Els canvis a Europeana Data Model 5.2.5 i 5.2.6

Xavier Agenjo Bullón
Director de Projectes de la Fundación Ignacio Larramendi 
 

Definition of the Europeana Data Model v5.2.5. Disponible a: http://travesia.mcu.es/portalnb/jspui/bitstream/10421/3861/1/EDM%20Defin... 27/05/2015]
Definition of the Europeana Data Model v5.2.6. Disponible a: http://pro.europeana.eu/files/Europeana_Professional/Share_your_data/Tec... [Consulta: 27/05/2015]

En aquest número doble de DIGICLIC ressaltarem els canvis més importants que s'han produït en la definició del Europeana Data Model al llarg de 2014, any en què es van publicar la versió 5.2.5, el 22 de maig, i la 5.2.6 , el 17 de desembre.

Tot i que la documentació dels canvis introduïts en cada nova versió del model és una cosa confusa, ens referirem als més significatius de les dues versions de 2014 i deixarem a part aquelles modificacions que tenen a veure amb la pròpia organització i estructura del document o que suposen un canvi menor. Assenyalarem, doncs, aquells canvis que Europeana ha d'introduir per a una major interrelació i navegació entre les dades, per a una millor gestió de les dades, i per distingir els tractaments que realitza de les dades proporcionades pels proveïdors.

En la versió 5.2.5 es van afegir noves propietats: edm: europeanaProxy, edm: begin, edm: end, edm: preview i edm: datasetName. La propietat edm: europeanaProxy consisteix en una marca d'ús intern d'Europeana per distingir els proxies dels proveïdors dels proxies que forma Europeana. Cal recordar que els proxies són un dels mecanismes que ofereix EDM per crear les agregacions d'objectes de patrimoni culturals (Cultural Heritage Objects) i les seves representacions digitals, i que aquest mecanisme pot ser utilitzat tant pels proveïdors de contingut com per Europeana, de aquí la necessitat de distingir d'alguna manera qui realitza l'agregació.

Una de les diferències entre el model de dades d'Europeana i el de la Digital Public Library of America, que va publicar el seu Metadata Application Profile v.3.1 el 3 de juliol de 2014, és que aquesta última biblioteca digital va veure des del principi la importància de crear classes i propietats per diferenciar col·leccions d'objectes digitals a part de pel proveïdor de les dades i distingia la pertinença d'un objecte a una col·lecció específica, així com les característiques d'aquesta col·lecció. De fet, les relacions de pertinença d'un objecte a un determinat conjunt, especialment les jeràrquiques, a una col·lecció, o un subconjunt temàtic o de tractament són les raons que han motivat els canvis més importants en Europeana Data Model de les últimes versions.

Europeana Data Model, per la seva banda, ha inclòs la classe DCAT: Dataset en la versió 5.2.5, a la qual defineix com "una col·lecció de dades, publicada o tractada per un únic agent i disponible per al seu accés o descàrrega en un o més formats". Tot i ser similar a la definició de dcmitype: Collection de la DPLA introdueix un matís diferenciador. La classe DCAT: Dataset (conjunt de dades) és tant un paquet d'informació (Information Package) com una col·lecció de dades. Un conjunt de dades pot ser una agrupació temàtica, pot haver-se generat per una determinada font o procés, o poden procedir d'un proveïdor determinat. És a dir, en el marc d'Europeana 1 dataset pot coincidir amb la col·lecció d'un determinat proveïdor o bé pot tractar-se d'un subjconjunto de dades que incloguin parcialment o totalment diverses col·leccions. Si es reflexiona una mica es poden apreciar els motius pels quals cal identificar un determinat conjunt de dades: per crear agrupacions de dades per tal de facilitar l'accés i la consulta, per processar i tractar de forma diferenciada determinats conjunts de dades i mantenir un control d'auditoria (per exemple, depuració, enriquiment, etc.), o per publicar-los en Linked Open Data com subconjunts d'Europeana. De fet, la propietat edm: datasetName, també nova en aquesta versió 5.2.5 permet assignar identificadors a qualsevol conjunt de dades d'Europeana. Per mitjà de l'assignació d'aquest identificador, en el procés d'ingesta de dades, Europeana pot relacionar tots els objectes que pertanyen a un conjunt de dades.

Aquesta modificació, es consolida en la versió 5.2.6, de 17 de desembre, a l'introduir-se un nou namespace dins el Europeana Data Model. Tot i que les classes DCAT: Dataset i DCAT: datasetName es creen en la versió anterior, com hem dit, és en la vigent 5.2.6 en la qual s'afegeix W3C Data Catalog Vocabulary (DCAT) i, a més, es ressalta en el document de referència la classe DCAT: Dataset a incorporar a l'epígraf "Relevant Classes from other namespaces". Sens dubte és una mostra de la importància que l'equip de desenvolupament de la norma assigna a aquesta classe.

Veiem així, que el model de dades d'Europeana va evolucionant sobre noves propietats dins de l'espai de noms de Europeana Data Model (edm) i amb l'addició de noves classes i propietats importades d'altres models de dades més genèrics com DCAT. Una anàlisi més profunda ens permetria veure com es referencien també les equivalències amb altres models de dades específiques com el CIDOC Conceptual Reference Model.

En la versió 5.2.6 es va modificar el comentari de la propietat dc: creator perquè el seu ús fos compatible amb la classe edm: WebResource. Aquest petit canvi és molt revelador del procés que ha de seguir el manteniment d'un model de dades comú per mantenir una comprensió exacta per part de qualsevol usuari i que no indueixi a un mal ús per vaguetats o indefinicions. A més, reflecteix que l'avanç i consolidació dels processos de digitalització i de la creació de biblioteques, arxius i museus digitals al web requereix cada vegada més de la identificació de l'autor d'un recurs web.

Finalment, cal esmentar la introducció de la classe cc: License, a partir del namespace de Creative Commons Rights Expression Language, i el canvi en l'etiqueta de la propietat edm: rights. edm: Rights que queda definida en aquesta versió com "Declaració normalitzada de Drets" (Standardized Rights Statement), quan en la versió anterior es deia simplement "Europeana Rights". S'aprecia amb claredat fins a quin punt les línies estratègiques d'Europeana per 2015-2020 tenen el seu correlat en el Europeana Data Model: "Anem a innovar ia transformar el procés d'agregació allunyant-nos de la integració lineal de dades en un repositori central, anant cap a una arquitectura distribuïda, basada en la tecnologia, que doni accés sense restriccions als objectes digitals, d'acord amb les condicions aplicades pels titulars dels drets. Això permetrà triplicar la quantitat de material disponible a través d'Europeana, al mateix temps que, i això és el més important, es fa de la manera més adequada a aquest objectiu.

El principal producte de la recerca científica. Monografies i accés obert: un informe del HEFCE

Maria Cassella
Divisione Sistema Bibliotecario di Ateneo
Università di Torino

Higher Education Funding Council for England (2015). Monographs and Open Access. A report to HEFCE. http://www.hefce.ac.uk/pubs/rereports/year/2015/monographs/

El 2014 el Consell de Finançament de l’Educació Superior d’Anglaterra (HEFCE) va finançar un estudi sobre el tema de les monografies i l’accés obert o bé sobre les humanitats i el seu comportament cap a l’accés obert. Se sap, de fet, que el moviment de l’accés obert neix a l’àmbit STM i es concentra a la seva fase inicial en l’article científic. Progressivament, tot i que molt lentament, el moviment s’ha dirigit també a les disciplines humanístiques i a les ciències socials. Pels humanistes i estudiosos de les ciències socials la monografia era, i és, el principal producte de recerca científica. Per què -es pregunta el HEFCE- a la monografia li costa més entrar al circuit de les publicacions a accés obert?

Interfícies de biblioteques: innovació i tendències

María Luisa Alvite Díez
Área de Biblioteconomía y Documentación
Universidad de León

Muller, Catherine (2014). Étude et repérages sur les interfaces documentaires innovantes. EnssibLab, p. 112. Disponible en:
<http://www.enssib.fr/sites/www/files/images/enssibLab/rapport-expertise-hdnum.pdf> [Consulta:25/04/2015]

Les biblioteques han apostat en els últims anys per la implementació de plataformes que permetrien prescindir de l'OPAC convencional en favor d'una interfície autònoma que faciliti l'accés al conjunt dels materials de la biblioteca emulant el comportament d'un cercador web. Convergeixen paral·lelament aquests desenvolupaments amb l'aplicació en biblioteques de nous models de dades, utilitats derivades de la web semàntica o iniciatives de dades obertes enllaçades, entre d'altres.

Estudi de les biblioteques escolars: el cas australià

Joan Badia
Catedràtic de Llengua i literatura catalana d’ensenyament secundari
 

Softlink (2015). 2014 Australian School Library Survey [disponible a http://www.softlinkint.com/2014-australian-school-library-survey_report_download/


Softlink és una empresa australiana, amb ramificacions arreu del món, que proveeix recursos tecnològics, coneixement i solucions a biblioteques escolars, acadèmiques, públiques i altres. Des de 2010 duu a terme un estudi anual sobre les biblioteques escolars australianes per encàrrec del govern australià. El text que en ressenyem és la publicació d’aquest estudi corresponent a 2014.

El fet de ser el quart any que es fa l’enquesta permet establir comparacions interessants sobre l’evolució dels factors analitzats: pressupost, nombre i titulació del personal, adquisició de recursos electrònics... i correlacionar-los amb els resultats escolars. I això tant per tipologia de centres (segons grandària, segons tipus d’ensenyament i segons titularitat) com per regions o estats. També permet veure les tendències i planificar millor el futur. 

El bibliobús, un bon equip per a un servei personalitzat i flexible: els resultats d’un estudi d’usuaris

Maite Comalat
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona

GESOP (2014). Estudi d'ús, satisfacció i expectatives del servei de bibliobús. Resum principal de resultats. Desembre de 2014. Gerència de Serveis de Biblioteques de la Diputació de Barcelona. Disponible a: http://www.diba.cat/documents/16060163/23868316/presentacio_bibliobusos_2015.pdf/0352b115-a12c-4421-8941-7dbaf6c4a7ce  [Consulta: 10/04/2015].


La Gerència de Serveis de biblioteques de la Diputació de Barcelona va fer públic, a finals d’any, el resum de resultats de l’«Estudi d’ús, satisfacció i expectatives del servei de bibliobús», un estudi realitzat per l’empresa GESOP a partir d’una doble anàlisi: una quantitativa, basada en  600 entrevistes telefòniques fetes a usuaris actius (400) i no usuaris (200) dels bibliobusos i una qualitativa, a partir de  4 grups de discussió formats per 5-6 usuaris amb carnet dels municipis atesos pels bibliobusos de les àrees de Vic, Manresa, Granollers i Igualada.  

Pàgines

Subscriure a blok de bid RSS