Algoritmes i alfabetització informacional: sabem el que saben de nosaltres?

Felicidad Campal García
Biblioteca Pública de Salamanca


Head, Alison J.; Fister, Barbara; MacMillan, Margy (2020). Information literacy in the age of algorithms: student experiences with news and information, and the need for change. [San Francisco]: Project Information Research Institute. 53 p. Disponible a: <https://www.projectinfolit.org/uploads/2/7/5/4/27541717/algoreport.pdf>. [Consulta: 24/05/2020]. 


El passat 15 de gener de 2020 (no fa pas tant i malgrat això tot sembla tan llunyà…) es va publicar un nou informe sobre alfabetització informacional titulat Information literacy in the age of algorithms: student experiences with news and information, and the need for change. Aquest nou informe va comptar amb el suport de la Knight Foundation, la Harvard Graduate School of Education, el ER&L (Electronic Resources & Libraries, un important congrés sobre biblioteques) i l’School of Library and Information Science de la University of South Carolina.

En aquest any d’eleccions presidencials, molts dels votants formats més joves del país s’estan apropant a la carrera electoral profundament escèptics sobre les notícies i la informació que reben a través de gegants d’Internet com ara Google, YouTube, Instagram i Facebook. Aquesta nova generació d’estudiants universitaris, que van arribar a la majoria d’edat amb les xarxes socials, reconeix que les palanques ocultes d’algoritmes recullen informació d’un paisatge atapeït i caòtic amb informació errònia i que si no s’examinen i no es qüestionen, amenacen la democràcia representativa i l’existència de comunitats informades i compromeses.

Aquest és un dels descobriments d’un nou estudi de recerca nacional realitzat pel Project Information Literacy (PIL), un institut de recerca sense ànim de lucre, que porta més d’una dècada examinant els hàbits de recerca dels estudiants universitaris en un món cada cop més digital. En aquest darrer estudi, el PIL va examinar la consciència i les preocupacions dels estudiants universitaris a l’era dels algoritmes. A l’estudi integral, d’un any de durada, comissionat per la Fundació John S. y James L. Knight i la Harvard Graduate School of Education, es va entrevistar 103 estudiants dividits en 16 grups i 37 professors de vuit colleges i universitats de tot el país.

Els investigadors van descobrir que aquests estudiants, que podrien ajudar a dur el país a una nova direcció, estan arribant a la majoria d’edat amb cautela i curiositat sobre les implicacions d’un panorama d’informació que canvia dràsticament on els anuncis dirigits són la norma, i ​​la cobertura objectiva de notícies és cada cop més difícil de distingir de l’opinió. Els observadors polítics segueixen de prop els votants joves en un any en què s’espera que la participació electoral sigui la més alta en més d’un segle.
La recerca que es recull en aquest Informe comissionat per Alison J. Head, Barbara Fister i Margy Macmillan va girar al voltant de tres conjunts de preguntes:

1. Quina és la naturalesa del vostre entorn d’informació actual i de quina manera ha influït en com accedim, avaluem i creem coneixement avui? Què ens diuen els resultats d’una dècada de recerca del PIL sobre les habilitats i hàbits d’informació que els estudiants necessitaran per al futur?

2. Són conscients els estudiants dels algoritmes que filtren i donen forma a les notícies i la informació que es troben cada dia? Quines preocupacions tenen sobre com els sistemes automatitzats de presa de decisions poden influir en nosaltres, dividir-nos i aprofundir en les desigualtats?

3. Què cal que faci l’educació superior per preparar els estudiants per comprendre el nou panorama dels mitjans de manera que puguin participar en l’intercanvi i la creació d’informació de manera responsable en un món canviant?

«Encara que els estudiants no poden explicar com funcionen els algoritmes», diu Alison Head, investigadora principal de l’estudi, «definitivament senten l’impacte de la personalització, donat que es veuen inundats per anuncis, notícies i d’altra informació que apareix a les seves pantalles al llarg del dia». Mentre que alguns estudiants intercanvien privacitat per conveniència per obtenir resultats personalitzats basats ​​en les seves preferències, molts més estan indignats pels llocs web que exploten els seus clics per vendre’ls productes, o el que és pitjor, els persegueixen a través de plataformes i dispositius amb contingut. I, no obstant, els estudiants es resignen al control algorítmic, ja que per a la majoria d’ells l’abandonament de llocs com ara Google, Amazon i Instagram és impensable. Tal com resumeix un estudiant: «És un horrible infern totalitari, però és el millor que podem esperar raonablement».

El Resum executiu, també escrit per Alison J. Head, Barbara Fister y Margy MacMillan, ofereix les següents conclusions i recomanacions de recerca:

  • Segons els estudiants, és necessari llegir a través de diferents productors de contingut per obtenir la història completa i sortir de les bombolles de notícies. I, per bé que això pren molt de temps i esforç, és molt útil per determinar els llocs de confiança. Com ho expressa un estudiant: «S’està obtenint l’opinió de la gent sobre el que va succeir versus el que realment va succeir».
     
  • Els estudiants estan molt més preocupats que preparats per protegir la seva activitat de navegació contra el flux constant d’anuncis no desitjats. Les estratègies pràctiques, com ara executar una xarxa privada virtual per protegir la seva activitat de navegació i protegir la seva privacitat, s’aprenen de familiars i companys, però no a classe.
     
  • Escollir notícies en línia és una perspectiva complicada, per la qual cosa alguns estudiants han descobert com usar les xarxes socials, com ara Twitter i Reddit, com els seus «editors de notícies» per ajudar-los a exercir una mica de control i sortir de les bombolles del filtre.
     
  • En marcat contrast, l’àmbit universitari es limita a un conjunt de fonts d’informació, com The New York times o la NPR (National Public Radio), i confien en el jardí emmurallat d’articles de revistes revisades per experts, evitant les plataformes de xarxes socials per a les notícies.
     
  • Els estudiants senten que la seva educació fa poc o res per ajudar-los a trobar informació fiable en el torrent de notícies i opinions que troben cada dia, i prefereixen dependre de si mateixos per navegar en un panorama d’informació canviant.
     
  • Tant els estudiants com els professors desconeixen en gran mesura que  els sistemes que van emprar en els seus cursos, com ara el Canvas, el popular sistema de gestió de l’aprenentatge, tenien el potencial de recopilar, agregar i vendre informació personal.

Si bé molts estudiants es preocupen per com els anirà a la propera generació en termes de desinformació, privacitat i benestar personal a la pròxima dècada, els resultats d’aquest estudi suggereixen que no entenen del tot com s’estan utilitzant les grans dades i la intel·ligència artificial pels sistemes utilitzats a tota la societat per decidir qui ingressa a la universitat, un préstec o una entrevista de feina. Els professors tenen una visió àmplia i estan alarmats per l’impacte social dels gegants d’Internet. Tal com diu un professor: «El geni s’està deixant sortir de l’ampolla i és un problema en el qual ara hi estem atrapats». No obstant, pocs professors l’aborden en els cursos que imparteixen.

Recomanacions

  1. Utilitzar l’aprenentatge entre iguals per desenvolupar la capacitat personal i avançar en l’aprenentatge universitari.
     
  2. L’experiència de l’estudiant K-201 ha ser interdisciplinària, holística i integrada.
     
  3. Els mitjans de comunicació han d’ampliar la cobertura de l’algoritme, al mateix temps que han de ser transparents sobre les seves pròpies pràctiques.
     
  4. Aprendre sobre com funcionen els algoritmes dona suport a l’educació per a la democràcia.

Aquest estudi, que també inclou comentaris d’experts líders de tot el país, com també àmplies recomanacions per a professionals de l’educació i la indústria de la informació, es va realitzar arran de la cobertura de l’escàndol de Cambridge Analytica sobre algoritmes poderosos que rastregen els perfils de Facebook de 87 milions de persones per influir en els votants durant dues campanyes molt disputades: el suport al Brexit al Regne Unit i l’elecció presidencial de Donald Trump als Estats Units d’Amèrica el 2016. 

«Els algoritmes han entrat clarament en la conversa pública, però els nostres descobriments suggereixen que els sistemes d’informació actuals i les condicions socials i econòmiques que donen forma al seu disseny, rara vegada es discuteixen a l’aula», diu Head. «Això ha de canviar a mesura que la intel·ligència artificial, les big data i l’aprenentatge automàtic s’acostumen a prendre decisions automatitzades que tenen profundes conseqüències a la vida real i reforcen les desigualtats socials».

Aquest és un més dels 11 estudis en els quals el PIL ha investigat com l’escola secundària, els estudiants universitaris i els acabats de graduar utilitzen les competències, habilitats i estratègies d’informació per completar el treball del curs i resoldre problemes d’informació a les seves vides quotidianes.


1 Designació anglosaxona referida al període de 20 anys d’educació, des del parvulari fins els estudis de postgrau. 

La monografia ha mort, llarga vida a la monografia!

Jordi Prats Prat
Universitat Politècnica de Catalunya
Iniciativa Digital Politècnica – Servei de Biblioteques, Publicacions i Arxius
jordi.prats@upc.edu


Researchers’ perspectives on the purpose and value of the monograph: survey results 2019 (2019). [Cambridge]: Cambridge University Press; [Oxford]: Oxford University Press. 40 p. Disponible a: <https://global.oup.com/academic/pdf/perspectives-on-the-value-and-purpose-of-the-monograph>. [Consulta: 21/05/2020].

Adema, Janneke (2019). Towards a roadmap for open access monographs: a Knowledge Exchange report. Bristol: Knowledge Exchange Office. 38 p. Disponible a: <https://doi.org/10.5281/zenodo.3238545>. [Consulta: 21/05/2020].


Molts són els canvis i debats que s’estan produint a l’entorn de la publicació científica: costos i sostenibilitat, qualitat i processos de revisió, disponibilitat en accés obert i un llarg etcètera. No obstant, no sempre es qüestiona la seva forma o validesa com a mitjà de comunicació acadèmica. Per posar un exemple, els articles publicats en revistes científiques, malgrat trobar-se en el centre de molts d’aquests debats, no han modificat substancialment la seva forma, que és acceptada per la comunitat acadèmica.

Sembla, però, que no passa el mateix quan parlem d’altres formats de transmissió de resultats de recerca. En el cas de les monografies científiques, utilitzades per a la comunicació de resultats de recerca per disciplines afins a les ciències socials i les humanitats, apart dels aspectes comuns que es poden trobar en altres formes de publicació, s’hi afegeix el qüestionament sobre la seva validesa quant a mitjà eficaç de comunicació científica.

Així són els sistemes de gestió bibliotecària que volem

Ciro Llueca
Director de Biblioteca i Recursos d’Aprenentatge
Universitat Oberta de Catalunya (UOC)


Evans, Gwen; Schonfeld, Roger C. (2020). It’s not what libraries hold; it’s who libraries serve: seeking a user-centered future for academic libraries. New York: Ithaka S+R. Disponible a: <https://doi.org/10.18665/sr.312608>. [Consulta: 22/05/2020].


Ens hem referit anteriorment als treballs d’Ithaka, una organització estatunidenca sense ànim de lucre que es dedica, entre d’altres coses, a donar suport estratègic i de recerca a la comunitat acadèmica1. Un comú denominador en aquests informes és la seva determinació per donar veu als usuaris dels serveis bibliotecaris, per sobre d'altres factors. 

En el present cas, l'anàlisi se centra en OhioLINK, un consorci amb 117 biblioteques d'educació superior de diversa tipologia, impulsat el 1987 per l'estat d'Ohio (EUA) amb l'objectiu de crear un catàleg col·lectiu «as expeditiously as possible». Superat amb escreix l'encàrrec inicial, en l'actualitat és un referent de cooperació bibliotecària, si més no per l'heterogeneïtat dels seus membres: biblioteques universitàries, hospitalàries, d'instituts, centres de documentació especialitzats, tots a una.

Conèixer, Compartir, Concentrar

Lluís Anglada 
Director de l'Àrea de Ciència Oberta
Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC)

Blok de BiD. 02/06/2010-  . Barcelona: Facultat de Biblioteconomia i Documentació, 2010-  . Setmanal. Disponible a: <http://www.ub.edu/blokdebid/>. [Consulta: 08.06.2020]. ISSN 2014-0894.


El Blok de BiD ha fet 10 anys. El vam començar per «conèixer el que fan els altres, preparar-se per un demà que no sabem com serà i explorar terrenys més enllà de les ocupacions diàries», per estar al dia i ser així –professionalment parlant– millors.

Ara ha fet 10 anys que declaràvem l’ideari del Blok així: «Ingestar, deglutir, regurgitar». Amb aquesta manera bastant fisiològica de referir-nos al coneixement expressàvem la nostra creença que l’acció és un retorn del que prèviament ha estat conegut i digerit, que la pràctica professional reflecteix les pràctiques d’altres i que les nostres milloren sabent el que preocupa, pensen i fan els nostres col·legues.

L’actitud positiva vers la lectura, de baixa

Maite Comalat
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)


Hooper, Martin. Troubling trends: an international decline in attitudes toward reading. Amsterdam: International Association for the Evaluation of Educational Achievement (IEA), 2020. 12 p. (Compass briefs in education; 8). Disponible a: <https://www.iea.nl/sites/default/files/2020-03/Compass_brief_8_Troubling-trends.pdf>. [Consulta: 19/05/2020].


El mes de març passat, Martin Hooper, investigador dels American Institutes for Research (AIR) i expert en metodologies d’avaluació internacional a gran escala, va publicar un breu informe amb l’anàlisi d’alguns dels resultats dels darrers quatre estudis PIRLS (Progress in International Reading Literacy Study) realitzats entre 2001 i 2016. Tot i que Espanya no forma part de l’estudi perquè hi va començar a participar a l’edició del 2006, cal pensar que les conclusions poden ser útils i que ens haurien de permetre intervenir en la línia del que proposa aquest expert.

Pàgines

Subscriure a blok de bid RSS