Una anàlisi necessària per a un debat imprescindible

Maite Comalat
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)


José Pablo Gallo León (coord.) (2020). Balance y proyección del informe «Prospectiva 2020: las diez áreas que más van a cambiar en nuestras bibliotecas». [Madrid]: Ministerio de Cultura y Deporte. Subdirección General de Atención al Ciudadano, Documentación y Publicaciones. 19 p. Disponible a: <https://es.calameo.com/read/000075335a95a56759aa5>. [Consulta: 28/01/2021].


L’octubre de 2020, el Grupo de Trabajo de Prospectiva del CCB (Consejo de Cooperación Bibliotecaria) va presentar els resultats del balanç de l’informe que aquest mateix grup va publicar l’any 2013 amb l’objectiu de dibuixar la realitat de 2020. L’any passat era, doncs, el moment de valorar l’evolució de les tendències que s’havien fixat. Tal com es comenta al document-balanç, aquesta és una tasca poc habitual, que es fa menys del que seria desitjable, i aquest ja és un primer element que fa interessant el document i la seva lectura. 

El balanç té l’objectiu d’avaluar el compliment del futur que es predeia i explorar la vigència de les tendències que s’albiraven amb un condicionant important a tenir en compte i és que «el texto original se conformó según una situación ahora desaparecida definitivamente.» (p. 4) El balanç té, a més, altres diferències respecte el document que avalua, i és que l’equip que l’ha fet és significativament diferent perquè alguns dels membres han canviat de context laboral i altres no han pogut participar-hi. Això és perceptible en la lectura del document en què el paper i evolució d’algunes biblioteques, i en especial en algunes comunitats autònomes, són motiu de reflexió i valoració extensa respecte d’altres que es tracten de manera poc aprofundida tot i que el seu paper i la seva implantació a l’Estat sigui molt més generalitzada. Això, que no li resta interès al balanç, sí que seria un element a treballar més a fons en el futur. 

Els professionals que finalment hi han participat ho han fet a través, d’una banda, d’una enquesta inicial per copsar el grau de compliment de les tendències i, de l’altra, a través d’un text individual de valoració. Això ha fet, com s’afirma al mateix document, que «Como fruto de opiniones diversas, el texto presenta una visión amplia y heterogénea del cumplimiento y la proyección futura de las tendencias.» (p. 5)

En el primer cas, l’enquesta mostra que l’informe va ser més ajustat a l’hora de definir les tendències de futur ja que aquestes s’han fet realitat en un percentatge més elevat que els reptes o les accions que es preveia que les biblioteques haurien de desenvolupar per afrontar-les.

És fa difícil destacar els resultats sense repetir en excés el que el balanç ja recull de manera clara i ordenada i amb interessants reflexions, tant pel que fa al paper i al futur dels mateixos centres, amb una especial incidència en les biblioteques escolars, que en la pandèmia poden trobar un revulsiu important, com pel que fa al paper d’altres agents: administracions, associacions professionals i universitats.

El balanç es presenta seguint les deu tendències que es marcaven a l’informe Prospectiva 2020. Destaquem alguna de les idees que es comenten a l’informe per la seva rellevància, tenint en compte que són reptes encara més importants en el nou context que la pandèmia ha generat. 

Per una banda, pel que fa a la primera tendència, tot i que es detecten avenços en la flexibilització interna, en la voluntat per una presa de decisions més horitzontal, en l’augment de la participació de la ciutadania en aquestes decisions i en una millor integració de les biblioteques dins de les seves institucions, aquesta no és una tendència generalitzada. Es destaca, en aquesta línia, la crisi que han viscut moltes biblioteques, sobretot especialitzades, les institucions de les quals no han entès el valor afegit que les biblioteques aporten i el fet que el paper de les biblioteques escolars s’ha consolidat però només en aquelles comunitats autònomes on existeix un programa ben definit, planificat, coordinat i amb suport econòmic de l’administració educativa. En aquesta segona línia, destaquen Galícia, Navarra, Extremadura, les Illes Balears i Andalusia.

La segona tendència evidencia la necessitat de reforçar projectes compartits, no només entre biblioteques sinó entre institucions de l’àmbit cultural, en els quals les experiències prèvies poden ajudar a avançar i superar els obstacles. Aquesta col·laboració, que semblava una tendència clara, sembla que ha frenat la seva evolució en un moment en el qual seria especialment important l’aportació que els professionals del nostre àmbit poden fer en la gestió de la informació i en la formació en competències de cerca i identificació d’informació fiable. 

Pel que fa a la tercera tendència, el balanç mostra el risc que l’escassetat de recursos ha suposat, i suposarà, per a moltes biblioteques que es pot veure agreujat per la nova crisi econòmica que s’albira després de la pandèmia i que pot generar encara més diferències entre les comunitats autònomes. Les biblioteques haurien de treballar d’una manera més intensa la difusió dels seus serveis i l’accés de la ciutadania a tots els recursos que es posen al seu abast amb l’impuls de la digitalització.

La quarta tendència posava l’accent en el perfil professional, en la necessitat de professionals flexibles i d’equips amb coneixements diversos. En aquest sentit, el balanç mostra la contradicció dins del propi entorn professional en què l’entrada d’especialistes es veu, per una banda, necessària però, per l’altra, també com una amenaça. La formació contínua es converteix en una resposta necessària i vital que ha de tenir el suport de totes les administracions.

La cinquena tendència centrava l’atenció en la funció de les biblioteques en la creació de comunitats, afavorint la cohesió social i garantint la igualtat d’oportunitats en l’accés a la informació i, en aquesta línia, el balanç destaca la necessitat d’arribar als col·lectius més desafavorits i als no usuaris, no únicament des de les biblioteques públiques, sinó també des de les biblioteques escolars i les universitàries. La necessitat de reforçar aquest importantíssim paper de les biblioteques s’hauria de veure en la inversió pública i, també, en l’augment de la participació de la comunitat en la presa de decisions, una línia en què sembla que s’ha perdut l’impuls de períodes anteriors.

La sisena tendència, les biblioteques-àgora o les biblioteques com a tercer lloc, és la que s’assenyala amb un grau més alt d’acompliment. Tot i que no totes, les biblioteques estan fent un paper important per respondre a les necessitats de la comunitat: suport de formació, de cerca de feina, ajuda a col·lectius desafavorits, entre d’altres. Un pas més enllà, però, implica canvis en els espais, en el mobiliari, en l’ús dels espais exteriors que encara no s’han dut a terme. 

En canvi, tot i la importància que poden tenir els espais per respondre a aquest paper de la biblioteca, la setena tendència, que fixa la necessitat d’uns espais flexibles, acollidors i socials, ha estat la menys tractada pels participants. Això és, però, fins a cert punt lògic ja que la crisi ha generat una greu manca d’inversió que ha acabat generant uns espais clarament desfasats.

Crida l’atenció el balanç de la vuitena tendència que destacava el paper clau de les biblioteques en l’educació, l’aprenentatge i les habilitats. En aquest cas, malauradament, les biblioteques no sembla que hagin evolucionat tant com s’esperava i no s’han visualitzat com a pilars per a l’autoformació que l’evolució tecnològica i social ha exigit a bona part de la ciutadania. Els membres del grup de treball insisteixen en la importància d’aquesta funció pròpia de les biblioteques i cada vegada més necessària: l’aprenentatge al llarg de la vida pren cos d’una manera aclaparadora. En aquest sentit, l’informe destaca el paper de les biblioteques escolars durant la pandèmia com a mediadores en matèria de lectura i en l’alfabetització mediàtica i informacional.

La novena tendència, que destacava el paper dels serveis adaptats a una realitat digital, no ha complert l’evolució prevista ja que, tot i que l’increment de serveis digitals i la personalització de la comunicació amb els usuaris, les biblioteques han tingut dificultats per generar continguts digitals de manera àgil i posicionar-los adequadament.

La darrera tendència estava centrada en les estratègies innovadores per gestionar fonts i col·leccions híbrides. En aquest camp, la pandèmia ha generat canvis importants en l’ús de les col·leccions digitals i en l’ús de les plataformes de préstec, que cal treballar perquè es vinculin a les biblioteques que les han promogut i que, alhora, haurien d’ajudar-les a fer més visible la seva funció.

En definitiva, el balanç evidencia que les biblioteques han evolucionat en les línies previstes però no al ritme que hauria estat desitjable, la qual cosa fa que les propostes inicials del document siguin encara vigents i necessàries. 

Volem destacar de manera específica la proposta final que es fa al balanç que permetria una reflexió més àmplia i més diversa, amb la implicació de més professionals i, alhora, podria generar fòrums de debat que són, sens dubte, necessaris en aquests moments. En aquest sentit, el grup de treball suggereix l’interès de realitzar un segon informe de prospectiva des del mateix Consejo de Cooperación Bibliotecaria però, des del nostre punt de vista, encara més interessant si es realitzés des de les associacions professionals que podrien treballar més a fons la situació a cadascuna de les comunitats autònomes. Si una cosa posa en evidència aquest segon document són les diferències significatives en les accions dutes a terme i la situació de les biblioteques, de tot tipus, a cadascuna de les comunitats que cal identificar per poder-hi incidir i introduir canvis que modifiquin les tendències.

Gallo-León, coordinador del grup de treball del CCB, i com a tal responsable de l’informe i el balanç fa un resum i una valoració d’aquest document a l’Anuario ThinkEPI 2020 en què explica alguna de les raons que expliquen les diferències entre els dos documents i, alhora, destaca i comenta algunes de les conclusions del balanç. Una molt bona manera de compensar una de les mancances que es comenta del primer document: una difusió limitada que potser explica perquè la resposta de les biblioteques no ha anat en la línia del que l’informe Prospectiva 2020 perfilava. 

Biblioteques escolars al Regne Unit: un espai desaprofitat?

Guillem Fargas
Divulgador i assessor de Literatura Infantil i Juvenil


Great School Libraries (2019). Great School Libraries survey findings and update on phase 1: every child deserves a great school library. (London: Great School Libraries). 22 p. Disponible a : <https://d824397c-0ce2-4fc6-b5c4-8d2e4de5b242.filesusr.com/ugd/8d6dfb_a1949ea011cd415fbd57a7a0c4471469.pdf>. [Consulta: 18/02/2021]. 


D’on surt l’informe?
Des del setembre de 2018, al Regne Unit, hi ha en marxa la campanya Great School Libraries impulsada pel Chartered Institute of Library and Information Professionals (CILIP) i per l’School Library Association (SLA). Aquest projecte busca demostrar amb dades empíriques la importància, l’impacte i la necessitat de biblioteques escolars de qualitat als centres educatius. En el marc d’aquesta campanya, la BMG Research va realitzar una enquesta d’abast nacional sobre la situació de les biblioteques escolars. Els resultats es van donar a conèixer a l’informe Great School Libraries survey findings and update on phase 1 que aquí es ressenya.

Què vol aconseguir?
L’informe parteix de la base que falten dades sobre les biblioteques escolars. Per aquest motiu, l’enquesta se centra a establir una referència del nombre existent de biblioteques i, sobretot, busca aprofundir en el coneixement que es té sobre l’accessibilitat, els recursos i el seu personal. 

D’on treu les dades?
Mitjançant una invitació en línia es va contactar amb escoles d’Anglaterra, Gal·les i Irlanda del Nord, de les quals 1.750 van respondre l’enquesta.

Un impuls de REBIUN a l’aplicació de la preservació digital als repositoris de recerca

Jesús Robledano Arillo
Universidad Carlos III de Madrid 
Departamento de Biblioteconomía y Documentación


Acción 5 del Grupo de Repositorios de REBIUN (2020). Guía para la evaluación de los procesos de preservación en repositorios institucionales de investigación: REBIUN Línea 3 (3er. P.E.) Grupo de Repositorios. [Madrid]: CRUE; REBIUN. 28 p. (Colección Estudios e informes; 2020) (Manuales y guías; 2020). Disponible a: <https://rebiun.xercode.es/xmlui/handle/20.500.11967/634>. [Consulta: 04/01/2021].


La preservació digital de fons documentals té com a objectiu mantenir en el temps la seva capacitat d’ús. Cosa que no es tan fàcil como a priori pugui semblar, donat que ja ho va dir Heràclit d’Efes: tot en l’Univers està sotmès inexorablement al pas del temps, que és el mateix que dir al canvi, a la transformació. I les tecnologies de la informació no en són alienes, ja que evolucionen sense descans; i aquest canvi continu va deixant obsoleta la informació que utilitzem i acumulem dia a dia. Nous formats, mètodes de compressió i de codificació de la informació van succeint-se en el temps, i s’ajusten a aquests nous paradigmes informàtics que es van encadenant en interès de la major potència de processament, prestacions i facilitat d’ús. I, en pocs anys, els antics van caient, si no en l’oblit, sí en l’obsolescència, i no són reconeguts per les noves versions de les aplicacions programari o els nous productes informàtics que anem tenint a la nostra disposició. 

Però, a més, el pas del temps té el mal costum de provocar l’envelliment. Els suports i unitats d’emmagatzematge on anem dipositant els nostres fitxes i dades també estan subjectes a aquest destí: envelleixen i van deixant de funcionar o patint la pèrdua de la integritat de les seves dades, fins i tot abans que actuï la tan temuda obsolescència. No sé si fou Parmènides qui va afirmar que «l’ésser deixa de ser el que és, per ser un altre ésser», però sí que sé que aquesta frase defineix molt bé el que li succeeix a la informació digital sense l’aplicació d’estratègies efectives de preservació digital que evitin o minorin els estralls del temps: la informació deixa de ser el que és per convertir-se en una altra cosa molt diferent, en alguna cosa que no té cap utilitat, al no poder ser reproduïda o accedida o només amb errors que li resten tota utilitat.

Visió global de l’accés obert en l’àmbit bibliotecari: una sola direcció, diferents velocitats

Alexandre López-Borrull
Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació
Director del grau d'Informació i Documentació
Universitat Oberta de Catalunya (UOC)


Werf, Titia van der (2020). Open content activities in libraries: same direction, different trajectòries: findings from the 2018 OCLC Global Council survey. Dublin, Ohio: OCLC Research. 36 p. Disponible a: <https://doi.org/10.25333/vgmw-ba86>. [Consulta: 17/12/2020]. 


L’Online Computer Library Center (OCLC) és una entitat cooperativa global prou coneguda per la seva tasca en la creació d’eines com WorldCat o el manteniment de la Classificació Decimal de Dewey (CDD). A banda d’aquestes tasques, cal destacar que, de forma periòdica, va publicant tota una sèrie d’informes amb recerca d’alt interès gràcies a la seva xarxa i capacitat per arribar a centenars de persones i institucions.

A l’informe de Titia van der Werf que ressenyem, el tema central és l’accés obert i els continguts en obert. Tal com esmenten a la presentació, el 2018 és un any on l’accés en obert sembla agafar una major importància, on el Pla S que afecta Europa i la publicació en obert és presentat, i on tot l’ecosistema de publicació científica sembla encarar-se de forma majoritària. Aquest interès és, doncs, la força motriu inicial per veure com el col·lectiu global de biblioteques (nacionals, públiques, especials i acadèmiques) percep i treballa el fenomen, i, sobretot, veure si hi ha una visió comuna i compartida a partir de la qual tenir clars els serveis que es poden oferir des dels centres.

Suport a la recerca: com fer amistats i influenciar en la universitat

Ciro Llueca
Director de Biblioteca i Recursos d’Aprenentatge
Director Editorial UOC
Universitat Oberta de Catalunya (UOC)


Bryant, Rebecca; Dortmund, Annette; Lavoie, Brian (2020). Social interoperability in research support: cross-campus partnerships and the university research enterprise. Dublin, Ohio: OCLC Research. Disponible a: <https://doi.org/10.25333/wyrd-n586>. [Consulta: 05/01/2021].


OCLC (Online Computer Library Center) és una poderosa organització sense ànim de lucre creada el 1967 que agrupa biblioteques de més de 100 països, bàsicament dels EUA. Amb uns actius financers nets de 265 milions de dòlars, presta serveis i productes tan coneguts com el WorldShare (emprat a 680 biblioteques), el WorldCat (482 milions de registres), el CONTENTdm o l’EZprozy. La seva divisió OCLC Research es dedica a la millora de serveis bibliotecaris, mitjançant la recerca i la innovació entre biblioteques. 

Pàgines

Subscriure a blok de bid RSS