Records in Contexts: la descripció arxivística en ebullició

Andreu Sulé
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona

International Council on Archives. Experts Group on Archival Description (2016). Records in contexts: a conceptual model for archival description (2016). [Paris]: ICA. 108 p. Disponible a: http://www.ica.org/sites/default/files/RiC-CM-0.1.pdf . [Consulta: 13/02/2017].


El món de la representació i l’organització d’informació porta uns anys en plena ebullició. La constant evolució cap a uns serveis i productes d’informació cada cop més integrats i interrelacionats, desenvolupats en i per a un entorn web cada cop més semàntic, ha empès molts col·lectius a replantejar-se el seu model de descripció. A més, la consolidació d’XML com a format de comunicació d’informació a través de la xarxa ha facilitat l’acceptació i ús de models semàntics de representació com, per exemple, l’RDF.

En aquest context, moltes han estat les comunitats que s’han replantejat les seves pràctiques descriptives. Les biblioteques han recuperat un model creat prematurament a final del segle XX, els FRBR, com a base per revisar les seves normes catalogràfiques (RDA); els museus han desenvolupat un nou model conceptual (CIDOC-CRM) amb l’objectiu d’esdevenir la “cola” semàntica de tot el patrimoni cultural dispers en museus, biblioteques i arxius.

Després d’algunes experiències d’abast nacional (com per exemple el Modelo Conceptual de Descripción Archivística del CNEDA, Espanya), sembla que li ha arribat el torn a la comunitat arxivística. Després de quatre anys de treball, l’Expert Group on Archival Description (EGAD) de l’Internacional Council on Archives (ICA) ha posat a debat públic Records in Contexts: a conceptual model for archival description (RiC-CM), primera de les dues parts de què constarà la norma Records in Contexts (RiC). Amb RiC, l’ICA pretén superar, mitjançant la reconciliació i la integració, les limitacions a les que s’enfronten els quatre estàndards ja existents (ISAD(G), ISAAR(CPF), ISDF i ISDIAH) fruit, precisament, de la manca d’un model de descripció arxivístic comú, coherent i consistent. Posteriorment, està previst treure a la llum la segona part de la norma, Records in Contexts – Ontology (RiC-O), que permetrà disposar de descripcions arxivístiques en forma de dades obertes enllaçades (Linked Open Data, LOD).

El model conceptual de descripció arxivística proposat a RiC-CM es fonamenta, en part, en una valoració crítica dels principis arxivístics tradicionals de respecte del fons i de respecte a l’ordre original (RiC-CM, p. 4-6). En aquest sentit, a més de constatar que es tracta de dos principis de caràcter retrospectiu de difícil aplicació a la gestió documental (creació i ús dels documents), la proposta posa també de relleu les seves limitacions per reflectir la complexitat contextual dels documents. Una complexitat resultat d’uns fons arxivístics que no existeixen aïlladament, sinó en capes interconnectades de contextos passats, presents i futurs, i d’uns documents l’ordre original dels quals és dinàmic donat que és dinàmic l’ordre en què són acumulats al llarg del seu cicle vital.

És precisament per això que RiC-CM proposa millorar la descripció dels documents arxivístics enriquint-los amb informació addicional relativa als contextos cultural, social i material que els envolten (RiC-CM, p. 6). Amb aquest objectiu s'identifiquen i es defineixen catorze entitats (Record, Record Component, Record Set, Agent, Occupation, Position, Function, Function (Abstract), Activity, Mandate, Documentary Form, Date, Place i Concept/Thing), com també les seves propietats. Finalment, RiC-CM defineix fins a 792 possibles relacions entre entitats (per exemple, “Record is owned by Agent”) el que dóna una idea clara de la importància que té per a la proposta la complexitat contextual.

Un altre aspecte destacat de RiC-CM és la seva aposta per superar les limitacions del clàssic model jeràrquic d’organització d’un fons de la ISAD(G), a favor d’un model més complex, en forma de xarxa, que pretén donar resposta, addicionalment, a les necessitats específiques de la gestió documental (record management) tot incorporant elements contextuals relacionats amb la producció, la gestió, la conservació dels documents.

El temps dirà si aquest nou model conceptual té recorregut i és acceptat i emprat per la comunitat arxivística (en un sentit ampli del terme). Ningú no li pot negar la seva voluntat d’adaptació a un futur (de fet, ja present) digital, integrador, semàntic. Un futur-present on els usuaris esperen trobar la informació sense haver-se de preocupar en quina fase del cicle de vida es troba, sense distingir entre materials analògics i digitals, amb eines de cerca i recuperació conjuntes integrades en el web. Tot plegat respon a una realitat on la divisió organitzativa entre el món dels arxius i el de la gestió documental es dilueixi; una realitat que requereix un nou període de col·laboració i cooperació orientat a l’alienació de les pràctiques descriptives de totes dues comunitats.

Els mitjans socials en la comunicació científica

Natalia Arroyo
Especialista en mitjans socials i tecnologia mòbil per a biblioteques i centres d’informació
Responsable de la Mediateca de la Universidad Isabel I


Work, Samantha; Haustein, Stefanie; Bowman, Timothy D.; Larivière, Vincent (2015). Social media in scholarly communication: a review of the literature and empirical analysis of Twitter use by SSHRC Doctoral Award recipients. [Montreal]: Canada Research Chair on the Transformations of Scholarly Communication. University of Montreal. 87 p. Disponible a: http://crctcs.openum.ca/files/sites/60/2015/12/SSHRC_SocialMediainSchola.... [Consulta: 29/01/2017].


La conversa s’ha traslladat als mitjans socials, també en l’àmbit de la comunicació científica. En els darrers anys, s’ha anat analitzant de quina manera els investigadors utilitzen els mitjans socials i com difonen els resultats d’investigació i s’han introduït les mètriques alternatives, que més aviat semblen complementàries. Un estudi del Canada Research Chair on the Transformations of Scholarly Communication, de la Universitat de Montreal, comissionat pel Social Sciences and Humanities Research Council (SSHRC), aporta un ampli estat de la qüestió sobre el tema que resulta molt útil per conèixer els diferents punts de vista abordats a la bibliografia. A més, aquest treball inclou una anàlisi de l’ús de Twitter per part dels receptors dels premis doctorals del SSHRC.

L’edifici de biblioteca com a recurs estratègic

Ignasi Bonet
Arquitecte i documentalista
Unitat d'Arquitectura Bibliotecària
Gerència de Serveis de Biblioteques


Svobodová, Mahulena (ed.) (2016). New library buildings in Europe: documentation 2016. Praga: Vysoká škola chemicko-technologická v Praze. 162 p. Disponible a: http://liber-lag.techlib.cz/media/liber-lag_2016.pdf. [Consulta: 14/01/2017].


L’edifici de biblioteca, com també l’espai disponible per a col·leccions i per a serveis als usuaris, són percebuts sovint com una limitació però són alhora un recurs que pot representar una oportunitat estratègica per assolir l’èxit en la missió de la biblioteca. L’espai disponible és un recurs escàs que cal optimitzar. En relació amb això, sovint cal prendre decisions estratègiques, i per prendre aquestes decisions és essencial disposar d’informació fiable; dades de referència que permeten avaluar la situació actual i les possibles alternatives.

Quina és la millor opció per a allotjar la col·lecció en el mínim espai? Millor deixar la col·lecció accessible a la sala o optar pels magatzems visitables? És possible utilitzar prestatgeria compacta a la sala, accessible als usuaris? Quant pot costar la instal·lació d’un magatzem cooperatiu extern? Quin tipus de servei innovador es pot oferir en l’espai que alliberem en una reforma, o que guanyem en una ampliació? Com són els learning spaces? Quin cost per metre quadrat pot tenir un nou edifici? Quant de temps pot durar el procés de projecte i construcció?

Les necessitats dels usuaris i la biblioteca del futur: ressenya de l’informe d’Axiell 2015

José-Antonio Gómez-Hernández
Universidad de Murcia. Facultad de Comunicación y Documentación


The library of the future: meeting the public’s needs (2015). Nottingham: Axiell. Disponible a: http://www.axiell.co.uk/library-of-the-future-report-download-for-free/. [Consulta: 02/01/2017].


Axiell és una empresa que dóna serveis a les biblioteques públiques del Regne Unit, i que va enquestar més de 2.000 persones majors de 16 anys d’aquest país per saber en quina mesura estaven evolucionant aquestes institucions per respondre les necessitats de la seva comunitat. L’objectiu era, d’una banda, identificar com i per què s’estava utilitzant la biblioteca pública i, de l’altra, explorar com es podria augmentar el seu aprofitament d’acord amb les noves expectatives dels usuaris.

L’informe resultant té a penes 13 pàgines amb abundants esquemes visuals, i es recolza en d’altres documents rellevants com The independent library report for England (Sieghart, 2014). Triem algunes observacions i recomanacions:  

Les biblioteques: espais de creació. Com avaluar-ne l’impacte

Judit Terma
Directora tècnica de planificació, projectes i avaluació
Biblioteques de Barcelona


Light, Ben; Houghton, Kirralie; Burgess, Jean [et al.] (2016). The impact of libraries as creative spaces. [Brisbane]:  Queensland University of Technology . Digital Media Research Centre. Disponible a: http://www.plconnect.slq.qld.gov.au/__data/assets/pdf_file/0003/339717/S.... [Consulta: 29/12/2016].


Les biblioteques han estat responsables de garantir l’accés a la informació i al coneixement, de promoure la lectura i la cultura, de promoure i facilitar la formació al llarg de la vida. Des de mitjan dècada dels 90 les biblioteques s’estan reorientant. Aquesta reorientació ha estat propiciada, en part, pel fàcil accés a continguts digitals (Internet ho ha canviat tot), però també pels canvis de la societat mateixa: ciutadans cada vegada més participatius que han deixat de ser consumidors d’informació per ser generadors de continguts; aprenentatge al llarg de la vida basat en l’experiència i en la pràctica; societat que vol ser col·laborativa i involucrar-se en la vida de la comunitat, etc. Les biblioteques estan deixant de ser espais d’emmagatzematge i préstec de materials per esdevenir espais de participació, d’interacció amb els usuaris, tendint a ser espais flexibles amb una oferta creixent d’activitats creatives.

Partint d’aquesta realitat, el 2015 l’State Library of Queensland (a partir d’ara SQL) va encarregar als investigadors del Digital Media Research Centre de la Queensland University of Technology (a partir d’ara QUT) un estudi que explorés l'impacte en la comunitat de les biblioteques com a espais de creació, que proporcionés a les biblioteques eines per mesurar i demostrar aquest impacte i, finalment, que les ajudés a avançar en la planificació d’activitats creatives.

Pàgines

Subscriure a blok de bid RSS