ISSN: 2014-0894

Ressenyes de Biblioteconomia i Documentació

Tres en un: Austràlia, Canadà i la IPA ens ofereixen benchmarking en préstec digital a biblioteques públiques

Carme Fenoll
Cap del Servei de Biblioteques
Generalitat de Catalunya
 

De Castell, Christina. Ebooks in 2014: access and licensing at Canadian Public Libraries. Canadian Urban LOibraries Council/Conseil des Bibliothèques Urbaines du Canada, abril 2014. 18 p. Disponible a: <http://www.culc.ca/news/file.axd?file=2014%2f4%2feBooks+in+Canadian+Public+Libraries+2014.pdf> [Consulta: 17/07/2014]

 

Mount, Dan. Elending landscape report 2014. Canberra: Australian Library and Information Association, abril 2014. 38 p. Disponible a: <https://www.alia.org.au/sites/default/files/publishing/ALIA-Elending-Landscape-Report-2014_0.pdf> [Consulta: 17/07/2014]

 

Innovación en el préstamo de libros electrónicos: un informe especial de la IPA/ Compilado por Doughal Thomson. juny 2014. 9 p. Disponible en anglès a: <http://www.internationalpublishers.org/images/stories/news/Elending.pdf>. [Consulta: 17/07/2014]


Durant la primavera de 2014 ens arriben a les mans tres informes similars, que intenten aportar llum a una realitat molt canviant i diversificada. Intentarem resumir les aportacions que considerem més destacades de cada un:

Ebooks in 2014: access and licensing at Canadian Public Libraries: hi trobem un resum de les polítiques en préstec digital al Canadà en els darrers 3 anys i ens ofereix una titular interessant: el 2011 el préstec d’ebooks a les biblioteques canadenques representava un 1% del total. El 2013, el préstec d’aquests continguts ja era del 10%.

Mentre que el 2011 el problema que tenien era la disponibilitat del contingut, posteriorment el problema ha estat trobar el model i trobar punts de consens amb els ‘big six’. En el moment que es publica l’informe, Simon & Schuster és l’únic editor internacional que ofereix restriccions en les vendes a biblioteques; tanmateix, es segueix amb atenció el projecte pilot que estan fent a 15 biblioteques dels Estats Units. Es reconeix que el cavall de batalla és ara la negociació dels tipus de llicències i els preus.

Quins models es presenten?

Usuari simultani sense límits, amb termini consensuat: el preu sol ser pactat segons la població que la biblioteca serveix i els pactes solen ser per 1 any. Acostuma a ser una fórmula utilitzada en el contingut acadèmic però s’ha vist difícil com a model per les novetats editorials de les biblioteques.

Usuari únic, préstec limitat: és el model utilitzat per Harper Collins (26 préstecs) i pels editors quebequesos de Pretnumerique (55 préstecs). Es percep com a bon model per a autors nous i títols poc sol·licitats. També és interessant pels bestsellers perquè permet la compra de còpies múltiples a un preu assequible i la reducció del nombre de còpies en funció de la demanda.

Usuari únic, temps limitat: és el model de Penguin (1 any), Simon & Schuster (1 any) o Macmillan (2 anys/52 préstecs). Es percep com a bon model per la compra de bestsellers

A continuació, l’informe presenta les diferents plataformes del mercat: Overdrive, 3M Cloud Library, Axis 360 (Baker & Taylor), Freading (un model de préstec a la carta amb límit per usuari) i també altres plataformes emergents: Ma Biblio Numérique, BiblioDigital i CanTook Station (DeMarque), utilitzada a les biblioteques del Quebec amb una negociació amb els editors de 55 préstecs per llicència. Per últim, explica les plataformes amb model de subscripció: desLibris/Canadian Electronic Library (contingut de 72 editors canadencs) o EBSCO eBooks, que ofereix diverses opcions alternatives de llicenciació, incloent possibilitat de préstec a curt termini.

L’informe inclou també reflexions sobre els lectors digitals: pel què fa a les tablets, explica que disposen d’una app vàlida per iPads i Android. El 25% dels usuaris que llegeixen ebooks ho fan sobretot des de tablets. El préstec digital canadencs és possible des dels aparells US Kindle i el 37% llegeix a través de e-readers, liderant Kobo la tria, seguits de Kindle. La lectura a través dels smartphones és del 12% dels seus usuaris. Gens menyspreable és el percentatge de lectors que llegeixen des de portàtils o ordinadors de sobretaula: el 26%.

De forma breu, s’expliquen tendències o alguns punts d’interès: l’autoedició, interessant, per exemple, per els autors locals; continguts il·lustrats, poc i mal desplegat encara; ebooks per infants, on clarament cal salvar les limitacions a nivell d’il·lustració; el préstec d’aparells de lectura com a opció recomanable per les biblioteques i per últim, el préstec interbibliotecari de llibres digitals que actualment les llicències no permeten assumir. Tanmateix, destaca al final de l’informe, la innovadora proposta d’Occam’s Reader provada per un consorci de 33 biblioteques d’investigació dels EUA.

Elending landscape report 2014

El pròleg d’aquest informe és tota una declaració de principis i informa que les biblioteques australianes continuen tenint avui en dia dificultats per obtenir llibres digitals i trobar una plataforma que respongui al següent desideràtum:

a) Un repositori segur que contingui llibres digitals dels grans grups editorials, així com d’autoedició i d’editors locals. b) Contingut ofert a un preu just c) Accés a contingut històric d) Amb distintiu bibliotecari e) Que proveeixi contingut accessible per tota mena d’aparells f) Amb una interfície adequada g) Que ofereixi opcions de préstec o compra.

A l’informe hi trobem un benchmarking de Canadà, Estats Units (els casos de Douglas County, CALIFA/Contra Costa County, Massachusetts i Minnessota) i Europa (Dinamarca, Holanda, Noruega i Suècia).

Em centraré en l’apartat de l’informe que recull les conclusions i opcions adaptables i en destaco les següents:

-La possibilitat de desenvolupar una plataforma de codi lliure per adquirir de forma consorciada llibres digitals representa una solució innovadora [vegeu model Douglas Country Libraries i CALIFA]. Els contres: els costos, la sostenibilitat, no arribaria al total dels títols populars.

-Un pressupost nacional centralitzat per a l’adquisició de contingut digital: és el cas dels Països Baixos, on la Dutch Digital Library va ser fundada amb un pressupost anual de 18M€. Tanmateix, es veu una opció complicada degut al moment econòmic i perquè requereix d’una aposta legislativa no sempre compartida. A Noruega, la Biblioteca Nacional ha iniciat un programa de digitalització que pretén oferir l’any 2017, 250.000 obres amb © a tots els usuaris noruecs amb adreça IP.

-Negociació col·lectiva amb agregadors de continguts per provar projectes pilot: un exemple a estudiar és el de MELSA (100 biblioteques de Minnesota) participant en un projecte de 3M. Aquests passos poden assegurar un inici de servei de préstec interbibliotecari de continguts digitals. Un altre projecte pilot és el de MLS a Massachusetts on, durant 6 mesos Baker & Taylor oferirà accés a 3000 títols, que anirà creixent en funció de l’èxit de la prova pilot.

-Accedir als ebooks com a servei i no com a producte: un exponent d’aquesta visió és la Biblioteca Pública d’Estocolm. La Biblioteca disposa de tot el catàleg editorial però només paga per cada ebook seleccionat per l’usuari. Això permet que no calgui una inversió inicial i funcionar segons la demanda de l’usuari. Tanmateix, la mateixa experiència de ‘pay per click’ a Dinamarca és vista com a preocupant en un moment on el préstec físic s’ha estancat.

-Incloure una opció de ‘Compra ara’ en els sistemes de préstec digital: incentiva als editors a millorar les condicions. Trobem un exemple a la CULC Public Library de Canadà.

-Ajudar els editors petits a digitalitzar fons de catàleg per aconseguir bones condicions per el préstec digital: trobem exemples a Dinamarca, Suècia, Noruega i Països Baixos. S’observa però que no és una solució fàcilment exportable a països amb poblacions més grans ni per a països on es llegeixi bàsicament en anglès.

-Cobrar als usuaris per l’accés als títols més populars: La Dutch Digital Library contempla una tarifa de 20€ als usuaris que vulguin accedir als ebooks que s’hagin editat en els darrers 3 anys. Això permet oferir un nombre il·limitat de préstecs simultanis. No és fàcil concebre aquest servei en països on tradicionalment s’ofereix aquest servei de forma gratuïta. Cal recordar que als Països Baixos tenir carnet de biblioteca suposa el pagament de 30-40€ l’any.

Innovación en el préstamo de libros electrónicos: un informe especial de la IPA (International Publishers Association)

En plena campanya El Dret a llegir en electrònic, liderada per Eblida, és molt interessant conèixer de primera mà la visió dels editors. En aquest sentit, aquest informe recull 4 enfocaments: EUA, França, Suècia i Brasil

Resulten molt interessants les premisses que ofereix la introducció: 1) els llibres electrònics són un fenomen de masses en molt pocs països 2) L’experiència de països com Suècia ha demostrat que el préstec electrònic a les biblioteques, introduït apressadament, pot “canibalitzar” les vendes de llibre electrònic. 3) En alguns països els governs han demanat a editors i bibliotecaris que treballin junts per portar a terme els projectes pilot de préstec electrònic.

Estats Units

Són els líders en models de préstec electrònic per a biblioteques. Els grans editors comercials van trigar en incorporar el préstec a les seves estratègies però avui ja hi són pràcticament tots, tot i que amb diferents plantejaments. El préstec de llibres electrònics va créixer un 46% el 2013, en comparació al 2012. [dades d’Overdrive]

L’informe fa un repàs a les possibilitats que ofereixen –a l’abril de 2013- HarperCollins, Hachette, Simon & Schuster, Macmillan, Penguin Random House i Overdrive. Menció especial es dóna al cas de Hoopla, que a l’abril de 2013 donava servei a 300 xarxes bibliotecàries dels EUA oferient també vídeo, música i audiollibres. Amb Hoopla els editors fixen i ajusten el preu per cada títol, en un portal que mostra una activitat lectora en temps real. L’editor i l’autor són remunerats cada vegada que un llibre es llegeix. Hoopla no és un servei de subscripció o un model de llicència ni tampoc cobra a les biblioteques quotes anuals o d’alta. Proporciona a les biblioteques eines administratives per informació financera, incloent límits mensuals per ítem i per despesa. Les biblioteques només paguen per el que realment s’utilitza.

Suècia

L’any 2000 els quatre principals editors van crear Elib, una empresa de publicació electrònica. Amb aportacions de les biblioteques i de l’Associació d’Editors suecs, Elib va desenvolupar un model de pagament-per-préstec per l’accés de les biblioteques als llibres electrònics. La novetat: el servei oferia un nombre il·limitat d’exemplars disponibles de forma simultània i gratuïta. Les biblioteques pagaven 2€ per préstec.

àEl 2013 van haver-hi 1,4 milions de préstecs a Suècia però només es van vendre 270.000 llibres electrònics. L’any 2011 els editors van començar una campanya de windowing (embargament temporal), fet que va generar una gran antipatia en els bibliotecaris i lectors. El nou model d’Elib permet un model d’accés de pagament-per-préstec o un model de llicència. Atingo (creat pel principal grup editorial escandinau) ofereix un servei molt similar. Tant Elib com Atingo han resolt el contenciós del windowing de les novetats donant als editors el control dels termes de préstec, en especial dels preus.

Brasil

Com en d’altres països emergents, les dificultats inicials (falta de biblioteques, desigualtats en l’accés) han afavorit la incorporació massiva de solucions digitals. L’informe ens presenta 5 esquemes: Minha Biblioteca; Nuvem de Livros; Árvore de Livros; Biblioteca Xeriph i Biblioteca Saraiva. L’opció amb un catàleg més extens és Árvore de Livros i ofereix pagament per subscripció. La opció de Saraiva destaca perquè és nascuda des del gremi llibreter (Saraiva és la cadena de llibreries més extesa del Brasil) i ofereix un ventall de descomptes depenent del nombre de títols que es sol·licitin.

França

A França, les llibreries juguen un paper central en el préstec electrònic. La filosofia és protegir a les llibreries i la facturació passa per elles. Els dos projectes més grans són:

BiblioAccess: ofereix 70.000 títols i l’utilitzen 135 biblioteques. El nombre d’usos simultatanis i el nombre de préstecs el fixa l’editor. Funciona via streaming i l’usuari pot llegir durant períodes de consulta consecutius de 24 hores.

Prêt Numérique en Bibliothèque: les biblioteques compren a través de les webs de les llibreries, amb comandes que es transmeten als distribuïdors. En aquests moments, la cooperació biblioteca/llibreria està en marxa a Montpellier, Grenoble i Aulnay-sous-Bois, amb un catàleg de 6000 títols.

L’informe conclou explicant que el sentiment creixent és que el préstec bibliotecari, realitzat correctament, pot contribuir als beneficis dels editors. També subratlla la necessitat que els nous enfocaments contemplin sempre les preocupacions dels autors, editors, biblioteques, llibreries, professors i lectors. Com desvetlla aquest informe, estan emergint models col·laboratius i solucions orientades al mercat que donen suficients garanties als editors i que l’ecosistema s’haurà de mantenir en base a termes honestos, transparents i raonables.

Com perceben els stakeholders (bibliotecaris i usuaris), la intersecció biblioteca / web social?

Nieves González
Profesora de Biblioteconomía y Documentación
Universidad Pablo de Olavide de Sevilla


Kronqvist-Berg, Maria. Social media and public libraries: exploring information activities of library professionals and users. / Maria Kronqvist-Berg. - Åbo : Åbo Akademi University Press, 2014. Diss.: Åbo Akademi University. ISBN 978-951-765-730-3  http://www.doria.fi/handle/10024/94661 [Consulta: 10/07/214]

Ens trobem davant la tesi doctoral de Maria Kronqvist-Berg, directora d'una biblioteca pública a Finlàndia i membre del projecte d'investigació sobre Biblioteca 2.0 de l'Acadèmia de Finlàndia.

La relació web social i biblioteques va tenir el seu moment d'esplendor al voltant dels anys 2007 al 2010 i ara que ja no és nou, trobem estudis de resultats, d'avaluació de l'impacte, processos o percepcions, com el que aquí ressenyem.

Aquesta tesi es basa en una investigació duta a terme el 2010, però l'enfocament respon més a tendències actuals, és a dir, no enfoca el tema des de les tecnologies socials o ús de la web social per part de les biblioteques públiques, sinó des del punt de vista de la percepció que els stakeholders,-considerant com a tals a professionals de la informació i usuaris-, tenen de la intersecció o la interfície biblioteca i web social. Els elements clau d'aquest treball que l'autora anomena model de la interfície, el constitueixen l'estudi de la interactivitat que teòricament faciliten aquests mitjans, les activitats relacionades amb la informació que es troben darrere de l'ús dels mitjans socials i sobretot la diferent percepció que d'ells tenen els professionals de la informació i els usuaris de les biblioteques.

Comença a obrir-se pas a una excepció legal per impulsar la mineria de dades

Luis Fernando Ramos-Simón
Departamento de Biblioteconomía y Documentación
Universidad Complutense de Madrid
 

Study on the legal framework of text and data mining (TDM) (2014). Jeal Paul Triaille et alii. Estudio de la Consultora De Wolf & Partners para la Comisión Europea http://ec.europa.eu/internal_market/copyright/docs/studies/1403_study2_en.pdf. [Consulta: 12/07/2014]

Un estudi encarregat per la Comissió Europea aborda el tractament legal de la mineria automatitzada de textos i dades i si és possible l'aprovació generalitzada d'una excepció legal en l'àmbit de la propietat intel·lectual en les activitats d'anàlisi de dades assegurant un equilibri dels diferents interessos implicats, tal excepció ja existeix en alguns països com el Japó. L'estudi resulta interessant per l'exhaustivitat amb la que analitza les dades i la seva vinculació amb els drets d'autor, les bases de dades sui generis i altres aspectes legals, com la protecció de dades, la seguretat o les mesures tècniques de protecció. Fins a concloure amb la presentació detallada dels elements que justifiquen aquesta nova excepció.

Els autors prefereixen l'expressió anàlisi de dades, en lloc de mineria de textos i dades, que es defineix com "el processament automàtic de materials digitals, els quals poden incloure textos, dades, sons, imatges o altres elements o una combinació d'aquests, amb la finalitat de descobrir nou coneixement o idees estratègiques". Un aspecte interessant d'aquest procés, previ al tractament, és com accedir a les dades. Aquí els autors distingeixen quatre tipus: dades en lliure accés (dades per a tots), dades de les xarxes socials (de molts per a molts), dades accessibles a través de contracte (d'un per a molts) i dades confidencials (d'un a un altre). També s'analitzen en aquest apartat els models d'Accés Obert i Creative Commons com a rellevants per a l'anàlisi de dades, així com les directives europees de reutilització d'informació del sector públic que afecten les dades originades per organisme públics.

Open Access en Ciències Socials i Humanitats: Arguments a favor i en contra

Llorenç Arguimbau Vivó
Observatori de la Recerca (OR-IEC)
Institut d’Estudis Catalans
 

Vicent, N.; Wickham, C. (ed.) (2013). Debating Open Access. British Academy. <http://tinyurl.com/debatingoa>. [Consulta: 01/07/2014].

El Finch Report1 suposà una sacsejada considerable en el panorama de la publicació científica en Open Access (OA). La British Academy, una institució independent formada per acadèmics en Ciències Socials i Humanitats (CSH), considerà que era el moment adient per publicar un conjunt de contribucions al debat sobre l’OA, amb detractors i defensors, així com alguns partidaris amb reticències. Es buscaren autors de procedències diverses (acadèmics, editors, historiadors...) i en el preàmbul els coordinadors lamentaven l’absència dels bibliotecaris. Tot i que l’estudi s’aplicà al Regne Unit, el resultat final tenia aportacions extrapolables arreu del món.

L’informe conté una introducció i vuit articles sobre els desafiaments de la publicació en OA a les CSH. A la introducció, els coordinadors consideren que l’èxit del moviment d’OA és degut sobretot a causes ètiques i econòmiques: tot el coneixement ha d’estar disponible lliurement, i més si s’ha pagat amb fons públics. Les biblioteques no poden afrontar les subscripcions i estan a l’avantguarda per trobar solucions. Ara bé, els coordinadors es pregunten “Why mess the whole research ecosystem up for a dream?

L'estabilitat dels fonaments de la comunicació científica

Elea Giménez Toledo
Grupo de Investigación sobre el Libro Académico (ÍLIA)
Centro de Ciencias Humanas y Sociales - CSIC
 

Alfred P. Sloan Foundation (2013). Trust and Authority In Scholarly Communications In The Light Of The Digital Transition. University of Tennessee & CIBER Research Team. Disponible: http://ciber-research.eu/download/20140115-Trust_Final_Report.pdf [Consulta: 02/07/2014]

Aquest nou informe del grup CIBER, en col·laboració amb la Universitat de Tennessee, i preparat per la Fundació Alfred P. Sloan, porta als lectors els resultats d'un rigorós i àmplia anàlisi de qüestions que són crucials en l'àmbit de la comunicació científica i també de l'avaluació: com s'està utilitzant la informació en l'entorn digital, fins a quin punt canvien els conceptes de confiança i autoritat de les fonts i com afecta això al que es llegeix i se cita, i als canals que se seleccionen per publicar. En definitiva, com l'entorn digital podria estar modificant les regles més estrictes de la comunicació científica tradicional.

L'estudi és molt complet -combina diferents metodologies per tractar l'objecte d'estudi-, sòlid i de lectura més que recomanable per tots aquells que treballen en informació i avaluació científica. En aquest sentit, està en línia amb els treballs previs dels dos equips de treball participants: l'equip de la Universitat de Tennessee, encapçalat per Carol Tenopir, autora de treballs de referència en revistes científiques i en edició electrònica; i, d'altra banda, el grup de recerca CIBER, liderat per David Nicholas, que fins 2011 va formar part de la University College of London (UCL) i que ara és una empresa que realitza investigació independent, capaç de captar fons de les institucions més prestigioses i de fer recerca de primer nivell.

Contingut sindicat

Aquest web fa servir tecnologies: Drupal
Facultat de Biblioteconomia i Documentació

Melcior de Palau, 140
08014 Barcelona
Telèfon: +34 934 035 770

Llicència de Creative Commons
El Blok de Bid de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de Barcelona està subjecte a una llicència de Reconeixement 3.0 No adaptada de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a http://www.ub.edu/blokdebid
Els permisos addicionals als d'aquesta llicència es poden trobar a http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/deed.ca.