ISSN: 2014-0894

Ressenyes de Biblioteconomia i Documentació

Quin camí cal prendre?

Ángel Borrego
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona
 

Schonfeld, Roger C. (2014) Does discovery still happen in the library? Roles and strategies for a shifting reality. Ithaka S+R http://sr.ithaka.org/blog-individual/does-discovery-still-happen-library-roles-and-strategies-shifting-reality [Consulta:06/09/2014]

Ithaka S+R acaba de publicar un breu document, basat en els resultats d’alguns informes previs ja ressenyats en aquest Blok, sobre el paper de la biblioteca universitària com a font de descobriment d’informació, ja sigui a través de cerques exploratòries sobre un tema, cerques d’ítems coneguts o cerques per mantenir-se al dia en una disciplina.

La majoria de directors de biblioteques universitàries nordamericanes consideren estratègicament important que els seus usuaris vegin la biblioteca com el primer recurs on adreçar-se per buscar continguts acadèmics. Aquest paper pot permetre a les biblioteques influir sobre els processos de comunicació científica dirigint, per exemple, als usuaris envers l’ús de versions en lliure accés dels documents que desitgen consultar. No obstant, aquests mateixos directors són conscients de la pèrdua de rellevància de la biblioteca en relació a aquesta activitat en benefici de plataformes de llibres i revistes electrònics que faciliten la cerca a text complet, Google Scholar o Wikipedia.

Durant els últims anys, la principal estratègia emprada per les biblioteques universitàries per esdevenir el punt de partida en la cerca d’informació ha estat l’adquisició de sistemes que ofereixin un punt d’accés comú a totes les col•leccions des d’una única interfície, primer els sistemes de cerca federada i més recentment els serveis de descobriment basats en la indexació de recursos, disponibles a entre un 70% i un 85% de les biblioteques universitàries nordamericanes.

Hi ha resultats contradictoris sobre l’impacte d’aquestes eines. Mentre alguns proveïdors d’aquests serveis presenten dades que suggereixen que les biblioteques petites que en disposen reben més trànsit al seus web i veuen incrementats els accessos als seus continguts llicenciats, algunes plataformes de llibres i revistes electrònics asseguren que cada cop reben més visitants des de Google. Malauradament, sabem poc sobre l’ús d’aquests serveis de cerca tot i que, en opinió dels directors de biblioteques, han facilitat més la cerca exploratòria que no pas la d’ítems coneguts i són majoria els que dubten que aquestes eines estiguin apropant més usuaris als webs de les biblioteques.

La majoria d’aquestes eines han adoptat el format d’una única caixa de cerca que tant èxit ha donat a Google. No obstant, mentre que Google ofereix opcions de cerca diferenciades per imatges, llibres o continguts acadèmics i, cada cop més, les cerques es personalitzen en funció de l’historial de l’usuari o de la seva ubicació, les biblioteques no han sabut pressionar els desenvolupadors d’eines de descobriment perquè personalitzin els seus productes en funció, per exemple, de la disciplina de l’usuari.

Els serveis de descobriment no semblen les eines més apropiades per mantenir-se al dia en una disciplina. Les tàctiques emprades amb aquesta finalitat pels investigadors inclouen contactes personals amb altres investigadors, sovint de caràcter informal, assistència a congressos, lectura de revisions de llibres, etc. i s’ha fet poca cosa per millorar els fragmentaris sumaris electrònics de les editorials científiques, mentre apareixen nous serveis com “les meves actualitzacions” de Google Scholar.

El mateix passa amb les col·leccions personals. Són poques les eines de descobriment que permeten als investigadors buscar la seva col·lecció de llibres al Kindle, els seus fitxers a Dropbox o els emmagatzemats a la tauleta al mateix temps que es duu a terme una cerca global. Per què no facilitar la cerca simultània de les col·leccions personals i institucionals? A l’extrem contrari també hi ha qui pensa que la cerca gratuïta que ofereix Google és suficientment efectiva com perquè la biblioteca deixi d’invertir en aquesta tasca.

En qualsevol cas, si les biblioteques han promocionat els seus webs per servir com a punt de partida en la cerca d’informació i han invertit en l’adquisició d’eines per poder cercar totes les seves col·leccions des d’una única interfície, cal preguntar-se si aquesta inversió ha pagat la pena. S’ha incrementat l’accés als continguts des de les eines de cerca de la biblioteca? Ha crescut el nombre d’usuaris de la pàgina web de la biblioteca? Augmenta el nombre d’usuaris que valoren el paper de la biblioteca com a font de descobriment? Són necessàries més evidències per determinar si l’estratègia adoptada per les biblioteques està tenint èxit i, si no és així, decidir quin camí cal prendre a partir d’ara.

Els portals de biblioteques són accessibles per a persones amb discapacitat? Un estudi de les biblioteques públiques franceses

Bruno Splendiani
Estudiant de doctorat
Facultat de Biblioteconomia i documentació
Universitat de Barcelona
 


PixFL & Tosca consultants (2014). Accessibilité numérique des portails de bibliothèque (online). Disponible a: http://www.bibliothequesaccessibles.fr/ [Consulta: 02/11/2014].

El Ministeri de cultura i comunicació francès ha promogut un estudi sobre l'accessibilitat digital dels portals web de biblioteques públiques a França, amb l'objectiu d'analitzar l'estat actual de compliment de la normativa sobre accessibilitat.

L'estudi "Accessibilité numérique des portails de bibliothèque" [1] ha estat portat a terme per pixFL, grup que reuneix especialistes en accessibilitat digital i Tosca consultants, una empresa de consultoria per a sistemes de gestió de biblioteques. Ha comptat també amb la col·laboració de l'associació BrailleNet, membre del W3C i del consorci Daisy [2], especialitzada en promoure l'accessibilitat digital, especialment per a les persones amb discapacitat visual.

La professió des de les antípodes: Austràlia dissenya el seu futur en BiD

Daniel Gil Solés
Biblioteca de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Reus
Biblioteca de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Tortosa
President del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya

 

Australian Library and Information Association. Future of the Library and Information Science Profession [en línia]. Canberra: ALIA, 2014. Disponible a: https://www.alia.org.au/sites/default/files/documents/advocacy/ALIA-Future-of-the-Profession-ALL.pdf [Consulta: 30 d’octubre de 2014]

Vivim un context professional que pateix canvis i transformacions constants, i en el que és extremadament complicat planificar a llarg termini, i encara menys preveure tendències de futur. Dissenyar la professió a un termini de 10, 15 o 20 anys vista és un repte apassionant, sovint incert, però que malgrat tot cal fer per tal d’obrir noves vies per a la professió. En aquesta situació, moltes associacions nacionals han publicat documents en què exposen la seva visió de la professió en els seus respectius països, tot oferint possibles noves línies de desenvolupament, millora i consolidació de la professió. Des d’Austràlia, la ALIA ha estat una d’elles, i en el seu document Future of the Library and Information Science Profession elabora una perspetiva del futur de la professió, amb la vista posada a l’any 2025.

El document de l’ALIA busca donar resposta a tres grans preguntes:

1. Con podran continuar sent rellevants i importants les biblioteques per als usuaris?
2. Quins canvis hi haurà en el sector, tant a nivell institucional com a nivell individual?
3. I finalment, la biblioteca i els professionals de la BiD continuaran sent un àmbit laboral necessari i unes opcions de treball desitjables?

Quin mitjà social és més adequat per la meva estratègia? "Les réseaux sociaux en bibliothèque de lecture publique"

Nieves González
Professora de Biblioteconomia i Documentació
Universidad Pablo de Olavide de Sevilla


Les réseaux sociaux en bibliothèque de lecture publique. Étude comparative (2014). Benchmark, Mairie de Paris. Disponible en: http://www.youscribe.com/catalogue/tous/ressources-professionnelles/informatique/de-l-usage-des-reseaux-sociaux-dans-les-bibliotheques-2472732 [Consulta: 18/10/2014]

No és difícil trobar documents publicats per institucions vinculades a les biblioteques en els quals es descriguin els mitjans socials que les biblioteques fan servir amb més freqüència, o els que a priori semblen més recomanables per a les finalitats bibliotecàries. No obstant això sí que és difícil trobar-ne un que analitzi en funció de criteris establerts, tot un conjunt de mitjans socials d'utilitat per a les biblioteques, després d'haver testat cadascun d'ells i que a més se'ls hi assignin puntuacions en funció d'aquests criteris.

"Les réseaux sociaux en bibliothèque de lecture publique" és un treball realitzat per l'Ajuntament de París i publicat al juny de 2014, en el qual es realitza un estudi comparatiu d'avaluació de 50 mitjans socials que poden ser d'utilitat per a les biblioteques.

Es tracta d'una obra que podríem considerar "clàssica" de referència, d'aquelles que als bibliotecaris ens agradava (antany) tenir a les prestatgeries pròximes a les nostres taules de treball i que a més es realitza per a ús dels bibliotecaris.

Contingut sindicat

Aquest web fa servir tecnologies: Drupal
Facultat de Biblioteconomia i Documentació

Melcior de Palau, 140
08014 Barcelona
Telèfon: +34 934 035 770

Llicència de Creative Commons
El Blok de Bid de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de Barcelona està subjecte a una llicència de Reconeixement 3.0 No adaptada de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a http://www.ub.edu/blokdebid
Els permisos addicionals als d'aquesta llicència es poden trobar a http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/deed.ca.