Crònica de les 14es Jornades Catalanes d’Informació i Documentació

Eli Ramírez i Jordi Bosch
Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya


Després de quatre anys sense celebrar-se, les Jornades Catalanes d’Informació i Documentació han tornat a treure el cap aquest 2016. Es tracta d’un esdeveniment organitzat pel Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya (COBDC) que pretén aglutinar professionals de la informació en tots els seus àmbits, oferint un programa variat amb diverses línies per tal que tothom pugui escollir aquelles activitats que més li interessin.

Enguany, ja s’ha arribat a la 14ena edició i creiem que tothom és conscient que la nostra professió està patint força canvis. Tot i que els perfils clàssics persisteixen, com els qui treballen en biblioteca pública, es diversifiquen els rols i es comença a notar un volum important de professionals que ocupen altres sectors. L’objectiu de les Jornades era arribar també a aquestes persones, tot i que potser en un futur caldria canviar alguns formats per aconseguir-ho.

Les Jornades van tenir lloc a l’Ateneu de Barcelona, els dies 3 i 4 de març. Si bé des del COBDC s’és conscient que el lloc va quedar petit, també cal destacar que van ser molts els professionals interessats a assistir-hi, cosa que empeny a la necessitat de resoldre aquests problemes logístics en unes properes edicions.

Les Jornades es van iniciar amb una conferència pronunciada per Gina Tost, periodista especialitzada en videojocs i noves tecnologies que va explicar-nos com es podien introduir elements de jocs i ludificació en els entorns bibliotecaris. L’acte inaugural no va deixar indiferent ningú i va crear un debat enriquidor al voltant d’alguns canvis i resistències en el sector bibliotecari. Tot seguit, i després de l’esperada pausa-cafè on tothom va poder saludar-se i intercanviar opinions, van venir les diferents presentacions i comunicacions. Els assistents podien triar entre tres opcions diferents: màrqueting digital, bones pràctiques en biblioteques universitàries o una sessió on es destacava la presència dels bibliotecaris al cinema. Cal destacar, aquí, el gran nombre de comunicacions que es van rebre i també tots els pòsters presentats, que es podien veure a l’entrada de l’edifici. També volem destacar la presència dels grups de treball del COBDC com a element clau per tal de mostrar diferents punts de vista de la professió.

Seguidament, els assistents podien triar entre tres propostes més: una sobre biblioteques i entorn, una altra sobre la informació com a motor d’evolució social i innovació, i una tercera opció dedicada a la lectura i la literatura a càrrec de Laura Borràs, directora de la Institució de les Lletres Catalanes. D’aquesta manera, es va intentar diversificar la demanda dels nostres professionals encara que a més d’un el fet d’haver d’escollir li suposés una dura tasca.

Per la tarda també hi havia diverses opcions. En primer lloc, es podia escollir entre una presentació de les noves regles de catalogació, les RDA, o bé un taller sobre motivació i relacions interpersonals. Va quedar clar que el nou sistema de catalogació és un tema important per als professionals que volen saber quins canvis es produiran en el seu dia a dia. Tot seguit, es podia optar per una sessió de biblioteques especialitzades, un taller sobre usabilitat, o conèixer projectes emprenedors del sector cultural. El nivell d’assistència a totes les sales va ser important, i això deixa clar les ganes d’aprenentatge que hi ha en el sector. La tarda va concloure amb una taula rodona sobre tendències en el consum cultural que va ser força ben rebuda pel públic i on vam poder sentir Bernat Puigtobella editor de Núvol, Carles A. Foguet director de Comunicació de Jot Down i Eduard Voltas editor de Time Out Barcelona.

El divendres només hi havia activitats pel matí, però també hi va haver on escollir: biblioteques infantils, exemples de professionals emprenedors que havien pogut muntar el seu propi negoci, experiències diverses en biblioteques públiques, governança de la informació, plataformes audiovisuals i una xerrada sobre els límits de l’humor gràfic. Es va intentar en tot moment oferir continguts variats que poguessin donar resposta als diferents interessos professionals. Les Jornades van acabar amb una conferència –gairebé col·loqui– del director de VilaWeb, Vicent Partal, que ens va mostrar el concepte informatiu del seu mitjà i la seva opinió sobre com ha evolucionat el periodisme amb aquest excés de soroll (no d’informació).

Aquest tipus d’esdeveniments tenen un objectiu doble i clar: d’una banda, oferir continguts per reciclar-se com a professionals i agafar noves idees per implementar en el teu entorn o bé per conèixer –si més no– el que s’està fent arreu de Catalunya. Per altra banda, no podem negar que un dels altres objectius és reunir en un sol espai diferents professionals per tal d’afavorir les relacions i el networking. Sovint, aquest tipus d’actes són l’excusa perfecta per retrobar aquells companys a qui fa temps que no veus i amb qui et ve de gust compartir coneixements i debat, tot passant una bona estona.

European Data Portal

Andreu Sulé
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


El novembre de 2015, a iniciativa de la Comissió Europea, es va publicar l’European Data Portal, un portal que recol·lecta les metadades de la informació del sector públic (també coneguda com a dades obertes de l’Administració o open government data) disponible en els portals públics dels països europeus1. L’objectiu últim del portal és esdevenir una eina útil per al desenvolupament econòmic, social i democràtic de la Unió Europea, tot fomentant “la lliure circulació de dades, la transparència i la competència lleial”.

Cal precisar que el portal no recull tota la informació del sector públic europeu, sinó únicament aquella recopilada, generada o finançada per organismes públics i que pot ser reutilitzada per a qualsevol finalitat i sense cap cost. S’han de complir les dues condicions, la qual cosa vol dir que hi ha dades del sector públic que no són obertes i que, per tant, no són al portal.

L’estat de les dades vinculades a biblioteques el 2015

Xavier Agenjo Bullón
Director de Projectes de la Fundación Ignacio Larramendi

Francisca Hernández
Consultora. DIGIBÍS


Mitchell, Erik T (2016). “Library Linked Data: Early Activity and Development”. Library Technology Reports, Vol. 52, No. 1 (January). American Library Association. Disponible a: https://journals.ala.org/ltr/issue/view/534  [Consulta: 23/05/2016].


Els quatre capítols que composen aquest informe tenen com a finalitat actualitzar l’anterior anàlisi de Mitchell sobre Linked Data, publicat també a Library Technology Reportsi (LTR) el 2013. Les revisions sobre l’estat de la qüestió ofereixen una oportunitat de reflexionar sobre el camí fet, sobre les tendències que van perfilant-se i sobre els interrogants que sorgeixen de l’aplicació de Library Linked Data. Aquest és l’exercici que realitza Erik Mitchell en aquesta primera entrega de l’any 2016 de Library Technology Reports i, en la nostra opinió, la seva aportació més important.

La Biblioteca, "catalitzadora" de la innovació en l'ensenyament i l'aprenentatge universitari

Gema Santos-Hermosa
Biblioteca Virtual de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC)
Professora associada Facultat de Biblioteconomia i Documentació, UB

Orr, Dominic; Rimini, Michele; Damme, Dirk van (2015). Open Educational Resources: A Catalyst for Innovation. Paris: Educational Research and Innovation, OECD Publishing. Disponible a: http://dx.doi.org/10.1787/9789264247543-en [Consulta: 02/06/2016].

Sharples, Mike; Adams, Anne; Alozie, Nonye [et al.] (2015). “Innovating Pedagogy 2015: exploring new forms of teaching, learning and assessment, to guide educators and policy makers”. Open University Innovation Report 4. Milton Keynes: The Open University. Disponible a: http://proxima.iet.open.ac.uk/public/innovating_pedagogy_2015.pdf [Consulta: 02/06/2016].

Sursock, Andrée (2015). Trends 2015: Learning and Teaching in European Universities. Brussels: European University Association. Disponible a: http://www.eua.be/Libraries/publications-homepage-list/EUA_Trends_2015_web [Consulta: 02/06/2016].

Tots aquest informes estan disponibles a la secció Tools & Resources del projecte EMPOWER, de la xarxa europea d’universitats a distància EADTU.


L'educació és la clau per al progrés econòmic i social, i els governs de tot el món estan buscant millorar els seus sistemes educatius. El futur de l'educació al segle XXI no hauria de basar-se a incrementar el nombre d’estudiants, sinó a millorar la qualitat, la diversitat i la pertinença de l'oferta educativa. Les universitats estan reconsiderant les seves polítiques institucionals i com innovar les pràctiques d'ensenyament i d’aprenentatge en l'educació superior. Hi ha una necessitat “latent” de comprendre com organitzar millor els contextos d'aprenentatge. Això requereix una mica de creativitat –bàsica en un procés d’innovació– i disposar d’una estratègia definida, però també cal la implicació transversal de totes les unitats o departaments universitaris.

El camí cap a l’accés obert, en quin punt som?

Ángel Borrego
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


Research Information Network; University of Sheffield; Research Consulting; Elsevier. (2015). Monitoring the transition to open access: a report for the Universities UK Open Access Co-ordination Group. [S. l.]: RIN. 104 p. Disponible a: http://www.researchinfonet.org/wp-content/uploads/2015/09/Full-report-FI.... [Consulta: 30/05/2016].


Des de la publicació el 2012 de l’informe Finch, són ja diverses les ocasions en les quals aquest blog s’ha fet ressò de treballs que analitzen el grau d’implementació de les seves recomanacions. L’estudi que ara ressenyem descriu el panorama de l’accés obert al Regne Unit l’agost de 2015, tres anys després de la publicació de l’informe Finch, utilitzant indicadors de cinc tipus: opcions d’accés obert disponibles per als autors (nombre de revistes en accés obert existents, costos d’edició (article processing charges o APC), llicències, etc.); disponibilitat dels articles (proporció de textos en accés obert respecte del total de publicats); ús dels articles en accés obert (comparat amb el d’aquells que requereixen subscripció); efectes econòmics sobre les universitats (que han de pagar subscripcions i APC); i efectes econòmics sobre les societats científiques que editen revistes.

Pàgines

Subscriure a blok de bid RSS