ISSN: 2014-0894

Ressenyes de Biblioteconomia i Documentació

Les Tendències de les Biblioteques acadèmiques i de recerca del proper lustre. Horizon Report: 2014 Library Edition 2014

Pep Torn
Director de Biblioteca i Recursos d'Aprenentatge
Universitat Oberta de Catalunya
 

Johnson, L., Adams Becker, S., Estrada, V., and Freeman, A. (2014). NMC Horizon Report: 2014 Library Edition. Austin, Texas: The New Media Consortium http://cdn.nmc.org/media/2014-nmc-horizon-report-library-EN.pdf [Consulta: 15/10/2014]

El passat mes d’agost el New Media Consortium (NMC) va publicar la primera edició del Horizon Report: 2014 Library Edition. El NMC és un a comunitat internacional d’experts composada per professionals dedicats al món de l’educació des de diverses vessants i que tenen en comú l’ús intensiu de la tecnologia en els seus marcs professionals. La voluntat d’aquest organisme és potenciar la innovació i la transformació de l’educació, tant a entorns eminentment docents com escoles, instituts o universitats, com en d’altres àmbits relacionats com agències governamentals, think tanks, biblioteques o museus.

Des de l’any 2004 edita i difon l’informe The Horizon Report: Higher Education Edition, un document treballat en xarxa amb l’aportació d’un panell d’experts que es caracteritza per un format particular; predir quines dues tendències impulsades pels canvis o l’evolució en la tecnologia caldrà adoptar el següent any, en els següents dos o tres anys i en els propers quatre o cinc anys.

A partir del 2014 s’ha constituït un panell de quaranta-set d’experts de setze països (d’entre els quals he tingut la fortuna de formar-ne part) per estudiar, compartir experiències, debatre i predir les tendències específiques del món de les biblioteques acadèmiques i de recerca, seguint el mateix format que l’informe tradicional de predir les adopcions que s’incorporaran a l’àmbit en qüestió a partir de l’evolució de la tecnologia. En aquest cas, a més a més, l’informe afegeix un relat de tendències que afectaran les biblioteques els propers anys (curt, mig i llarg termini) i reptes que dificulten l’adopció d’aquests reptes de forma senzilla, complexa o impossible de superar, que en aquest post no resumiré però que val la pena llegir si el lector està interessat en saber quin és l’entorn clau de les biblioteques pel proper lustre començant a partir de demà.

L’Informe preveu sis adopcions tecnològiques que les biblioteques acadèmiques i de recerca faran els propers anys:

A molt curt termini, durant els propers dotze mesos:

a) Edició electrònica. Els esforços de les biblioteques universitàries els darrers anys, amb l’aprofitament de les TIC com a base, ha permès que aquestes oferissin solucions per tal que els acadèmics poguessin publicar el resultat de la seva tasca acadèmica i científica. Els repositoris d’accés obert (o no), la creació de títols de revistes científiques gestionades des de biblioteques, la gestió a text complet de col·leccions electròniques de les que fins llavors les biblioteques n’eren dipositàries (com ara tesis doctorals o preprints) o el disseny i gestió d’entorns per dipositar, organitzar i disseminar materials docents en accés obert com poden ser els OpenCourseWare en són alguns exemples. Les biblioteques han passat de gestionar col·leccions de tercers a participar de la creació de nous continguts.

La següent fase a esdevenir-se de forma immediata és la vinculació d'aquestes plataformes de forma conjunta per produir noves combinacions i nous tipus de contingut.

b) Apps per dispositius mòbils. La revolució TIC més evident dels darrers anys a qualsevol de les indústries intensives en informació ha estat l’adaptació a entorns mòbils. També les biblioteques han iniciat un camí ferm vers l’adopció d’aquests tipus de tecnologies; l’informe en cita unes quantes d’entre les moltes que podem trobar, entre d’elles les de Bavarian State University, la Curtin University Library App, la de la Technische Universiteit Eindhoven entre d’altres. Els propers mesos veurem, segons l’informe, una explosió d’aplicacions per mòbils que donaran resposta a necessitats de serveis, recursos o col·leccions dels usuaris de les biblioteques acadèmiques o de recerca.

A mig termini, durant els propers dos o tres anys:

a) Tecnologies aplicades a la bibliometria i a la citació. L’anàlisi de la recerca, el seu impacte i la seva correlació amb posteriors investigacions és un dels camps on les biblioteques universitàries han jugat un paper clau. Des de l’adquisició d’informació clau per dur a terme anàlisis, fins a l’elaboració d’estudis a partir de dades extretes dels índex d’anàlisi de la recerca. La gestió d’informació relativa a l’activitat dels investigadors és present a gairebé totes les biblioteques universitàries. Tant és així que algunes biblioteques són responsables o part activa en l’administració dels sistemes de gestió de la recerca de les seves organitzacions.

Els darrers anys, amb la complexitat de sistemes de publicació, la proliferació d’eines i entorns de producció científica, la possibilitat de recollir en repositoris dades en brut o filtrades que serveixen de base a articles o informes i l’enllaç complex entre tots els objectes que generen un nou resultat de recerca ha fet proliferar noves formes d’analitzar impactes de les investigacions. Segons l’Horizon Report: 2014 Library Edition. Els propers dos o tres anys veurem noves formes que donin resposta a aquesta complexitat creixent, tant des del punt de vista d’eines (identificadors, sets de metadades específics per àmbits de la ciència) com des del punt de vista de resultats (nous índexs, nous creuaments de resultats o dades de disciplines alienes avui).

b) Accés Obert. També l’accés obert a la producció científica ha estat un àmbit que ha canviat substancialment l’oferta de serveis, l’organització i l’estratègia de les biblioteques acadèmiques i de recerca. Els propers dos o tres anys es preveu recollir l’embranzida de la nova generació d’investigadors que han iniciat la seva carrera investigadora amb aquestes eines a la seva disposició des de bon inici. Per primer cop durant els propers dos i tres anys una multitud d’investigadors que veuen l’accés obert com una realitat acceptada d’antuvi estarà al centre de la producció científica de les universitats i centres de recerca. Aquest fet portarà a moltes biblioteques a reconsiderar moltes funcionalitats dels actuals sistemes de gestió de la producció científica, ampliant-los o donant-los un paper més destacat als sistemes de gestió bibliotecària (LMS) corrents.

A llarg termini, durant els propers cinc anys:

a) L’Internet de les coses (IoT). Aquesta nova realitat que permet connectar la xarxa amb objectes del món físic augmenta les possibilitat d’ús de la xarxa, traspassant una frontera que fins fa uns anys semblava definida i definitiva (entre Internet i el món real). Avui en dia la gestió remota d’objectes, espais, sistemes, etc. de l’entorn més immediat i físic és una realitat. A les biblioteques aquest tipus de tecnologia es pot aplicar en molts àmbits que ara requereixen molta atenció o treball manual: la gestió d'inventari, adequació d’espais, distribució de col·leccions, préstecs d’objectes físics gestionats de forma distribuïda, etc. Segons l’informe en el marge de temps d’uns cinc anys veurem moltes d’aquestes, o altres, aplicacions fetes realitat.

b) La web semàntica i el linked data. Les dades i les metadades disposades en quantitats inabastables (humanament parlant) connectades a través d’eines que són capaces de relacionar-les tant per quantitat com per categoria, de forma fins fa poc impossible, porta al desenvolupament de noves eines i recursos que aprofundeixen en el valor dels objectes de recerca i aprenentatge. La gestió documental de materials presents a les col·leccions de biblioteques o accessibles des de les mateixes per subscripció es pot combinar avui en dia, oferint resultats de cerca combinats i facetats que fins fa poc eren independents. Hem vist els darrers anys exemples de col·leccions resultat d’un ús intensiu d’aquestes relacions entre metadades i dades enllaçables, per exemple a través de noves eines de descoberta que són capaces d’entendre relacions entre metadades que manualment eren impossibles.

Les sis tendències, així com els sis reptes i les sis amenaces, que apareixen a l’informe i que el grup d’experts resolem com a immediats, propers i no massa llunyans, són reals i probables. Com a resum que és del treball d’un grup de quaranta-set persones, són el resultat d’un acord que deixa fora algunes propostes i sobretot molts matisos que poden ser igualment reals i destacables pels propers cinc anys.

L’informe és també una eina pensada des d’una visió molt global, traslladar a entorns locals qualsevol d’aquests reptes aportarà una granuralitat on veurem des de resultats que ens facilitaran respostes a necessitats pròpies, en altres casos models a seguir i, sobretot, moltes solucions massa concretes per ser solució local a les nostres organitzacions, però potser (per bé o per mal) inspiradores.

Més enllà de l’encert o no del contingut de l’informe (que podrem avaluar al llarg dels propers anys), crec que és molt destacable que un organisme com el NMC s’hagi fixat en l’entorn de biblioteques com un camp on dur a terme un informe de tendències que han de ser clau per entendre el món educatiu que ens ve a sobre.

El primer semestre del 2015 està previst que la Universitat Oberta de Catalunya presenti l’edició de l’Horizon Report: 2014 Library Edition traduïda al català i al castellà.

Mecanismes d'intervenció per la gestió de dades

Remedios Melero
Científica titular del CSIC

 

Mossink, W.; Bijsterbosch, M. (2013). European Landscape Study of Research Data Management. For SIM4RDM- Support Infrastructure Models for Research Data Management. Utrecht: SURF. 52 p. [Consulta: 10/10/2014]. Disponible a: <http://www.sim4rdm.eu/sites/default/files/uploads/documents/SIM4RDM%20landscape%20report%20final%2025.01.12.pdf>.
 

Aquest estudi forma part dels documents generats pel Projecte SIM4RDM (Support Infrastructure Models for Research Data Management) finançat per la Comissió Europea dins del Setè Programa Marc, i publicat per dos membres de SURF, institució sòcia del citat projecte. L'informe es va publicar el 2013, encara que els resultats i conclusions d'acord amb l'evolució que ha experimentat la gestió de les dades de recerca, continuen sent vàlids d'acord al paisatge europeu actual en aquest àmbit.

L'objectiu del treball va ser la revisió dels mecanismes d'intervenció que poden servir de suport als investigadors per a la gestió de les seves dades, tant en infraestructures com en les bones pràctiques per a la gestió de les dades generades en investigació.

La metodologia seguida va ser primer una revisió bibliogràfica per identificar i analitzar els possibles mecanismes d'intervenció ja existents i documentats, com l'informe Riding the Wave encarregat per la CE i publicat el 2010, les directrius de l'OCDE respecte a la gestió, accés i reutilització de les dades, les polítiques sobre dades d'algunes institucions americanes com el NIH o la NASA, i l'exemple del Regne Unit de polítiques sobre gestió de dades incloses en les polítiques de finançament dels Research Councils (RCUKs). El segon lloc es va realitzar una enquesta online dirigida a quatre sectors: organismes nacionals implicats en la gestió de dades, agències finançadores, institucions dedicades a la investigació i editors. Les preguntes volíen detectar quin tipus de mecanismes d'intervenció disposaven, si existien, respecte a la gestió de dades de recerca. Òbviament l'enquesta es va enfocar tenint en compte el paper de cadascuna d'aquestes parts, per això les qüestions no van ser mateixes per a tots.

La gran capacitat adaptativa de les biblioteques: 3 informes 3, d’OCLC

Lluís Anglada
Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya
 

Connaway, Lynn Silipigni, and Ixchel M. Faniel. Reordering Ranganathan: Shifting User Behaviors, Shifting Priorities. Dublin, OH: OCLC Research, 2014 http://www.oclc.org/content/dam/research/publications/library/2014/oclcresearch-reordering-ranganathan-2014.pdf
 
At a Tipping Point: Education, Learning and Libraries: a report to the OCLC membership. Dublin, OH: OCLC, 2014 http://www.oclc.org/content/dam/oclc/reports/tipping-point/215133-tipping-point.pdf
 
Optimizing Your Library's Return on Technology Investment; an OCLC report. OCLC EMEA, 2014 https://oclc.org/publications/newsletters/enews/2014/41/en-03.en.html

OCLC és una cooperativa de biblioteques que fa moltes coses. Potser una de les seves activitats menys tinguda en compte sigui la de fer informes que ajuden les biblioteques a entendre el seu entorn i a tenir una praxi més eficient. La quantitat d’informes d’OCLC ressenyats en aquest Blok és indicativa del valor que tenen (o, al menys, de la que els atorguem des del Blok). Cal diferenciar entre els informes que OCLC fa per a tots els seus membres i els fets per la divisió de recerca d’OCLC, intel·ligentment dirigida questa darrera per Lorcan Dempsey. Mentre que els primers tenen una intenció més general, els segons, lògicament, s’adrecen a terrenys més nous o experimentals.

Si bé cal agrair a OCLC aquestes informes, sí que els podem retreure que sovint encara estan massa orientats a la realitat nord-americana o a la angloparlant. Això no era gens criticable quan OCLC era una cooperativa nord-americana que admetia membres estrangers, però sí que comença a ser-ho ara que ja fa 4-5 anys que s’ha convertit en una cooperativa global.

L'avaluació de les editorials d'humanitats i ciències socials

Amadeu Pons
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona
 

Giménez-Toledo, Elea; Tejada-Artigas, Carlos; Mañana Rodríguez, Jorge. SPI: scholarly publishers indicators: books in humanities and social sciences. Beta. [Madrid]: CSIC, CCHS (Centro de Ciencias Humanas y Sociales), [2012]. <http://epuc.cchs.csic.es/SPI>. [Consulta: 12 set. 2014].

Per norma general, per a l'avaluació de la producció científica d'un autor, d'una institució o d'un país es té més en compte el mitjà de difusió on es publiquen els resultats de la recerca que no pas els treballs en si. No es jutja cada article en particular, sinó que es valora la qualitat de les revistes on es publiquen. Es parteix de la base que una revista de qualitat no publicaria un treball que no reunís els requisits necessaris ni els mèrits suficients.

L'avaluació de les revistes científiques té en compte tres aspectes diferents: el compliment d'unes normes d'ISO referides a la presentació formal dels continguts, el seguiment de bones pràctiques en la gestió i els processos editorials i, sobretot, el grau d'impacte de les revistes. Aquest darrer punt de vista és segurament el que pesa més. El que es mesura són les vegades que els articles d'una determinada revista són citats en articles d'altres revistes. D'això se'n diu impacte. Com més impacte tingui una revista (més popularitat) més ben considerada és. Es parteix de la base que ningú no citaria un treball que no hagués servit d'alguna cosa.

Liderant dins i més enllà de la biblioteca

Francisca Pulgar Vernalte
Responsable del Servicio de Bibliotecas
Dirección General de Patrimonio Cultural. País Vasco
 

Mary Ann Wolf, Rachel Jones, and Daniel Gilbert (2014). Leading In and Beyond the Library. Alliance for Excellent Education. Disponible a: http://all4ed.org/wp-content/uploads/2014/01/BeyondTheLibrary.pdf [Consulta: 10/08/2014]


Entre el 2006 i el 2011, el nombre de llocs de professionals en biblioteques escolars als EUA va descendir gairebé un 8%, a causa, probablement, de la reducció pressupostària, però sense oblidar altres factors tan importants com la no comprensió de les seves funcions i tasques per part dels líders escolars i/o de districte i la contractació de personal que no tenen la certificació de bibliotecari/a escolar.

L'objectiu d'aquest informe és revisar el paper de la biblioteca i del personal bibliotecari escolar en aquest període de transició a l'ensenyament i l'aprenentatge digital, i analitza tant les funcions com les interaccions que s'han de potenciar per garantir la seva rellevància en el nou escenari de l'educació del segle XXI, definida per un recorregut curricular cada vegada més dinàmic i digital.

Contingut sindicat

Aquest web fa servir tecnologies: Drupal
Facultat de Biblioteconomia i Documentació

Melcior de Palau, 140
08014 Barcelona
Telèfon: +34 934 035 770

Llicència de Creative Commons
El Blok de Bid de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de Barcelona està subjecte a una llicència de Reconeixement 3.0 No adaptada de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a http://www.ub.edu/blokdebid
Els permisos addicionals als d'aquesta llicència es poden trobar a http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/deed.ca.