ISSN: 2014-0894

Ressenyes de Biblioteconomia i Documentació

Quin mitjà social és més adequat per la meva estratègia? "Les réseaux sociaux en bibliothèque de lecture publique"

Nieves González
Professora de Biblioteconomia i Documentació
Universidad Pablo de Olavide de Sevilla


Les réseaux sociaux en bibliothèque de lecture publique. Étude comparative (2014). Benchmark, Mairie de Paris. Disponible en: http://www.youscribe.com/catalogue/tous/ressources-professionnelles/informatique/de-l-usage-des-reseaux-sociaux-dans-les-bibliotheques-2472732 [Consulta: 18/10/2014]

No és difícil trobar documents publicats per institucions vinculades a les biblioteques en els quals es descriguin els mitjans socials que les biblioteques fan servir amb més freqüència, o els que a priori semblen més recomanables per a les finalitats bibliotecàries. No obstant això sí que és difícil trobar-ne un que analitzi en funció de criteris establerts, tot un conjunt de mitjans socials d'utilitat per a les biblioteques, després d'haver testat cadascun d'ells i que a més se'ls hi assignin puntuacions en funció d'aquests criteris.

"Les réseaux sociaux en bibliothèque de lecture publique" és un treball realitzat per l'Ajuntament de París i publicat al juny de 2014, en el qual es realitza un estudi comparatiu d'avaluació de 50 mitjans socials que poden ser d'utilitat per a les biblioteques.

Es tracta d'una obra que podríem considerar "clàssica" de referència, d'aquelles que als bibliotecaris ens agradava (antany) tenir a les prestatgeries pròximes a les nostres taules de treball i que a més es realitza per a ús dels bibliotecaris.

No es tracta només de xarxes socials sinó de mitjans socials en general, però molt bolcats com és natural en els usos més freqüents d'aquests mitjans en el país veí. La selecció depèn de la seva possible utilització per les biblioteques segons un conjunt de criteris definits.

El document comença amb una declaració d'intencions sobre la utilitat dels mitjans socials per a les biblioteques: “Cette démarche permet de toucher un public étendu, d’assurer une médiation vers ses ressources et celles de ses partenaires, de développer la participation des usagers, et de montrer la connexion entre l’établissement et son quartier”. Aquests arguments són els que després es van a plasmar en els criteris que s'apliquen en l'avaluació de cada un dels mitjans socials.

Al juny de 2013 es va publicar una primera edició d'aquest estudi i com és lògic en aquesta edició de 2014 integren noves plataformes socials com Flipboard, Issuu, Snapchat, Flipagram o Libfly i s'actualitzen els criteris d'avaluació d'aquells mitjans que ja estaven inclosos en la anterior versió.

Els criteris de classificació de les plataformes es basen en les següents categories:

En primer lloc es tenen en compte per a cada plataforma, els agents involucrats en cadascuna d'elles. D'aquesta manera es pregunten pel públic al qual es dirigeixen: quin és l'usuari d'aquesta xarxa i quins usos en fa? Es qüestionen per tant els que són de les comunitats més actives, les que més nivell de participació presenten. Es té en compte també el tipus de continguts que tracten, les solucions tècniques que presenten i l'evolució de la seva popularitat.

En segon lloc s'avaluen els possibles usos que poden tenir en l'àmbit de les biblioteques, és a dir, per a què pot ser bo aquest mitjà social. En aquest punt ens trobem amb una classificació d'aquests usos possibles: com a serveis de mediació o assessoria, per afavorir la participació dels usuaris, per millorar la identitat de la biblioteca, com a formes de producció de continguts, etc.

En tercer lloc s'avaluen les possibilitats d'interacció que la plataforma permet entre el públic i la biblioteca, les seves condicions d'ús, la imatge pública de la xarxa, els requeriments de la xarxa social, d'inscripció, des del punt de vista comercial, si hi ha suport mòbil, qui és el propietari de les dades.

Finalment es pregunta sobre els elements destacats de la xarxa o els usos interessants que ja està realitzant alguna biblioteca. Quan no compleix amb criteris essencials, la xarxa es descarta. Es tracta d'una descripció i avaluació de plataformes existents, que estan usant les biblioteques, d'aquí la comparació i exigència que compleixin un mínim de requisits.

D'aquesta manera s'analitzen 50 mitjans socials, -encara que s'aporten al final 46 fitxes descriptives que ocupen la major part del treball. Els mitjans es classifiquen al seu torn segons l'ús o tipus de continguts que ofereixen, per afavorir la seva comparació. Molts d'ells no són xarxes socials, com ja hem indicat, però faciliten la comunicació, la possibilitat de compartir continguts i la col·laboració.

Els 50 mitjans es classifiquen en els següents grups:
1.- Similars a Facebook
2.- Similars a Twitter
3.- Mitjans per compartir imatges, fotos, vídeos.
4.- Mitjans per a "pinejar" (és a dir, pujar fotografies o articles) i per curació de continguts
5.- Mitjans per compartir música
6.- Mitjans dedicats a la literatura
7.- Agregadors
8.- Sense classificació

La metodologia que han utilitzat per avaluar cada xarxa comença per testar cadascuna d'elles i comprovar en temps real quines són les seves funcionalitats i requeriments. A més és important comprovar amb quins fins l'estan fent servir altres institucions.

A cada mitjà se li assignen punts positius i negatius segons cada criteri d'avaluació. El nombre màxim de punts que pot tenir un mitjà és de 30 i per a una identificació més ràpida de la puntuació, s'assigna a cada criteri un color, verd indica positiu i el vermell negatiu. Aquestes característiques es veuen en les fitxes descriptives de cada mitjà que s'inclouen en el document.

De les 50 xarxes avaluades, en el grup Similars a Facebook en el qual es van avaluar setembre xarxes, tan sols van superar l'avaluació 3 i van ser rebutjades 6, entre elles Friendster o Hi5. Les que superen el test són Facebook i Google+ i la poc coneguda xarxa francesa Peuplade queda a l'espera de veure la seva evolució en 2014.

En el grup de similars a Twitter, de les 5 xarxes superen els criteris d'avaluació Twitter, Tumblr i Pheed, però no ho supera Reddit per exemple.

De les xarxes per compartir mitjans, les 8 avaluades han superat els criteris i per aquest ordre de més a menys: Vimeo, Dailymotion, Instagran, Flickr i YouTube, a més distància, Flipagram i Snapchat.

Pel que fa als llocs per compartir música, destaquen Soundcloud, Grooveshark, Spotify i es descarta MySpace.

Els mitjans socials avaluats que utilitzen l'opció de pinejar i són d'utilitat per a la curació de continguts, superen tots els criteris d'avaluació, i entre ells trobem amb més puntuació Scoop.it, Pearlstrees, Pinterest i Who art'you.

De les cinc xarxes socials estudiades que presenten possibilitats d'usos per a la literatura, tan sols superen el test We love words i Libfly. No entenem per què no s'ha inclòs aquí LibraryThing.

En quant als mitjans agregadors, la majoria supera el test i per aquest ordre Flipboard, Delicious (que curiosament apareix en l'informe amb el seu anterior nom delicio.us), Netvibes, Symbaloo i Diigo.

L'últim dels grups és el dels inclassificables i en el trobem des de llocs per compartir diapositives com Slideshare fins Foursquare, Glowbl o Issuu. Tots els mitjans superen l'avaluació excepte la xarxa francesa Paris.onvasorti.com

La llista dels top ten l'encapçala la xarxa per compartir música SoundCloud, seguida de Google+, Pheed, Vimeo, Twitter, Grooveshark, Scoop.it, Spotify, Facebook i Tumblr.

També es destaca un conjunt de 5 plataformes a les quals cal seguir de prop per presentar característiques que puguin fer-les molt recomanables per a les biblioteques, i que són Pearlstrees, Glowbl, Flipboard, Pinterest i Flipagram. Aquesta última és més un complement a Instagram o Facebook que una xarxa en si.

El treball resulta de gran utilitat no com a lectura seqüencial sinó com a obra de referència a l'hora de seleccionar un mitjà social específic per aconseguir els objectius que s'hagi marcat la biblioteca en els mitjans socials. És interessant per tant observar que aquest tipus de recursos són de gran utilitat a l'hora de dissenyar un pla de màrqueting en mitjans socials, ja que ajudarà a seleccionar la plataforma més adequada per als nostres objectius.

Al treball li cal un índex, precisament per facilitar aquesta utilitat d'obra de referència, i de vegades els autors els ballen els números, no sabem si per problemes en comptar o per afegir o eliminar mitjans a última hora. També ens hem quedat amb les ganes de saber a quina xarxa correspon la fitxa nª 18. No obstant això això no afecta a la comprensió del text.

Les Tendències de les Biblioteques acadèmiques i de recerca del proper lustre. Horizon Report: 2014 Library Edition 2014

Pep Torn
Director de Biblioteca i Recursos d'Aprenentatge
Universitat Oberta de Catalunya
 

Johnson, L., Adams Becker, S., Estrada, V., and Freeman, A. (2014). NMC Horizon Report: 2014 Library Edition. Austin, Texas: The New Media Consortium http://cdn.nmc.org/media/2014-nmc-horizon-report-library-EN.pdf [Consulta: 15/10/2014]

El passat mes d’agost el New Media Consortium (NMC) va publicar la primera edició del Horizon Report: 2014 Library Edition. El NMC és un a comunitat internacional d’experts composada per professionals dedicats al món de l’educació des de diverses vessants i que tenen en comú l’ús intensiu de la tecnologia en els seus marcs professionals. La voluntat d’aquest organisme és potenciar la innovació i la transformació de l’educació, tant a entorns eminentment docents com escoles, instituts o universitats, com en d’altres àmbits relacionats com agències governamentals, think tanks, biblioteques o museus.

Mecanismes d'intervenció per la gestió de dades

Remedios Melero
Científica titular del CSIC

 

Mossink, W.; Bijsterbosch, M. (2013). European Landscape Study of Research Data Management. For SIM4RDM- Support Infrastructure Models for Research Data Management. Utrecht: SURF. 52 p. [Consulta: 10/10/2014]. Disponible a: <http://www.sim4rdm.eu/sites/default/files/uploads/documents/SIM4RDM%20landscape%20report%20final%2025.01.12.pdf>.
 

Aquest estudi forma part dels documents generats pel Projecte SIM4RDM (Support Infrastructure Models for Research Data Management) finançat per la Comissió Europea dins del Setè Programa Marc, i publicat per dos membres de SURF, institució sòcia del citat projecte. L'informe es va publicar el 2013, encara que els resultats i conclusions d'acord amb l'evolució que ha experimentat la gestió de les dades de recerca, continuen sent vàlids d'acord al paisatge europeu actual en aquest àmbit.

L'objectiu del treball va ser la revisió dels mecanismes d'intervenció que poden servir de suport als investigadors per a la gestió de les seves dades, tant en infraestructures com en les bones pràctiques per a la gestió de les dades generades en investigació.

La metodologia seguida va ser primer una revisió bibliogràfica per identificar i analitzar els possibles mecanismes d'intervenció ja existents i documentats, com l'informe Riding the Wave encarregat per la CE i publicat el 2010, les directrius de l'OCDE respecte a la gestió, accés i reutilització de les dades, les polítiques sobre dades d'algunes institucions americanes com el NIH o la NASA, i l'exemple del Regne Unit de polítiques sobre gestió de dades incloses en les polítiques de finançament dels Research Councils (RCUKs). El segon lloc es va realitzar una enquesta online dirigida a quatre sectors: organismes nacionals implicats en la gestió de dades, agències finançadores, institucions dedicades a la investigació i editors. Les preguntes volíen detectar quin tipus de mecanismes d'intervenció disposaven, si existien, respecte a la gestió de dades de recerca. Òbviament l'enquesta es va enfocar tenint en compte el paper de cadascuna d'aquestes parts, per això les qüestions no van ser mateixes per a tots.

La gran capacitat adaptativa de les biblioteques: 3 informes 3, d’OCLC

Lluís Anglada
Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya
 

Connaway, Lynn Silipigni, and Ixchel M. Faniel. Reordering Ranganathan: Shifting User Behaviors, Shifting Priorities. Dublin, OH: OCLC Research, 2014 http://www.oclc.org/content/dam/research/publications/library/2014/oclcresearch-reordering-ranganathan-2014.pdf
 
At a Tipping Point: Education, Learning and Libraries: a report to the OCLC membership. Dublin, OH: OCLC, 2014 http://www.oclc.org/content/dam/oclc/reports/tipping-point/215133-tipping-point.pdf
 
Optimizing Your Library's Return on Technology Investment; an OCLC report. OCLC EMEA, 2014 https://oclc.org/publications/newsletters/enews/2014/41/en-03.en.html

OCLC és una cooperativa de biblioteques que fa moltes coses. Potser una de les seves activitats menys tinguda en compte sigui la de fer informes que ajuden les biblioteques a entendre el seu entorn i a tenir una praxi més eficient. La quantitat d’informes d’OCLC ressenyats en aquest Blok és indicativa del valor que tenen (o, al menys, de la que els atorguem des del Blok). Cal diferenciar entre els informes que OCLC fa per a tots els seus membres i els fets per la divisió de recerca d’OCLC, intel·ligentment dirigida questa darrera per Lorcan Dempsey. Mentre que els primers tenen una intenció més general, els segons, lògicament, s’adrecen a terrenys més nous o experimentals.

Si bé cal agrair a OCLC aquestes informes, sí que els podem retreure que sovint encara estan massa orientats a la realitat nord-americana o a la angloparlant. Això no era gens criticable quan OCLC era una cooperativa nord-americana que admetia membres estrangers, però sí que comença a ser-ho ara que ja fa 4-5 anys que s’ha convertit en una cooperativa global.

L'avaluació de les editorials d'humanitats i ciències socials

Amadeu Pons
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona
 

Giménez-Toledo, Elea; Tejada-Artigas, Carlos; Mañana Rodríguez, Jorge. SPI: scholarly publishers indicators: books in humanities and social sciences. Beta. [Madrid]: CSIC, CCHS (Centro de Ciencias Humanas y Sociales), [2012]. <http://epuc.cchs.csic.es/SPI>. [Consulta: 12 set. 2014].

Per norma general, per a l'avaluació de la producció científica d'un autor, d'una institució o d'un país es té més en compte el mitjà de difusió on es publiquen els resultats de la recerca que no pas els treballs en si. No es jutja cada article en particular, sinó que es valora la qualitat de les revistes on es publiquen. Es parteix de la base que una revista de qualitat no publicaria un treball que no reunís els requisits necessaris ni els mèrits suficients.

L'avaluació de les revistes científiques té en compte tres aspectes diferents: el compliment d'unes normes d'ISO referides a la presentació formal dels continguts, el seguiment de bones pràctiques en la gestió i els processos editorials i, sobretot, el grau d'impacte de les revistes. Aquest darrer punt de vista és segurament el que pesa més. El que es mesura són les vegades que els articles d'una determinada revista són citats en articles d'altres revistes. D'això se'n diu impacte. Com més impacte tingui una revista (més popularitat) més ben considerada és. Es parteix de la base que ningú no citaria un treball que no hagués servit d'alguna cosa.

Contingut sindicat

Aquest web fa servir tecnologies: Drupal
Facultat de Biblioteconomia i Documentació

Melcior de Palau, 140
08014 Barcelona
Telèfon: +34 934 035 770

Llicència de Creative Commons
El Blok de Bid de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de Barcelona està subjecte a una llicència de Reconeixement 3.0 No adaptada de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a http://www.ub.edu/blokdebid
Els permisos addicionals als d'aquesta llicència es poden trobar a http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/deed.ca.