La transformació del model de biblioteca a partir de l’arquitectura i l’interiorisme

Ignasi Bonet
Cap de la Unitat d'Arquitectura Bibliotecària
Gerència de Serveis de Biblioteques, Diputació de Barcelona


Library buildings in Europe (2020). The Hague: LIBER. Disponible a: <https://www.librarybuildings.eu/>. [Consulta: 04/09/2020].


S’ha publicat la nova versió del portal Library buildings in Europe, una eina molt visual i intuïtiva per a la descoberta de bons exemples de transformació d’edificis de biblioteca. Té l’objectiu de generar noves idees i estimular la inspiració dels professionals implicats en la construcció, ampliació o renovació de biblioteques, per tal que l’arquitectura pugui facilitar la transformació del model de servei de biblioteca.

En la transformació del model de serveis que les biblioteques ofereixen als usuaris sovint els equips que les gestionen es troben amb forts impediments que provenen d’una infraestructura que es resisteix al canvi: l’arquitectura. L’arquitectura és, gairebé per definició, immutable al pas del temps.

Transformar els espais en els que ens allotgem és normalment una tasca àrdua, feixuga, lenta, i que sovint està plena d’obstacles, el principal dels quals sol ser la important inversió econòmica que requereix. Si a això hi afegim que l’equip que gestiona l’equipament sovint no té experiència ni formació en arquitectura i interiorisme, i que habitualment no s’ha trobat mai en una situació similar, el panorama és desolador.

Però per altra banda, paradoxalment, la transformació dels espais pot ser una de les principals palanques de canvi, de transformació del model de servei. La imatge que l’equipament ofereix als seus usuaris a través de la seva arquitectura i interiorisme poden esdevenir el millor aliat per transmetre als usuaris els valors i la visió de la institució. Un equipament de qualitat, modern, obert, flexible, que inviti a la participació i a la col·laboració, que faciliti la interacció i que potenciï l’autosuficiència de l’usuari, per exemple, pot ser el detonant per entrar en un nou paradigma de servei.

Per abordar aquesta transformació cal tenir una visió, una inspiració, i calen eines com, per exemple, imatges de bons referents o informació concreta de casos d’èxit. Aquests recursos són els que poden empoderar l’equip de la biblioteca per abordar la transformació i, sobretot, poden persuadir els responsables de la inversió de la viabilitat i conveniència de l’operació. 

Proporcionar aquesta inspiració i aquests recursos als professionals implicats en la transformació d’edificis de biblioteca és l’objectiu del portal Library buildings in Europe.

El passat mes de juny el LIBER Architecture Group, LIBER LAG, va publicar aquest lloc web que es presenta amb la voluntat d’«inspirar i donar suport a qualsevol persona que treballi en un projecte de construcció de biblioteca: un edifici nou, una ampliació, una rehabilitació o una reforma d’espais interiors. Les imatges i la documentació que les acompanya permetran als participants en aquests projectes conèixer noves tendències, compartir coneixements i experiències, aprendre i establir contactes». Inclou biblioteques d’investigació nacionals i universitàries, biblioteques d’institucions que imparteixen docència i investigació en l’ambit de postgrau, biblioteques públiques amb importants fons de recerca i arxius nacionals, d’arreu d’ Europa.

L’origen d’aquest web són les publicacions del LIBER LAG amb motiu dels seminaris bianuals sobre el tema, que s’han celebrat des de 1996. El 2012 es va desenvolupar una base de dades amb documentació detallada de més de 60 edificis de biblioteques de 17 països europeus de 2012 a 2016, que vam ressenyar el 2016 al Blok de BiD. La publicació d’enguany és una actualització d’aquella base de dades, amb nova informació sobre uns 15 edificis de biblioteques recents, finalitzats des de 2016. La informació es completarà amb la publicació de noves biblioteques cada any.

Però el més rellevant és el canvi en la presentació de la informació, que es fa a través d’una interfície molt visual, basada en imatges, intuïtiva i amb bona usabilitat. Conté eines de descobriment visual que permeten una exploració contínua i estimulant. No s’aprofundeix tant en les dades, sinó que es prioritza la descoberta, la generació d’idees i d’inspiració, per facilitar la transformació de la qual parlàvem al principi.

La descoberta es pot iniciar des de la home, a partir de les últimes publicacions, per ordre cronològic, on cada biblioteca té una fitxa amb les dades bàsiques i una galeria d’imatges, però també es pot fer a partir de dues pàgines alternatives: cerca a partir de filtres o cerca a partir d’etiquetes.

La fitxa de cada biblioteca conté informació sobre les dades bàsiques (tipus de biblioteca, pàgina web, any d’obertura i cost total), localització, memòria i descripció del projecte, dades del projecte (arquitectes, capacitat documental, seients, superfície…), publicacions, premis, i característiques addicionals (com serveis especials, característiques específiques o comentaris addicionals). Destaca que la selecció d’imatges és de qualitat, normalment reportatges de fotògrafs professionals, i s’hi accedeix amb un visualitzador a pantalla completa. També cal remarcar que la pàgina proposa biblioteques similars a la seleccionada, en base al tipus de biblioteca i a la seva superfície.

La cerca facetada a partir de filtres permet acotar l’univers de biblioteques en base a criteris com el tipus de projecte (obra nova, reforma, ampliació…), la superfície, la capacitat documental, el cost, l’any d’obertura, el país o el tipus de biblioteca, entre d’altres. Els resultats s’obtenen en tres possibles formats de visualització: com a llista (amb visualització de dades bàsiques), com a mosaic d’imatges o segons la ubicació geogràfica sobre un mapa. És rellevant la possibilitat de navegar a través del mapa polític, que queda destacada a la pàgina inicial. Per altra banda, un cop realitzada la cerca i obtinguts els resultats, el web dona els valors de mitjana de les biblioteques seleccionades per a quatre camps bàsics (superfície, cost total, capacitat de prestatgeries i nombre de seients).

La cerca a partir d’etiquetes ens porta a imatges organitzades temàticament, a partir de grups d’etiquetes (com «Espais de biblioteca», «Mobiliari», «Equipament», «Materials» o «Elements arquitectònics») que ens poden portar a temes tan diversos com «Learning space», «Taulell», «Sistema logístic de transport», «Seients informals», «Makerspace», «Autopréstec», «Il·luminació artificial», «Formigó», «Façana« o «Sala de lectura en silenci». Les imatges inclouen també alguns plànols, dibuixos i perspectives virtuals. Cada imatge sempre remet a la fitxa de la biblioteca a la qual pertany.

El LIBER LAG cerca permanentment biblioteques inspiradores que puguin ser referents per a d’altres casos similars, i convida a qui en conegui a contactar-hi, per a la seva possible publicació. Cal enviar documentació bàsica i algunes fotografies a qualsevol membre del LIBER LAG, o bé a través del formulari de l’entitat. Cada proposta serà valorada, i els membres del LIBER LAG prendran la decisió sobre la seva possible publicació.

Actualment, la pàgina conté dues biblioteques de Catalunya, la Biblioteca Montserrat Abelló de Barcelona i la Biblioteca La Ginesta de Begues. Esperem que ben aviat hi hagi més exemples, i que tot plegat faciliti que els professionals de les biblioteques del país es trobin més ben equipats per a la transformació dels espais de biblioteca.

L’edició acadèmica a les biblioteques: horitzons per avançar (i excel·lir)

Mireia Salgot Negre
Biblioteca de la UOC
Biblioteca per a la Recerca


Agate, Nicky; Beamer, Jennifer; Bedford, Elizabeth; Boczar, Jason; Bjork, Karen; Guimont, Corrine; Harmon, Ian; Hunter, Matthew; Johnson, Annie; Wipperman, Sarah; Gabler, Vanessa; Schlosser, Melanie (2020). Library publishing research agenda: April 2020. 17 p. (LPC publications; 2). Disponible a: <http://dx.doi.org/10.5703/1288284317124>. [Consulta: 31/08/2020].

Brown, Allison; Cole, Emily; Ho, Adrian; Hurford, Amanda; Kowalski, Melanie; Laird, Ally; Lange, Jessica; Soper, Devin; Syma, Carrye; Polley, Ted; Fruin, Christine; Schlosser, Melanie (2020). Library publishing competencies. (LPC publications; 3). 10 p. Disponible a: <http://dx.doi.org/10.5703/1288284317123>. [Consulta: 31/08/20202].


Per a tots és conegut el terme «Library Publishing» consolidat al món anglosaxó i que defineix la pràctica que una biblioteca ofereixi serveis d’edició. 
Més enllà de la tasca de digitalització i preservació digital, de la creació de repositoris acadèmics i de la difusió de continguts ja editats, les biblioteques universitàries estan estenent les seves competències i funcions per ser un element actiu dins del complex ecosistema de la comunicació científica. 
Els informes que avui ressenyem tenen aquest context i han estat elaborats per comitès d’experts de la Library Publishing Coalition (LPC). Creada el 2013, és una robusta xarxa d’unes 90 biblioteques acadèmiques i de recerca, bàsicament americanes, però també hi ha alguns membres d’Austràlia, Canadà i el Regne Unit. Té com a missió millorar, promoure i explorar projectes bibliotecaris vinculats a l’àmbit de l’edició acadèmica i esdevenir un fòrum professional d’intercanvi de bones pràctiques i expertesa. Els objectius plantejats en aquests treballs són reflexionar sobre els serveis d’edició en les biblioteques i els seus rols professionals. Es defineix una agenda de recerca, identificant aquelles àrees on les biblioteques han d’aprofundir, investigar, analitzar resultats, esdevenir creatives, redefinir rols i trobar solucions als reptes actuals per millorar l’edició acadèmica dins de les universitats i, per què no, esdevenir-ne agents transformadors. 

Més enllà de MARC? Un projecte per fomentar l’ús de dades enllaçades a biblioteques i arxius a partir de la Wikipedia i les seves tecnologies associades

David Rodríguez Mateos
Departamento de Comunicación
Universidad Carlos III de Madrid


Godby, Jean; Smith-Yoshimura, Karen; Washburn, Bruce; Davis, Kalan; Detling, Karen; Fernsebner Eslao, Christine; Folsom, Steven; Li, Xiaoli; McGee, Marc; Miller, Karen; Moody, Honor; Tomren, Holly; Thomas, Craig (2019). Creating library linked data with Wikibase: lessons learned from Project Passage. Dublin, Ohio: OCLC Research. 89 p. Disponible a: <https://doi.org/10.25333/faq3-ax08>. [Consulta: 26/08/2020].


L’ús de dades enllaçades (linked data) per a la creació de metadades a biblioteques i arxius s’ha convertit en una tendència que, lentament però gradualment, està sent desenvolupada com una de les eines futures per al desenvolupament de metadades bibliotecàries. En particular, OCLC encapçala altres iniciatives com ara CONTENTdm, una aplicació informàtica per a l’arxiu i la difusió de col·lecciones digitals, o d’IIIF, un conjunt de normes per crear API que permetin treballar amb imatges digitals; ambdues estan basades en l’ús de dades enllaçades. Encara més, OCLC i la Library of Congress, entre d’altres institucions, estan desenvolupament el Program for Cooperative Cataloging, una iniciativa a tres anys (2018-2021) per realitzar una transició de metadades des de MARC a dades enllaçades.

Contextualització del que és obert: situant la Ciència Oberta

Laura V. R. Rezende
Faculdade de Informação e Comunicação
Universidade Federal de Goiás
Harvard Institute for Quantitative Social Science (IQSS) Visiting Scholar
IASL (International Association of School Librarianship) Regional Director – Region 4: Latin America / Caribbean


Chan, Leslie; Okune, Angela; Hillyer, Rebecca; Albornoz, Denisse; Posada, Alejandro (eds.) (2019). Contextualizing openness: situating open science. [Ottawa]: University of Ottawa Press; Ottawa [et al.]: International Development Research Centre. 342 p. (Perspectives on open access). ISBN 9780776626666 (PDF). Diponible a: <https://www.idrc.ca/en/book/contextualizing-openness-situating-open-science>. [Consulta: 29.06.2020]. 

Publicat en castellà i portugués.


Aquest és el primer volum de la sèrie «Perspectives sobre accés obert» desenvolupada per l’editorial de la Universitat d’Ottawa, l’enfocament del qual és presentar projectes en curs que condueixen a reflexions essencials sobre la Ciència Oberta, especialment abordant conceptes, problemes de governança, negociacions sobre el que és obert entre els actors involucrat en projectes de recerca col·laborativa i l’impacte social d’aquest tipus d’activitat científica.

La publicació presenta el tema basat en la premissa que la filosofia i la pràctica de l’accés obert ha representat una contribució rellevant per als països en general respecte de les dimensions econòmica, cultural, social i política. El treball reuneix el resultat de l’aprenentatge col·lectiu i les observacions extretes de dotze projectes de recerca que van formar la Xarxa de Ciència Oberta i Col·laborativa en Desenvolupament (OCSDnet) al Sud Global durant els anys 2015 a 2017. Els projectes es van desenvolupar bàsicament al Líban, Kenya, Haití, Brasil, Argentina, Kirguizstan i països del sud-est asiàtic. Es van utilitzar diversos mètodes científics i cada equip va buscar aprofitar al màxim els reptes i les oportunitats basant-se en el supòsit que per tal que la Ciència contribueixi al desenvolupament inclusiu i sostenible en els respectius contextos locals, ha de ser més oberta i col·laborativa.

Dues mirades sobre el llibre digital en espanyol: Libranda i Bookwire

Raquel Gómez-Díaz
Grupo E-lectra
Universidad de Salamanca


Informe anual del libro digital: 2019 (2020). Barcelona: Libranda. 111 p. Disponible en: <https://libranda.com/wp-content/uploads/2020/04/Informe-Anual-del-Libro-Digital-2019.pdf>. [Consulta: 05/06/2020].

Guerrero, Margarita; Celaya, Javier (2020). Informe Bookwire: 2020: evolución del mercado digital (ebooks y audiolibros) en España y América Latina. [Barcelona]: Bookwire; [Bilbao]: Dosdoce.com. 29 p. Disponible en: <https://www.dosdoce.com/wp-content/uploads/2020/04/INFORME-BOOKWIRE-2020.pdf>. [Consulta: 05/06/2020].


Com en els darrers anys, ja estan disponibles els informes sobre el llibre digital elaborats per Libranda i Bookwire en col·laboració amb Dosdoce.com.

Cada informe pertany a una sèrie, en ambdós casos són el cinquè, la qual cosa permet conèixer l’evolució del mercat del llibre digital en espanyol. Les diferències entre els dos es deuen a què la composició dels seus catàlegs és diferent, con també les seves polítiques de comercialització, que obeeixen a interessos diferents. Malgrat això, la seva anàlisi aporta una visió de conjunt que assenyala clarament que el mercat dels llibres digitals i audiollibres, en el cas del Bookwire, no para de créixer any rere any a Espanya i a l’Amèrica Llatina. 

Pàgines

Subscriure a blok de bid RSS