ISSN: 2014-0894

Ressenyes de Biblioteconomia i Documentació

Els bibliotecaris enllaç: avançar cap a l'èxit


Anna Rovira
Servei de Biblioteques, Publicacions i Arxius
Universitat Politècnica de Catalunya
 

Kenney, Anne R. Leveraging the Liaison Model: From Defining 21st Century Research Libraries to Implementing 21st Century Research Universities
http://www.sr.ithaka.org/blog-individual/leveraging-liaison-model-defining-21st-century-research-libraries-implementing-21st [Consulta: 15/09/2014]

Recentment, Ithaka, la consultora estratègica que dona suport a les comunitats acadèmiques, ha publicat l’article de l’Anne R. Kenney i de Carl A. Kroch, bibliotecàries de la Universitat de Cornell, que estudien el canvi que actualment haurien de fer els bibliotecaris acadèmics d’enllaç, sovint anomenats en el nostre context, bibliotecaris temàtics. Actualment, la comunitat acadèmica qüestiona el valor i sobretot el cost de la biblioteca i les tasques de la biblioteca clàssica han quedat totalment obsoletes; és en aquest context que les autores proposen diferents vies per fer evolucionar el model a partir de la figura del bibliotecari d’enllaç.

Tradicionalment, les tasques del bibliotecari d’enllaç se centraven en el desenvolupament de la col·lecció i en els serveis de referència. Universitats punteres com Minnesota, Cornell o Duke han fet evolucionar les tasques del bibliotecari acadèmic incrementant el suport a estudiants i professors, ampliant les responsabilitats d’enllaç, incloent-hi tasques com la comunicació acadèmica, l’aprenentatge online, les eines digitals o la captació de recursos. Altres institucions que han seguit el mateix model també han afegit altres responsabilitats: la curació de dades o dels perfils dels investigadors, la participació en el workflow de la recerca o les noves formes de publicar. En aquesta línia, fins i tot s’han creat blogs com el Dangerous Liaison de la Universitat de Washington.

A partir de l’evolució de la figura del bibliotecari d’enllaç, l’article introdueix les idees següents:

1) El bibliotecari d’enllaç aspira a millorar els resultats acadèmics de la comunitat, a enfortir l’aprenentatge i a participar en totes les etapes dels cicles de vida de la recerca, la docència i l’aprenentatge.

2) La figura de bibliotecari d’enllaç fins ara vigent no és l’adequada per a les demandes i expectatives actuals. Institucions com Cornell aposten per que els bibliotecaris s’integrin en equips multidisciplinars, treballin amb altres professionals i puguin donar suport en àrees clau com la comunicació científica, la publicació, els drets d’autor i la computació acadèmica.

3) La promoció d’eines de suport a estudiants i professors és un altre tema important: a més dels repositoris institucionals i les eines de gestió de cites cal donar suport en els plans de gestió de dades i en les eines que permeten la integració de processos o l’enriquiment de l’ecosistema de la recerca mitjançant les linked data, els identificadors persistents i el desenvolupament web semàntics.

Avançar cap a l’èxit:
A mida que s’avança en el model centrat en el compromís actiu amb professors i estudiants, cal definir com mesurar el progrés, quines tasques cal deixar de fer i quines prioritzar per obtenir el major benefici o com verificar que s’està avançant de forma adequada. Més que definir el que els bibliotecaris d’enllaç han de fer el que cal és veure com els esforços d’aquests tenen un impacte en els resultats dels professors i estudiants. En aquesta línia, l’article proposa les següents accions:

1) Seguir els indicadors de la Universitat i no els de la biblioteca: moltes universitats estan creant quadres de comandament oferint dades analítiques sobre contractació, admissió i taxa de graduació, temps per graduar-se, rendiment acadèmic, suport econòmic, ràtios estudiants/professor. Quina relació hi ha entre aquests i la biblioteca?

2) Fer equip amb les unitats que recullen i donen suport en aquests indicadors: algunes biblioteques estan fent importants aliances amb les oficines d’assessorament a la recerca de la Universitat, acció que permet a la biblioteca entendre les tendències, les estructures o les polítiques acadèmiques i buscar oportunitats per oferir nous serveis.

3) Desenvolupar estratègies d’intervenció i suport per part de la biblioteca en els punts febles detectats per la Universitat. És important saber donar suport a la institució en el moment oportú.

4) La feina del bibliotecari d’enllaç ha de passar de tenir impacte a nivell individual a tenir impacte a nivell d’un departament o d’un grup d’investigadors d’una mateixa disciplina.

5) Fer el seguiment de les relacions amb els departaments, mesurant i registrant les interaccions dels bibliotecaris d’enllaç amb aquests a partir d’eines com Count-it.

6) Construir el servei basat en el bibliotecari d’enllaç de forma iterativa i a partir de la situació de cada universitat.

Per acabar, l’article presenta una interessant taula per a alinear les tasques dels bibliotecaris d’enllaç amb els objectius acadèmics i mesurar-ne els resultats. Conclou que les biblioteques han d’estar preparades per respondre a preguntes com: què fa la biblioteca per promoure la productivitat acadèmica? Ho fa sempre de la manera més eficaç i eficient? L’article revela que cada vegada serà més important fer el seguiment de com la biblioteca s’implica en les activitats acadèmiques deixant de ser un proveïdor de continguts per passar a ser una peça essencial en la infraestructura del coneixement de la Universitat.

La implicació dels usuaris en el disseny dels serveis

Núria Balagué
Servei de Biblioteques de la Universitat Autònoma de Barcelona
Professora del Departament de Biblioteconomia i Documentació. Universitat de Barcelona
 

Participatory Design in Academic Libraries: New Reports and Findings. Nancy Fried Foster (ed.) February 2014. Washington, DC: Council on Library and Information Resources. (CLIR Publication, n. 161). 110 p. http://www.clir.org/pubs/reports/pub161/pub161.pdf [Consulta: 27/08/2014].

Aquest nou document de la col·lecció d’informes de la CLIR presenta diverses experiències que tenen com a fil conductor la participació dels usuaris en el disseny o la millora dels serveis bibliotecaris.

L’editora del recull és Nancy Fried Foster, una antropòloga especialitzada en ajudar les biblioteques i d’altres organitzacions a usar mètodes participatius per a comprendre els seus usuaris i, a partir d’aquí, poder dissenyar espais, serveis i tecnologies que s’adaptin a les seves necessitats. És també la coordinadora de diversos seminaris sobre disseny participatiu. Amb les experiències d’alguns dels bibliotecaris assistents al seminari celebrat el juny de 2013 a la University of Rochester, s’ha preparat aquest recull, que presenta vuit casos en què s’han aplicat les tècniques proposades per la Dra. Foster. Aquesta no és la primera publicació de recull de casos basats en l’experiència d’assistents a cursos de disseny participatiu promoguts pel Council on Library and Information Resources. De fet, a la mateixa col·lecció hi ha disponible Participatory Design in Academic Libraries: Methods, Findings, and Implementations, resultat també d’un seminari, celebrat el maig de 2012, a la University of Maryland. En aquella ocasió el nombre de casos pràctics exposats va ser de tretze.

Com finançar l’accés obert en ciències humanes i socials? Una benintencionada proposta

Ernest Abadal
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona
 

Kenniso, Rebecca; Norberg, Lisa. A scalable and sustainable approach to open access publishing and archiving for Humanities and Social Sciences. KN Consultants, 2014.
(http://knconsultants.org/toward-a-sustainable-approach-to-open-access-publishing-and-archiving/) [Consulta:01/09/2014].

És ben clar que l’accés obert ha avançat molt més en la teoria que no pas en la pràctica i això és degut, en bona mesura, a l’absència d’un model de finançament adequat. Els APC (article processing charge) —les quantitats que paga l’autor per a compensar els costos d’edició— només han tingut èxit en revistes de ciències experimentals, tecnologia i biomedicina. És un sistema poc adequat per a determinades disciplines, com les ciències humanes i socials (CHS), en les quals els autors tenen moltes dificultats per a finançar la seva recerca.

Tres en un: Austràlia, Canadà i la IPA ens ofereixen benchmarking en préstec digital a biblioteques públiques

Carme Fenoll
Cap del Servei de Biblioteques
Generalitat de Catalunya
 

De Castell, Christina. Ebooks in 2014: access and licensing at Canadian Public Libraries. Canadian Urban LOibraries Council/Conseil des Bibliothèques Urbaines du Canada, abril 2014. 18 p. Disponible a: <http://www.culc.ca/news/file.axd?file=2014%2f4%2feBooks+in+Canadian+Public+Libraries+2014.pdf> [Consulta: 17/07/2014]

 

Mount, Dan. Elending landscape report 2014. Canberra: Australian Library and Information Association, abril 2014. 38 p. Disponible a: <https://www.alia.org.au/sites/default/files/publishing/ALIA-Elending-Landscape-Report-2014_0.pdf> [Consulta: 17/07/2014]

 

Innovación en el préstamo de libros electrónicos: un informe especial de la IPA/ Compilado por Doughal Thomson. juny 2014. 9 p. Disponible en anglès a: <http://www.internationalpublishers.org/images/stories/news/Elending.pdf>. [Consulta: 17/07/2014]


Durant la primavera de 2014 ens arriben a les mans tres informes similars, que intenten aportar llum a una realitat molt canviant i diversificada. Intentarem resumir les aportacions que considerem més destacades de cada un:

Ebooks in 2014: access and licensing at Canadian Public Libraries: hi trobem un resum de les polítiques en préstec digital al Canadà en els darrers 3 anys i ens ofereix una titular interessant: el 2011 el préstec d’ebooks a les biblioteques canadenques representava un 1% del total. El 2013, el préstec d’aquests continguts ja era del 10%.

Com perceben els stakeholders (bibliotecaris i usuaris), la intersecció biblioteca / web social?

Nieves González
Profesora de Biblioteconomía y Documentación
Universidad Pablo de Olavide de Sevilla


Kronqvist-Berg, Maria. Social media and public libraries: exploring information activities of library professionals and users. / Maria Kronqvist-Berg. - Åbo : Åbo Akademi University Press, 2014. Diss.: Åbo Akademi University. ISBN 978-951-765-730-3  http://www.doria.fi/handle/10024/94661 [Consulta: 10/07/214]

Ens trobem davant la tesi doctoral de Maria Kronqvist-Berg, directora d'una biblioteca pública a Finlàndia i membre del projecte d'investigació sobre Biblioteca 2.0 de l'Acadèmia de Finlàndia.

La relació web social i biblioteques va tenir el seu moment d'esplendor al voltant dels anys 2007 al 2010 i ara que ja no és nou, trobem estudis de resultats, d'avaluació de l'impacte, processos o percepcions, com el que aquí ressenyem.

Aquesta tesi es basa en una investigació duta a terme el 2010, però l'enfocament respon més a tendències actuals, és a dir, no enfoca el tema des de les tecnologies socials o ús de la web social per part de les biblioteques públiques, sinó des del punt de vista de la percepció que els stakeholders,-considerant com a tals a professionals de la informació i usuaris-, tenen de la intersecció o la interfície biblioteca i web social. Els elements clau d'aquest treball que l'autora anomena model de la interfície, el constitueixen l'estudi de la interactivitat que teòricament faciliten aquests mitjans, les activitats relacionades amb la informació que es troben darrere de l'ús dels mitjans socials i sobretot la diferent percepció que d'ells tenen els professionals de la informació i els usuaris de les biblioteques.

Contingut sindicat

Aquest web fa servir tecnologies: Drupal
Facultat de Biblioteconomia i Documentació

Melcior de Palau, 140
08014 Barcelona
Telèfon: +34 934 035 770

Llicència de Creative Commons
El Blok de Bid de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de Barcelona està subjecte a una llicència de Reconeixement 3.0 No adaptada de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a http://www.ub.edu/blokdebid
Els permisos addicionals als d'aquesta llicència es poden trobar a http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/deed.ca.