Biblioteques públiques «engagées» amb comunitats intel·ligents

Tránsito Ferreras Fernández
Coordinadora de Servicios de Apoyo a la Investigación
Servicio de Bibliotecas. Universidad de Salamanca


Mersand, Shannon; Gasco-Hernandez, Mila; Zhao, Xiaoyi; Gil-Garcia, J. Ramon; Burke, G. Brian; Sutherland, Megan; Figueroa, Miguel (2018). The role of public libraries in engaging citizens in smart, inclusive and connected communities: a current practices report. Albany, NY: CTG UAlbany. 39 p. Disponible en: <https://www.ctg.albany.edu/publications/libraries/>. [Consulta: 30/06/2019].


Comunitat intel·ligent és un terme que s’ha començat a utilitzar recentment per caracteritzar els esforços per transformar les comunitats i fer-les més sostenibles, eficients, transparents i on la participació ciutadana és la norma. Les tecnologies de la informació han estat les facilitadores d’aquests canvis potencials. A les comunitats intel·ligents, el paper de les biblioteques públiques és clau, com també el seu compromís («engagement») amb la comunitat. A través de l’estudi de cas dels Estats Units, aquest informe analitza les pràctiques actuals a les biblioteques públiques i identifica l’experiència, el coneixement i els antecedents que les ajuden a contribuir, amb la participació ciutadana, en iniciatives comunitàries intel·ligents. 

Com element important de les infraestructures digitals, de coneixement i creatives de les comunitats intel·ligents, les biblioteques públiques poden exercir un paper fonamental en la participació de la comunitat i en l’atenció de les seves necessitats, problemes i interessos. A més, no només estan en disposició d’oferir tota una nova generació de serveis bibliotecaris, que poden integrar-se amb la infraestructura de la ciutat on s’ubiquen, sinó que també poden ampliar, encara més, les funcions de les biblioteques públiques com a referents de la comunitat i com a centres d’alfabetització en matèria d’informació en comunitats intel·ligents. 

L’informe que aquí es ressenya pretén aclarir algunes de les millors pràctiques que ja existeixen a les biblioteques públiques dels Estats Units i que, al seu torn, mostren de quina manera les biblioteques públiques poden desenvolupar el seu paper com institucions de base en iniciatives comunitàries intel·ligents. Des de 2009, les biblioteques públiques dels Estats Units s’han anat identificant cada cop més com institucions de referència per a la comunitat. La nova generació de serveis bibliotecaris oferts proporciona una base sobre la qual les biblioteques poden ampliar el seu paper com a referent comunitari i cooperar amb el Govern i els ciutadans en comunitats intel·ligents connectades. Al nostre entendre, podríem denominar-les biblioteques públiques compromeses amb la seva comunitat i, al capdavall, amb la societat.

Els autors van estudiar 32 biblioteques dels Estats Units de diferent dimensió, des de la Biblioteca Pública de Nova York fins a la Biblioteca Comunitària Ignacio a Colorado (la població de la qual és de 5.800 habitants). Van observar que, sense importar la dimensió o la ubicació, les biblioteques són espais perquè els membres de la comunitat aprenguin, es comuniquin i participin. Segons l’informe, les biblioteques estan compromeses i donen suport als seus ciutadans amb serveis innovadors, tals com tallers sobre programació de robots i impressores 3D, social media, gestió de llavors, eines elèctriques, jocs de taula, càmeres tèrmiques i equips de jardineria. D’aquesta manera, les biblioteques es converteixen en un espai obert per tal que la comunitat es reuneixi per aprendre, comunicar-se i participar en la definició de la seva pròpia identitat.

El projecte «Facilitant comunitats intel·ligents, inclusives i connectades: el paper de les biblioteques públiques» té com a finalitat comprendre millor de quina manera la biblioteca pública pot promoure el seu paper de «referent» en «iniciatives comunitàries intel·ligents», contribuint que la comunitat comprengui aquelles iniciatives i hi participi. Per a això, el projecte va abordar dues preguntes d’investigació:

  • En quina mesura les biblioteques públiques, basant-se en la seva experiència, coneixements i antecedents, contribueixen que les comunitats comprenguin les iniciatives comunitàries intel·ligents i hi participin?
     
  • Quins són els beneficis, costos, riscos, desafiaments i conseqüències no desitjades existents i potencials perquè les biblioteques públiques augmentin la seva participació en les iniciatives intel·ligents de les seves comunitats?

La recopilació d’innovacions d’aquesta investigació dona idees sobre com les biblioteques, les comunitats i els governs poden treballar junts mentre creen, planifiquen i implementen iniciatives intel·ligents en les seves comunitats, i aprofiten el paper existent de la biblioteca com a referent de la comunitat. L’informe classifica les pràctiques en cinc dimensions: infraestructura, tecnologia, programes i serveis, cooperació i participació ciutadana. Així mateix, les pràctiques es classifiquen en tres nivells: mòduls bàsics, bones pràctiques i pràctiques úniques. A més, s’enumeren pràctiques integradores, és a dir, biblioteques que combinen les àrees d’infraestructura, tecnologia, programes i serveis, i/o associacions per formar programes i serveis innovadors per involucrar els ciutadans, i promocionar el potencial de la biblioteca perquè exerceixi un paper catalitzador en una comunitat intel·ligent.

A través d’aquest treball, observem que les biblioteques públiques dels Estats Units ofereixen una àmplia gamma de serveis dissenyats per educar i ajudar que les seves comunitats siguin més intel·ligents. Així mateix, l’estudi mostra que, independentment de la mida, el finançament, la ubicació geogràfica, les zones urbanes o rurals, hi ha exemples de tot tipus de biblioteques públiques que ja estan exercint un paper important en la creació de comunitats intel·ligents i que ja actuen com un espai per tal que els membres de la comunitat es reuneixin per aprendre, comunicar-se i participar activament en la seva comunitat. 

Els autors de l’informe conclouen que les biblioteques públiques en són conscients i estan treballant per convertir-se en un «tercer espai». Un lloc per a l’aprenentatge en múltiples dominis que proporcioni recursos, tant en forma de materials com d’oportunitats d’aprenentatge actiu. De fet, les biblioteques ja ajuden en la formació laboral, la qual cosa, al seu torn, pot contribuir al creixement econòmic local. 

La sostenibilitat, el compromís, el desenvolupament econòmic i l’ús de noves tecnologies són només alguns dels aspectes en els quals les biblioteques públiques poden exercir un paper essencial com a catalitzadors d’iniciatives comunitàries intel·ligents.

Si prenem en conjunt totes les innovacions identificades, sembla que hi ha un camí perquè les biblioteques públiques segueixin evolucionant i es converteixin en imprescindibles en una gran varietat d’esforços intel·ligents. De fet, passar de proporcionar tecnologia a ensenyar els ciutadans com utilitzar-la contribueix a crear una comunitat amb coneixements tecnològics, que podria ser la base de nous programes i serveis per a tots els ciutadans i fomentar un sentit de comunitat.

No obstant, no totes les biblioteques públiques han de tenir pràctiques altament sofisticades o úniques sobre això. El que és més important és entendre les necessitats de la comunitat, com també identificar les maneres com la biblioteca pública pot ajudar a satisfer aquelles necessitats, ja sigui oferint serveis i programes directes a la comunitat o proporcionant un espai de reunió per tal que d’altres vinguin i ofereixin els seus programes i serveis.

Com es demostra en aquest treball pràctic, el paper de les biblioteques públiques està canviant, de fet, fa temps que ho està fent, i el potencial perquè es converteixin en elements essencials per a les iniciatives comunitàries intel·ligents és evident. Els camins per aconseguir-ho són molts i variats i tots ells poden ser igualment apropiats, depenent de les circumstàncies específiques, necessitats, recursos i capacitats de les diferents comunitats. Per això, les iniciatives aportades per les biblioteques públiques estatunidenques poden ser replicables, adaptables o transformables per al cas de les biblioteques públiques a Espanya.

LIBERant el canvi: informes i activitats de LIBER respecte a ciència oberta, dades FAIR i humanitats digitals

Lluís Anglada 
Director de l’Àrea de Ciència Oberta
Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC)


Case studies on open science skilling and training initiatives in Europe (2019). LIBER Digital Skills Working Group. Disponible a: <https://zenodo.org/record/3251731#.XXU4Sy4zaCg>. LIBER blog:  <https://libereurope.eu/blog/2019/06/24/case-studies-on-european-open-science-skilling-and-training-initiatives/>. [Consulta: 27/07/2019].

Europe's digital humanities landscape: a report from LIBER's Digital Humanities & Digital Cultural Heritage Working Group (2019). LIBER Europe’s Research Library Network. 44 p. Disponible a: <https://zenodo.org/record/3247286#.XRc2Qej7SUm>. Nota a <https://zenodo.org/record/3247286#.XRj0iej7SUk>. [Consulta: 27/07/2019].

Ivanović, D., Schmidt, B., Grim, R., Dunning, A. (2019). FAIRness of repositories & their data: a report from LIBER’s Research Data Management Working Group. LIBER Europe’s Research Library Network. 26 p. Disponible a: <https://zenodo.org/record/3251593#.XRj08-j7SUl>. Nota <https://libereurope.eu/blog/2019/06/24/fairness-repositories-report/>. [Consulta: 27/07/2019].

LIBER 2019: slides, posters, audio & video recordings (2019). Disponible a: <https://zenodo.org/communities/liber2019/search?page=1&size=20&q=>. [Consulta: 27/07/2019].


En aquest Blok hem ressenyat diversos informes de l’associació de les biblioteques de recerca europees LIBER, i ara farà un any parlàvem de la seva estratègia, activitats i el seu posicionament a favor de la ciència oberta. No caldran, doncs, gaires preàmbuls per mostrar el paper de lideratge que LIBER està tenint en la necessària reconversió de les biblioteques de recerca en aquests moments actuals de canvis profunds i accelerats.

En aquest post ressenyarem (breument) tres informes recents de LIBER i el contingut del seu darrer congrés. Els informes s’adrecen a temes clau, en aquest moment, per a qualsevol biblioteca universitària i de recerca que vulgui tenir un paper mínimament rellevant per a la institució a la qual serveix: la ciència oberta, les humanitats digitals i la gestió de les dades de recerca. 

Les biblioteques públiques al cor dels centres comunitaris

Mariona Chavarria
Biblioteca del Fondo
Santa Coloma de Gramenet


Thomson, Louisa; Murray-Sanderson, Arran (2017). Libraries as community hubs: case studies and learning: a report for Arts Council England. London: Renaisi. 82 p. Disponibles a: <https://www.artscouncil.org.uk/sites/default/files/download-file/Libraries-CommunityHubs-Renaisi.pdf>. [Consulta: 05/07/2019]. 


L’estudi sobre les biblioteques com a centres de la comunitat va ser encarregat a l’empresa social Renaisi1, per l’Arts Council of England2, amb la voluntat de trobar elements objectius sobre la contribució que les biblioteques poden fer en les línies prioritàries de les polítiques locals i nacionals. L’estudi es basa a analitzar el paper de les biblioteques que es troben en hubs, en endavant, centres comunitaris, és a dir en edificis compartits amb altres serveis en espais comunitaris. Se centra a veure com col·laboracions que es donen en un espai físic compartit on hi ha biblioteques pot facilitar l’accés als diversos serveis ubicats prop d’on viu la gent, i pot ajudar a fomentar les diverses activitats comunitàries i, finalment, permet mantenir els serveis bibliotecaris locals.

Full de ruta de les Biblioteques Municipals de Sabadell 2020-2025

Felicidad Campal García
Biblioteca Pública de Salamanca


Biblioteques Municipals de Sabadell [2019]. Pla director de les Biblioteques Municipals de Sabadell 2020-2025. [Sabadell]: Ajuntament de Sabadell; [Barcelona]: la Diputació. 46 p. Disponible a: <http://www.sabadell.cat/images/BIMS/PDF/pla_biblioteques_2020-2025.pdf>. [Consulta: 23/06/2019].


Quan als meus cursos explico el tema de la planificació, sobretot de la planificació estratègica, sempre m’hi refereixo com un full de ruta, una brúixola o una declaració de principis sense la qual el funcionament del dia a dia no és possible o seria tan sols activisme o fer per fer. 

Per a Sam Ashe-Edmunds: «Una declaració de principis és una expressió de les creences essencials d’una companyia o individu. Les companyies escriuen la declaració per identificar-se i connectar-se amb el consumidor. A més, la declaració permet als empleats estar a l’aguait de les prioritats i objectius de la companyia. Per exemple, una companyia pot apuntar com un dels seus principis guia que «el servei al client és la prioritat número u». La declaració de principis juntament amb la de missió i visió, formaran la cultura i el clima corporatiu. Els principis guia són declaracions positives sobre la missió central de l’agència. Comparteixen les aspiracions de la companyia amb els seus clients».

Convertir les llibreries en la baula més forta de l’ecosistema del llibre

Isabel-Cristina Arenas
6a promoció de l'Escola de Llibreria
Universitat de Barcelona


Rodríguez, Joaquín (2019). En defensa de las librerías: recomendaciones en materia de políticas públicas, gremiales e individuales para el fortalecimiento de las librerías en Iberoamérica. Bogotá: Centro Regional para el Fomento del Libro en América Latina y el Caribe (Cerlalc). 68 p. (Documentos Cerlalc. Libros). Disponible a: <https://cerlalc.org/wp-content/uploads/2019/04/En-defensa-de-las-libreri%CC%81as.pdf>. [Consulta: 10/07/2019].


Entre les mil ocupacions que existeixen a l’obrir una llibreria, sortejar el dia a dia i arribar a fer-la econòmicament sostenible és possible que els informes especialitzats no siguin una prioritat quant a lectures en el molt poc temps lliure dels propietaris. No obstant, haurien de ser part de les seves ocupacions. Entendre què succeeix més enllà de les portes del propi negocio, quines són les lleis vigents en els països que conformen la regió, en aquest cas Iberoamèrica, i de quina forma és possible unir-se per ser més forts, podria ser la solució per al tema que a qualsevol llibreter, per més proactiu que sigui, no deixa de preocupar-lo, i és que el seu negoci no sigui rendible a llarg termini, que l’optimisme no aconsegueixi vèncer la realitat. 

Pàgines

Subscriure a blok de bid RSS