Monografies digitals en fase embrionària

Candela Ollé
Professora dels Estudis de Ciències de la Informació i la Comunicació
Universitat Oberta de Catalunya (UOC)


Estudio de la especialización y publicación de monografías digitales y de acceso abierto de las editoriales de la UNE: informe 2019 (2019). [Por el Grupo de investigación E-LECTRA, Universidad de Salamanca.] [Madrid: Unión de Editoriales Universitarias Españolas]. 127 p. Disponible a: <http://www.une.es/media/Ou1/Image2/webnoviembre2019/EstudioUNE-Especializacion_digital.pdf>. [Consulta: 19/11/2019].  


El canal de comunicació del coneixement, durant dècades i segles, posava les monografies al centre del sistema científic; però ja fa anys que les revistes acadèmiques van ocupar aquesta posició central. El desenvolupament de les revistes es troba en una fase evolutiva avançada, amb ritmes i camins diferents, en comparació amb les monografies, i en són molts els motius; un dels que té més rellevància és el procés d’acreditació dels acadèmics i el pes que en aquest tenen els articles, en detriment de les monografies o capítols (la casuística en les disciplines de les Humanitats i alguns àmbits de les Ciències Socials no segueix la norma).

Què en sabem de les monografies digitals produïdes per les editorials universitàries? Doncs no fa gaire, l’any 2018, vam publicar conjuntament amb Ernest Abadal i Sílvia Redondo l’estudi «Publicación de monografías en acceso abierto por editoriales universitarias españolas»1 amb punts de confluència a l’informe que ressenyem. Es posava el focus en la situació de les monografies en accés obert durant el període 2015-2017, a partir de l’anàlisi de les editorials, i també vam centrar-nos en les universitats membres de la UNE (Unión de Editoriales Universitarias Españolas, integrada per universitats, institucions científiques i d’educació superior), així com també es va comptar amb la seva col·laboració en la difusió. Tot i ser un àmbit d’interès, hi ha poca recerca feta.

L’informe elaborat pel grup E-LECTRA de la Universitat de Salamanca té dues parts ben diferenciades, la primera centrada en l’edició digital ‒amb 108 variables considerades i 54 respostes vàlides d’una població d’estudi total de 70 editorials‒ i la segona posa el focus en l’accés obert, malgrat que se li atorga un pes menor, tant en les variables de l’enquesta com en els resultats i taxa de resposta (s’indica que prop d’un 60 % de les editorials hi han participat). Des del punt de vista metodològic trobem dos qüestionaris diferenciats ‒i personalment observo una manca d’explicació dels processos, mostres i respostes‒. Pel que fa a l’estructura de l’informe, trobo a faltar alguna referència bibliogràfica que acompanyi l’estudi, més digestió de les dades i massa diagrames de sectors.

Reprenent la primera part de l’informe, es presenten dades generals de les editorials, les infraestructures pel que fa a recursos humans i tecnologia; es mostren les estratègies, concepció i desenvolupament de l’edició; un recull d’aspectes quantitatius de la producció; variables que se centren en la qualitat del contingut i la forma; tècniques, suports i formats, per tancar el bloc amb una projecció, distribució i xifres de venda. El bloc de l’accés obert detalla dades de participació, dades dels enquestats i després articula l’informe amb la crisi del llibre acadèmic i el seu futur, i només deixa el punt 5 per al llibre acadèmic en accés obert (nou pàgines en total). Les darreres pàgines de l’informe són annexos amb els qüestionaris elaborats i altres dades sobre la mostra.

A quines conclusions arriba l’estudi? Us en traslladem algunes. La majoria d’editorials es denominen «serveis de publicacions», un 73 % depenen orgànicament d’un vicerectorat i només un 15 % compta amb la figura d’un editor general. L’informe posa de relleu el fet que el 98 % estan integrades a la plataforma DILVE

Pel que fa als professionals que hi treballen, tan sols un 23 % de les editorials té personal especialitzat i dedicat a l’edició digital, i en aquest mateix bloc es manifesta que la manca de sistemes, agents i plataformes per a l’avaluació i la indexació de les monografies digitals és un condicionant i causant, a la vegada, de la situació actual. Per altra banda, la contractació de personal extern i especialitzat és majoritari, ja que només el 3,88 % fan les tasques sense recórrer a externs. 

En relació a les estratègies i desenvolupament de l’edició digital, la majoria veu que això serà el futur, però no s’ha fet gaire cosa fins ara, més que la digitalització d’obres impreses, és a dir, la transformació a pdf, i s’afirma que tot just es troba en una fase embrionària. Pel que fa a llengües cooficials, la producció en català suposa un 68,75 % i és predominant, i pel que fa les llengües estrangeres, lidera la llista l’anglès, com és d’esperar. 

Al bloc 5, centrat en la qualitat del contingut, es corrobora que un 52,50 % de les editorials apareix al Scholarly publishers indicators. En el següent, el 6è, s’identifiquen els elements que s’afegeixen a les versions digitals, on el contingut multimèdia i els elements interactius només suposen un 12,12 % en tots dos casos. Els canals de venda són la pròpia plataforma web o la de la institució, i també les que conformen els agregadors (no entren en aquest àmbit ni Amazon ni Google ni Apple). És rellevant també el percentatge de vendes en àmbits de coneixement, ja que les Humanitats (30,56 %) i les Ciències Socials i Jurídiques (34,65 %) encapçalen la taula a molta distància de les altres branques del saber. 

Fent un punt i a part, passem a la segona part ‒que ja hem mencionat que té un qüestionari diferenciat‒ centrada en l’accés obert. Els primers resultats són poc esperançadors, ja que gairebé un 80 % de les editorials veuen la crisi en l’edició dels llibres acadèmics com a «greu», i el pessimisme supera el 90 % quan es demana «si veuen que millorarà l’estat de salut o fins i tot veuen que disminuirà l’edició fins arribar a la desaparició». És en aquest punt on preveuen que el futur ha de passar pel format digital i l’accés obert. Els motius expressats per publicar en obert, segons els enquestats, són incrementar la visibilitat i l’impacte, però també afirmen que no tenen diners per fer-ho (54,3 %). 

En aquest sentit, també es demana per la percepció que els editors tenen dels autors en relació a publicar en accés obert i per l’aportació econòmica que aquests han o haurien de fer. Finalment, en aquest bloc s’ha fet un repàs dels espais webs de les 57 universitats membres de la UNE per detectar alguna declaració, manifest o mandat de caire institucional a favor de l’accés obert, i de retruc s’esmenta la Ley de la ciencia del 2011, que tal com diu l’informe, suposa un pas endavant, però en canvi no es parla del Pla S (que podem simplificar com el full de ruta per a les revistes i monografies cap a la ciència oberta). Aquest Pla contempla en una segona fase les monografies, però de moment els esforços estan centrats en els articles, amb una data: gener del 2021.

Nota. Aquesta ressenya es publica simultàniament al Blog de l’Escola de Llibreria.


1 Abadal, Ernest; Ollé, Candela; Redondo, Sílvia (2018). «Publicación de monografías en acceso abierto por editoriales universitarias españolas». El profesional de la información, vol. 27, n.º 2 (marzo-abril), p. 300-311. [Consulta: 25/11/2019].

Les biblioteques públiques i crisi econòmica

Antoni Feliu Oller
Cap de la Unitat d'Estadístiques i Qualitat
Gerència de Serveis de Biblioteques
Àrea de Cultura. Diputació de Barcelona


Arroyo Vázquez, Natalia; Hernández Sánchez, Hilario; Gómez Hernández, José Antonio (2019). Las bibliotecas públicas en España: diagnóstico tras la crisis económica. Madrid: Fesabid. 70 p. Disponible a: <http://www.fesabid.org/sites/default/files/images/fesabid/Informe-fesabid-v12-digital.pdf>. [Consulta: 25/11/2019].


A final d’estiu de 2019, Fesabid va publicar l’informe Las bibliotecas públicas en España: diagnóstico tras la crisis económica, un avançament del qual es va presentar a les XVI Jornades Espanyoles d’Informació i Documentació celebrades el mes de maig a Barcelona per part dels mateixos autors. L’informe fa una anàlisi de dades de les biblioteques públiques espanyoles del període comprès entre els anys 2010 i 2016, per establir i deixar constància de quina ha estat la realitat i de com han evolucionat aquests serveis públics durant el període analitzat, que es correspon a anys de polítiques de contenció i de restriccions pressupostàries per part de les diferents administracions públiques derivades de la crisi econòmica. Per acabar, l’informe formula algunes recomanacions a mode de conclusions. Per tot plegat, cal posar en valor l’oportunitat i l’interès de l’informe.

Accés obert i les monografies científiques, pas a pas: «first we take Manhattan, then we take Berlin»

Alexandre López-Borrull
Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació
Director del grau d'Informació i Documentació
Universitat Oberta de Catalunya (UOC)


Grimme, Sara; Holland, Cathy; Potter, Peter; Taylor, Mike; Watkinson, Charles (2019). The state of open monographs: an analysis of the Open Access monograph landscape and its integration into the digital scholarly network. Foreword, Michael A. Elliott. London: Digital Science. 21 p. (Digital science report). Disponibles a: <https://doi.org/10.6084/m9.figshare.8197625.v4>. [Consulta: 05/11/2019]. 

Science Europe (2019). Science Europe briefing paper on Open Access to academic books. Brussels: Science Europe. 15 p. Disponible a:  <http://www.scienceeurope.org/media/qk2b1cq4/se_bp_oa_books_092019.pdf>. [Consulta: 05/11/2019].


Aquest estiu s’han publicat dos informes de diversos actors al voltant de les monografies i l’accés obert. Segons el nostre parer, no és casual ni que els autors dels informes hagin triat aquest moment ni que hagin estat ells. Cal tenir en compte que, en aquests moments, el debat al voltant de l’accés obert està essent més viu que mai, sobretot en l’àmbit europeu, on el Pla S promogut per la cOAlition S (amb el suport d’una bona part d’agències europees públiques de finançament de la recerca) ha sacsejat la (massa) lenta progressió de l’accés obert del conjunt de la producció científica d’universitats i grups de recerca. L’objectiu de la iniciativa és assolir l’accés obert a les publicacions científiques que s’han realitzat gràcies al finançament públic d’aquestes institucions. 

Ciència oberta a Bèlgica: un model tricolor

Xavier Lasauca i Cisa
Responsable de Gestió del Coneixement i Sistemes d’Informació en R+D
Direcció General de Recerca
Generalitat de Catalunya


Open Science Conference 2018 (Back-to-Back Belgium-European Commission) [2018]. Disponible a: <https://ec.europa.eu/research/index.cfm?pg=events&eventcode=67A0F327-DD21-CD2D-F8347DDB5F261A60>. [Consulta: 30/10/2019]. 


L’informe An analysis of open science policies in Europe, v4 (2019) d'SPARC Europe i DCC, es feia ressò recentment de l’estat actual de les polítiques sobre ciència oberta en els 28 estats membres de la Unió Europea (UE) i en d’altres estats vinculats a l’espai europeu de recerca, com ara Islàndia, Noruega, Sèrbia i Suïssa. En l’informe es constatava que 14 dels 28 estats membres de la UE tenien polítiques estatals relacionades amb la ciència oberta, i també que són cada cop més els estats que n’estableixen estratègies i polítiques actives a favor. 

D’altra banda, el paper de la Unió Europea a l’hora de promoure l’alineament d’aquestes estratègies és fonamental. Per aquest motiu, la Comissió Europea (conjuntament amb el Govern federal belga i els Governs regionals flamenc i való) va organitzar fa uns mesos la jornada Open Science Conference 2018 (Back-to-back Belgium-European Commission). Atès que les estratègies sobre ciència oberta s’han de desenvolupar de manera coherent tant en l’àmbit estatal i regional com europeu, la conferència pretenia combinar una discussió al voltant de les polítiques belgues en matèria de ciència oberta amb debats relacionats amb l’H2020 Policy Support Facility Mutual Learning Exercise on Open Science. La jornada se subdividia en dos blocs: Open science in Belgium i Open science in Europe.

Invertir en la biblioteca, invertir en la igualtat d’oportunitats dels infants

Assumpta Bailac
Fundació Biblioteca Social


Crecer leyendo (2018). [Barcelona]: Produccions Mínimes. Disponible a: <https://fundacionbibliotecasocial.org/crecer-leyendo-per-una-biblioteca-inclusiva-des-de-la-infancia/>. [Consulta: 09/09/2019].


Crecer leyendo: por una biblioteca inclusiva desde la infancia és un documental que mostra com la biblioteca pública pot contribuir a millorar la situació dels infants.

Diferents informes senyalen la situació actual de la pobresa a Espanya i identifiquen el país com el tercer amb un nivell de pobresa més alt a Europa. I en aquest context, la pobresa infantil hi té una incidència central; un de cada tres infants és en risc d’exclusió, una exclusió que afecta els diferents àmbits de la seva vida i que té una gran incidència en el seu futur. Com bé expressa en el documental que ressenyem Felipe Campos, director de l’Associació Educativa Itaca, «els adults quan tenen una necessitat demanen, els infants no». 

Pàgines

Subscriure a blok de bid RSS