El projecte europeu LoCloud: quan el que és Local esdevé Global

Iuliana Botezan, professora contractada doctora
Departamento de Biblioteconomía y Documentación
Facultad de Ciencias de la Documentación, Universidad Complutense de Madrid


LoCloud. [S.l.]: LoCloud, cop. 2012. Disponible a: http://www.locloud.eu/. [Consulta: 09/05/2017].


Local content in a Europeana cloud és un projecte complex i molt ambiciós desenvolupat amb èxit entre l’1 de març de 2013 i el 29 de febrer de 2016. Constitueix un exemple modèlic de bones pràctiques de creació de xarxes internacionals d’institucions, organitzacions nacionals i regionals (responsables d’arxius, biblioteques, museus, etc.), com també de socis tècnics, sota el programa CIP-ICT-PS de la Comissió Europea. Aconsegueix demostrar que, amb eines adequades, fins i tot la mostra cultural o la col·lecció tradicional més remota es pot transformar en un aparador visible mundialment a través d’Europeana.

Els esforços dels 32 socis participants en el projecte s’han concentrat a explorar el potencial de les tecnologies computacionals allotjades al núvol per tal que, mitjançant convenis, petites i mitjanes institucions culturals poguessin publicar els seus fons digitalitzats1 i posar-los a disposició dels usuaris a través d’Europeana, i cobrir d’aquesta manera set grans objectius:

  • Donar suport a les organitzacions culturals perquè els continguts dels seus fons siguin accessibles a través d’Europeana, utilitzant el núvol per proveir serveis i eines que ajudin a reduir les barreres tècniques, semàntiques i de formació.
  • Ajudar petites i mitjanes institucions culturals i les iniciatives de crowdsourcing col·laboratiu a fer visibles els seus continguts digitals a través del gran aparador que és Europeana i, d’aquesta manera, a millorar la riquesa i la representativitat dels registres d’Europeana relacionats amb la història local.  
  • Millorar la interoperabilitat dels continguts dels diferents camps (el sector patrimoni, museus, biblioteques, arxius, etc.) de cara a proporcionar una mirada més coherent respecte de la història i del patrimoni d’una determinada localitat.
  • Fer possible que petites institucions (com ara cases memorials, arxius eclesiàstics o arxius individuals) puguin contribuir amb els seus continguts a Europeana.
  • Explorar el potencial de les tecnologies del núvol per agregar, enriquir i reutilitzar, posant especial èmfasi a indicar el lloc geogràfic a través de geolocalització.
  • Explorar i provar una arquitectura basada en tecnologies del núvol, com la plataforma escalable per a l’agregació i extracció de metadades per a Europeana amb major eficiència i reduint despeses de manteniment.
  • Desenvolupar un portal i un servei de suport per cobrir les necessitats dels proveïdors de continguts.

Per tal de dur a terme aquest projecte s’ha constituït un consorci de 32 socis de 26 països2 (dels quals 22 són estats membres de la UE, als quals s’afegeixen Islàndia, Noruega, Sèrbia i Turquia), amb un coordinador científic (els Arxius Nacionals de Noruega, NRA) i un mànager de projecte, juntament amb un important grup de socis molt competents des del punt de vista tècnic que, al seu torn, havien fet notables contribucions al desenvolupament d’Europeana, com AIT, Athena RC, AVINET, IPCHS, NTUA i PSNC3. A aquests socis se’ls afegeixen els serveis nacionals i regionals d’«agregació» i institucions culturals que van tenir un paper clau actuant com a implementadors dels serveis al núvol produïts per LoCloud, van aportar continguts per a la seva agregació, treballant amb institucions culturals més petites, tant a les seves xarxes, com en la disseminació en l’àmbit nacional i regional. Tanca el consorci un grup de socis amb competències específiques en aspectes clau, com vocabularis.

Després de tres anys de reeixit desenvolupament i funcionament, a l’informe final del projecte, redactat per Kate Fernie4 amb la contribució de tots els socis del projecte, s’expliquen amb molta claredat els diferents passos donats per preparar el treball i per construir la infraestructura LoCloud i els seus serveis, els estàndards de metadades adoptats (EDM, CARARE y LIDO), com també la manera com s’ha dut a terme la tasca de disseminació del projecte, la seva sostenibilitat i explotació.

El projecte ofereix vuit serveis i aplicacions5 juntament amb la seva descripció, la documentació tècnica, els manuals per a usuaris finals, les preguntes més freqüents i instal·lacions de prova (demo), a través dels quals els serveis es poden provar prèviament:

  1. Un servei d’enriquiment.
  2. Unes eines d’enriquiment amb elements de geolocalització: geolocation API (LoGEO) i geocoding application.
  3. Un servei de topònims històrics l’objectiu del qual és que el fons documental de les institucions col·laboradores contribueixi al desenvolupament d’un tesaurus històric de topònims.
  4. Col·leccions LoCloud.
  5. MINT, una eina d’incorporació, amb una interfície amistosa que permet mapar les metadades dels datasets, creuar metadades, i així permetre l’aparició de relacions semàntiques noves, etc.
  6. MORe (repositori). MORe és un agregador amb una arquitectura escalable basada en el núvol i ofereix serveis d’extracció, integració, validació, enriquiment i publicació de metadades. Té una interfície intuïtiva, cosa que fa que sigui fàcil d’utilitzar, fins i tot per a usuaris amb una formació prèvia mínima. MORe ofereix un seguit d’eines que permeten als usuaris enriquir els seus continguts, veure les estadístiques i validar el seu contingut abans que Europeana els extregui. Un dels majors èxits del projecte (tal com els autors del mateix informe final afirmen) es basa en la introducció de microserveis d’enriquiment que contribueixen a tasques com la identificació d’idioma (molt important en una diversitat lingüística tan gran com la dels registres d’Europeana), geonormalització, geocodificació i geodescodificació, enriquiment de vocabulari corresponent, enriquiment de topònims històrics o de períodes de temps, emprant Perio.do i Wikimedia/DBPedia (la variant en espanyol de la qual s’està desenvolupant a càrrec d’investigadors del grup d’investigació OEG de la UPM).
  7. Servei de vocabulari que incorpora 33 vocabularis. El servei pot ser utilitzat en xarxa per les institucions culturals mitjançant els seus API per a integració en sistemes de gestió de continguts.
  8. Aplicació Wikimedia, que s’ha desenvolupat sobretot per tal d’habilitar continguts publicats per fotògrafs independents o per petites institucions culturals a Wikimedia commons perquè puguin ser incorporats a Europeana.

A Espanya, aquest tipus de projectes pot suposar un repte per impulsar la formació d’especialistes en gestió de continguts digitals, de cara a l’ús, reutilització i, per què no, a la creació d’eines similars per emmarcar-se en la línia proposada per l’Agenda Digital Europea, com també per fer front als objectius del recentment aprovat programa Cultura 20206 del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte.

En l’àmbit internacional, aquest projecte constitueix un excel·lent catalitzador capaç de fer que «continguts» locals esdevinguin globals, permetent que petites institucions, utilitzant les eines posades a disposició per LoCloud, puguin complir amb els estàndards requerits per tal que les seves col·leccions puguin ser incloses a Europeana (fins i tot s’ofereix un correu electrònic de contacte per donar suport a aquest tipus d’iniciatives: info@locloud.eu).

LoCloud és un projecte amb múltiples facetes: una eina amb ús social per apropar la cultura local a una multitud d’usuaris; una eina per a la investigació; una eina per crear materials de cara al seu ús educatiu; per fer visible allò que abans no tenia “rostre”, ni “veu” més enllà dels establiments culturals locals o molt específics d’algun racó del món menys conegut o menys accessible.

D’aquesta manera, LoCloud es pot interpretar també com una eina educativa clau per aprendre sobre patrimonis culturals diferents a través dels documents procedents d’institucions o d’autors poc conegudes/ts i, així, poder facilitar el coneixement i, per tant, l’acceptació de l’«altre».


1 Corresponents al patrimoni local de diferents regions d’Europa, amb diferents enfocaments: antropològic, però també històric (horrors de la guerra, per exemple); imatges, plànols, dibuixos d’edificis, monuments arqueològics, paisatges. Segons: Local Content in a Europeana Cloud: annual report 2015-2016, disponible a: http://www.locloud.eu/Resources (data de la darrera consulta: 10.03.2017).

2 Alemanya, Àustria, Bèlgica, Bulgària, Croàcia, Dinamarca, Eslovàquia, Eslovènia, Espanya, França, Grècia, Irlanda, Islàndia, Itàlia, Lituània, Noruega, Països Baixos, Polònia, Portugal, Regne Unit, República Txeca, Romania, Sèrbia, Suècia, Turquia, Xipre.

3 Kate Fernie, 2 Culture Associates et al. Lo cloud: deliverable, D7.7 Final Report (version 1.0). Disponible a: http://www.locloud.eu/Resources (data de la darrera consulta: 10.03.2017)

4 Ídem.

5 Disponibles a: http://support.locloud.eu/tiki-index.php (data de la darrera consulta: 03.05.2017).

6 Disponible a: http://www.mecd.gob.es/dms/mecd/transparencia/sec/plan-cultura-2020.pdf (data de la darrera consulta: 03.05.2017).

L’Anuari 2016 de l’Observatori de Biblioteques, Llibres i Lectura: sortint de la crisi entre commemoracions

Neus Castellano Tudela
Directora de la Biblioteca Xavier Benguerel
Biblioteques de Barcelona


Agustí, Lluís; Comalat, Maite (eds.) (2016). Anuari de l’Observatori de Biblioteques, Llibres i Lectura. [Barcelona]: Facultat de Biblioteconomia i Documentació, Observatori de Biblioteques, Llibres i Lectura. IX, 240 p. Disponible a: http://www.raco.cat/index.php/AnuariObservatori. [Consulta: 28/04/2017].


L’Anuari de l’Observatori de Biblioteques, Llibres i Lectura ha arribat a la seva quarta edició. Aquesta publicació s’ocupa de la compilació de tot el que s’ha esdevingut a Catalunya durant el bienni 2014-2015 en els àmbits d’interès d’aquest organisme, adscrit a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona: història, llibres i edició, biblioteques i lectura.

Aquests quatre eixos temàtics fonamenten l’estructura d’una publicació que s’ha plantejat com un número «en curs», publicat per parts al llarg de 2016, amb disset articles que han estat encarregats a diferents professionals i investigadors reconeguts en els diferents àmbits que abraça. Tot i tractar-se d’un anuari –una obra de consulta d’impossible lectura seqüencial i ben proveïda de dades i de reculls bibliogràfics a prova de memòries com la de Jakob Mendel, l’entranyable llibreter sense llibreria de Stefan Zweig–, la proximitat temàtica d’algun dels articles i el fet que facin referència a un mateix període de temps i a una àrea geogràfica concreta permeten esbossar un context comú. Vindria definit, a grans trets, pel caràcter marcadament commemoratiu que ha tingut el bienni 2014-2015: centenari de l’obertura al públic de la Biblioteca de Catalunya el 2014, Any de les Biblioteques el 2015 i proclamació de Barcelona com a Ciutat de la Literatura per la UNESCO el desembre del mateix any. Tot plegat ha situat les biblioteques i tot el món del llibre en una situació de major visibilitat social que en períodes anteriors; i en un ambient de celebració que no ha estat obstacle perquè es donin, d’altra banda, publicacions, espais de reflexió i propostes sobre el futur de les biblioteques, de la lectura i del món del llibre i l’edició.

La necessària i difícil transició cap a un sistema editorial en accés obert

Lluís Anglada
Director de l’Àrea de Ciència Oberta
Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC)


Johnson, Rob; Fosci, Mattia; Chiarelli, Andrea; Pinfield, Stephen; Jubb, Michael (2017). Towards a competitive and sustainable open access publishing market in Europe: a study prepared for the OpenAIRE 2020 project, on behalf of the European Commission. [S. l.]: Research Consulting: OpenAIRE.  Disponible a:
https://blogs.openaire.eu/wp-content/uploads/2017/03/OA-market-report-28.... [Consulta: 16/04/2017].


Des de la seva primera formulació, el 2001, en forma de carta oberta en la qual es demanava suport als científics, el moviment de l’accés obert no ha deixat de guanyar adeptes. El que llavors podia semblar una petició ingènua per a eliminar les barreres per accedir a la producció científica mundial s’ha consolidat com un dret (que la recerca finançada públicament pugui ser usada públicament) i una necessitat (la de millorar la qualitat de la recerca a través de l’accés universal als seus productes).

Com utilitzen els e-books els universitaris finlandesos i els seus professors?

Blanca Rodríguez Bravo
Universidad de León


Mikkonen, Paula; Peltonen, Lina. (2016). E-book survey for higher education students and teachers in Finland. [Helsinki]: National Library of Finland, FinElib. Disponible en: <https://www.kiwi.fi/download/attachments/57247727/FinELib_ebook_survey_H.... [Consulta: 24/03/2017].


El 2016, la Biblioteca Nacional de Finlàndia va dirigir una enquesta als estudiants i als professors d’universitat amb la finalitat de conèixer la utilització dels e-books a les biblioteques dels seus centres. La investigació formava part d’un projecte del consorci FinELib l’objectiu del qual era incrementar la disponibilitat de manuals en format electrònic a les universitats i politècnics.

L’informe resultant presenta dades d’indubtable interès per conèixer l’actualitat de la integració i la utilització dels llibres electrònics a l’ensenyament universitari. Els resultats mostren que la reticència inicial a deixar de banda el format paper es va superant i que, per bé que amb lentitud, la transició al format digital va fent camí.

El text, breu i concís en la lectura dels resultats obtinguts, conté més gràfics que text i presenta al final, com a annex, els dos qüestionaris utilitzats per a la investigació, el que es va adreçar als estudiants i el que van respondre els professors.

Panorámica de la edición española de libros (2015)

Anna Villarroya
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


Panorámica de la edición española de libros: análisis sectorial del libro 2015 (2016). [Madrid]: Ministerio de Educación, Cultura y Deporte. 154 p. Disponible a: https://sede.educacion.gob.es/publiventa/panoramica-de-la-edicion-espano.... [Consulta: 19/04/2016].


La Panorámica de la edición española de libros, que es realitza des de l’any 1988, proporciona una gran quantitat de dades estadístiques que faciliten l’anàlisi de la situació actual i l’evolució recent de l’edició de llibres a Espanya. Respecte a anteriors edicions, aquesta darrera, corresponent a l’any 2015, exclou les re-impressions, oferint d’aquesta manera una imatge més real de la producció editorial.

La publicació s’estructura en cinc grans capítols: després d’una introducció, en què es presenten l’àmbit d’estudi i la metodologia d’anàlisi, el primer capítol es dedica a l’evolució recent dels agents editorials, el segon presenta una visió global de l’edició: ofereix, entre d’altres, dades sobre els llibres traduïts, l’edició per llengües, la distribució geogràfica, la concentració de l’oferta i l’evolució del preus. El tercer capítol presenta dades sobre l’edició per subsectors. A continuació, el quart capítol es dedica a l’edició en d’altres suports i llibres multimèdia, i el darrer presenta informació empresarial dels 100 agents editorials que han publicat més llibres al llarg de l’any 2015.

Pàgines

Subscriure a blok de bid RSS