Convertir les llibreries en la baula més forta de l’ecosistema del llibre

Isabel-Cristina Arenas
6a promoció de l'Escola de Llibreria
Universitat de Barcelona


Rodríguez, Joaquín (2019). En defensa de las librerías: recomendaciones en materia de políticas públicas, gremiales e individuales para el fortalecimiento de las librerías en Iberoamérica. Bogotá: Centro Regional para el Fomento del Libro en América Latina y el Caribe (Cerlalc). 68 p. (Documentos Cerlalc. Libros). Disponible a: <https://cerlalc.org/wp-content/uploads/2019/04/En-defensa-de-las-libreri%CC%81as.pdf>. [Consulta: 10/07/2019].


Entre les mil ocupacions que existeixen a l’obrir una llibreria, sortejar el dia a dia i arribar a fer-la econòmicament sostenible és possible que els informes especialitzats no siguin una prioritat quant a lectures en el molt poc temps lliure dels propietaris. No obstant, haurien de ser part de les seves ocupacions. Entendre què succeeix més enllà de les portes del propi negocio, quines són les lleis vigents en els països que conformen la regió, en aquest cas Iberoamèrica, i de quina forma és possible unir-se per ser més forts, podria ser la solució per al tema que a qualsevol llibreter, per més proactiu que sigui, no deixa de preocupar-lo, i és que el seu negoci no sigui rendible a llarg termini, que l’optimisme no aconsegueixi vèncer la realitat. 

Treballs com el que el Centro Regional para el Fomento del Libro en América Latina y el Caribe (Cerlalc) ens presenta: En defensa de las librerías: recomendaciones en materia de políticas públicas, gremiales e individuales para el fortalecimiento de las librerías en Iberoamérica brinden al llibreter un panorama de la seva regió i l’oportunitat de trobar formes de col·laboració dins del seu sector per tal que les llibreries deixin de ser «el eslabón más débil del ecosistema del libro». En aquest document s’analitzen en forma comparativa les lleis relacionades amb el foment del llibre, la lectura i les biblioteques en els diferents països que conformen Iberoamèrica i, a més, es consulta experts en el tema, tant llibreters com diversos agents que conformen la cadena de valor del llibre amb l’objectiu de proposar les recomanacions amb les quals acaba l’informe.

«El conjunto de medidas propuestas, resultado tanto de las consultas realizadas como del criterio del consultor, debería servir como punto de partida para la implementación de acciones concretas en cada uno de los países», escriu Marianne Ponsford, directora del Cerlalc. També aclareix que les recomanacions no tan sols busquen propiciar accions en els qui fan les polítiques públiques, sinó promoure iniciatives tant dels llibreters en forma individual com de les agremiacions.

La competència dels llibres no són altres llibres, siguin impresos o digitals, sinó les milers de distraccions a les quals ens veiem exposats cada dia, i és clar que el temps dedicat a la lectura s’ha vist amenaçat des que existeix la possibilitat d’estar connectat en temps real amb el que succeeix al món, ja siguin notícies o xarxes socials. El planeta és digital i la solució és adaptar-se de la millor manera possible. L’informe del Cerlalc aclareix que no pretén aprovar o desaprovar aquestes tendències tecnològiques sinó cridar l’atenció sobre la importància del temps dedicat a la lectura com a fonament de l’atenció i la seva rellevància en la formació de valors ètics, com també en les llibreries com a centre cultural i comercial de trobada entre lectors i llibres.

S’inclou l’anàlisi de les legislacions iberoamericanes per a la promoció de la llibreria, dades rellevants per a llibreters i d’altres integrants de la cadena productiva del llibre, des de la creació literària fins a la distribució i venda del producte. Com es defineix una llibreria, un llibreter? Quin lloc ocupen a la societat i quins estímuls o beneficis tenen a cada país? En quins països existeix el preu fix, el cobrament d’IVA (impost sobre el valor afegit), tipus de descomptes, aranzels, els crèdits per obertura o ampliació de locals? L’objectiu de l’anàlisi és definir mesures estratègiques que creuin fronteres i arribin a acords globals que permetin l’enfortiment de les llibreries en tots els seus àmbits: administratiu, legislatiu, financer, fiscal, gremial, comunitari, formatiu, digital, logístic i comercial.

Per al Cerlalc també va ser important, en la redacció de les conclusions d’aquest document, tenir en compte l’opinió de llibreters i experts iberoamericans en el tema. És per això que es va dur a terme una enquesta amb preguntes específiques sobre les polítiques relacionades amb les llibreries, les accions urgents necessàries per al seu enfortiment, les iniciatives de cooperació internacional, la creació de mesures en l’àmbit gremial i individual i el desenvolupament d’alternatives a la venda de llibres de les grans plataformes multinacionals. 

Entre els resultats es destaquen les mencions a l’exempció de l’IVA o que aquest impost disminueixi considerablement quan es tracti de venda de llibres; l’obligatorietat de comprar llibres en llibreries per als col·legis, biblioteques i d’altres entitats estatals; la desaparició d’aranzels relacionats amb transport, exportació i importació de llibres a Iberoamèrica; la lluita contra la pirateria; la formació contínua per als llibreters amb èmfasi en temes digitals; la promoció de gremis que representin els interessos dels llibreters; els crèdits favorables que promoguin l’obertura de nous negocis, o la creació de xarxes de llibreries independents com alternativa a les plataformes multinacionals, entre d’altres.

Les recomanacions donades pel Cerlalc s’agrupen en públiques i privades i, al seu torn, estan categoritzades en administratives i/o legals, gremials, comunitàries, financeres i fiscals, logístiques, formatives, comercials i digitals. Com s’ha assenyalat al principi, és important dedicar temps a la lectura i anàlisi d’aquest tipus d’informes, especialment a les recomanacions que s’hi plantegen per, d’aquest manera, conèixer de quina forma, individual i col·lectivament, es pot treballar per convertir les llibreries en la baula més forta de l’ecosistema del llibre.

Nota. Aquesta ressenya es publica simultàniament al Blog de l’Escola de Llibreria.

Una professió global

Marga Losantos
Servei d’Accés i Obtenció de Documents. Biblioteca de Catalunya
Presidenta del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya


Librarians around the world: articles of 34 librarians from 19 countries (2018). Project coordinated by the New Professionals Section of the Library Association of Latvia. Riga: Library Association of Latvia. 112 p. ISBN 978-9934-19-747-5. Disponible a: <http://dom.lndb.lv/data/obj/file/25057292.pdf>. [Consulta: 07/06/2019].


Què sabem dels professionals i de les biblioteques d’altres llocs del món? S’assemblen a nosaltres i a les nostres biblioteques? Quina formació tenen? Com s’organitzen? Per donar resposta a aquestes preguntes la Secció de Nous Professionals de la Library Association de Letònia va endegar, el 2017, el projecte «Librarians Around the World», demanant a bibliotecaris de tot el món que escrivissin sobre ells mateixos, sobre el sistema bibliotecari del seu país, la legislació, la formació i les associacions professionals. També podien parlar sobre la seva relació amb la professió i explicar algun projecte interessant que estiguessin desenvolupant.

Adaptació dels edificis bibliotecaris a funcions cada vegada més diverses: i ara, què passarà?

Santi Romero
Arquitecte 
Cap de la Unitat d’Arquitectura Bibliotecària
Gerència de Serveis de Biblioteques. Diputació de Barcelona


Gil Solés, Daniel (2018). Del templo simbólico a la desmaterialización: un recorrido por la arquitectura bibliotecaria del siglo XX al XXI. [46] p. ISBN 9781718079113. Disponible a: <http://eprints.rclis.org/33979/>. [Consulta: 06/06/2019].


Encara ara, si algú ens demanés que definíssim la biblioteca amb dues paraules, molt probablement diríem que les biblioteques són edificis on hi ha llibres. Per bé que pot ser una descripció molt simple, no per això és inadequada. Una biblioteca està formada per un continent, o sigui, un espai físic, i un contingut, o sigui, informació. Aquests dos conceptes van de bracet i han hagut d’evolucionar en paral·lel, tot i que de vegades hagi estat a velocitats diferents. La biblioteca, en la seva concepció global, ha passat de ser un lloc on es custodiava el coneixement a un espai d’informació, de relació, de cultura i de formació. Així doncs, els edificis bibliotecaris s’han hagut d’adaptar a l’evolució tant del que s’entén per biblioteca com dels sistemes d’informació.

Ciència de dades i biblioteques: encara penses que no té res a veure amb tu?

Alexandre López-Borrull
Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació
Director del Grau d'Informació i Documentació. Universitat Oberta de Catalunya (UOC)


Burton, Matt; Lyon, Liz; Erdmann, Chris; Tijerina, Bonnie (2018). Shifting to data savvy: the future of data science in libraries. Pittsburgh, PA: University of Pittsburgh. 24 p. Disponible a: <http://d-scholarship.pitt.edu/33891/1/Shifting%20to%20Data%20Savvy.pdf>. [Consulta: 05/06/2019]. 


El treball que ressenyem és un informe que recull i fa síntesis d’un workshop que va tenir lloc a Pittsburgh el maig del 2017, on diversos membres de la comunitat van participar a través de conferències, grups de discussió i activitats diverses per reflexionar sobre els reptes de la implantació satisfactòria de la ciència de dades a les biblioteques. Els participants provenien d’entitats de finançament, biblioteques públiques i acadèmiques, entitats del tercer sector i empreses.

Més enllà de l’impacte científic

Llorenç Arguimbau
Consultor en informació i comunicació científica


Besselaar, Peter van den; Flecha, Ramon; Radauer, Alfred (2018). Monitoring the impact of EU framework programmes: expert report. Luxembourg: Publications Office of the European Union. Disponible a: <https://doi.org/10.2777/518781>. [Consulta: 23/05/2019].


Una nova realitat comporta noves mesures per tractar de comprendre-la. En els darrers anys, les transformacions profundes en el cicle de la comunicació científica han propiciat la necessitat d’anar més enllà de l’impacte científic mesurat a partir d’indicadors bibliomètrics de producció i repercussió. Així, elements disruptius com les noves tecnologies de la informació, la ciència oberta, o la recerca i innovació responsable (Responsible Research and Innovation, RRI) han de rebre una resposta adequada. Els investigadors, els gestors i els responsables polítics necessiten una perspectiva més àmplia per prendre decisions en l’execució, avaluació, gestió i disseny estratègic de les activitats de recerca, desenvolupament i innovació (R+D+I).

Pàgines

Subscriure a blok de bid RSS