Millorar les competències digitals, repte individual i col·lectiu

José Antonio Gómez Hernández
Facultad de Comunicación y Documentación
Universidad de Murcia


All-Party Parliamentary Group on Digital Skills (2020). The impact of COVID-19 and lessons learned for improving digital skills in the future. 15 p. Disponible a: <https://connectpa.co.uk/wp-content/uploads/2020/07/Digital-Skills-APPG-report-2020.pdf>. [Consulta: 26/07/2021].


La pandèmia ens ha fet ser més digitals, tant en temps de connexió diària com en la diversitat de facetes vitals que basem en la tecnologia: teletreball, consum, educació, relacions personals, oci i accés a continguts. Si la digitalització és estratègica per a la societat europea, què estan proposant les polítiques públiques per completar la transformació de la societat de forma inclusiva, i quin paper juga en això la qüestió de les competències digitals? Què es pot esperar d’aquestes polítiques? Tenen alguna cosa a dir les biblioteques en aquests processos? 

Si ens referim a la Unió Europea, recordem que el pla de recuperació NextGenerationEU (European Commission, 2020b) considera el digital un eix clau, i això s’ha traslladat al Plan España Puede (Gobierno de España, 2020), sent una de les seves quatre línies estratègiques. Per això es formulen polítiques per completar la digitalització de les empreses, del sistema educatiu i de les administracions públiques, que estan començant a rebre molts milions d’euros. I per a la formació massiva en les competències digitals, la Unió Europea ha aprovat el Digital Education Action Plan 2021-2027 (European Commission, 2020a) i Espanya el Plan nacional de competencias digitales (Gobierno de España, 2021), dotat amb 3.750 milions d’euros. En concret a Espanya, pretén incidir en la competència digital de a) la comunitat educativa en tots els seus nivells, b) l’empresa i la població activa tant del sector públic com del privat, c) el foment d’especialistes digitals), i d) «la ciutadania» en general amb èmfasi en col·lectius en risc d’exclusió digital i en la bretxa digital de gènere. Amb aquest últim objectiu, hi ha una línia d’actuació centrada en la formació en competències digitals bàsiques amb una dotació al voltant dels vuit-cents milions d’euros, amb els quals s’aspira a arribar als quinze milions d’espanyols que s’estima que no les tenen, com expliquem amb més detall a Gómez-Hernández i Vera-Baceta (2021).

Què es pensa i què es vol fer sobre aquesta qüestió a la Gran Bretanya després del Brexit? Per respondre aquesta pregunta hem llegit el document objecte d’aquesta ressenya, i que és fruit d’una comissió parlamentària que va fer propostes perquè es valoressin i promoguessin les competències digitals mitjançant polítiques públiques. S’argüeix que són vitals per a l’economia, que és urgent completar aquestes habilitats ciutadanes per a la productivitat, la competitivitat i la mobilitat social del Regne Unit, i que s’hi ha d’invertir per a la recuperació econòmica, per millorar l’educació i per donar suport a les necessitats de la vida quotidiana de, almenys, els 11,7 milions de britànics que no compten amb les capacitats bàsiques per trobar informació en línia, completar formularis, accedir a la banca o mantenir-se connectats.

Quan aquests grups socials més estaven demandant formació digital –ja que el 82 % de les ofertes laborals exigeixen aquestes habilitats– els serveis per ensenyar-los es van tancar i, davant d’això, es van activar diverses iniciatives d’entitats en bona part privades o del tercer sector, més que governamentals. Així, l’informe detalla accions de BT (amb la seva campanya Skills for Tomorrow que ha facilitat recursos gratuïts de formació digital i dades il·limitades als seus usuaris en situació vulnerable), la Fundació EY (amb programes de formació en línia per a joves amb baixos nivells de renda), la fundació Good Things (que va obrir totes les seves formacions digitals en línia sense necessitat de registre), la banca Lloyds (que va implantar juntament amb We Are Digital una línia d’ajuda telefònica per ensenyar serveis digitals bàsics com ara configurar la banca en línia, comprar aliments o programar cites amb el metge de capçalera), l’Open Learn de l’Open University (que va oferir la seva plataforma d’aprenentatge gratuïta amb unes mil píndoles formatives breus), la techUK (que va implantar un repositori de continguts formatius de les competències digitals incloent-hi les qüestions de seguretat), el Digital Garage de Google (dirigit a formació en màrqueting i d’altres competències digitals per a la petita empresa), o les campanyes Devicesdotnow amb les quals es van facilitar dispositius configurats amb aplicacions bàsiques a més de deu mil britànics sense recursos i el servei de tutors telefònics de Heeley trust amb el qual es va ajudar persones sense habilitats digitals bàsiques a connectar-se i utilitzar serveis digitals bàsics. 

Després d’analitzar algunes d’aquestes actuacions i realitzar estudis de cas com ara City and Guilds i TheETA, l’informe conclou quinze propostes, que crec que van en la mateixa línia de les de la Unió Europea. Parlen de la necessitat d’una estratègia d’economia digital ben finançada i articulada més enllà del voluntarisme, de crear una infraestructura digital i una xarxa de recursos de capacitació bàsica i prestació de dispositius i connectivitat, de centres d’aprenentatge permanent gestionats en col·laboració amb el tercer sector, de programes específics de formació dels treballadors i les treballadores, de promoure la digitalització de las pimes, de concretar criteris d’avaluació de les competències digitals i de fomentar la cooperació amb aquestes finalitats entre empreses, administracions i universitats. 

Fins on arribaran aquestes propostes, tant al Regne Unit com a la Unió Europea? Hem de ser, un cop més, optimistes, per bé que trenta anys d’accions i polítiques inconnexes per portar el conjunt de la ciutadania el que abans s’anomenava «societat de la informació» podria suscitar escepticisme. A favor, ara hi ha factors com l’acceleració digital causada per la pandèmia, la consciència política sobre la gravetat de la desigualtat digital, el que la incertesa estigui duent la població activa a dedicar més temps que mai a formar-se en tecnologies, i el gran nombre de recursos econòmics que s’hi dedicaran. Per això, aconseguir l’adquisició de competències digitals bàsiques en un nivell B1 –on ja s’actua amb autonomia en les diferents dimensions de la competència segons el Digcomp (Carretero, Vuorikari, i Punie, 2017)– pot ser ara viable, sempre treballant en col·laboració entre serveis públics com les biblioteques i el sector educatiu, els centres de persones adultes, el tercer sector que treballa amb col·lectius en exclusió digital i també el sector privat.  

Ara bé, hi ha algunes dificultats que no s’acostuma a tenir en compte, i que tenen a veure amb la visió mateixa que tenen les persones sobre què és ser competent digitalment, el que les porta a desitjar o no formar-se i actuar de forma més reflexiva, crítica i intencional en el context de les tecnologies i les xarxes. Crec que a vegades hi ha una visió molt instrumental –i en aquest sentit simplista– de la competència digital, i de manera conscient o no això pot estar fent creure a la ciutadania ja usuària que té totes les capacitats que necessita, i que no en requereix més. Aquesta sensació és molt aventurada i gairebé sempre errònia, però crec que és una qüestió de la qual molts «no volen saber-ne» o reconèixer que haurien de tenir una competència digital més crítica, més diversa, més orientada a allò col·laboratiu i als usos creatius, més conscient dels riscos i més reivindicativa dels propis drets digitals. 

Entenc la competència digital com una capacitat evolutiva, que s’ha d’exercir de forma empoderadora, que ha de redundar en construir millors comunitats, en la participació democràtica, en la creativitat, l’aprenentatge i la innovació social. Tal com ho veig, és un error creure’s digitalment competent per saber fer videotrucades, comprar per Internet, utilitzar la banca electrònica, tenir perfil en unes quantes xarxes socials i usar constantment plataformes de missatgeria. És necessari també saber-ne autoregular l’ús, prevenir la dependència digital, ser conscient del risc d’abús de les dades privades i saber protegir-se, estar alerta davant de la desinformació i els discursos d’odi, desenvolupar pràctiques eficients d’avaluació de la informació, saber compartir i crear continguts de forma responsable, ser capaç de desconnectar per a pràctiques de vida, pensament i relació enriquidores, i conèixer els drets digitals. Encara que els ignorem, la consciència sobre els riscos digitals forma part de la competència digital. I no tenir-ne ens està portant a problemes que poden anar des de les addiccions digitals, a la procrastinació, la pèrdua o robatori de dades econòmiques, la vulnerabilitat a la delinqüència digital o l’empobriment de la nostra informació, tancada en els nostres grups afins.

Les biblioteques hauríem de ser espais formatius que integressin la visió instrumental i la visió cooperativa, innovadora i crítica del que és digital. I hem de lluitar-hi, per més que els plans publicat fins ara no ens tinguin molt en compte. Ens hi va una oportunitat de disposar de fons per fer la nostra pròpia renovació i transformació digital, i ser útils en un àmbit crucial per a la ciutadania en els propers anys. Per això plantegem la creació a les biblioteques públiques espanyoles d’Espais de ciutadania digital (Vera-Baceta i Gómez-Hernández, 2021). Ni al Regne Unit ni a Europa les biblioteques poden quedar al marge del repte personal i col·lectiu de formar-nos com a ciutadans competents a la societat on ja hi som immersos.


Carretero, Stephanie; Vuorikari, Riina; Punie, Yves (2017). DigComp 2.1: the digital competence framework for citizens with eight proficiency levels and examples of use. Luxembourg: Publications Office of the European Union. [48 p.]

European Commission (2020a). Digital Education Action Plan 2021-2027: resetting education and training for the digital age. 19 p. [Brussels]: European Commission.

European Commission (2020b). Proposal for a regulation of the European Parliament and of the Council establishing a recovery and resilience facility. Brussels: European Commission. 46 p.

Gobierno de España (2020). España Puede: plan de recuperación, transformación y resiliencia. Madrid: Presidencia del Gobierno. 57 p. 

Gobierno de España. (2021). Plan nacional de competencias digitales. 70 p. 

Gómez-Hernández, José-Antonio; Vera-Baceta, Miguel-Ángel (2021). «Las bibliotecas públicas españolas ante los fondos europeos de recuperación y el Plan nacional de competencias digitales». Anuario ThinkEPI, vol. 15.  24 p. 

Vera-Baceta, Miguel-Ángel; Gómez-Hernández, José-Antonio (2021). «"Espacios de ciudadanía digital" en las bibliotecas públicas: una propuesta para su integración en el marco del Plan nacional de competencias digitales». Anuario ThinkEPI, vol. 15. 16 p. 

L’adquisició de llibres electrònics a les biblioteques universitàries: dades d’un estudi recent

José Luis Herrera Morillas
Facultad de Ciencias de la Documentación y la Comunicación
Universidad de Extremadura


Novak, John; Ohler, L. Angie; Day, Annette (2020). Ebook collection development in academic libraries: examining preference, management, and purchasing patterns. [Middletown]: Choice. 58 p. Disponible a: <https://static.od-cdn.com/Choice-Incorporating_Ebooks_into_Collection_Development.pdf>. [Consulta: 21/07/2021]. 


Choice, una unitat editorial de l’Associació de Biblioteques Universitàries i de Recerca (ACRL), realitza aquest estudi que subscriu OverDrive Professional, una divisió d’OverDrive. L’estudi es basa en una enquesta que té per objectiu conèixer l’estat actual dels llibres electrònics a les biblioteques acadèmiques, especialment les tendències sobre l’adquisició, també els beneficis, les limitacions i els obstacles de l’ús de llibres electrònics dins de la comunitat acadèmica i les seves biblioteques. 

La desinformació com a repte de futur per a professionals de la informació: aprenentatges de la COVID-19 per a properes pandèmies i infodèmies

Alexandre López-Borrull
Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació
Director del grau d'Informació i Documentació
Universitat Oberta de Catalunya (UOC)


Salaverría, Ramón (2021). Entender y combatir la desinformación sobre ciencia y salud. [Madrid]: Ministerio de Ciencia e Innovación. 25 p. Disponible a: <https://hdl.handle.net/10171/60223>. [Consulta: 14/07/2021].


Com és sabut, la pandèmia de la COVID-19 ha vingut acompanyada, ja des dels inicis, del que la mateixa Organització Mundial de la Salut (OMS) anomenava infodèmia, és a dir una excessiva quantitat d’informació, molta de la qual és falsa. Aquest fet ha preocupat des del primer moment els governs i les organitzacions internacionals, atès que en un moment d’incertesa com han estat les diferents onades, la gran quantitat de desinformació podia afectar la gestió sanitària de la crisis, a l’allunyar la ciutadania de les mesures i recomanacions que s’estaven donant, a voltes amb més certeses i a voltes per comparació amb altres crisis sanitàries.

Les revistes en accés obert «diamant»: el vell nou camí

Miguel Navas-Fernández
Centre de Documentació
Museu de Ciències Naturals de Barcelona


Bosman, Jeroen; Frantsvåg, Jan Erik; Kramer, Bianca; Langlais, Pierre-Carl; Proudman, Vanessa (2021). The OA diamond journals study. Part 1: findings. [Strasbourg]: Coalition S. 128, [44], 31 p. Disponible a: <http://doi.org/10.5281/zenodo.4558704>. [Consulta: 30/06/2021].

Becerril, Arianna; Bosman, Jeroen; Bjørnshauge, Lars; Frantsvåg, Jan Erik; Kramer, Bianca; Langlais, Pierre-Carl; Torny, Didier (2021). The OA diamond journals study. Part 2: recommendations. 36 p. Disponible a: <http://doi.org/10.5281/zenodo.4562790>. [Consulta: 30/06/2021]. 


Segons les declaracions BBB (Budapest, Bethesda i Berlín), una revista d’accés obert és aquella per a la qual no s’ha de pagar per llegir, entre d’altres coses. Això no obstant, al món occidental i sobretot anglosaxó, la font d’ingressos s’ha desplaçat d’aquest model de pagar per llegir, a pagar per publicar, de manera que el terme «OA journal» o «gold OA journal»1 s’aplica principalment i per defecte a les revistes que cobren APC (article processing charges), tot i que el 72 % de les revistes existents al món no ho fan.2 Així les coses, i a despit de l’opinió de la «perifèria científica» (Amèrica Llatina i països emergents), s’havia de buscar un terme per a identificar les revistes en obert que no cobraven per publicar, i es van encunyar mots com «diamond», «platinum» o fins i tot «subsidized», que venen impregnats d’una connotació de valor inferior respecte a «gold». Això ha donat peu a molta controvèrsia sobre la suposada major qualitat d’una revista OA pel simple fet de cobrar per publicar, però no és intenció d’aquesta ressenya d’entrar en sidrals d’aquesta envergadura. 

Què pensa el professorat quan es cancel•la la subscripció a un paquet de revistes?

Ángel Borrego
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)


Cooper, Danielle; Rieger, Oya Y. (2021). What’s the big deal?: how researchers are navigating changes to journal access. [New York, NY]: Ithaka S+R. 42 p. Disponible a: <https://doi.org/10.18665/sr.315570>. [Consulta: 25/06/2021]. 


Les compres consorciades de paquets de revistes —els anomenats big deals— han estat el model predominant de subscripció a les biblioteques universitàries durant les dues darreres dècades. Aquest format de compra permet, amb un increment marginal del preu respecte del que es pagava per rebre els títols impresos, accedir en línia al conjunt de revistes d’una editorial. No obstant, factors com l’augment dels preus o les polítiques en favor de l’accés obert estan portant nombroses biblioteques a explorar altres models de contractació. Aquest és el cas dels acords transformatius, consistents en què les Institucions paguen les editorials per la publicació en accés obert de la seva producció científica mantenint l’accés als continguts que requereixen una subscripció. També és cert que, des d’un punt de vista financer, el model no és massa diferent i a voltes es denomina aquests contractes open access big deals.

Pàgines

Subscriure a blok de bid RSS