Les biblioteques i les Humanitats Digitals

Lluís Anglada
Director de l’Àrea de Ciència Oberta
Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC)


Kamposiori, Christina (2017). The role of research libraries in the creation, archiving, curation, and preservation of tools for the Digital Humanities. [London]: RLUK. 38 p. Disponible a: http://www.rluk.ac.uk/wp-content/uploads/2017/07/Digital-Humanities-repo.... [Consulta: 10/09/2017].
 
«Digital Humanities: opportunities and risks» (2017). Digital Humanities Satellite Meeting: Berlin: 15-17 August. IFLA. Disponible a: https://www.ifla.org/node/11268. [Consulta: 10/09/2017].


A la recerca que es fa en arts i humanitats que usa ordinadors i tecnologies digitals se l’anomena Humanitats Digitals (Digital Humanities – DH). Aquest tipus nou de recerca (nou en els mètodes, no en les finalitats) suposa un canvi en les necessitats d’investigadors tradicionalment lligats a les biblioteques i als arxius. Canvi en les necessitats dels usuaris que ha de comportar un canvi també en l’enfocament, en la configuració dels serveis i (potser el que més) en la formació i coneixements dels professionals de les biblioteques universitàries, especialitzades i de recerca.

Tenint en compte les incògnites d’aquest canvi, el RLUK (consorci de les principals biblioteques de recerca del Regne Unit i d’Irlanda) ha publicat l’informe que ressenyem, i que té per finalitat «explorar el paper que tenen les biblioteques, o que potencialment poden tenir, en la creació, arxiu, curació i preservació d'eines per a la investigació d’Humanitats Digitals». L’informe s’emmarca en l’objectiu més ampli del RLUK de «comprendre el paper que juguen les biblioteques de recerca en la investigació digital, identificar àrees específiques on les biblioteques puguin afegir valor, com també facilitar la compartició de millors pràctiques».

L’informe està fet partint d’una enquesta als membres del RLUK completada amb informació addicional proporcionada per biblioteques actives en l’àrea (les biblioteques de les universitats de Sussex, St Andrews i Sheffield), i té una part inicial d’antecedents, definicions i metodologia. Els temes tractats a l’informe són:

  • Iniciatives i serveis de suport de les DH que fan i proporcionen les biblioteques que han respost el qüestionari
     
  • El mateix pel que fa a les eines per a les DH i (important!) les habilitats (skills) que han de tenir els bibliotecaris que treballin en aquesta àrea
     
  • Tres casos pràctics (els de les biblioteques de les universitats de Sussex, St Andrews i Sheffield) sobre com s’organitza la col·laboració entre la biblioteca i els investigadors en DH
     
  • Una discussió final i conclusions
     
  • Annexos amb el qüestionari, el full de recollida de dades per als casos pràctics i la relació d’eines i serveis en DH de les biblioteques

L’informe ve a concloure que hi ha una clara implicació de les biblioteques en la recerca en DH, però que està encara en una fase inicial en la qual no hi ha models consolidats de col·laboració. Queda clar també que les biblioteques tenen un paper potencial important en aquest tipus de recerca.

Afegit a aquest informe, aprofitem per ressenyar mínimament una de les reunions satèl·lit de l’IFLA d’enguany que es va dedicar a les Humanitats Digitals, organitzada per la BBAW (l’acadèmia de ciències i humanitats de Berlín-Brandenburg), DARIAH-EU, DINI (la iniciativa alemanya per a la informació en xarxa), IFLA (Academic and Research Libraries Standing Committee), LIBER i la biblioteca de la Humboldt-Universität de Berlín.

Els organitzadors de la reunió expressaven com a motiu de la reunió la importància creixent de les DH per als arxius, les biblioteques i els museus, donat que aquestes institucions proporcionen accés a les seves col·leccions cada vegada més de forma digital.

La reunió va iniciar-se amb una keynote de Toma Tasovac, director del BCDH (centre per a les DH de Belgrad): Libraries in the age of digital infrastructures (and other catastrophes). La resta de la reunió va consistir en tretze presentacions de projectes de DH de biblioteques de: Alemanya, Argentina, Brasil, Estats Units d’Amèrica, Finlàndia, França, Itàlia i Suïssa. Per als bibliotecaris que llegeixin aquestes línies pot ser interessant mirar-se les presentacions de Sally Chambers (Towards a DARIAH-EU "Libraries" Working Group) i de Lotte Wilms i Andreas Degkwitz (LIBER Digital Humanities Working Group).

El contingut de les presentacions em va semblar que no s’allunyava massa de les experiències que per aquí hem anomenat «biblioteques digitals», és a dir, digitalització de continguts i bases de dades digitals sobre col·leccions especials.

La meva impressió és que la recerca que es fa en arts i humanitats està canviant més ràpidament del que ho estem fent des d’arxius, biblioteques i museus i que hauríem de ressuscitar les sessions de «Intensiu de Col·leccions Digitals: intercanvi d'experiències expertes en el desenvolupament de col·leccions digitals» que es va «inventar» en Ciro Llueca i que va tenir la seva darrera edició ara fa dos anys sota els auspicis del CSUC i de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona.

L’impacte de la biblioteca universitària en l’aprenentatge dels estudiants

Jordi Serrano
Universitat Politècnica de Catalunya
Servei de Biblioteques, Publicacions i Arxius


Brown, Karen; Malenfant, Kara J. (2017). Academic library impact on student learning and success: findings from assessment in action team projects. Chicago: Association of College and Research Libraries. 25 p. Disponible a: http://www.acrl.ala.org/acrlinsider/archives/13779. [Consulta: 19/05/2017].


Fundada el 1940, l’Association of College and Research Libraries (ACRL) ofereix programes, productes i serveis per tal que la comunitat bibliotecària de l’entorn universitari aprengui i innovi. Una de les actuacions més recents ha estat aquest informe on s’estableix una correlació entre la biblioteca i els resultats acadèmics (maig 2017).

Aquest informe ha estat realitzat en el marc del programa "Assessment in Action" la finalitat del qual és identificar de quina manera és possible mesurar l’impacte en l’aprenentatge per part de les biblioteques acadèmiques, i on participen 203 institucions dels Estats Units, Canadà i Austràlia.

A partir de diferents equips interdisciplinaris vinculats amb la formació, aquests equips determinen, segons el cas, el mètode d’avaluació més apropiat com ara enquestes, entrevistes, focus group, etc. on incorporen els elements de la biblioteca a avaluar, el perfil d’usuari, disciplina, etc.

L’accés digital a les monografies acadèmiques: una tasca encara plena de dificultats

Ángel Borrego
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


Ward, Vivien; Colbron, Karen (2016). Digital access solutions: report on investigations for possible pilot studies. Bristol: Jisc. Disponible a: https://monographs.jiscinvolve.org/wp/files/2017/01/DIGITAL_ACCESS_SOLUT.... [Consulta: 16/07/2017].


L’any 2014, Jisc, Research Libraries UK (RLUK) i Society for Colleges, National and University Libraries (SCONUL) van dur a terme un projecte que, sota el títol National monograph strategy, analitzava els principals reptes que plantejava l’accés a monografies acadèmiques a biblioteques universitàries i de recerca. Les conclusions d’aquell projecte incloïen set recomanacions. Dues d’elles feien referència a la necessitat d’una estratègia de digitalització i un model de llicència nacional per a l’accés a les monografies que, actualment, no estan disponibles en format digital.

L’informe que ara ressenyem presenta les conclusions d’un estudi pilot que ha treballat en el desenvolupament d’aquelles dues recomanacions. L’aproximació emprada va consistir a demanar a una desena de biblioteques universitàries britàniques que recopilessin una llista de títols –se’n van identificar més d’un miler de monografies excloent-hi, expressament, els manuals– indicant els problemes que impossibilitaven posar-los a disposició dels seus usuaris en format digital.

Preservació de dades de recerca: estratègies pràctiques

Antonia Ferrer Sapena, Universitat Politècnica de València
Enrique A. Sánchez Pérez, Universitat Politècnica de València
Fernanda Peset, Universitat Politècnica de València


Johnston, Lisa R. (ed.) Curating research data. Chicago: Association of College and Research Libraries, 2017- . «Volume one: practical strategies for your digital repository». 285 p. Disponible a:  http://www.ala.org/acrl/sites/ala.org.acrl/files/content/publications/bo.... [Consulta: 03/07/17].


Aquest primer volum d’una obra major tracta diferents aspectes que van units a la conservació de dades d’investigació.

La introducció de Lisa R. Johnston resumeix de manera clara cadascun dels principals apartats del llibre. Johnston ha estat bibliotecària dels serveis d’investigació i codirectora del repositori institucional de la University of Minnesota, capacitació que li permet assenyalar els reptes als quals s’enfronten els professionals encarregats del tractament de les dades. Els considera els primers usuaris, per la qual cosa són qui des del primer moment han d’identificar els problemes que pot tenir la seva reutilització. En aquesta introducció, a més, es defineix la terminologia que s’utilitza com també els motius pels quals es desenvolupen els serveis de conservació, els requisits que han de tenir i les polítiques per al seu intercanvi.

Com poden les biblioteques contribuir a l’aprenentatge i a l’èxit acadèmic? Construint evidencies a través de l’avaluació de l’impacte

Valtencir Mendes
Cap de projectes internacionals
Fundació Jaume Bofill


Brown, Karen; Malenfant, Kara J. Documented library contributions to student learning and succés: building evidence with team-based assessment in action campus projects. Chicago: Association of College and Research Libraries, 2016. Disponible a:  <http://www.ala.org/acrl/sites/ala.org.acrl/files/content/issues/value/co.... [Consulta: 02/07/17].


L’objectiu principal dels projectes vinculats al programa Assessment in Action (AiA): Academic Libraries and Student Success de l’Association of College and Research Libraries (ACRL) ha estat el de trobar com es pot mesurar, d’una manera òptima, l’impacte que generen les biblioteques universitàries en l’aprenentatge i l’èxit educatiu de l’alumnat d’institucions d’educació superior. L’informe recull els resultats dels més de 60 projectes individuals vinculats al programa durant el seu segon any (abril 2014-juny 2015) i sintetitza els resultats del primer any.

El document, que s’emmarca en la tradició dels estudis de valor social i l’avaluació de l’impacte dels serveis de biblioteca, neix de la tradició de l’ACRL en el suport dels professionals i la posada en valor dels serveis de les biblioteques universitàries com a part essencial dels serveis i recursos d’informació i de difusió del coneixement, i analitza els resultats del programa AiA, que contribueixen a generar avaluació basada en evidències, una avaluació que vol contribuir a la millora de l’experiència acadèmica dels i de les estudiants que reverteixi en un major èxit educatiu.

Pàgines

Subscriure a blok de bid RSS