web fa servir tecnologies: Drupal
Facultat de Biblioteconomia i Documentació

Melcior de Palau, 140
08014 Barcelona
Telèfon: +34 934 035 770

Llicència de Creative Commons
El Blok de Bid de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de Barcelona està subjecte a una llicència de Reconeixement 3.0 No adaptada de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a http://www.ub.edu/blokdebid
Els permisos addicionals als d'aquesta llicència es poden trobar a http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/deed.ca.