Panorámica de la edición española de libros (2015)

Anna Villarroya
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


Panorámica de la edición española de libros: análisis sectorial del libro 2015 (2016). [Madrid]: Ministerio de Educación, Cultura y Deporte. 154 p. Disponible a: https://sede.educacion.gob.es/publiventa/panoramica-de-la-edicion-espano.... [Consulta: 19/04/2016].


La Panorámica de la edición española de libros, que es realitza des de l’any 1988, proporciona una gran quantitat de dades estadístiques que faciliten l’anàlisi de la situació actual i l’evolució recent de l’edició de llibres a Espanya. Respecte a anteriors edicions, aquesta darrera, corresponent a l’any 2015, exclou les re-impressions, oferint d’aquesta manera una imatge més real de la producció editorial.

La publicació s’estructura en cinc grans capítols: després d’una introducció, en què es presenten l’àmbit d’estudi i la metodologia d’anàlisi, el primer capítol es dedica a l’evolució recent dels agents editorials, el segon presenta una visió global de l’edició: ofereix, entre d’altres, dades sobre els llibres traduïts, l’edició per llengües, la distribució geogràfica, la concentració de l’oferta i l’evolució del preus. El tercer capítol presenta dades sobre l’edició per subsectors. A continuació, el quart capítol es dedica a l’edició en d’altres suports i llibres multimèdia, i el darrer presenta informació empresarial dels 100 agents editorials que han publicat més llibres al llarg de l’any 2015.

En els propers paràgrafs recollim els trets principals de l’edició de llibres l’any 2015, a partir de les dades facilitades principalment per l’Agència de l'ISBN.

Els agents editorials que varen editar llibres l’any 2015 varen ser 2.963, un 4 % menys que l’any anterior, i gairebé el 90 % eren de titularitat privada. Com a tret destacable del sector editorial espanyol cal assenyalar la convivència d’un elevat nombre d’agents amb publicacions esporàdiques, d’una vida curta i irregular, amb editors estables amb projectes consolidats. L’any 2015, per exemple, aproximadament el 70 % dels agents editorials varen publicar menys de 10 títols, i només un 4 %, més de 100 títols.

La producció, l’any 2015, es manté estable: s'observa només un lleuger increment (0,2 %) respecte l’any anterior. Quant a les llengües de publicació, el 93 % dels llibres es varen editar en llengües espanyoles, amb un gran avantatge de l’edició en castellà (85 %), seguida de l'edició en català-valencià (12 %), i del gallec i basc (amb aproximadament un 2 % cadascuna). Les traduccions, que suposen el 16 % del total de la producció editorial espanyola, procedeixen en gran part de l’anglès, amb un pes del 52 %, l’any 2015, del conjunt d’obra traduïda. El nombre de títols traduïts experimenta però un descens (21 %) respecte l’any 2014.

Pel que fa a l’edició de llibres en català-valencià, l’any 2015 es varen concedir 8.574 ISBN, un 13 % més que l’any anterior. El subsector amb més traduccions va ser el del llibre infantil i juvenil (55 %), seguit del de creació literària (23 %); l’anglès fou la llengua més traduïda en ambdós tipus de llibres. Cal destacar que la major part dels llibres en la nostra llengua (85 %) han estat editats per empreses editorials privades, la majoria d’elles (61 %), editorials grans i mitjanes. L’elevat grau de concentració editorial del sector es pot advertir en comprovar que dels 476 agents editors, els 25 que més varen publicar l’any 2015 (un 5 %) representen el 52 % dels llibres editats en català.

L’anàlisi per comunitats autònomes mostra un any més la forta concentració territorial a Madrid i a Catalunya, que apleguen més de la meitat de la producció editorial (62 %), amb una participació del 36 % en el cas de Madrid i del 26 %, en el cas de Catalunya. Aquestes economies de localització conviuen, com s’ha vist en el paràgraf anterior, amb una forta concentració de l’oferta editorial en uns pocs grans editors, que s’ha anat intensificant al llarg dels anys.

Pel que fa al preu dels llibres, l’any 2015, el 39 % de l’oferta de llibres es va mantenir per sota dels 10 euros per exemplar, i el 40 %, entre els 10 i 20 euros per exemplar. El preu mitjà del llibre ha disminuït un 1,4 % respecte l’any anterior, amb una evolució diferent, depenent del suport. Així, mentre el preu dels llibres en suport paper va augmentar un 1,9 %, el dels llibres en altres suports va descendir un 16 %.

L’anàlisi per subsectors mostra augments propers al 15 % en el cas dels llibres de text i de ciència i tecnologia, i amb un percentatge inferior (5,5 %) també en el cas del llibre infantil i juvenil. S’observen, però, descensos en els llibres de temps lliure (12 %), de ciències socials i humanitats (5 %) i de creació literària (4 %).

Atenent el tipus de suport, dels 79.397 ISBN inscrits l’any 2015, l’edició electrònica ja representa el 28 % del total de la producció, i dins d’aquesta, els llibres digitals, amb un augment del 3 % respecte l’any 2014, tenen un pes del 94 % en l’edició en altres suports, i del 26 % en el total de la producció. Dins de l’edició electrònica, els llibres en PDF (34 %), ePub (30 %) i altres e-book (26 %) representen conjuntament el 90 % de l’edició. També en l’edició electrònica hi ha una forta concentració territorial a les comunitats de Madrid (46 %) i Catalunya (25 %), seguides per Andalusia i la Comunitat Valenciana, amb percentatges propers al 8 % cadascuna. Pel que fa als diferents subsectors o matèries, l’edició electrònica és més present en els llibres de ciències socials i humanitats (33 %), de creació literària (22 %) i de text (18 %). La llengua de publicació majoritària és el castellà (80 %) i el percentatge de traduccions és del 14 %, essent l’anglès (61 %) i el castellà (14 %) les llengües amb més traduccions. Pel que fa al preu mitjà de l’edició electrònica, l’any 2015 va ser de 13,53 euros, representant un descens del 16 % respecte l’any anterior. Cal destacar també com el 81 % dels editors de llibres electrònics varen publicar també llibres en suport paper, mentre que la resta es va limitar exclusivament a l’edició electrònica.

L’estudi proporciona, doncs, una gran quantitat de dades (els annexos ocupen unes 80 pàgines) que ens aproximen a la situació de l’edició espanyola l’any 2015, però també a la seva evolució més recent, i permet veure els efectes de la crisi en un elevat nombre de variables.

Des d’una perspectiva econòmica del sector, aquesta publicació, principalment centrada en la producció, es complementa amb d’altres com ara el Comercio interior del libro en España i el Comercio exterior del libro en España, ambdues de la Federación de Gremios de Editores de España, o l’Anuario de estadísticas culturales del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte. Mentre la primera proporciona dades sobre el nombre d’ocupats, el volum de facturació segons la dimensió de les empreses, el suport utilitzat i el subsector d’activitat, així com informació sobre la integració de les empreses editorials en grups empresarials, la segona proporciona dades sobre la projecció internacional de les editorials espanyoles, i indica els principals mercats exteriors del llibre i d’altres publicacions. Per la seva banda, l’Anuario ofereix dades de les principals magnituds econòmiques de la indústria editorial i permet la comparativa amb d’altres indústries culturals. En aquest sentit, l’Anuario ofereix dades sobre el nombre d’ocupats, el volum de facturació, la seva contribució al producte interior brut (PIB) i al valor afegit brut (VAB) del país, el volum d’importacions i exportacions, així com dades sobre la producció editorial.

Totes aquestes fonts, complementàries entre si, posen de relleu com en els darrers anys, tot i els reptes als quals ha hagut de fer front el sector editorial (motivats per la crisi econòmica i el procés de digitalització amb totes les seves conseqüències en la cadena de valor), el sector del llibre segueix mantenint la seva fortalesa en el teixit industrial cultural del país, constituint un important motor econòmic del panorama cultural i el més rellevant pel que fa a la projecció internacional de les indústries culturals del país.

Nota. Aquesta ressenya es publica simultàniament al Blog de l’Escola de Llibreria [http://bd.ub.edu/edl/ca/panoramica-de-la-edicion-espanola-de-libros-2015].

BOBCATSSS sota zero

Jesús Gascón García
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


25th BOBCATSSS 2017: Tampere, 25-27 January. Diponible a: http://bobcatsss2017.com.


Del 25 al 27 de gener va tenir lloc el 25è Congrés BOBCATSSS, enguany a la ciutat finlandesa de Tampere, on n’era amfitriona la Tampereen yliopisto. Habitualment, la trobada és organitzada per dues universitats però, enguany, juntament amb la de Tampere, se n’han encarregat altres dues: la Høgskolen i Oslo og Akershus (Oslo, Noruega) i la Hanzehogeschool Groningen (Groningen, Països Baixos).

Aquest cop, el lema Improving quality of life through information volia posar de manifest el paper dels centres d’informació en la millora de les condicions de vida de la societat i dels individus, amb un cert èmfasi en l’ús de la informació i els mitjans i plataformes interactives (d’ordinador o d’altres dispositius mòbils) sobre salut i benestar. Es dividia en tres àmbits que volien fer palesa la importància d’aquestes plataformes: Biblioteques, Mitjans interactius i Informació.

Agenda digital i desenvolupament sostenible a Àfrica: un mirall per a la resta del món

Cristóbal Urbano
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


Gregson, Jon; Brownlee, John M.; Playforth, Rachel; Bimbe, Nason (2015). The future of knowledge sharing in a digital age: exploring impacts and policy implications for development. Brighton: Institute of Development Studies. 75 p. Disponible a: https://opendocs.ids.ac.uk/opendocs/handle/123456789/5946. [Consulta: 28/03/2016].


En els darrers anys i en tot tipus de fòrums sobre desenvolupament sostenible i cooperació internacional, s’observa amb esperança l’important creixement econòmic del continent africà que entre d’altres resultats es manifesta en una destacable penetració de la telefonia mòbil, com també en el potencial que ofereix l’extensió de la digitalització per afrontar els reptes de futur d’una societat jove demogràficament. Una perspectiva optimista amb llums però amb moltes ombres: segueixen essent nombrosos els països sumits en crisis i conflictes permanents, en d’altres segueixen essent dèbils les estructures culturals i educatives de l’estat o de la societat civil, mentre que en el cas dels països més estables existeixen desequilibris i escenaris de desigualtat importants, contradictoris amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible establerts en l’horitzó de 2030 per les Nacions Unides (http://www.un.org/sustainabledevelopment/es/objetivos-de-desarrollo-sost...) i subjacents com a marc cronològic de referència en el present informe.

Revistes espanyoles a la Web of Science i a Scopus, adopció del model d'accés obert

María Francisca Abad García
Directora del Departament d’Història de la Ciència i Documentació
Facultat de Medicina, Universitat de València


Navas Fernández, Miguel E. (2016). Spanish scientific journals in Web of Science and Scopus: adoption of open access, relationship between price and impact, and internationality. [Barcelona]: Universitat de Barcelona, Department of Library and Information Science, School of Information Science. 220 p. Disponible a: http://hdl.handle.net/10803/401332. [Consulta: 21/03/2017].


L’estudi al qual dediquem aquesta ressenya correspon a la tesi defensada recentment a la Universitat de Barcelona per Miquel Navas, realitzada sota la codirecció dels doctors Ernest Abadal i Rosángela Rodrigues. El seu objectiu general se centra en l’anàlisi de les revistes espanyoles cobertes a la Web of Science i Scopus des de la perspectiva de la seva adopció del model d’accés obert, i planteja quatre objectius específics. Els dos primers estan enfocats a descriure d’una banda, les característiques de les revistes i de la seva àrea d’especialització i de l’altra, el seu grau d’adopció del model d’accés obert. El tercer objectiu planteja l’anàlisi de la relació entre el preu de les revistes de subscripció i de les taxes de publicació (article processing charge, APC) amb indicadors bibliomètrics d’impacte. Finalment, el quart objectiu pretén determinar el grau d’internacionalització de les revistes.

Wikipedia, educació i informació científica

Jesús Tramullas
Departamento de Ciencias de la Documentación
Universidad de Zaragoza


Aibar, Eduard; Dunajcsik, Peter; Lerga, Maura; Lladós, Josep; Meseguer, Antoni; Minguillón, Julià (2016). Guía de recomendaciones y buenas prácticas para editar el contenido científico de Wikipedia: especialmente orientada a científic@s, centros de investigación, universidades y sociedades científicas. [S. l.]: FECYT: UOC. 36 p. Disponible a: http://hdl.handle.net/10609/51462. [Consulta: 147/03/2017].


Wikipedia exerceix des de fa una dècada el paper d’enciclopèdia de referència obligada. La facilitat d’accés i consulta l’han convertida en la principal font d’informació referencial per a la majoria dels usuaris d’Internet. Com no podia ser d’altra manera, el seu contingut (més aviat la seva qualitat) ha estat objecte de discussió des del seu inici, per bé que progressivament la maduresa de la comunitat editora, la consolidació del model col·laboratiu i la implicació de diferents actors científics, educatius i culturals, han fet que les posicions vagin canviant cap a una consideració de l’enciclopèdia com una eina educativa i de comunicació de primer ordre. Wikipedia és un producte col·laboratiu que reflecteix, agradi o no, les pautes i patrons socioculturals de la comunitat que la crea, utilitza i transforma.

Pàgines

Subscriure a blok de bid RSS