ISSN: 2014-0894

Ressenyes de Biblioteconomia i Documentació

Nascudes digitals

Isabel Bordes Cabrera
Jefe de Servicio en el Área de Biblioteca Digital de la Biblioteca Nacional de España

 

Redwine, Gabriella et al. (2013) Born Digital: Guidance for Donors, Dealers, and Archival Repositories.
http://www.clir.org/pubs/reports/pub159/pub159.pdf [Consulta: 16/04/2014]

Aquest informe fa una repàs d'aspectes claus a l'hora d'establir tant una política d'adquisició de col·leccions nascudes digitals, com pautes bàsiques a tenir en compte per començar amb la gestió d'aquestes col·leccions.

En la seva redacció s'hi ha implicat un grup de professionals de biblioteques anglosaxones tan emblemàtiques com la Beinecke de la Universitat de Yale, la Bodleian de la Universitat d'Oxford, i fins i tot la British Library. Per tal de poder cumplir amb els objectius de l'informe tot el personal implicat té experiència, simultània o no, en la gestió de col·leccions digitals i/o en el desenvolupament de polítiques d'adquisició.

Tot i la manca de pressupost dedicat al projecte, i la varietat del públic objectiu, tant en interessos, com en formació1, estem davant d'una eina que, encara que preliminar, pot ser d'utilitat per començar a plantejar-se el repte dela gestió de col·leccions ja nascudes digitals. Fa temps que les col·leccions digitales han deixat de limitar-se a projectes de digitalització i/o conversions de suports analògics, avui més que mai engloben materials que només coneixen la dimensió digital ex: arxius personals digitals, publicacions editades directa i únicament en format e-pub, projectes de recol·lecció de material web...

Tal com s'explica en la introducció el cos de l'informe s'organitza en quatre seccions principals:

1. Revisió inicial de la col·lecció. En aquesta secció s'analitzen aspectes a tenir en compte en les interaccions entre el personal del repositori, els donants i els comerciants, abans de l'adquisició. Bàsicament es tracta que la informació fonamental flueixi entre tots els implicats a través de tots els mitjans possibles (ja sigui mitjançant l'ús de noves tecnologies o estudis in situ). D'una banda, no només es tracta de posar en peus i comunicar polítiques d'adquisició, abast i condicions dels acords assolits amb donants i/o comerciants, sinó que també es tracta de posar en comú procediments, directrius que guiïn en els aspectes més pràctics de l'eventual acceptació d'una donació/adquisició. A més, es donen pautes sobre l'estudi a realitzar sobre una colecció concreta abans de dur a terme l'adquisició, en el qual es garanteixi pertinència, condicions d'accés, valor cultural i/o integritat de la mateixa.

2. Propietat intel·lectual i privadesa, en què es tracten aspectes ètics i d'índole pràctic respecte a informació de caràcter sensible per confidencialitat o propietat intel·lectual/industrial. Entre aquests aspectes s'ha de conèixer qui són els titulars dels drets de propietat intel·lectual, si aquests drets es transfereixen a qui i en quines condicions, com gestionar l'existència de mesures tecnològiques de protecció (contrasenyes, encriptacions...), si poden donar lloc a períodes d'embargament a la consulta i/o accés, si hi haurà un procés de filtratge d'informació sensible i qui s'ha de responsabilitzar d'aquest procés... etc.

3. Estadis clau en l'adquisició de materials digitals, en aquest apartat s'exposen els elements bàsics a tenir en compte en quatre moments: l'establiment models termes de l'acord/contracte entre el repositori i/o el donant/comerciant; la comunicació/interacció entre els implicats i els assumptes que han de tractar; l'elecció del mètode de transferència i la seva execució pròpiament dita; i finalment, la revisió inicial del material un cop ha arribat al repositori. L'informe recomana la implicació de personal tècnic tant per la part del repositori, com per la part del donant. Aquest tipus de personal permetrà extreure valuosa informació del material a rebre, i com més informació es pugui gestionar més senzill serà qualsevol processament posterior. Pel que fa a la transferència és fonamental que tant els donants com els comerciants coneguin les directrius del repositori no ja en la dimensió digital, sinó en els aspectes pràctics més bàsics com podria ser el maneig, empaquetat de suports digitals físics.

4. Revisió després de l'adquisició, finalment en aquest apartat es remarca sobre les inspeccions clau que han de dur a terme per avaluar el bon estat (des del punt de vista físic i digital) de les col·leccions que ingressin en els nostres dipòsits. Finalment, assenyala la importància de definir criteris d'esporgada i/o retenció dels materials.

Cadascuna d'aquestes seccions es tanca amb sengles llistes de recomanacions: una per a donants i comerciants, i una altra per al personal del repositori. Al final del document les recomanacions es presenten de nou com apèndixs (apèndixs D i E), amb la finalitat que serveixin com llistes de comprovació per a cadascuna de les fases a tenir en compte.

A més d'aquestes llistes de comprovació poden resultar d'utilitat pràctica els apèndixs A i C, ja que ajuden a fer una primera distribució de responsabilitats, i/o punts clau que cadascun dels actors deu tenir clar a l'hora de definir polítiques, directrius de col·laboració i/o preparar documentació relacionada.

D'entre els apèndixs més útils que recull l'informe es troba la petita bibliografia comentada de l'apèndix B en el qual es recullen no només documents, sinó projectes relacionats amb el processament de col·leccions nascudes digitals. En ells es remet a l'existència d'eines, estudis de cas, directrius que poden ajudar a aprofundir en un tema tan complex.

Cal destacar els dos mètodes de publicació i difusió que han triat els autors de l'informe. D'una banda, el més "convencional", l'informe en pdf disponible a través de la pàgina web del CLIR, amb l'aval que suposa formar part de les publicacions d'un organisme d'aquestes característiques. D'altra banda, es pot consultar encara la primera versió esborrany en la plataforma de Media Commons. S'hi poden veure comentaris de l'informe i fins i tot enviar-ne de nous (disponible a: http://mcpress.media-commons.org/borndigital/); encara que en aquest moment no creiem que aquests comentaris anessin a revertir en canvis immediats en l'edició disponible a la pàgina del CLIR. En qualsevol cas, a més de ser una interessant iniciativa, ens demostra un cop més el variades i/o complexes que poden arribar a ser les col·leccions que existeixen únicament en versió digital, i que poden ingressar en els nostres dipòsits a través de diferents vies.

En general, aquest estudi és una bona eina preliminar nascuda en un entorn no del tot favorable com és la inexistència d'un pressupost o projecte que ho sustenti directament. Si bé dins dels seus encerts i punts forts (com ara les llistes de comprovació i/o la bibliografia comentada), cal destacar que potser és massa ambiciós, i la varietat de públic a què s'adreça fa que potser es quedi curt per al personal més altament especialitzat. Així i tot, és un esforç avalat per un grup de professionals i institucions clau que han resolt més que dignament una tasca que no ha fet més que començar en les nostres biblioteques i/o dipòsits.


1. Donors, dealers and repository staff: donants, comerciants (de llibrers rars i manuscrits) i personal encarregat dels repositoris.

Què s’ha escrit fins ara sobre la publicació en accés obert?

Ignasi Labastida
CRAI
Universitat de Barcelona


Frosio, Giancarlo F. (2014) "Open Access Publishing: A Literature Review." http://www.create.ac.uk/wp-content/uploads/2014/01/CREATe-Working-Paper-... [Consulta: 09/04/2014].

Amb aquest títol que he triat intento resumir l’objectiu principal que té l’extens informe de Giancarlo Frosio, publicat a principis d’aquest any per CREATe1, recollir-hi tot allò que s’ha escrit els darrers anys sobre la publicació en accés obert: articles, estudis, informes,... sobre avantatges, problemes, models, sistemes, reptes,...

A més de presentar-nos aquest complet recull, que ens pot servir de llibre de consulta per a tots aquells que treballem en aquest àmbit, Frosio ens planteja una llista de temes, que en la seva opinió, encara cal analitzar més a fons o que no s’han tractat fins ara. Entre els temes que troba a faltar en la literatura sobre la publicació en accés obert apareguda fins ara, destaquen: recerques històriques sobre el procés de tancament i d’obertura del coneixement científic; anàlisis sobre els incentius o les motivacions que tenen els investigadors a l’hora d’escollir la via de difusió dels resultats de la recerca; o estudis econòmics sobre el sistema de publicació basat en l’accés per subscripció o mitjançant pagament individual. Tampoc ha trobat textos que relacionin la publicació en accés obert amb altres iniciatives acadèmiques obertes com poden ser els recursos educatius en obert2.

BOBCATSSS Barcelona 2014

Aina Giones-Valls
es.linkedin.com/in/ainagiones/
 

BOBCATSSS. 24th International Conference on Information Science. Barcelona, 29-31 Gener 2014. <http://bobcatsss2014.hb.se/>

Santiago MartínL'edició d'enguany del BOBCATSSS1 ha estat organitzada per estudiants i exestudiants de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona i de la Universitat de Borås. Ha comptat amb 240 participants de 26 nacionalitats diferents (Dinamarca, Hongria, República Txeca, Estats Units, Turquia, Nigèria o Sud Àfrica, entre d’altres).

El tema d’enguany era: Library (r)evolution: Promoting sustainable information practices,
i entre les intervencions presentades durant el congrés cal destacar la presència dels treballs fets per estudiants i exestudiants de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona. En Miguel Navas-Fernández va presentar Sustabilitity for open access journals: a short review; en Jordi Corvillo Martínez feu Catalan netlabels and music discovery in catalan public libraries; els estudiants Albert Rubio i en Vicent Gil feren Making your information automatic; Patron-Driven Acquisitions (PDA) of e-books: new life for library catalog? on hi va participar en Cristòbal Urbano i Evolution of university libraries in the Republic of Ecuador per la Lilian Susana Molina Benavides i el workshop on hi va participar l’Anna Noguera que portava per títol Is online privacy sustainable in the future? Es va comptar també amb la participació de la Patricia Russo amb Free software in libraries? Yes, you can i també va participar en Rubèn Pocull que va presentar Improving the energy management in an academic library: the case of the Rector Gabriel Ferraté Library. Apart de tractar la sostenibilitat a les sessions acadèmiques, també s’han aplicat pràctiques de sostenibilitat en el transcurs del congrés. Per exemple, utilitzant bosses biodegradables, gots, tovallons i coberts compostables, així com tot el cartró i paper reciclat i blanquejat amb oxigen.

La biblioteca universitària en països en desenvolupament: el valor ja no es suposa

Cristóbal Urbano
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


McCreadie, Nell. Library value in the developing world. London: Sage, 2013. 27 p. Disponible en: <http://www.uk.sagepub.com/librarians/dw> [consulta: 20/03/2014].

En l'entorn actual de l'educació superior, marcat per la desintermediació, la digitalització i la globalització dels recursos d'informació, les biblioteques universitàries estan obligades a crear valor per a l'usuari. Ara bé, crear valor és una condició necessària però no suficient per a la transformació i millora dels serveis bibliotecaris, ja que el valor finalment ho determinen els propis usuaris en funció de l'ús que practiquen, però de forma molt especial mitjançant la percepció que tenen dels mateixos. D'aquí que al costat del desenvolupament de nous models de servei i una organització més eficient dels recursos, la preocupació per demostrar el valor de la biblioteca universitària hagi comportat en els últims temps un major interès pel màrqueting i per l'avaluació.

Aquest interès explica la publicació de l'informe Library value in the developing world que avui ressenyem. Es tracta d'un estudi que segueix l'estela de l'informe Working together: Evolving value for academic libraries1, realitzat un any abans amb dades dels Estats Units (US), Regne Unit (UK) i Escandinàvia, igualment sota l'impuls del grup editorial SAGE. En tots dos casos ens trobem amb un treball de camp basat en un nombre limitat de bibliotecaris i de professors o investigadors, corresponent a un grup reduït d'universitats que prenen temptativament com representatives dels àmbits geogràfics estudiats.

Discovery tools: una mirada als criteris de selecció, impacte i percepcions

Mireia Pérez Cervera
Biblioteca Digital - Col·lecció digital
Universitat Oberta de Catalunya
 

Lorena Ávila, Marina Jiménez / Herramientas de descubrimiento: Informe de evaluación // Universdad de Almería, 2013. http://repositorio.ual.es/jspui/handle/10835/2570#.Utgkf9K23vQ

Valérie Spezi, Claire Creaser, Ann O'Brien, Angela Conyers / Impact of library discovery technologies: A report for UKSG // UKSG, Loughborough University, November 2013. http://www.uksg.org/researchstudy


L’objecte d’estudi d’aquests dos documents de la Universidad de Almería (UdA) i de l’United Kingdom Serials Group (UKSG) són les eines de descoberta (denominades Web Scale Discovery Tools, Web Scale Discovery Services o Resource Discovery Services). Les eines de descoberta es caracteritzen per la utilització d’una caixa de cerca única, la recuperació de resultats des d’un únic índex que conté metadades i/o text complets dels recursos d’informació d’una biblioteca, i per mostrar els resultats mitjançant un rànquing de rellevància.

El document Herramientas de descubrimiento: Informe de evaluación té com a objectiu definir els principals criteris i accions a seguir per la selecció i l’avaluació d’una eina de descoberta per la biblioteca de la UdA, mentre que Impact of library discovery technologies: A report for UKSG pretén avaluar l’impacte de les tecnologies de descoberta (aquí denominades Resource Discovery Services) sobre l’ús dels continguts acadèmics de les biblioteques, així com facilitar recomanacions vàlides per a tots els actors implicats en aquestes tecnologies.

El document d’Ávila i Jiménez proposa, basant-se en una revisió de la literatura professional, els principals criteris d’anàlisi de les eines de descoberta: el contingut i la cobertura dels seus índex en relació al fons de la biblioteca; la quantitat i qualitat de les metadades; l’algoritme del rànquing de rellevància; la usabilitat de la interfície; la integració amb la resta de sistemes de gestió bibliotecària (SIGB), repositoris, recursos electrònics i servidors d’enllaços.

Contingut sindicat

Aquest web fa servir tecnologies: Drupal
Facultat de Biblioteconomia i Documentació

Melcior de Palau, 140
08014 Barcelona
Telèfon: +34 934 035 770

Llicència de Creative Commons
El Blok de Bid de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de Barcelona està subjecte a una llicència de Reconeixement 3.0 No adaptada de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a http://www.ub.edu/blokdebid
Els permisos addicionals als d'aquesta llicència es poden trobar a http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/deed.ca.