CRIS versus IR?

Remedios Melero
Científica Titular CSIC


Ribeiro, Ligia; Castro, Pablo de; Mennielli, Michele (2016). Final report: EUNIS – EUROCRIS joint survey on CRIS and IR. ERAI (Eunis Research and Analysis Initiative). 23 p. Disponible a: http://www.eunis.org/wp-content/uploads/2016/03/cris-report-ED.pdf. [Consulta: 19/09/16)


L’objectiu d’aquest informe conjunt entre EUNIS i euroCRIS fou el de recopilar, a través d’una enquesta en línia, la informació sobre les solucions tecnològiques als CRIS (Current Research Information Systems) i als repositoris institucionals a Europa, analitzar els seus vincles amb d’altres sistemes utilitzats a universitats i centres d’investigació, i la seva interoperabilitat amb d’altres sistemes externs. L’enquesta es llençà l’abril de 2015 i va estar oberta fins mitjan setembre del mateix any. Es va distribuir entre nombroses llistes de distribució internacionals i pròpies dels dos projectes. Es van obtenir 84 respostes procedents de 20 països. Idealment, hagués estat millor obtenir una resposta per institució, a més, només es van tenir en compte les provinents d’universitats i centres d’investigació europeus.

L’enquesta es va estructurar en dues parts, una per recollir la informació dels CRIS i l’altra per als IR (Institutional Repositories), i fou dissenyada per respondre a dues qüestions: estan reemplaçant els CRIS als IR? I, se solapen aquests dos sistemes en les seves funcionalitats? Les respostes foren majoritàriament negatives per a les dues qüestions, i d’això es dedueix que es consideren sistemes complementaris. Els CRIS actuen de sistemes per a la gestió global relativa a la informació, incloent les metadades de les publicacions d’una institució, mentre que els repositoris es prefereixen per a la gestió d’articles i tesis. El 65 % de les respostes van coincidir en què els CRIS i els repositoris estan vinculats. Un 62 % va respondre que tenien CRIS i repositori institucional, un 18 % va respondre que utilitzaven el mateix sistema per als dos, amb Pure d’Elsevier i IRIS del Cineca. Respecte de la data de creació, el creixement s’enlaira el 2003 i el 2010 es produeix un nou repunt a causa, probablement, de l’augment en l’adopció de polítiques OA (Open Access). Pel que fa a la tecnologia emprada respecte de les bases de dades, Oracle i MySql són les que predominen i el llenguatge de programació, Java. L’informe també revela que el protocol més utilitzat és el protocol OAI_PMH (50 %), el format CERIF (41 %) i l’identificador d’autor ORCID (32 %). La gestió de CRIS no és qüestió d’un sol departament o unitat, sinó que és un treball que involucra diversos serveis: tecnologies de la informació i la comunicació, innovació, avaluació, gestió de la informació i biblioteques.

Respecte dels repositoris, a la part tecnològica, les plataformes més utilitzades són Dspace, inclòs l’IRIS del Cineca, en un 56 %, seguit d’Eprints, en un 12 %. En un 16 % es menciona l’ús de plataformes dissenyades per la universitat mateixa, i a la resta se situen altres plataformes, Brocade, CRIStin, Fedora, Invenio i HAL i també Pure, per bé que aquesta és essencialment un CRIS. Respecte de la consulta sobre si es disposa d’una política institucional OA, en el 86 % dels casos la resposta fou afirmativa però només en un 26 % es va declarar ser una política de mandat. Respecte dels continguts allotjats als CRIS i als IR, els repositoris es caracteritzen per allotjar treballs d’investigació i tesis doctorals mentre que els CRIS contenen majoritàriament les metadades de les publicacions, datasets, patents i documentació de projectes d’investigació. Quant a la interoperabilitat amb altres sistemes, internament, els més assenyalats foren els enllaços amb la biblioteca, amb sistemes de cerca integrats i pàgines web personals, i de forma incipient amb els sistemes de gestió econòmica. A la qüestió sobre el compliment de les directrius OpenAire, el 69,5 % va declarar fer-lo. Finalment, a la pregunta sobre l’ús del repositori institucional o del CRIS per a l’avaluació del professorat o de la institució mateixa, el percentatge d’implementació encara és baix (23 %).

L’entorn dels repositoris és tan canviant que malgrat ser un informe de març d’enguany és possible que alguns resultats respecte d’aspectes com la interoperabilitat o les dades en obert hagi canviat considerablement per raó de les polítiques d’accés obert d’H2020. L’informe és clar i fàcil de seguir, la limitació dels resultats és el nombre de respostes, en aquest cas 84, quan a Europa el nombre de repositoris excedeix de 1.400.

Un entorn en transformació per a les biblioteques universitàries

Llarina González Solar
Biblioteca da Universidade da Coruña


ACRL Research Planning and Review Committee (2015). Environmental Scan 2015. Chicago, IL: Association of College and Research Libraries. American Library Association. 32 p. Disponible a: http://www.ala.org/acrl/sites/ala.org.acrl/files/content/publications/wh... . [Consulta: 15/09/16].


Cada dos anys, l’ACRL Research Planning and Review Committee analitza, amb una mirada àmplia més que detallada, l’escenari de les biblioteques acadèmiques estatunidenques. Cada Environmental Scan completa i expandeix l’anàlisi als temes més destacats que una altra publicació del mateix comitè, Top trends in academic libraries, identifica l’any anterior.

L’Environmental Scan 2015 considera dos motors de canvi per a les biblioteques acadèmiques estatunidenques: l’ambient competitiu i la intervenció de les noves tecnologies en l’ensenyament superior. La creixent dificultat per a accedir a les fonts de finançament motiva una clara competitivitat, que als Estats Units es tradueix en nous criteris de repartiment econòmic, que busca mitigar la desigualtat social i potenciar la investigació a través del millor aprofitament de les dades.

El punt dolç de la vida pública

Eulàlia Espinàs
Secretària de la Fundació Biblioteca Social
Professora de la Facultat de Biblioteconomia, Documentació i Comunicació Audiovisual

American Library Association; Harwood Institute for Public Innovation [2015]. Communities have challenges: libraries can help: a step-by-step guide to “turning outward” to your community. [Chicago, IL: American Library Association]. Disponible a: http://www.ala.org/transforminglibraries/sites/ala.org.transforminglibra... [Consulta: 11/09/2016].


Que les comunitats canvien constantment és un fet. Altra cosa és la magnitud, la velocitat o l'orientació d'aquest canvi. I que les biblioteques tenen el deure d'acompanyar les comunitats a les que serveixen en aquest canvi constant és un repte admès per tot el col·lectiu professional (especialment el de les públiques, però no només). La dificultat rau en com fer-ho i, sobretot, en com fer-ho bé, o el millor possible.

Des de sempre, les biblioteques públiques han dut incorporada la funció social i des del seu àmbit poden fer múltiples accions, especialment en moments complexos com l'actual, amb una creixent necessitat social derivada de la crisi, i en la qual molts estudiosos preveuen que s’incrementarà tant en complexitat com en profunditat. Mostra d'això és que cada vegada són més les biblioteques del nostre entorn que emprenen projectes per pal·liar, en major o menor mesura, aquesta situació1.

Planificar el servei de biblioteca pública amb la mirada a la societat que volem construir

Ester Omella
Gerència de Serveis de Biblioteques
Diputació de Barcelona

Enric Vilagrosa
Gerència de Serveis de Biblioteques
Diputació de Barcelona


Quihampton, Wendy; McCarten, Melanie; Kinleyside, Matthew; State Library of Victoria (2013). Victorian public libraries 2030 : strategic framework. Melbourne, Victoria State Library of Victoria. 56 p. Disponible a: http://plvn.net.au/sites/default/files/20130527%20FINAL%20VPL2030%20Full%20Report_web.pdf [Consulta: 19/07/2016].


Com seran les biblioteques públiques de Victòria l'any 2030? Hauran canviat radicalment les necessitats socials de la comunitat de Victòria? Com poden les nostres biblioteques públiques continuar sent transformadores i significatives per a les seves comunitats?

Aquestes preguntes són el punt de partida del procés que finalitza amb la redacció del document Victorian public libraries 2030: strategic framework.1 Unes qüestions de difícil resposta però sens dubte suggeridores per dissenyar el full de ruta de les biblioteques públiques de l’Estat de Victòria, Austràlia.

Knowledge unbound: un recull imprescindible d’articles sobre l’accés obert

Ignasi Labastida
CRAI
Universitat de Barcelona


Suber, Peter (2016). Knowledge unbound: selected writings on open access, 2002-2011. Cambridge, MA; London, England: The MIT Press. 436 p. Disponible a: https://mitpress.mit.edu/books/knowledge-unbound. [Consulta: 06/07/2016]


Per a qualsevol defensor de l’accés obert, Peter Suber és un dels referents, per no dir el referent, en aquest àmbit. Suber va participar, a final de 2001, a la reunió de Budapest on es va generar la coneguda Declaració que conforma la base del moviment actual de l’accés obert, establint les dues estratègies per assolir-lo. Suber, professor de Filosofia a l’Earlham College va decidir deixar la seva carrera acadèmica per dedicar-se a l’accés obert. Actualment, és a Harvard on forma part del Berkman Center for Internet & Society i dirigeix la Harvard Office for Scholarly Communication.

Al llarg d’aquests anys, Suber ha difós les seves idees sobre l’accés obert per diferents mitjans i ara ens arriba un recull de 44 peces publicades entre el març de 2002 i el març de 2011. La majoria d’aquests textos van aparèixer en els escrits mensuals que Suber escrivia amb el suport d’SPARC.1 Alguns dels textos publicats en el recull s’han escurçat per evitar repeticions i alguns porten comentaris posteriors.

Pàgines

Subscriure a blok de bid RSS