No és el mateix llegir que llegir

Oriol Izquierdo
Professor de l'Escola de Llibreria i de la Universitat Ramon Llull


Millán, José Antonio (coord.) (2016). La lectura en España: informe 2017. Madrid: Federación de Gremios de Editores de España. 230 p. Disponible a: http://www.fge.es/lalectura/docs/La_Lectura_en_Espana.pdf. [Consulta: 31/05/2017].


Feia molt i molt de temps que no llegia informes sobre el llibre i la lectura, cosa que en alguna vida anterior havia estat pràctica regular obligada per raons professionals. I m’ha sorprès trobar en aquest d’ara prou elements d’interès, més que no recordo haver-ne ensopegat en cap dels antics. Hi deu influir, segur, que el coordinador en sigui José Antonio Millán, escriptor i lector, bon coneixedor dels llibres i de l’edició, tafaner de tota mena de pàgines, tant de paper com virtuals. L’informe és una iniciativa de la Federación de Gremios de Editores de España i es du a terme per tercera vegada; els anteriors, també sota la direcció de Millán, duen data de 2002 i 2008, i tenien un plantejament molt similar al d’aquest: un pòrtic entre acadèmic i literari (amb signatures com Umberto Eco o Victoria Camps, entre més, al primer volum; només una, de Roger Chartier, al segon), un recull d’articles sobre «La situación actual», on no hi falten radiografies sectorials (sempre de l’oferta editorial, dels punts de venda de llibres o de les biblioteques), i un darrer bloc que es fa ressò de «La voz de los expertos», on destaca alguna aportació sobre la presència del llibre a l’escola i sobre la lectura digital, entre d’altres. No són, doncs, aquells tradicionals anuaris carregats de dades dedicats a l’edició o al comerç del llibre, sinó que pretenen, a partir d’un cert estat fàctic de la qüestió, donar elements per a una anàlisi crítica del present i, sobretot, per apuntar-hi tendències de futur. Per això deu tenir sentit que aquests informes no hagin estat anuals sinó que obeeixin a una cadència temporal més dilatada.

Si entre el primer i el segon informe transcorren sis anys, entre el segon i aquest n’han passat nou. I no són uns anys qualssevol: en les paraules institucionals preliminars, el president de la Federación, l’editor català Daniel Fernández, explicita que el darrer presenta «el paisaje tras la batalla de la durísima crisis económica y social que hemos sufrido en estos últimos años». Després, les breus paraules introductòries del coordinador apunten un altre fet que de seguida ens crida l’atenció: lamenta la dificultat amb què han topat molts dels col·laboradors, atesa «la carestía de datos, tanto en el ámbito de la educación como en algunos de los más importantes operadores digitales»; ens crida l’atenció, dic, que la majoria de dades que se’ns ofereixen datin del període 2010-2014, i rarament arribin més ençà, tot i les eines amb què compta avui el sector del llibre —el SINLI i el DILVE—, gràcies a les quals es pot obtenir informació com qui diu en temps real sobre la venda geolocalitzada de cada títol.

Les veus d’autoritat convocades al pòrtic d’aquest informe són les d’Alberto Manguel i Darío Villanueva, ara director de la Real Academia Española. Manguel, actualment director de la Biblioteca Nacional de l’Argentina, hi fa una digressió suggeridora, no podia ser altrament, sobre els llibres de les biblioteques fundacionals de les ciutats, a partir de la història de Buenos Aires, i sobre la figura del lector Quijano/Quixot. Després, Villanueva fa un elogi de la lectura literària que, en aquesta primera era dels nadius digitals, en pot arribar a ser un cant del cigne, si no és que l’educació hi posa remei: «La literatura dejará de existir, al menos con la plenitud que le es consustancial, en el momento en que no contemos con individuos capaces de saber leerla desde esa complejidad de los dos códigos que la obra literaria incorpora: el código lingüístico y, sobre él, el código especial de convenciones propiamente literarias». No és un pronòstic gens banal.

Els quatre articles dedicats a radiografiar la situació actual presenten una panoràmica en què es repeteixen tres leitmotiv: en primer terme, l’impacte de la crisi (que xifren en una caiguda de facturació del 25,4 % en el cas de les llibreries independents, o amb una minva de tots els paràmetres en les biblioteques públiques: nombre de punts de servei, horaris, personal i una reducció de fins a dos terços en les compres); en segon lloc, l’impacte de la digitalització; i, finalment, unes diferències regionals que dificulten les conclusions generals. Pel que fa a «La oferta editorial de libros», les dues dades que trobo més rellevants entre les que aporta Antonio María Ávila són la relació entre el nombre de títols publicats el 2015 (80.000) i el nombre de títols vius (586.000), amb un creixement de més del 20 % i cap a un 6 %, respectivament, en relació amb el 2015; l’altra és que la meitat de la producció editorial prové d’editorials petites, el 26 % de les mitjanes i el 22 % de les grans, ben bé a la inversa que els percentatges de facturació. Pel que fa a «Los puntos de venta de libros y publicaciones periódicas», José Manuel Anta remarca que el principal impacte de la digitalització és «en las fórmulas que los compradores utilizan para conocer y seleccionar los títulos que luego comprarán, y en los medios que utilizarán para realizar de forma efectiva esa compra», és a dir, per exemple, que podria ser que les llibreries esdevinguessin aparadors presencials d’una oferta que es compra en línia. José A. Gómez-Hernández dedica bona part del capítol sobre «Las bibliotecas» a fer memòria succinta de la història d’aquests equipaments, del segle XIX ençà; així se n’entén amb tota la seva càrrega la conclusió final: «La clave para su futuro es que se asuma esta nueva imagen según la cual, además de proporcionar contenidos, ayudan a las personas en el difícil proceso de usar información y transformarla en conocimiento». La quarta aportació és un panorama general sobre «Hábitos lectores y políticas habituales de lectura», especialment pertinent en temps de suposats plans de foment, que Luis González obre amb una afirmació contundent («Esta dinámica sigue olvidando que la pieza primordial del fomento de la lectura reside en el modelo de sistema educativo, como experiencia de formación que debería girar en torno al desarrollo de competencias lectoras») i tanca amb una sentència lapidària, i em temo que indiscutible («No es demostrable el nexo de causalidad entre las políticas y la mayor fortaleza del hábito lector»).

A continuació, set experts fan sentir la seva veu sobre aspectes, diguem-ne, d’accions concretes a la invitació lectora. En destaco les afirmacions per a mi més rellevants. Fernando Trujillo observa «El sistema educativo», a partir de la comparació de LOMCE i LOE en relació amb la presència de la lectura, i conclou que «si el hábito lector es un problema, lo es para los propios docentes, pues diversos estudios confirman que no leen». A «Librerías: desapariciones, permanencias, metamorfosis», Jorge Carrión reclama la «necesidad de diferenciar entre las librerías y los supermercados de libros» i es pregunta, arran de les formes de visibilitat que adopta la lectura a les xarxes, si «está significando la creación de una nueva generación de lectores o la amplificación de la comunidad de los lectores ya existentes». Inés Miret i Mònica Baró fan l’elogi, amb dades d’estudis internacionals, de les «Bibliotecas escolares a pie de página». De manera semblant, Jesús Arana elogia dels «Clubes de lectura» la vocació «que esa cultura del diálogo que representan termine impregnando la ciudad en su conjunto». A «La próxima lectura: modelos de recomendación en línea», Julieta Lionetti ens descobreix l’algoritme de recomanació de llibres, enumera els principals recursos de prescripció en línia i afirma, sense matisos, que «los lectores siempre encuentran su próxima lectura».

Tanquen aquesta part de l’informe i el volum dues aportacions que cal rellegir. Primer, «El translector: lectura y narrativas transmedia en la nueva ecología de la comunicación», de Carlos A. Scolari, on descriu el nou espai de relació amb la narrativa que crea l’actual entorn multimèdia (que el producte Sherlock Holmes exemplifica amb claredat). Finalment, a «Diario ilustrado de un lector contemporáneo» José Antonio Millán s’observa ell mateix i, sense pretendre fer d’anècdotes categories, apunta algunes de les mutacions que els actuals suports i entorns de la lectura operen en els lectors. Avui, reconeix, quan llegim ampliem amb consultes a través del telèfon, la tauleta o el PC el que el text ens suggereix de consultar, «mientras el papel aguarda con su pálido rostro desencajado, esperando que volvamos a él más sabios, puede, pero también levemente fuera del estado de ánimo y de concentración previstos por el autor», transformats, doncs, hi afegeixo, en lectors menys atents, menys pacients, menys reflexius. Cosa que explica moltes coses.

No hi serà de més que fem un comentari final sobre les imatges que, en simples portadelles separadores entre capítols, il·lustren el volum amb gràcia, saviesa i ironia. És un altre detall on s’aprecia, segur, la mà de Millán.

L’edició en línia de l’informe 2017, amb els annexos íntegres, es pot consultar aquí. També són consultables en línia els informes del 2008 i del 2002.

Nota. Aquesta ressenya es publica simultàniament al Blog de l’Escola de Llibreria. http://bd.ub.edu/edl/ca/no-es-el-mateix-llegir-que-llegir

Triple salt mortal de les dades de recerca: sinergies del LEARN toolkit of best practice for research data management

Fernanda Peset, Universitat Politècnica de València
Ana Doñate-Cifuentes, Universidad CEU Cardenal Herrera
Antonia Ferrer-Sapena, Universitat Politècnica de València


LEARN toolkit of best practice for research data management (2017). [S.l.]: UCL [et al.]. Disponible a: http://learn-rdm.eu/wp-content/uploads/RDMToolkit_rev06-17.pdf


“El tot és més que la suma de les seves parts” Aristòtil, Metafísica.

Un cop més el nombre tres protagonitza les nostres ressenyes. Nombre associat a la creativitat, a la sociabilitat, a la comunicació científica… per no parlar de la seva relació amb la natura, la religió o les arts. No volem semblar supersticiosos, però és que novament aquest informe reflecteix aquell tres: s’estructura en tres grans parts i, tal com anotem en el títol i la cita, la seva suma produeix sinergies que van més enllà que la pura suma de les parts.
Passem ara a revisar-lo des de pressupòsits objectius. Aquest informe del projecte LEARN suposa un pas més en els temes sobre la gestió de dades de recerca (RDM) que la LERU va identificar en el seu Full de ruta per a les dades de recerca (2013; Aleixos et al., 2015). Cobreix gran part de les intencions que LEARN va proposar subministrar:

El futur de les llibreries

Antoni Daura i Jorba
President del Gremi de Llibreters de Catalunya


Rodríguez, Joaquín (2017). El futuro de las librerías. [Las Rozas, Madrid: J. Rodríguez]. [70] p. (Los futuros del libro; 1). Disponible a: https://lektu.com/l/futuros-del-libro/el-futuro-de-las-librerias/7013. [Consulta: 14/05/2017].


Joaquín Rodríguez és un reconegut i actiu estudiós del món del llibre, que porta una dècada aportant informació i opinant sobre el passat, el present i, sobretot, l’esdevenidor del nostre sector cultural. Ara, ha agrupat en un volum –disponible i, doncs, consultable a través de la xarxa– un conjunt d’articles publicats inicialment al seu blog Los futuros del libro, degudament agrupats i actualitzats. Val la pena seguir-lo perquè ens fa una anàlisi detallada de l’estat de salut de la cadena de valor del llibre, amb una especial atenció a veure com l’àmbit comercial, representat per les llibreries, ha de trobar el seu paper en un món que ha canviat en gran manera. La irrupció, més o menys sobtada, de les tecnologies de la informació ha canviat clarament les regles del joc. Sense cap planificació prèvia per part de les empreses del nostre sector i sense haver-ho demanat explícitament, les innovacions aportades pel món de la telecomunicació hi han entrat amb força, la qual cosa fa que la manera tradicional d’encarar la relació entre autor i lector, enmig dels quals hi ha l’editor, el distribuïdor i el llibreter, s’han modificat a marxes forçades. I no sempre amb el punt de pausa necessari per pair-ho bé. Tot plegat dins d’un nou context socioeconòmic d’àmbit global del qual el món de les lletres no n’ha quedat pas al marge. I, per acabar-ho de complicar, diverses empreses multinacionals, alienes d’entrada al nostre àmbit, hi han vist possibilitats de negoci, modificant per la força dels fets els usos, pràctiques i costums de sempre.

Les possibilitats de la mineria de text i dades a l’educació superior i a la investigació pública: una anàlisi de casos d’estudi del Regne Unit i França

Juan-Antonio Pastor-Sánchez
Professor titular del Departamento de Información y Documentación
Coordinador de biblioteques
Universidad de Murcia


Johnson, Rob; Fernholz, Olga; Fosci, Mattia (2016). Text and data mining in higher education and public research: an analysis of case studies from the United Kingdom and France. [S. l.]: Association des Directeurs & personnels de direction des Bibliothèques Universitaires et de la Documentation (ABDU). 47 p. Disponible a: http://adbu.fr/competplug/uploads/2016/12/TDM-in-Public-Research-Revised.... [Consulta: 19/05/2017].


L’ADBU (Association des Directeurs & personnels de direction des Bibliothèques Universitaires et de la Documentation) va publicar el desembre de 2016 l’informe Text and data mining in higher education and public research. L’estudi s’ha realitzat amb el suport del Govern francès, més concretament per part del Ministère de l’Education nationale, de l’Enseignement supérieur et de la Recherche (MENESR). L’informe està disponible sota llicència Creative Commons Attribution 4.0.

Es tracta d’una anàlisi de casos d’estudi d’investigadors de França i el Regne Unit amb la finalitat d’avaluar les possibilitats que ofereix l’aplicació d’excepcions respecte dels drets d’autor per a l’aplicació de tècniques de mineria de text i dades sobre materials subjecte a copyright.

Sens dubte, som davant d’un informe que es basa en l’interès de la Comissió Europea per modernitzar la legislació sobre copyright en entorns digitals, no només per a educació o investigació, sinó també per a la conservació del patrimoni cultural.

Com seran les biblioteques acadèmiques i de recerca el 2022?

Clara Riera Quintero
Directora de Serveis per a la Recerca de la Biblioteca de la Universitat Oberta de Catalunya
Pep Torn Poch
Director de la Biblioteca de l'European University Institute


Adams Becker, S.; Cummins, M.; Davis, A.; Freeman, A.; Giesinger Hall, C.; Ananthanarayanan, V.; Langley, K.; and Wolfson, N. (2017). NMC horizon report: 2017 library edition. Austin, Texas: The New Media Consortium. 54 p. Disponible a: http://cdn.nmc.org/media/2017-nmc-horizon-report-library-EN.pdf. [Consulta: 19/05/2017].


0. Introducció

El New Media Consortium (NMC) ha publicat la tercera edició de l’informe de tendències i reptes per a les biblioteques acadèmiques i de recerca a curt, mitjà i llarg termini. L’edició de l’Horizon report: 2017 library edition (traduït al català per la Biblioteca de la UOC) ens permet novament mirar cap al futur i provar d’interpretar quins són els reptes i tendències a què ens enfrontem les biblioteques universitàries i acadèmiques d’arreu. Donat que és la tercera edició (vegeu la ressenya de l’edició del 2015), hem volgut no només provar de resumir les principals tendències i reptes del 2017, sinó també fer un breu exercici de seguiment de les anteriors prediccions.

Pàgines

Subscriure a blok de bid RSS