Repositoris digitals: eppur si muove

Cristina Azorín
Gestora de Serveis d'Informació
Universitat Autònoma de Barcelona
 
Ciro Llueca
Cap de Documentació
Filmoteca de Catalunya

Los horizontes de los repositorios. VI Jornadas de OS-Repositorios. XIV Workshop Rebiun de Proyectos Digitales. Córdoba, 11-13 marzo 2015. <http://www.uco.es/rebiunworkshop2015/> [Consulta: 25/03/2015]


Entre els dies 11 i 13 de març varen tenir lloc al Rectorat de la Universidad de Córdoba les VI Jornadas d’Os-Repositorios, fent-les coincidir amb el XIV Workshop de Proyectos Digitales de Rebiun. Van ser tres dies intensos de tallers, comunicacions i taules rodones, completats amb vespres d'activitats culturals i foment de l’experiència social. 210 professionals procedents d’Espanya i d’alguns països de Llatinoamèrica varen ser atesos impecablement pel personal voluntari de la Biblioteca Universitaria de Córdoba.

Les presentacions se centraren en experiències professionals de repositoris digitals, especialment de centres universitaris: què es fa; què s’està fent bé; i què es vol fer en el futur.  S’observa amb claredat un gir de l'enfocament cap al personal investigador, amb l’objectiu d’atreure la seva atenció i motivar la incorporació de documents als repositoris. Per provocar aquest efecte es desenvolupen perfils d'autors, es fa visible l’impacte de les publicacions, es creen enllaços amb identificadors d'autors externs (ORCID, ResearchID, etc.), es millora l'autoarxiu, s’impulsa la coordinació amb els CRIS de les universitats, s'integren altres continguts (materials de congressos, materials docents, etc.), es detecta la necessitat de formació en drets d'autor, i es valora la preservació de continguts.

Els tallers resultaren especialment encertats perquè responien a les principals inquietuds dels professionals i demostraren que la implicació del personal informàtic en l'àmbit dels repositoris és imprescindible. Un excel·lent taller de dades de Luis Martínez-Uribe (Fundación Juan March); un altre sobre les millores de versions i el posicionament per a repositoris de DSpace impartit per l’especialista Toni Prieto (Universitat Politècnica de Catalunya); i un tercer conduït per Pilar Rico (Fecyt) centrat en la validació dels dipòsits digitals a Recolecta, qüestió aquesta molt debatuda durant el darrer any en els fòrums d'Internet.

Tot i que l’ampli espai destinat per la UCO i l’elevat nombre d'assistents no afavorien els debat àgils, les taules rodones varen generar intercanvi d'opinions. Els eixos de debat es varen centrar en quatre aspectes, que no per coneguts són menys vàlids:

  • Les polítiques institucionals han de recomanar o obligar?
  • L'accés obert és incompatible amb la carrera acadèmica?
  • La biblioteca pot competir amb eines com Researchgate?
  • Quins són els incentius motivadors per dipositar? Els diners? La legislació i les polítiques? La competitivitat i els rànquings?

A més de l’expectació per la flamant reforma de la llei de propietat intel·lectual i el seu rol d’accelerador o fre de l’accés obert; i també per l’imminent publicació de la Declaració de La Haia, prevista pel proper mes d’abril, no varen faltar el temes de moda: la gestió de les dades de recerca; el pas de l’open access a l’open science; els projectes europeus de l’Horizon 2020, i el suport o implicació en aquests dels serveis bibliotecaris. En aquest sentit, cal destacar la feina feta pel Consorcio Madroño amb la posada en marxa del servei PaGoDa (http://www.consorciomadrono.es/pagoda/) que facilita la creació dels Plans de Gestió de Dades. El servei permet, a través de formularis, l'elaboració dels tres informes que demana la Comissió Europea en el projectes d’H2020.

Inevitablement hem d’assenyalar que un dels punts forts de la trobada va ser també el punt feble de la mateixa: fer coincidir l’encontre professional d’OS-Repositorios amb la jornada de Rebiun va permetre visualitzar millor la intensa feina del grup de repositoris. Però a la vegada, tot trencant una tímida tradició que havia estat present a les edicions precedents d’OS-Repositorios, aquesta mesura va anul·lar pràcticament la presència de repositoris o col·leccions patrimonials, i la presència d’institucions no universitàries va ser únicament testimonial. Si es vol ser estratègic, l’endogàmia no és bona companya de viatge.

Una conclusió d’aquesta nova edició de l’imprescindible OS-Repositorios apunta a avenços suaus en matèria de repositoris digitals institucionals. Descartades imminents oportunitats o amenaces, el col·lectiu progressa adequadament, construint dia a dia unes eines de servei bibliotecari per al foment de la recerca.

Les presentacions estan disponibles al repositori Helvia de la Universidad de Córdoba, a l'adreça http://helvia.uco.es/xmlui/handle/10396/12613

D'espectadors a actors

Xavier  Agenjo Bullón
Director de Projectes de la Fundación Ignacio Larramendi

 

Carol Carol Jean Godby and Ray Denenberg (2015). Compatibilities Between the Linked Data Models of the Library of Congress and OCLC. Disponible en http://www.oclc.org/research/publications/2015/oclcresearch-loc-linked-data-2015.html 


Amb la publicació el 2011 de l'Informe Final del W3C Library Linked Data Incubator Group (disponible en Traducció a l'espanyol de Documents del W3C Library Linked Data Incubator Group) [1] es va donar un pas molt important a l'hora de concretar els principis de Linked Open Data a l'entorn de les biblioteques, i els arxius, i els museus i els centres de documentació. Tres anys més tard la OCLC ha publicat [2] un estudi sobre l'ús dels vocabularis de valors, així com de les raons per les quals aquests s'utilitzen en un conjunt de 123 institucions al llarg del món, encara que predominantment d'àmbit anglosaxó. Aquest estudi es denomina OCLC Research International Linked Data Survey for Implementers. L'única institució espanyola reflectida en aquest estudi és la Fundación Ignacio Larramendi. Els resultats s'han estructurat en 6 entrades del bloc Hangingtogether [3]. Està ja acceptada una comunicació al pròxim congrés de FESABID d'Hernández i Agenjo en què s'analitza el pas del temps entre l'Informe Final i l'enquesta de l'OCLC, així com tot el que això ha comportat. La comunicació es titula Com i què consumir al món Linked Open Data; com i què produir en Linked Open Data.

ARCA, repositori digital de la premsa històrica catalana

Josep M. Figueres
Professor d'història del periodisme
Universitat Autònoma de Barcelona
 

ARCA. Arxiu de Revistes Catalanes Antigues. http://www.bnc.cat/digital/arca/

Certament com l'arca de Noé, i Pere Quart poetitza amb el seu "Creguem-ho? Va, potser és veritat", però ARCA és ben real i tanmateix també providencial. El seu nom dual, acrònim d'Arxiu de Revistes Catalanes Antigues és com un navili salvador per investigadors que facilita feina i indirectament ajuda a protegir el fons patrimonial de la nostra nació atenent l'accessibilitat tot preservant originals.

Hispana: una revisió crítica

Jesús Tramullas
Departamento de Ciencias de la Documentación
Universidad de Zaragoza
 

Hispana. Directorio y recolector de recursos digitales. http://www.hispana.mcu.es/

El 2009 el Ministeri de Cultura va llançar Hispana, un servei d'accés a col·leccions digitalitzades de documents en servidors espanyols, que, com no podia ser d'una altra manera, es basa en l'ús de protocols OAI. Hispana era el successor i hereu del Directori i Recol·lector de Recursos Digitals, que havia estat posat en marxa el març de 2006 (Grup de Treball de Col·leccions Digitals del Ministeri de Cultura i les Comunitats Autònomes, 2007; Carrato Mena, 2009). Al Registry of Open Access Repositories té l'ID 5942 (http://roar.eprints.org/5942/). Com el nom original ja indicava, en realitat es tracta d'un servei harvester (recol·lector) de metadades OAI. Un harvester usa el protocol OAI per connectar amb proveïdors de dades OAI, dels quals pren els conjunts de metadades que descriuen als objectes digitals, i crea amb ells una metaBase, que els usuaris poden utilitzar per aconseguir un punt d'accés centralitzat a col·leccions disperses.

Les col·leccions especials, la clau del futur de les biblioteques de recerca

Laura Moré
Universitat de Girona
Biblioteca. Procés Tècnic
 

RLUK. (2014). Unique and Distinctive Collections: opportunities for research libraries. Recuperat 12 febrer 2015, a http://www.rluk.ac.uk/wp-content/uploads/2014/12/RLUK-UDC-Report.pdf

Al llarg de la seva història les biblioteques de recerca han anat reunint materials molt diversos que, per la seva raresa o singularitat, han estat anomenats "col·leccions especials". En molts casos, la manca d'estàndards per a la seva descripció, la seva naturalesa complexa i l'escassetat de personal amb la formació necessària per processar-los els ha relegat a la invisibilitat del racó d'un magatzem polsegós.

El fenomen de la digitalització i de la creació de repositoris que permeten de manera fàcil la publicació en línia de continguts, han suposat una nova oportunitat per a aquests materials i els ha tornat a posar d'actualitat. També, dins la conjuntura econòmica actual, en què les institucions públiques han vist els seus pressupostos retallats i han de competir amb molts més competidors per a les cada cop més escasses fonts de finançament externes, les biblioteques volen marcar la diferència amb allò que les fa úniques i especials i és aquí on entren en joc les col·leccions especials.

Pàgines

Subscriure a blok de bid RSS