Knowledge unbound: un recull imprescindible d’articles sobre l’accés obert

Ignasi Labastida
CRAI
Universitat de Barcelona


Suber, Peter (2016). Knowledge unbound: selected writings on open access, 2002-2011. Cambridge, MA; London, England: The MIT Press. 436 p. Disponible a: https://mitpress.mit.edu/books/knowledge-unbound. [Consulta: 06/07/2016]


Per a qualsevol defensor de l’accés obert, Peter Suber és un dels referents, per no dir el referent, en aquest àmbit. Suber va participar, a final de 2001, a la reunió de Budapest on es va generar la coneguda Declaració que conforma la base del moviment actual de l’accés obert, establint les dues estratègies per assolir-lo. Suber, professor de Filosofia a l’Earlham College va decidir deixar la seva carrera acadèmica per dedicar-se a l’accés obert. Actualment, és a Harvard on forma part del Berkman Center for Internet & Society i dirigeix la Harvard Office for Scholarly Communication.

Al llarg d’aquests anys, Suber ha difós les seves idees sobre l’accés obert per diferents mitjans i ara ens arriba un recull de 44 peces publicades entre el març de 2002 i el març de 2011. La majoria d’aquests textos van aparèixer en els escrits mensuals que Suber escrivia amb el suport d’SPARC.1 Alguns dels textos publicats en el recull s’han escurçat per evitar repeticions i alguns porten comentaris posteriors.

Algú podria tenir la impressió que els textos de Suber poden ser obsolets per la velocitat com ha avançat l’accés obert en els darrers anys però, justament llegint-los, ens adonem de la seva vigència i ens ajuden a aclarir els conceptes que de vegades no estan clars. Amb aquesta darrera intenció ens ofereix, al final del llibre, un glossari amb una compilació de les principals definicions.

En el recull trobem articles de reflexió, articles adreçats als investigadors, a les biblioteques i també als editors de revistes tot donant-los consells, a més de propostes que encara poden ser implementades, ara, per avançar amb l’accés obert. Els articles apareixen agrupats per temes i no en ordre cronològic.

Si ens fixem en el primer article en ordre cronològic, del març de 2002, trobem un text amb analogies i procedents del que Suber anomena FOS (Free Online Scholarship). En aquest escrit, compara l’accés obert amb el correu postal recordant que, en els inicis, el destinatari d’una carta havia de pagar per rebre-la fins a l'aparició dels segells on qui paga és qui l’envia. A Suber li agrada fer aquest tipus d’analogies en els seus textos. El febrer de 2010, compara l’accés obert amb una energia neta, que tothom creu que és millor però que costa estendre, s’hi posen traves, té un procés d’adopció lent per protegir alguns operadors, i alguns han de pagar un preu (per exemple, estètic) perquè se’n beneficiï tothom.

En una altra entrada, datada al setembre de 2003, Suber ens presenta l’argument que qui paga la recerca mitjançant els impostos ha de poder accedir lliurement i sense restriccions als resultats d’aquesta recerca. Aquest argument s’utilitza de manera reiterada per defensar algunes polítiques. És interessant veure com el presenta: refutant les objeccions a aquest argument com, per exemple, indicant que no és suficient que un ciutadà pugui accedir lliurement a una biblioteca per llegir un article perquè la biblioteca ha hagut d’adquirir el text, o recordant que, de vegades, és més car restringir l’accés als ciutadans d’un territori determinat que oferir un accés universal, tot recordant que Canadà va limitar l’accés als resultats d’algunes investigacions als seus ciutadans.

Suber també ha mantingut algunes discussions interessants amb altres defensors de l’accés obert, especialment amb Steven Harnad, el principal valedor de la via verda. En el llibre apareix la proposta que va fer l’abril de 2008 per diferenciar les condicions amb què s’ofereixen els continguts en revistes d’accés obert i en repositoris. Suber proposà utilitzar el terme accés obert fort per a aquells continguts que s’ofereixen de manera gratuïta i, a més, se’n permet la reutilització, mentre que allò que s’ofereix només de manera gratuïta rebria el nom d’accés obert feble. A Harnad aquesta distinció no li va agradar i després de discutir-ho amb Suber aquest darrer va proposar no utilitzar aquests termes i, en canvi, va optar per una distinció que encara utilitza: accés obert lliure i accés obert gratuït, respectivament. Suber ens recorda que la distinció entre verd i daurat fa referència als mitjans de difusió mentre que la seva proposta de lliure i gratuït té a veure amb els drets o llibertats dels usuaris.

Una altra secció de gran interès en aquest llibre és la que dedica a les polítiques, incloent-hi els articles on analitza les diferents polítiques adoptades pels National Institutes of Health (NIH) durant aquests anys, com també la política adoptada pel claustre de professors de la Faculty of Arts and Sciences de Harvard que va crear un precedent seguit per altres centres de la mateixa universitat i per altres centres de prestigi dels EUA com el MIT o la Princeton University, entre d’altres.

De vegades pot sorprendre l’actualitat d’alguns textos com per exemple quan parla de Napster i l’accés obert, una analogia que ara s’utilitza amb el fenomen Sci-Hub, o quan es pregunta per què els investigadors no dipositen massivament en els repositoris. En aquest darrer cas, defensa la importància d’aquestes eines davant de qui creu que des dels centres de recerca es pot accedir a totes les publicacions científiques i, a més, utilitzen cercadors com Google Search.

Respecte la discussió actual sobre el cost de publicar en revistes d’accés obert, Suber aporta dades, algunes encara vigents, remarcant que la majoria d’aquestes revistes no tenen tarifes per publicar i recordant que en algunes revistes amb accés restringit també cal pagar per publicar-hi. A més, inclou alguns textos on ens presenta una proposta per canviar de model que és molt semblant a la que l’any passat proposava el Max Planck Institute.2 En un article de l’octubre de 2007, Suber ens explica que la proposta sorgeix d’una idea de Mark Rowse, llavors director executiu d’Ingenta, que va dir en una entrevista que per a una editorial que tingués un acord amb tots els consorcis bibliotecaris dels EUA per accedir als seus continguts li seria molt fàcil convertir aquest acord en una llicència per permetre que els acadèmics publiquessin continguts l’accés als quals no tindria restriccions. Aquesta proposta apareix en altres textos de Suber i, en especial, quan comenta el projecte SCOAP33 del CERN que es basa en aquesta idea de Rowse.

Finalment, m’agradaria acabar aquesta ressenya destacant la secció anomenada open access overview, una introducció completa a l’accés obert que Suber va començar a escriure el juny de 2004 i que ha actualitzat periòdicament fins arribar a la versió del juny de 2015 que és la que inclou en aquest llibre. Suber descriu aquesta introducció com a prou curta per poder ser llegida i prou llarga per ser útil, i també en destaca l'organització que permet una lectura no lineal que facilita que es puguin llegir aquells apartats que ens interessin podent saltar-se la resta.

Aquest llibre ha estat un regal per a tots aquells que hem seguit Suber al llarg d’aquests anys perquè ens ha permès rellegir uns textos que ens han servit d’inspiració i ens han ajudat a avançar cap a l’accés obert. És un llibre que cal tenir a prop per consultar-lo i rellegir-lo tants cops com calgui. I per a qui encara no conegui Suber, els recomano la lectura del llibre per comprendre millor tot el moviment de l’accés obert i descobrir aquest gran pensador. Estic convençut que en gaudiran.


1SPARC Open Access Newsletter. http://legacy.earlham.edu/~peters/fos/newsletter/archive.htm
2Schimmer, R; Geschuhn, K. K.; Vogler, A. (2015). Disrupting the subscription journals’ business model for the necessary large-scale transformation to open access. http://dx.doi.org/10.17617/1.3
3https://scoap3.org

Present i futur de les biblioteques públiques d’Austràlia Meridional

Carlos-Miguel Tejada-Artigas
Facultad de Ciencias de la Documentación
Universidad Complutense de Madrid


South Australian Public Library Network (2015). Tomorrow’s libraries: future directions of the South Australian public library network. [Adelaide]: South Australian Public Library Network. Disponible a: http://www.libraries.sa.gov.au/webdata/resources/files/SAPLN_tomorrow's_... [Consulta: 06/23/2016]


Aquest estudi se centra en el present i futur de les biblioteques públiques d’Austràlia Meridional (en anglès: South Australia). Aquest Estat el trobem a la part central del sud del país, essent un territori molt extens (984.377 km²), molt àrid i poc poblat (1,5 milions de persones, la qual cosa significa menys del 10 % de la població australiana).

La xarxa objecte d’estudi, South Australian Public Library Network, disposa de més de 130 biblioteques, i constitueixen un formidable exemple del valor de les biblioteques públiques a la societat d’avui i d’allò que en un futur poden ser. Es fixa un horitzó del 2030, és a dir, quinze anys i es va elaborar una visió mitjançant una consulta àmplia a diferents membres de la xarxa. Es van dissenyar cinc estratègies per a l’èxit, amb el seus quinze objectius i trenta-set accions a desenvolupar, identificant els beneficis per a les persones i per a la societat.

Llegir per plaer: com ho veuen (i ho viuen) els infants i les famílies d’Austràlia

Mònica Baró
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


Kids and family reading report: Australia. [Premiere ed.]. [Lisarow, NSW]: Scholastic Corporation; [London]: YouGov, [2015]. 84 p. Disponible a partir de: http://www.scholastic.com.au/readingreport. [Consulta: 01/06/2106].


Kids & family reading és un estudi de caràcter bianual que es realitza als Estats Units des de 2008, que té com a objectiu explorar les actituds i els comportaments relacionats amb la lectura per oci dels nens d’edats compreses entre els 6 i els 17 anys i que també recull les opinions dels seus pares i mares. L’estudi és una iniciativa de l’editorial Scholastic –especialitzada en l’àmbit pedagògic i infantil, i una de les més potents del món– i s’ha realitzat en col·laboració amb YouGov, una empresa de primer nivell que es dedica a l’estudi de mercats per mitjà de sistemes en línia.

Crònica de les 14es Jornades Catalanes d’Informació i Documentació

Eli Ramírez i Jordi Bosch
Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya


Després de quatre anys sense celebrar-se, les Jornades Catalanes d’Informació i Documentació han tornat a treure el cap aquest 2016. Es tracta d’un esdeveniment organitzat pel Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya (COBDC) que pretén aglutinar professionals de la informació en tots els seus àmbits, oferint un programa variat amb diverses línies per tal que tothom pugui escollir aquelles activitats que més li interessin.

Enguany, ja s’ha arribat a la 14ena edició i creiem que tothom és conscient que la nostra professió està patint força canvis. Tot i que els perfils clàssics persisteixen, com els qui treballen en biblioteca pública, es diversifiquen els rols i es comença a notar un volum important de professionals que ocupen altres sectors. L’objectiu de les Jornades era arribar també a aquestes persones, tot i que potser en un futur caldria canviar alguns formats per aconseguir-ho.

European Data Portal

Andreu Sulé
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


El novembre de 2015, a iniciativa de la Comissió Europea, es va publicar l’European Data Portal, un portal que recol·lecta les metadades de la informació del sector públic (també coneguda com a dades obertes de l’Administració o open government data) disponible en els portals públics dels països europeus1. L’objectiu últim del portal és esdevenir una eina útil per al desenvolupament econòmic, social i democràtic de la Unió Europea, tot fomentant “la lliure circulació de dades, la transparència i la competència lleial”.

Cal precisar que el portal no recull tota la informació del sector públic europeu, sinó únicament aquella recopilada, generada o finançada per organismes públics i que pot ser reutilitzada per a qualsevol finalitat i sense cap cost. S’han de complir les dues condicions, la qual cosa vol dir que hi ha dades del sector públic que no són obertes i que, per tant, no són al portal.

Pàgines

Subscriure a blok de bid RSS