La recerca està canviant, però canvien les biblioteques?

Ángel Borrego
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


Research Libraries UK 2019 Conference. Reshaping scholarship: transformation, innovation and cultural change. London, 20-22 March 2019. Disponible a: <http://rlukconference.com>. [Consulta: 24/03/2019].


Els dies 20, 21 i 22 de març es va celebrar a Londres el congrés anual de l’RLUK (Research Libraries UK), l’associació de biblioteques universitàries i de recerca britàniques que agrupa 37 institucions. L’objectiu era abordar de quina manera els canvis en la recerca afecten les expectatives dels investigadors sobre les col·leccions i els serveis bibliotecaris i com aquests poden respondre les noves necessitats dels acadèmics.

En aquesta ressenya resumirem breument el contingut de les successives sessions. El lector interessat podrà consultar properament els vídeos de les presentacions a la pàgina web del congrés, on també estan disponibles els de les quatre darreres edicions.

La conferència inaugural va córrer a càrrec de Tim Hitchcock, historiador de la Universitat de Sussex que ha desenvolupat diversos projectes en humanitats digitals, especialment de mapats de termes en grans col·leccions documentals, incloent-hi el catàleg de la seva Universitat. Segons ell, aquest tipus de projectes ofereixen una visió panoràmica de les característiques de les col·leccions bibliotecàries i dels seus continguts, una visió global que s’ha perdut ara que l’accés a la informació és digital.

A continuació, les presidentes de les associacions de biblioteques de recerca dels Estats Units (ARL), Canadà (CARL), Austràlia (CAUL) i Europa (LIBER) van presentar els plans estratègics de les seves organitzacions. Cal destacar que les quatre presidentes són dones que semblen haver trencat el sostre de vidre que limitava el seu ascens a llocs de responsabilitat malgrat la seva elevada presència en la professió.

El següent panel va presentar tres experiències de suport a la recerca: el laboratori d’humanitats digitals de la Universitat de Cambridge; el desenvolupament d’un estudi a la Universitat de Calgary per identificar les necessitats dels investigadors i desenvolupar una dotzena de projectes en col·laboració amb ells ―el títol d’aquesta ressenya està agafat de l’utilitzat per Tom Hickerson per a aquesta presentació―; i la perspectiva ―pessimista― sobre el paper de les biblioteques de recerca el 2030 oferta per un representant de la British Library. En síntesi, els canvis venen donats no només per l’accés remot a la informació, sinó per la creixent interdisciplinarietat de la recerca que convida a trencar la tradicional estructura disciplinària de les biblioteques per organitzar-se al voltant de processos (docència, recerca, divulgació…). El pes de les humanitats digitals en molts projectes ve a respondre a la carència d’infraestructures en aquestes disciplines, a diferència del que succeeix en camps com la genètica. La primera jornada del congrés va finalitzar amb una xerrada de Charles Kriel, assessor del Parlament britànic sobre desinformació i notícies falses.

El segon dia va començar amb una conferència sobre el paper de les biblioteques com un espai neutral a partir d’una experiència de censura d’obres d’art a la biblioteca de la Universitat de Ciutat del Cap en un context de mobilitzacions estudiantils. El següent panel va combinar tres presentacions: un projecte de digitalització col·laborativa entre tres institucions que va posar de manifest la necessitat de disposar de dades que permetin detectar solapaments entre les col·leccions per optimitzar recursos; una detallada anàlisi de la col·lecció de la London School of Economics que ha permès prendre decisions sobre la retenció i expurgació de materials; i un estudi dels usuaris ―i no usuaris― de la British Library que va identificar com a principals prioritats l’accés a Internet i la disponibilitat d’un espai neutral on treballar.

La sessió de tarda va incloure dues activitats paral·leles sobre la neutralitat de les biblioteques i el treball desenvolupat pels grups existents dins de l’RLUK. Dos dels tres grups existents s’han creat en els darrers tres anys i les seves temàtiques revelen les prioritats a l’associació: col·leccions especials i digital scholarship.

El panel final del segon dia va estar dedicat a la ciència oberta. Va incloure presentacions sobre l’estratègia de la Universitat de Lancaster per apropar la ciència oberta als investigadors a través de trobades en petits grups; la creixent activitat editora de les biblioteques universitàries i la necessitat de donar més visibilitat a les monografies en accés obert que publiquen; i la creixent presència de serveis de suport a la recerca a biblioteques universitàries, amb una elevada heterogeneïtat en termes de denominació del servei, llocs de treball de les persones que els desenvolupen o activitats que prioritzen.

El tercer i últim dia del congrés va començar amb una sessió dedicada a la gestió de dades de recerca. Es van oferir els resultats d’un estudi que mostra una creixent maduresa d’aquests serveis a biblioteques universitàries de set països, per bé que se segueixen centrant en tasques d’assessorament més que en suport tècnic i es detecta una manca de formació. La segona presentació va abordar el paper de les biblioteques en la gestió del programari per a la recerca emprat pels acadèmics. I, finalment, es va presentar un projecte que intenta aplicar tècniques de blockchain per obtenir dades fiables, comparables i auditables de descàrregues d’articles científics. L’objectiu seria promoure l’ús d’aquestes dades en processos d’avaluació de la recerca, animant els investigadors a publicar en accés obert per incrementar la consulta de les seves publicacions.

A continuació, es van celebrar quatre tallers paral·lels sobre la promoció de la ciència oberta, l’impacte de la intel·ligència artificial sobre la direcció de biblioteques universitàries, les darreres transformacions en l’àmbit de la comunicació científica i la gestió col·laborativa de col·leccions. El congrés va concloure amb una conferència sobre humanitats digitals.

L’accés remot a la informació ha allunyat estudiants i acadèmics de les biblioteques universitàries durant els darrers anys. Els estudiants estan tornant en la mesura que moltes biblioteques s’han adaptat a les seves necessitats oferint-los espais de treball col·laboratius que els alumnes valoren positivament. El retorn dels investigadors, no obstant, planteja més dificultats atès que el seu allunyament no obeeix únicament a la facilitat en l’accés virtual a la informació, sinó a les noves metodologies de treball que plantegen noves demandes que sovint no coincideixen amb l’oferta de serveis de les biblioteques. Sembla necessari trencar amb la idea de dipòsits temàtics per oferir nous serveis d’acord amb els processos en els quals es veuen involucrats els acadèmics. En aquest sentit, destaca l’auge de les humanitats digitals on moltes biblioteques semblen haver trobat una oportunitat per oferir un servei a acadèmics que, en aquestes disciplines, no disposen de les infraestructures existents en ciències experimentals o de la salut.

Construïm col·leccions plegats? Viabilitat de la gestió conjunta de monografies al Regne Unit

Santi Balagué
Cap de l'Equipament GEPA
Àrea de Biblioteques, Informació i Documentació - CBUC
Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC)
Twitter: @clascamoll


Stubbs, Theo (2018). An extension of UKRR into low-use monographs: does appetite exist? [London]: UK Research Reserve. 75 p. Disponible a: 
<https://www.ukrr.ac.uk/resources/fullmonographsreport.pdf>. [Consulta: 12/03/2019].


Ja sigui com a frase o com a metodologia, la gestió cooperativa de les col·leccions està ben establerta al lèxic bibliotecari. Hi ha molts projectes i iniciatives que han investigat i implementat models de cooperació, en el nostre entorn geogràficament més proper i a la resta del món. Dins l’àmbit de l’educació superior una de les darreres i més reeixides iniciatives és la UKRR (UK Research Reserve), el projecte de col·laboració entre les biblioteques universitàries i de recerca britàniques i la British Library, que coordina de manera sistemàtica la gestió de les revistes de recerca impreses de baix ús. Amb el pas dels anys, tant els membres de la UKRR com d’altres de l’àmplia comunitat de l’ensenyament superior es van anar plantejant la UK Research Reserve com un esquema visible i reeixit per a d’altres tipus de material i, en particular, les monografies. Tot i això, cal tenir en compte que la UKRR no tenia ni el mandat, ni els recursos ni la capacitat per encarregar-se de la gestió de les monografies. 

Val la pena portar a col·lació un botó, com a mostra de l’establiment de les metodologies per a la gestió cooperativa de les monografies. A final de 2017, en aquest mateix blok ressenyàvem l’informe Strength feasibility study on monographs, de la consultoria Information Power que plantejava si el model de la UKRR es podria utilitzar per gestionar els fons de monografies del Regne Unit, a mode d’un UKRR-Monographs. Aquest nou estudi que us presentem es va portar a terme, doncs, tot just un any després, tenint en compte la conclusió a la qual arribava Information Power, respecte de la importància de l’estalvi d’espai a les biblioteques, i situant-lo en un context en el qual sembla que el nombre de títols duplicats al consorci RLUK (Research Libraries UK) és relativament baix. En aquesta direcció val la pena llegir l’estudi fet a White Rose Libraries (WRL –Universitats de Leeds, Sheffield i York–) el 2017, que va concloure que la duplicació de fons entre les col·leccions de les seves biblioteques era molt inferior a allò que inicialment s’hauria suposat. 

Biblioteques i llibreries: els espais de la paraula viscuda

Carme Galve Montore
Directora de la Biblioteca Jaume Fuster
Biblioteques de Barcelona


Chartier, Roger (2018). Bibliotecas y librerías: entre herencias y futuro. Bogotá: Centro Regional para el Fomento del Libro en América Latina y el Caribe (Cerlalc). 48 p. (Breves). ISBN 978-958-671-217-0. Disponible a: <https://cerlalc.org/publicaciones/bibliotecas-y-librerias-entre-herencias-y-futuro/>. [Consulta: 09/02/2019]. 


Bibliotecas y librerías: entre herencias y futuro és un breu assaig sobre els desafiaments que els llibreters i els bibliotecaris afronten en la transformació digital de la societat. Tot i el profund canvi, aquests professionals han estat agents clau en la construcció del mercat i el consum editorial i, per tant, les conseqüències de la irrupció dels suports digitals no suposen la primera gran mutació que experimenten. 

Per donar suport a aquesta afirmació, l’autor comença el discurs referint-se a l’etimologia moderna dels termes «llibreter» i «bibliotecari» i relata com han anat variant els seus perfils i les seves funcions professionals des de l’Època Moderna (segle XVI) fins a l’actualitat. En definitiva, una diacronia marcada per dues paradoxes: mentre que els llibreters han de superar el binomi capitalisme-proteccionisme, els bibliotecaris aborden l’equilibri entre la preservació, la selecció i la difusió. 

Recollint la realitat dels principis FAIR a les institucions britàniques

Fernanda Peset
Instituto Universitario de Matemática Pura y Aplicada, Universitat Politècnica de València
 
Christian Vidal Cabo
Col·laborador de la Càtedra de Transparència i Gestió de Dades, Universitat Politècnica de València
 
Fernanda Garzón-Farinós
Directora Máster Universitario en Cuidados de Enfermería en Diálisis y Trasplante Renal, Universidad Católica de Valencia «San Vicente Mártir»
 
Pablo Lara Navarra
Professor Agregat dels Estudis d’Informació i Comunicació, Universitat Oberta de Catalunya
 
Antonia Ferrer-Sapena
Instituto Universitario de Matemática Pura y Aplicada, Universitat Politècnica de València


Allen, Robert; Hartland, David (2018). FAIR in practice: Jisc report on the Findable Accessible Interoperable and Reuseable Data Principles. Bristol: Jisc. 79 p. Disponible a: <https://zenodo.org/record/1245568#.XIo7daBCfcs>. [Consulta: 13/03/2019].


Comencem pel començament. S’ha parlat molt darrerament dels principis FAIR (findable, accessible, interoperable and reusable). Des que F1000 els va llançar formalment el 2016 es volen impulsar com una capa que travessi qualsevol tipus de dades. Se suposa que poden ser aplicats a tots, però especialment als de recerca, on l'heterogeneïtat imposa una necessària estandardització. Però els principis FAIR no indicaven exactament de quina manera implantar-los. I com s’acostuma a dir, el paper ho aguanta tot, però què succeeix a la pràctica, en la realitat de les institucions? En aquest informe veurem què ha esbrinat el JISC (Joint Information Systems Committee) al respecte: com s’han implantat aquests principis en l’ambient acadèmic del Regne Unit. 

Monografies en accés obert a l’Amèrica Llatina. L’inici d’un camí gens fàcil, però necessari (també aquí...)

Jordi Prats Prat
Universitat Politècnica de Catalunya
Iniciativa Digital Politècnica – Servei de Biblioteques, Publicacions i Arxius
@JordiPrats 


Giménez Toledo, Elea; Córdoba Restrepo, Juan Felipe (eds.) (2018). Edición académica y difusión: libro abierto en Iberoamérica. Bogotá: Editorial Universidad del Rosario, Editorial Comares. 254 p. ISBN: 978-958-784-168-8. Disponible a: <https://doi.org/10.12804/th9789587841671>. [Consulta: 11/03/2019]


Els canvis que s’estan produint en els models de comunicació acadèmica són, actualment, un dels temes centrals quant al futur de la transmissió del coneixement en l’àmbit científic. En són bona mostra l’abundant nombre de ressenyes que n’apareixen en aquest Blok, en el qual l’edició i publicació de llibres en accés obert no n’és estrany. 

La publicació de monografies en accés obert (principalment en els àmbits de les ciències socials i les humanitats) és, a dia d’avui, un aspecte rellevant en aquest context. Parlem d’un model de publicació no tan elaborat com poden ser d’altres formes de publicació (revistes i articles científics en accés obert) i que requereix superar reptes que li són propis, com poden ser els del trànsit a l’edició digital en l’edició de llibres (no encara del tot madur), l’establiment de canals de difusió propis o el finançament dels costos d’edició, superiors a d’altres formes de publicació. 

Pàgines

Subscriure a blok de bid RSS