OpenCitations: escac als índexs de citacions

Antonio Eleazar Serrano-López
Departamento de Biblioteconomía y Documentación
Universidad Carlos III de Madrid


The OpenCitations Enhancement Project final report for the Alfred P. Sloan Foundation (2018). OpenCitations. Disponible a: <https://opencitations.wordpress.com/2019/01/02/opencitations-enhancement-project-final-report/>. [Consulta: 18/12/2019].


Les qüestions que es tracten en aquest informe sobre el projecte OpenCitations, no només resulten de gran interès per a l’avaluació de l’activitat científica en general i els estudis mètrics d’informació en particular, sinó que han obert un dels majors debats de la darrera dècada a l’àrea, i ha derivat fins i tot en la dimissió en bloc del comitè editorial d’una de les revistes més prestigioses de l’àmbit (Journal of informetrics) per raó de la postura adoptada per la seva editorial (Elsevier) respecte d’OpenCitations. Es tracta, per tant, d’un informe que aborda qüestions de gran interès i que mereix ser llegit amb deteniment, per la qual cosa aquesta ressenya pretén ser únicament una porta d’entrada a la seva lectura.

L’informe comença amb una descripció dels objectius de l’OpenCitations Project que es poden resumir en la creació d’un corpus bibliogràfic obert i que es pot descarregar que funcioni, a més, com a índex de citacions obert, tot plegat seguint la filosofia FAIR (findable, accessible, interoperable, reusable). Tot seguit, se centra a descriure diferents aspectes del projecte, des de la seva situació actual fins a les publicacions que en deriven, la seva viabilitat i les conclusions finals que els seus creadors han extret.

OpenCitations es troba en un procés d’expansió, donat que actualment compta amb dos corpus: el primer, anomenat OpenCitations Index of Crossref (COCI) ha estat construït a partir de les dades de Crossref i el sistema Open-DOI i conté la sorprenent quantitat de 450 milions de citacions relatives a 46 milions de registres bibliogràfics. El seu segon corpus, anomenat OpenCitations Corpus (OCC) compta amb més de 300.000 recursos bibliogràfics que suposen, al seu torn, un volum proper a 14.000.000 de citacions, i inclou el corpus complet d’Europe Pubmed Central i el projecte EXCITE (citacions sobre Ciències Socials en editorials alemanyes), a més d’estar treballant en la incorporació d’altres fonts de dades com ara arXiv. Tenint en compte aquestes dades, no és gens estrany que algunes editorials es puguin sentir amenaçades, especialment les que ofereixen, al seu torn, productes comercials basats en índexs de citacions.

Suportar aquest volum de dades requereix de components de maquinari i programari molt equilibrats, però sembla que de moment això no ha suposat problemes. Des d’octubre de 2018 compta amb un nou servidor de dades i allibera tots els seus desenvolupaments de programari a través de la plataforma GitHub, sota una llicència permissiva com és ISC, amb tot el que això suposa respecte de la capacitat per detectar problemes i solucionar-los a través de les aportacions de la comunitat de desenvolupadors. 

Respecte del programari, l’informe exposa els desenvolupaments i aplicacions que s’alimenten d’ambdós corpus i permeten la seva consulta i tractament, que han estat desenvolupats fonamentalment a partir dels estàndards RDF i SPARQL. A més, a l’informe es menciona una qüestió important respecte de la gestió de les citacions i és que durant el desenvolupament del projecte es va detectar la necessitat de tractar les citacions com a entitats de primera classe, és a dir, elements amb entitat pròpia que poguessin ser descrits, comptats, processats, agregats i, en definitiva, analitzats mitjançant tècniques bibliomètriques, per a la qual cosa era necessari comptar amb un identificador únic per a les citacions, el que el seus creadors han anomenat «Open Citation Identifier» (OCI) i que, de fet, ha estat ja reconegut per alguns investigadors com un identificador únic i global de les citacions bibliogràfiques.

L’informe conté també una breu descripció de quins són els usos que se li ha donat durant aquest temps a ambdós corpus (OCC i COCI), usos que inclouen la interoperabilitat amb Wikidata, alimentar la base de dades d’OpenAIRE, com també diversos casos d’ús i incorporació del model de dades OCC a solucions de programari tan esteses com VOSviewer o Zotero. També recull les estadístiques d’ús dels llocs web del projecte (incloent-hi el blog on es publica l’informe), com també una relació de les publicacions, comunicacions, posts i tuits que se’n deriven.

Finalment, l’informe assenyala una de les qüestions més importants, com és la viabilitat del projecte al llarg del temps. En aquest sentit, assenyalen els seus autors que l’objectiu final del projecte és seguir ampliant la cobertura d’OpenCitations en totes les àrees de coneixement, fins a convertir-lo en un producte tan útil o més que les alternatives comercials de Clarivate Analytics i Elsevier, sens dubte un objectiu ambiciós. D’altra banda, s’assenyalen en aquest punt els desenvolupaments que s’estan duent a terme en el projecte pel que fa a la interfície d’usuari, en col·laboració amb el CWTS de la Universitat de Leiden, sens dubte un dels aspectes en els quals més ha de millorar el sistema. 

Quant a la viabilitat econòmica d’OpenCitations, l’informe destaca la negativa dels seus desenvolupadors a convertir-lo en un producte comercial, i és per això que es troben negociant la possibilitat de comptar amb finançament i suport extern d’alguna institució acadèmica, i indiquen que estan negociant amb dues institucions, per la qual cosa haurem d’esperar per esbrinar on recala finalment el projecte. En qualsevol cas, sembla que OpenCitations pot convertir-se en un dur contendent per als índexs de citacions de Clarivate Analytics i Elsevier.

Ciència oberta i ciutadana a les biblioteques: un impuls necessari per enfortir el coneixement de les comunitats locals

Daniel Gil 
Biblioteca Pública Episcopal del Seminari Conciliar de Barcelona


Perelló, Josep; Bonhoure, Isabelle; Cigarini, Anna; Vicens, Julià (2019). Ciència ciutadana a les biblioteques: observa, analitza, crea i participa. Barcelona: Zenodo. 54 pàg. Disponible a: <http://doi.org/10.5281/zenodo.3490610>. [Consulta: 10/12/2019].


La ciència oberta representa un nou i ampli camp d’actuació per a les biblioteques. Aquestes, com a institucions que fomenten el coneixement, la recerca i el desenvolupament personal, són l’entorn lògic i perfecte per desenvolupar accions en el marc de la ciència oberta i ciutadana. Però, ben bé, què és això de la ciència oberta? A la web del CSUC hi trobem una definició prou acurada: La ciència oberta és un nou enfocament del procés de recerca basat en el treball cooperatiu i les noves formes de difondre el coneixement utilitzant les tecnologies digitals i les noves eines de col·laboració. Els resultats de la recerca (publicacions i dades) han de ser accessibles a la societat de manera lliure i gratuïta, per tal d'aconseguir estendre els principis d'obertura a tot el cicle de vida de recerca i fomentar que es contribueixi a la difusió i reutilització d'aquests. Cal recordar la importància que dona el CSUC a la ciència oberta, ja que la considera una de les seves cinc àrees tècniques principals. Hom pot pensar en un primer moment, però, que la ciència oberta es restringeix només a un àmbit acadèmic i universitari; però res més lluny de la realitat. Les biblioteques públiques també tenen un paper molt important a jugar en la propagació i en la difusió de la ciència oberta, bo i aproximant-la a la ciutadania en general i fent que aquesta es converteixi també en ciència ciutadana. La idea de fons és que tot ciutadà pot generar dades científiques, i les biblioteques públiques són les principals institucions que poden subministrar les eines necessàries per canalitzar, validar i donar forma a aquestes dades.

Els bibliobusos no s’aturen: un informe amb reflexions molt properes!

Maite Comalat
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)


Tyler, Ayson (2019). Libraries on the move: the impact of mobile library services in Scotland. Glasgow: Scottish Library and Information Council. 46 p. Disponible a: <https://scottishlibraries.org/media/2343/slic-libraries-on-the-move-report.pdf>. [Consulta: 05/12/2019].


L’informe Libraries on the move va ser encarregat pel Scottish Library and Information Council (SLIC) l’octubre de 2018 amb l’objectiu de recollir evidències sobre l’ús i l’impacte de les biblioteques mòbils i analitzar la seva contribució en el compliment dels objectius del pla estratègic Ambition & Opportunity, l’estratègia nacional de les biblioteques públiques d’Escòcia per al període 2015-2020 i, també, en les línies establertes a Vibrant Libraries, Thriving Schools, l’estratègia nacional per a les biblioteques escolars a Escòcia 2018-2023.

Arxius i arxivística amb perspectiva de gènere. Una mirada des de Galícia

Núria Jornet Benito
Professora de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)
@JornetNuria


Pereira Oliveira, Dolores; López Rodríguez, Olimpia; Mariño Costales, Mariám (2019). Informe sobre os arquivos públicos en Galicia: unha perspectiva de xénero e feminista. Santiago de Compostela: Consello da Cultura galega. 129 p. (Documentos & informes). Disponible a: <http://consellodacultura.gal/mediateca/extras/CCG_2019_Informe-sobre-os-arquivos-publicos-en-Galicia-Unha-perspectiva-de-xenero.pdf>- [Consulta: 04/12/2019].


El present informe és el fruit del treball del Consello da Cultura Galega i, en particular, de la seva Comisión de Igualdade, en matèria de gènere i documentació. Un interès que es va iniciar ja l’any 2007, amb la realització d’una primera jornada que buscava donar una mirada diferent als arxius, posant al centre la relació arxius-documents-dones, com bé apunten en el capítol dedicat als precedents d’aquest informe (Arquivos, xénero e feminismos. Experiencias ata 2017). Si bé cal destacar iniciatives puntuals prèvies (com ara l’Álbum de mulleres, una web de recursos digitals que des del 2005 fa accessible informació, escrits i treballs sobre dones gallegues i/o relacionades amb Galícia), sobresurt en primer lloc la línia de celebració de les jornades Xénero e Documentación que, amb quatre edicions, han abordat diferents aspectes d’aquesta nova perspectiva: la presentació d’experiències de centres de documentació i biblioteques especialitzats en dones-feminisme-gènere de dins i fora de l’Estat, l’any 2007; la necessitat de recuperar la memòria del moviment feminista, l’any 2012; la presentació d’un projecte de recuperació de la producció hemerogràfica feminista produïda a Galicia des de la dècada dels setanta, l’any 2014; l’estat de la qüestió des de Galícia dels arxius públics i la perspectiva de gènere, a la darrera edició de 2017.

Monografies digitals en fase embrionària

Candela Ollé
Professora dels Estudis de Ciències de la Informació i la Comunicació
Universitat Oberta de Catalunya (UOC)


Estudio de la especialización y publicación de monografías digitales y de acceso abierto de las editoriales de la UNE: informe 2019 (2019). [Por el Grupo de investigación E-LECTRA, Universidad de Salamanca.] [Madrid: Unión de Editoriales Universitarias Españolas]. 127 p. Disponible a: <http://www.une.es/media/Ou1/Image2/webnoviembre2019/EstudioUNE-Especializacion_digital.pdf>. [Consulta: 19/11/2019].  


El canal de comunicació del coneixement, durant dècades i segles, posava les monografies al centre del sistema científic; però ja fa anys que les revistes acadèmiques van ocupar aquesta posició central. El desenvolupament de les revistes es troba en una fase evolutiva avançada, amb ritmes i camins diferents, en comparació amb les monografies, i en són molts els motius; un dels que té més rellevància és el procés d’acreditació dels acadèmics i el pes que en aquest tenen els articles, en detriment de les monografies o capítols (la casuística en les disciplines de les Humanitats i alguns àmbits de les Ciències Socials no segueix la norma).

Pàgines

Subscriure a blok de bid RSS