Com ens veuen els usuaris? La percepció del valor del servei de biblioteca pública a Austràlia i als Estats Units

Ferran Burguillos
Director de les Biblioteques Municipals de Sabadell
Diputació de Barcelona


The intrinsic value of libraries as public spaces: technology and digital services reflect the changing role of libraries (2016). [Sydney: Civica Group]. 22 p. Disponible a:
<https://www.civica.com/en-au/whitepapers-value-exchange-block-library/wh.... [Consulta: 13/07/2018].

The intrinsic value of libraries as public spaces: physical-digital, communicating the new normal. Changing landscapeTM report (2018). [Sydney: Civica Group]. 23 p. Disponible a:
<https://www.civica.com/en-au/whitepapers-value-exchange-block-library/wh.... [Consulta: 13/07/2018].

From awareness to funding: voter perceptions and support of public libraries in 2018 (2018). Dublin, Ohio: OCLC; Chicago: American Library Association. 32 p. Disponible a: <https://www.oclc.org/research/awareness-to-funding-2018.html>. [Consulta: 13/07/2018].


La percepció sobre el canvi digital a les biblioteques públiques australianes

Austràlia continua sent un clar referent per a l’àmbit de la biblioteca pública al nostre país –vegeu algunes ressenyes sobre el model australià: Omella i Vilagrosai, Termaii– però convé tenir present que la reflexió a l’entorn del valor i el retorn social de la biblioteca pública s’està treballant des de fa uns anys també al nostre entorn i ha donat lloc a estudis interessants. En aquest sentit, convé destacar alguns que han estat ressenyats al Blok de BiD per Pasadasiii, Hernándeziv, o Bailacv.

Fem referència aquí a l’estudi que l’empresa Civica, una de les líders en solucions digitals del mercat anglosaxó, va dur a terme el 2016 en col·laboració amb l’Institute for Public Policy and Governance (IPPG) de la University of Technology Sydney. Amb el títol The intrinsic value of libraries as public spaces, l’anàlisi se centra en els canvis que afecten les biblioteques públiques i les estratègies per aprofitar al màxim els recursos tecnològics i digitals. L’objectiu principal és el d’identificar els reptes clau que cal afrontar per garantir que la biblioteca, com a espai públic, continuï sent un servei cultural, educatiu i social imprescindible i esdevingui rellevant i una part central de la vida de la comunitat.

L’informe presenta els resultats d’una enquesta adreçada als professionals de les biblioteques públiques i a tècnics de diversos ajuntaments d’Austràlia i Nova Zelanda, els d’una discussió de grup (focus grup) amb representants de l’ajuntament i directors de les biblioteques, i l'anàlisi de dades d’alguns projectes de recerca de l’IPPG sobre els models de gestió de les biblioteques regionals i la relació amb el govern local.

A diferència dels estudis de valor i retorn social i econòmics esmentats més amunt, aquest informe té l’interès de recollir la identificació del valor per part dels professionals a partir d’una aproximació més qualitativa que no quantitativa, i que corroboren el model consolidat a partir de l’anàlisi de les respostes a les enquestes i entrevistes. Sense perdre la funció essencial de promoció lectora i d’accés a la cultura i al coneixement, la biblioteca pública reforça el valor social i incrementa el benefici a la comunitat garantint l’accés a Internet i a la tecnologia, i oferint suport a l’aprenentatge i assessorament en matèria de salut, ocupació i desenvolupament empresarial per generar noves oportunitats. Es posa un èmfasi especial en l’accés a recursos i continguts digitals de qualitat i la relació amb les comunitats virtuals i rurals, i, des de l’àmbit de l’administració local, la mirada se centra en la biblioteca com a espai comú i segur de vida compartida, amb una dotació adequada de recursos i serveis, espais ben dotats, moderns i amb professionals amb habilitats formatives i comunitàries.

La segona edició de l’informe que s’ha publicat el 2018 –The intrinsic value of libraries as public spaces: physical-digital, communicating the new normal– va un pas més enllà perquè recull la perspectiva de l’usuari en la descodificació del valor dels serveis i els continguts digitals que la biblioteca ofereix. L’estudi és resultat d’una enquesta elaborada als proveïdors de serveis digitals i als propis usuaris de les biblioteques, aproximadament uns 600, i, a banda, recull una observació del seu comportament davant l’ús de determinats serveis i recursos digitals i les seves preferències a mesura que els utilitzen. A més, s’amplia l’abast territorial, afegint usuaris de biblioteques de Singapur i del Regne Unit, als de les d'Austràlia i Nova Zelanda.

Aquesta edició de l’informe, que incideix particularment en l'impacte dels avenços tecnològics en les funcions tradicionals de les biblioteques i el paper de la biblioteca pública en la lluita contra la bretxa digital, apareix en un moment en què el Govern australià està impulsant, des del Ministeri d’Indústria, Innovació i Ciència, una Estratègia d’Economia Digital que reforça la necessitat de promoure el canvi digital en tots els serveis públics i l’equitat digital per al conjunt de la ciutadania.

Tot i que les biblioteques porten anys oferint serveis i recursos digitals, els serveis se segueixen vinculant principalment als espais físics i es troba a faltar una difusió més intensiva dels serveis digitals que permeti consolidar el model físic-virtual de biblioteca híbrida.

Un dels reptes que planteja l’informe és el de millorar l'experiència de l'usuari dels serveis digitals que s’ofereixen des de les biblioteques: gairebé el 90 % dels usuaris consideren que els serveis i recursos virtuals de les biblioteques són importants, però en canvi només un 61 % n’estan satisfets amb l’experiència d’ús, donat que presenten dificultats de navegació, són poc usables o poc amigables. Aquest percentatge contrasta força amb el 85 % d’usuaris que manifesten estar satisfets amb l’experiència presencial en l’ús dels espais de la biblioteca.

Un altre repte destacat per continuar sent rellevants en el primer món digital és que cal establir acords de col·laboració amb proveïdors tecnològics i gestionar de manera consorciada serveis i productes, que permetin millorar-los d’una manera sostenible.

La percepció del valor del servei de biblioteca pública als Estats Units

L’informe From awareness to funding: voter perceptions and support of public libraries in 2018, elaborat per la Public Library Association (PLA) de l’American Library Association (ALA) i l’ALA Office for Library Advocacy, en col·laboració amb l’OCLC, actualitza l’estudi del mateix títol que l’OCLC va desenvolupar el 2008, sobre les percepcions, els usos, la conscienciació i les actituds dels votants dels Estats Units en relació amb el servei de biblioteca pública.

En aquesta edició, es va repetir la metodologia d’enquestes i l’anàlisi de segmentació de públic de l’estudi original amb l’objectiu de poder comparar els resultats: s’identifiquen nou segments de població amb dret a vot sobre la base de sis factors relacionats amb el comportament i l’actitud en relació amb el finançament, l’ús, la percepció del servei de biblioteca pública i del personal bibliotecari. Els resultats més destacats són els següents:

  • Més de la meitat dels votants (55 %) creuen que les biblioteques públiques són essencials per a les comunitats i una font d'orgull cívic, però això no sempre es tradueix en el compromís per donar suport al seu finançament. Només un terç (27 %) dels votants va respondre que «votarien definitivament» a favor de les mesures de suport a la biblioteca pública, i un terç més (31 %) que «probablement» hi votarien a favor. Tot i que les dues categories constitueixen encara la majoria dels votants (58 %), el percentatge ha baixat significativament respecte del conjunt dels votants que el 2008 van indicar que «probablement» o «definitivament» votarien a favor de donar suport al finançament de la biblioteca i que era del 73 %. La diferència entre el suport al servei de biblioteca pública i el compromís per votar mesures de suport definitiu al finançament, podria venir donada per la manca de coneixement entre els votants de les vies de finançament del servei, ja que no identifiquen que la principal font de finançament de les biblioteques públiques prové de l’administració local.
     
  • Els votants valoren molt els serveis tradicionals, com ara l'accés lliure a les col·leccions i les zones per a l’estudi, però també valoren cada cop més la biblioteca com un espai comunitari. El 44 % dels votants valoren la biblioteca com a lloc de trobada i gairebé un terç (30 %) veu la biblioteca com un centre comunitari i de relació. El 43 % dels enquestats el 2018 indica que la biblioteca «ofereix activitats i serveis que no es poden trobar en cap altre lloc», en comparació amb un terç (34 %) que va dir el mateix el 2008. Pràcticament la meitat dels enquestats (48 %) identifica aquest aspecte com un dels papers importants de la biblioteca, mentre que el 2008 l’identificava un 38 %.
     
  • En relació amb la percepció sobre si «la biblioteca pública ha fet una bona feina per mantenir-se al dia de l’evolució tecnològica» ha baixat comparativament del 60 % el 2008 al 48 % el 2018. La necessitat d’actualitzar i mantenir la inversió en tecnologia i en serveis digitals també és una de les necessitats més percebudes per la ciutadania, tal com passava amb l’estudi d’Austràlia, i arreu es fa imprescindible que les biblioteques continuïn prioritzant el seu paper clau en l'equitat digital.
     
  • Un factor d’alarma és la caiguda de 20 punts en el nombre d'enquestats que identifiquen probablement la biblioteca com un recurs important per als infants (del 71 % el 2008 al 51 % el 2018). El suport a l’aprenentatge lector, el foment del gaudi per la lectura, l'alfabetització inicial i l'èxit escolar han estat durant molt de temps la pedra angular del servei de biblioteca. Molt probablement la causa d’aquesta manca de percepció vingui provocada per l’increment del consum de mitjans digitals en el dia a dia i la davallada dels índexs i el temps de lectura, que són significatius en la societat estatunidenca, com també en general als països occidentals.
     
  • Però l'evolució de la tecnologia no és l'únic factor que condiciona la constant adaptació del servei: els canvis demogràfics exigeixen inversions per garantir que tothom pugui tenir les mateixes oportunitats. La manca de recursos destinats a l’equitat presenta desafiaments molt crítics per a les persones immigrants amb pocs recursos, les persones en atur o les que estan en situació de vulnerabilitat per altres causes. En l'informe de 2018 es posa de relleu que hi hagut un increment del 10 % dels participants que tenen clar que la biblioteca ofereix recursos, serveis i programes formatius a col·lectius immigrants i no anglosaxons, i a persones en situació de vulnerabilitat.

El valor públic de la biblioteca

Els estudis de valor percebut i de rellevància de la biblioteca pública a la comunitat a partir d’enquestes com les aplicades als estudis australians i estatunidenc són una bona aproximació qualitativa a l’estudi de valor de la biblioteca pública, clau per al treball de planificació i avaluació del servei públic i l’adaptació al canvi.

L’aproximació qualitativa, no obstant, convé que es complementi amb un estudi quantitatiu, com ara el de retorn a la inversió (ROI), per poder obtenir una anàlisi exhaustiva que ofereixi una visió sobre les dues dimensions del valor públic del servei: l'econòmica i la social. En aquest sentit, cal encara desenvolupar instruments de mesura dels beneficis indirectes que comporten els serveis, com també la definició i l'aplicació d'indicadors d'avaluació qualitatius i estudis d'impacte que permetin demostrar la capacitat de les biblioteques per generar beneficis socials, tant en els individus com en la comunitat.

En qualsevol cas, l'anàlisi del valor públic és un exercici de gran utilitat que ens permet disposar d’evidències que posen en valor el benefici derivat de les biblioteques públiques i, més concretament, d’aquestes cap a la ciutadania. Aquest marc d'anàlisi i avaluació permet identificar els reptes clau de futur en el servei de biblioteca pública, entre els quals estan el de millorar la comunicació a la ciutadania i promoure l'apropiació del servei per part de la comunitat, impulsar la cooperació i la sostenibilitat del servei com a claus per a l'èxit i garantir la presència de les biblioteques a l’agenda política.


i Omella, Ester; Vilagrosa, Enric (2016). «Planificar el servei de biblioteca pública amb la mirada a la societat que volem construir». Blok de BiD, 27/07/2016. <http://www.ub.edu/blokdebid/ca/content/planificar-el-servei-de-bibliotec.... [Consulta: 13/07/2018].

ii Terma, Judit (2017). «Les biblioteques: espais de creació: com avaluar-ne l’impacte». Blok de BiD, 18/01/2017. <http://www.ub.edu/blokdebid/ca/content/les-biblioteques-espais-de-creaci.... [Consulta: 13/07/2018].

iii Pasadas, Cristóbal (2015). «El valor de la biblioteca pública: com es demostra?». Blok de BiD, 28/10/2015. <http://www.ub.edu/blokdebid/ca/content/el-valor-de-la-biblioteca-publica.... [Consulta: 13/07/2018].

iv Hernández, Hilario (2014). «El valor de les biblioteques a Espanya triplica el seu cost». Blok de BiD, 19/02/2014. <http://www.ub.edu/blokdebid/ca/content/el-valor-de-les-biblioteques-espa.... [Consulta: 13/07/2018].

v Bailac, Assumpta (2016). «El valor econòmic de la biblioteca pública: no és millor parlar de retorn social?». Blok de BiD, 20/04/2016. <http://www.ub.edu/blokdebid/es/node/695>. [Consulta: 13/07/2018].

La col·laboració multidisciplinària i l’educació contínua són claus per als experts del patrimoni cultural

Noelia Ramos
Bibliotecària de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
noelia.ramos@icgc.cat
@noraesss


Collective Wisdom: An Exploration of Library, Archives and Museum Cultures (2017). Dublin, Ohio: OCLC Research. [39] p. Disponible a: http://www.oclc.org/content/dam/research/publications/2017/collective-wi.... [Consulta: 15/07/2018].


El 2016, l’Institute of Museum and Library Services i l’OCLC van seleccionar professionals de biblioteques, arxius i museus dels Estats Unit per formar un grup de treball del sector conegut com a LAM (libraries, archives and museums). L’objectiu era explorar pràctiques i interessos comuns i suggerir recomanacions per incrementar la col·laboració multidisciplinària i l’educació contínua entre els experts del patrimoni cultural.

Al llarg de quatre mesos, els 18 professionals seleccionats van assistir als congressos anuals de les tres principals associacions estatunidenques: American Alliance of Museums (AAM), American Library Association (ALA) i la Society of American Archivists (SAA). A més, van ser convocats a reunions virtuals i a una clausura presencial a Seattle.

Nous models d’edició i publicació acadèmica. Definint camins de llarg recorregut

Jordi Prats Prat
Universitat Politècnica de Catalunya
Iniciativa Digital Politècnica – Servei de Biblioteques, Publicacions i Arxius
jordi.prats@upc.edu
@JordiPrats


Adema, Janneke; Stone, Graham (2018). Changing publishing ecologies: a landscape study of new university presses and academic-led publishing. JISC. 102 p. Disponible a: <http://repository.jisc.ac.uk/6666/1/Changing-publishing-ecologies-report.pdf>. [Consulta: 29/06/2018].


Els darrers anys han aparegut en el context de la publicació científica nous models d’editorials acadèmiques. Es tracta majoritàriament de projectes joves, que sorgeixen impulsats pels canvis que s’estan produint en l’ecosistema de la comunicació acadèmica, com a contrapartida dels grans grups editorials, que actuen sovint amb models monopolístics.

La biblioteca pública: un espai d’aprenentatge i experimentació en família

Gisela Ruiz
Directora de la Biblioteca Elisenda de Montcada


Macfarland, Caroline; Owen, Katy (2017). The experiential library: the future of family learning. London: Society of Chief Librarians (SCL). Disponible a: http://www.covi.org.uk/wp-content/uploads/2017/11/The-Experiential-Libra.... [Consulta: 29/06/2018].


Les biblioteques públiques sempre estan en transformació: durant la Mancomunitat es van crear biblioteques d’accés lliure a l’estil anglès, en plena guerra civil van fer arribar els llibres al front amb els bibliobusos i, més endavant, van esdevenir centres d’estudi i lectura. Amb l’arribada de la democràcia, la llibertat va entrar per les portes i les finestres de les nostres biblioteques i els públics, els serveis i les activitats es van diversificar. Les tecnologies de la informació i l’aparició de nous suports audiovisuals van suposar nous reptes que van transformar el paper de les biblioteques públiques per tal d’adaptar-se a les necessitats del moment.

L’accés obert: passos endavant, passos enrere i conflictes amb editorials

Lluís Anglada
Director de l’Àrea de Ciència Oberta
Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC)


Else, Holly (2018). «Europe’s open-access drive escalates as university stand-offs spread: Sweden is latest country to hold out on journal subscriptions, while negotiators share tactics to broker new deals with publishers». Nature, no. 557, 17 May, p. 479-480. Disponible a: <https://www.nature.com/articles/d41586-018-05191-0>. [Consulta: 03/06/2018].

Morais, Rita; Bauer, Julian; Borrell-Damián, Lidia (2018). EUA big deals survey report: the first mapping of major scientific publishing contracts in Europe. Brussels: European University Association (EUA). 27 p. Disponible a: <http://www.eua.be/Libraries/publications-homepage-list/eua-big-deals-sur.... [Consulta: 03/06/2018].

Pathways to open access (2018). University of California Libraries. 40 p. Disponible a: <https://libraries.universityofcalifornia.edu/groups/files/about/docs/UC-.... [Consulta: 03/06/2018].

Roadmap open access 2018–2020 (2018). Association of Universities in the Netherlands (VSNU). 19 p. Disponible a: <http://www.vsnu.nl/files/documenten/Domeinen/Onderzoek/Open%20access/VSN... >. [Consulta: 03/06/2018].


Un element nou de la situació de l’accés obert (AO) són els conflictes oberts que mantenen alguns països amb algunes editorials. El Nature de 17 de maig d’enguany en reporta quatre. El de les universitats alemanyes amb Elsevier, que és el més antic, i els sorgits el 2018: les universitats holandeses amb la Royal Society of Chemistry Publishing, el del consorci francès Couperin amb Springer i, el darrer, el del consorci suec Bibsam amb Elsevier. Aquests conflictes són un element diferenciador respecte el passat i podrien ajudar a donar un viratge definitiu al sistema de disseminació dels articles científics.

Les principals agències de finançament de la recerca estan adoptant polítiques pro AO que obliguen els receptors dels ajuts econòmics a publicar de forma immediata en obert els resultats de la recerca. Per facilitar-ho, les agències finançadores permeten als investigadors usar els diners dels ajuts per sufragar  els costos de pagar per publicar en obert (APC) en revistes. Es comencen a tenir dades dels efectes de la tendència d’afavorir les revistes híbrides, iniciat amb l’Informe Finch (tal com es pot veure per al cas del Regne Unit a un informe ressenyat recentment aquí) i els aquests es resumeixen fàcilment: hem creat una nova despesa que se suma a la ja existent de les subscripcions.

Pàgines

Subscriure a blok de bid RSS