Prescriure llibres per millorar la salut mental: una aliança entre la biblioteca pública i els professionals de la salut

Aurora Vall
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


The Reading Agency; Society of Chief Librarians (2015). Reading Well Books on Prescription: Evaluation 2014-15. October 2015. 36 p. Disponible a: http://readingagency.org.uk/news/RWBOPEvaluationReport2015.pdf [Consulta: 29/01/2015]


El gener de 2013, quan la crisi econòmica s’havia instal·lat definitivament a la societat britànica i les retallades als serveis públics creixien en la mateixa proporció que els ciutadans els necessitaven, la Society of Chief Librarians juntament amb el Ministeri de Cultura van promoure els 4 universal offers, quatre propostes estratègiques orientades a la creació i manteniment d’uns serveis bàsics que totes les biblioteques públiques havien d’oferir. La idea subjacent era donar un valor real a l’entorn local de manera que tots els serveis que es proporcionessin es plantegessin de manera integral, comptant sempre amb la biblioteca pública com a referent i promotora d’aliances amb els diferents agents implicats, atenent de manera especial els grups més vulnerables. La primera d’aquestes propostes era, precisament, la salut (Public Library Universal Health Offer). A grans trets, la biblioteca pública pot participar activament en la salut i en el benestar dels ciutadans i de la comunitat mitjançant l’oferta d’un ampli ventall de serveis que inclouen informació de qualitat sobre salut, promoció de la salut i activitats, a més d’espais comunitaris no sanitaris (tercer espai).

És en aquest context que neix el programa Reading Well Books on Prescription promogut per The Reading Agency i la Society of Chief Librarians, amb la participació d’una sèrie d’organitzacions i entitats vinculades amb la salut (Department of Health, Royal College of General Practitioners, Royal College of Psychiatrists, Royal College of Nursing, The British Psychological Society, etc.). El seu objectiu és ajudar les persones a gestionar millor la seva salut mental i el seu benestar mitjançant una sèrie de recomanacions de lectures, seleccionades prèviament per especialistes, que es troben disponibles a la biblioteca pública; la prescripció d’aquests llibres es pot fer a través dels serveis i associacions relacionats amb la salut o bé anant directament a la biblioteca. Es tracta d’aprofitar al màxim el coneixement dels professionals de la salut i les oportunitats que proporciona la biblioteca pública (professionals, recursos informatius de qualitat, i el fet de poder arribar a un espectre de població molt ampli). Actualment, aquest programa es planteja des d’una doble perspectiva. Una, iniciada el mateix 2013 i que se centra en els problemes de salut mental d’alta prevalença a la societat (depressió i ansietat); i una altra, iniciada el gener de 2015, que tracta la demència.

Aquest impuls institucional del programa ha comportat elaborar informes d’avaluació anuals com el que ara ens ocupa i fer públics els materials per a la seva implementació.1

L’informe d’avaluació corresponent al juny 2014-juny 2015 consta d’un resum executiu que fa gairebé innecessària la lectura de la resta perquè és prou extens i descriptiu. Els principals aspectes que s’avaluen són: l’abast del programa, l’impacte en els usuaris (tant els qui utilitzen la línia vinculada als problemes de salut mental més freqüents com els qui utilitzen la de la demència), l’impacte en els prescriptors i en els agents vinculats a l’àmbit de la salut, l’impacte a la biblioteca, i acaba amb unes conclusions i recomanacions.

Atès que es tracta d’un projecte d’abast nacional, es va optar per avaluar una àrea delimitada (sud-est d’Anglaterra) que complia amb tots els elements que permetien fer una projecció dels resultats. Amb el que no van comptar va ser amb una taxa de resposta tan baixa (a causa, probablement, de les metodologies seguides i a la poca consolidació encara del programa) que els resultats s’han de valorar amb molta prudència; amb tot, les tendències identificades es corroboren amb els resultats de les enquestes de salut de la població anglesa.

Algunes dades significatives:

  • Els usuaris del programa que llegeixen sobre salut mental són els mateixos pacients. Un 90 % ha trobat molt útils les lectures per entendre millor el seu problema de salut mental. Un 85 % gestiona millor els seus símptomes després de llegir els llibres recomanats. Un 55 % considera que la lectura els ha ajudat a reduir els símptomes. Els professionals de la salut, en les seves respostes, confirmen aquests resultats i valoren molt positivament el programa.
  • Els usuaris del programa que llegeixen sobre demència són, essencialment, familiars o cuidadors de malalts. Un 92 % creuen que els llibres els són útils. Un 73 % considera que la lectura els ajuda a entendre millor la demència. Un 67 % han trobat en els llibres i en els materials relacionats recursos de suport. Els professionals de la salut corroboren aquests resultats i valoren especialment la biblioteca com a tercer espai.
  • En tots dos casos, es tracta de persones que ja eren usuàries de la biblioteca pública (90 %).
  • Els professionals de la salut infrautilitzen el programa (un 25 % no l’utilitza mai). Gairebé un 75 % dels usuaris del programa hi ha accedit a través de la biblioteca pública i no pas des dels circuits de la salut.
  • El 88 % de les biblioteques diuen que el programa els ha ajudat a crear noves aliances en el seu entorn local (serveis de salut, associacions de malalts, etc.). El 61 % ha augmentat el préstec.

L’avaluació conclou que és un programa amb un gran potencial i ja es planteja una ampliació del seu abast obrint-lo als infants i als joves (un col·lectiu vulnerable i també amb problemes relacionats amb la salut mental). Es constata, a més, que cal una major implicació per part de l’entorn sanitari (professionals, entitats, organitzacions) per poder arribar a un major nombre d’usuaris; en aquest sentit, proposen augmentar la difusió entre aquests col·lectius i fer-ne un seguiment més directe i regular.

El programa Reading Well Book on Prescription gaudeix de bona salut i les perspectives són optimistes. Heus aquí una bona pràctica a tenir en compte.


1Són de consulta imprescindible; hi ha des de tríptics a models de cartes o llistes de llibres. Reading Well Resources: <http://readingagency.org.uk/adults/practitioners-guides/reading-well-res.... [Consulta: 29/01/2016].

L’antídot contra l’"exclusió digital" anomenat biblioteca pública necessita mesures actualitzades

Fernando Juárez
Responsable de la Biblioteca Municipal de Muskiz (Biscaia)

Bertot, John Carlo; Real, Brian; Lee, Jean [et al.]. 2014 Digital Inclusion Survey: Survey Findings and Results Extended Summary. [College Park, Maryland]: Information Policy & Access Center (IPAC), 2015. Disponible a: http://digitalinclusion.umd.edu/sites/default/files/uploads/2014DIExtend... [Consulta: 31/01/2016]


Las biblioteques públiques exerceixen un important paper en el desenvolupament de la societat de la informació. Institucions com la Comissió Europea hi recorren per canalitzar molts dels seus esforços en matèria d’inclusió digital (tal com donen testimoni els programes HARMONICA, ECUP, CAMILE, LIBECON 2000, etc.) i no és casual que les nostres biblioteques s’impliquin en el seu desenvolupament. La Biblioteca Pública del Estado-Biblioteca Provincial de Huelva va representar España en els projectes PULMAN (Public Libraries Mobilising Advanced Networks, 2001-2003) i CALIMERA (Cultural Applications: Local Institutions Mediating Electronic Resources Access, 2004-2005)1; el Servei de Biblioteques de la Diputació de Barcelona ho va fer en el programa PuLLS (Public Library in the Learning Society)2.

Knowledge Unlatched: qui assumeix el cost de les publicacions científiques en obert?

Elea Giménez Toledo
Centro de Ciencias Humanas y Sociales (CCHS)
Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)


Montgomery, L. (2014). “Knowledge Unlatched: A Global Library Consortium Model for Funding Open Access Scholarly Books”. Cultural Science, 7(2), 1-66. Disponible a:
http://cultural-science.org/journal/index.php/culturalscience/article/vi... [Consulta: 20/01/2016]


Amb l’expressiu títol “Knowledge Unlatched” el projecte que s’analitza en aquest informe proposa una resposta a una de les preguntes més freqüents sobre l’Open Access (OA): qui assumeix el cost de les publicacions científiques en obert (en aquest cas, de les monografies)?

Per bé que es va publicar el 2014 mereix la pena ressenyar-lo perquè continua resultant de plena actualitat. S’hi mostren els resultats d’un projecte experimental on la col·laboració entre biblioteques acadèmiques permet cofinançar llibres d’editorials comercials, obrir-los a la comunitat científica i “desbloquejar”, així, el coneixement científic contingut en aquests llibres.

Ambició i oportunitat: l'estratègia per a les biblioteques públiques d'Escòcia 2015-2020

Carme Fenoll
Cap del Servei de Biblioteques
Generalitat de Catalunya


Ambition & Opportunity: A Strategy for Public Libraries in Scotland, 2015-2020. [Glasgow]: Scottish Libraries and Information Council (SLIC); Carnegie UK Trust. Juny 2015. 43 p. Disponible a: http://scottishlibraries.org/wp-content/uploads/2015/01/Strategy.pdf [Consulta: 03/01/2016]


Ens trobem davant de l'estratègia més recent per a les biblioteques públiques escoceses, publicada el passat mes de juny de 2015. Es tracta d'una xarxa amb 150 anys d'història, amb 600 punts de servei, 28 milions d'usuaris a l'any i un 61% de població que les utilitza.

A la justificació d'aquest encàrrec, no hi podia faltar la situació econòmica. S'explica que, a diferència d'altres regions del Regne Unit, Escòcia no ha notat tant les retallades (s'han tancat 13 biblioteques de les 120 totals del Regne Unit) però la crisi s'ha fet notar també en la retallada d'horaris, compres i contractacions. Cal fer públic el nou rol de les biblioteques al segle XXI.

Acadèmics i bibliotecaris: moltes avinences i algunes desavinences

Núria Balagué
Servei de Biblioteques de la Universitat Autònoma de Barcelona
Professora del Departament de Biblioteconomia i Documentació. Universitat de Barcelona


Bridging the Librarian-Faculty Gap in the Academic Library. 2015. Library Journal, Gale. 61 p https://s3.amazonaws.com/WebVault/surveys/LJ_AcademicLibrarySurvey2015_r... [Consulta: 06/01/2016]


És sabut que els bibliotecaris tenim una tendència innata a creure que sabem què és el que necessiten els nostres usuaris. Quan les enquestes de satisfacció s’han anat generalitzant, hem pogut comprovar que la barreja de dades objectives, intuïció i convicció sobre la bondat del nostre producte estava, en general, ben encaminada. Efectivament, els usuaris solen mostrar-se satisfets amb els serveis que els oferim, amb independència que els qualifiquin amb un excel·lent , un notable o un aprovat. I en aquest darrer cas ja sabem que ens estan transmeten l’ordre de “necessita millorar”.

Pàgines

Subscriure a blok de bid RSS