ISSN: 2014-0894

Ressenyes de Biblioteconomia i Documentació

Mecanismes d'intervenció per la gestió de dades

Remedios Melero
Científica titular del CSIC

 

Mossink, W.; Bijsterbosch, M. (2013). European Landscape Study of Research Data Management. For SIM4RDM- Support Infrastructure Models for Research Data Management. Utrecht: SURF. 52 p. [Consulta: 10/10/2014]. Disponible a: <http://www.sim4rdm.eu/sites/default/files/uploads/documents/SIM4RDM%20landscape%20report%20final%2025.01.12.pdf>.
 

Aquest estudi forma part dels documents generats pel Projecte SIM4RDM (Support Infrastructure Models for Research Data Management) finançat per la Comissió Europea dins del Setè Programa Marc, i publicat per dos membres de SURF, institució sòcia del citat projecte. L'informe es va publicar el 2013, encara que els resultats i conclusions d'acord amb l'evolució que ha experimentat la gestió de les dades de recerca, continuen sent vàlids d'acord al paisatge europeu actual en aquest àmbit.

L'objectiu del treball va ser la revisió dels mecanismes d'intervenció que poden servir de suport als investigadors per a la gestió de les seves dades, tant en infraestructures com en les bones pràctiques per a la gestió de les dades generades en investigació.

La metodologia seguida va ser primer una revisió bibliogràfica per identificar i analitzar els possibles mecanismes d'intervenció ja existents i documentats, com l'informe Riding the Wave encarregat per la CE i publicat el 2010, les directrius de l'OCDE respecte a la gestió, accés i reutilització de les dades, les polítiques sobre dades d'algunes institucions americanes com el NIH o la NASA, i l'exemple del Regne Unit de polítiques sobre gestió de dades incloses en les polítiques de finançament dels Research Councils (RCUKs). El segon lloc es va realitzar una enquesta online dirigida a quatre sectors: organismes nacionals implicats en la gestió de dades, agències finançadores, institucions dedicades a la investigació i editors. Les preguntes volíen detectar quin tipus de mecanismes d'intervenció disposaven, si existien, respecte a la gestió de dades de recerca. Òbviament l'enquesta es va enfocar tenint en compte el paper de cadascuna d'aquestes parts, per això les qüestions no van ser mateixes per a tots.

La tercera part d'aquest informe ofereix els resultats obtinguts d'una enquesta adreçada a investigadors tenint en compte els resultats de la consulta prèvia. El nombre d'enquestats va ser baix, només 12 investigadors, per això convé prendre els resultats obtinguts de forma reservada i orientativa.

Deixo als lectors la consulta dels resultats quantitatius i qualitatius relacionats amb les dues enquestes i em cenyiré a les conclusions extretes de totes les respostes obtingudes. Respecte a les institucions finançadores de recerca, gairebé la meitat dels enquestats disposaven d'una política respecte a la gestió de dades (no cal oblidar que un dels socis del projecte pertany al Regne Unit on es localitzen bastants d'aquestes polítiques) i un quart d'aquests requereixen en les seves convocatòries la presentació d'un pla de gestió de dades. Els principals motius per fomentar la gestió de les dades tenen relació amb fer una ciència millor i el suport a l'accés obert a aquestes dades. D'acord amb aquestes institucions aquest pla hauria de tenir en compte els següents elements: com s'obtenen les dades, el seu ús i reutilització, emmagatzematge i preservació així com els drets de propietat dels mateixos.

Les institucions a nivell nacional que s'encarreguen d'una o altra manera de coordinar activitats dirigides a la gestió de dades de recerca, són entitats generalment dependents d'algun organisme governamental i les seves tasques estan enfocades a coordinar i facilitar l'accés a les eines i materials que permetin la preservació i l'establiment de bones pràctiques per compartir dades, assessorar les agències finançadores de la recerca en el tipus de polítiques, i en la creació d'infraestructures (veure pe el cas del Digital Curation Centre).

Les institucions dedicades a la investigació que van participar en l'enquesta no van diferir molt en les seves respostes, independentment de si disposaven d'una política declarada respecte a l'elaboració de plans de gestió de dades. Totes elles coincidien que els principals motors per impulsar l'elaboració dels plans de gestió, eren els requisits de les institucions finançadores inclosos en les convocatòries de finançament de projectes i l'existència de codis nacionals de conducta disciplinaris. Els elements que generalment s'inclouen en els seus plans de gestió es refereixen a: definició de les responsabilitats i rols implicats en la gestió de les dades, formació i suport, accés i reutilització seguretat, preservació, accés i disponibilitat de les dades en obert, que coincideixen bàsicament amb els elements considerats més important pels investigadors. Per promoure el dipòsit dels datasets, les institucions han de crear infraestructures per a això, recolzades en polítiques d'accés obert.

Finalment, de les respostes obtingudes d'editors de revistes científiques, que no van ser molts a respondre (10, dels quals 4 del Regne Unit), es va observar que la definició de polítiques respecte a les dades subjacents als articles d'investigació no és una pràctica habitual en les revistes, que tampoc utilitzen un estàndard per a la seva identificació (alguns els assignen dois), i per altra banda si no és un requisit, els autors són reticents a facilitar les dades. Els dos mecanismes d'intervenció amb més força proposats pels editors van ser, d'una banda requerir el dipòsit de les dades en un repositori fiable i enllaçar la seva localització a la feina i el segon la publicació dels datasets en revistes amb aquest perfil, com ara Gigascience o les revistes publicades per Pensoft.

Pel que fa a les recomanacions fetes a partir dels resultats obtinguts i de la visió dels autors de l'informe, es poden resumir en:

• Les institucions finançadores han de potenciar la inclusió de plans de gestió de dades en les seves convocatòries de projectes, acceptar en els pressupostos possibles despeses derivades d'aquesta gestió, recomanar els centres on emmagatzemar les dades, definir directrius clares de com redactar un pla de gestió de dades i identificar els elements claus en la definició del pla.

• Per als centres nacionals relacionats amb la gestió de dades es recomana la creació de codis de conducta on es descriguin les responsabilitats de les parts implicades i bones pràctiques, suggerir i facilitar les eines per a la implementació d'aquestes pràctiques, establir normes o procediments de com citar les dades i coordinar activitats relacionades amb la gestió de dades.

• Per a les institucions dedicades a la investigació, la creació de polítiques clares respecte a la gestió de dades, que incloguin els elements necessaris per a això, com la formació del personal, l'accés, la preservació i la salvaguarda de les dades, proveir de models per implementar un pla de gestió de dades i exposar casos exemplars que ajudin els investigadors a seguir-los, crear la infraestructura necessària i fiable per a l'arxiu i distribució dels datasets, incentivar i reconèixer el compartir les dades, i facilitar el personal necessari per assessorar sobre temes de llicències i de propietat intel·lectual.

• A les editorials, a establir un diàleg entre editors i associacions professionals per establir polítiques respecte a la provisió de les dades subjacents als treballs, mitjançant incentius com l'assignació d'identificadors persistents als datasets i la recomanació d'on dipositar-los.

Des del meu punt de vista aquest informe fa un recorregut bastant exhaustiu en matèria de gestió de dades i ofereix unes recomanacions d'acord amb l'assaig pilot de la Comissió Europea d'accés obert a les dades en el marc del programa H2020. En aquest pla pilot, la Comissió requereix l'elaboració d'un pla de gestió de dades un cop aprovat el projecte, que s'ha de facilitar en un període de no més de sis mesos des del seu inici, encara que també estableix el mecanisme pel qual, en cas de no poder complir amb aquesta política, pugui quedar exempt del seu compliment (veure http://ec.europa.eu/research/participants/data/ref/h2020/grants_manual/hi/oa_pilot/h2020-hi-oa-pilot-guide_en.pdf).

L'únic defecte, per dir-ho d'alguna manera, que li trobo a aquest document és que no faciliti en forma d'annexos els formularis originals de les enquestes. 

La gran capacitat adaptativa de les biblioteques: 3 informes 3, d’OCLC

Lluís Anglada
Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya
 

Connaway, Lynn Silipigni, and Ixchel M. Faniel. Reordering Ranganathan: Shifting User Behaviors, Shifting Priorities. Dublin, OH: OCLC Research, 2014 http://www.oclc.org/content/dam/research/publications/library/2014/oclcresearch-reordering-ranganathan-2014.pdf
 
At a Tipping Point: Education, Learning and Libraries: a report to the OCLC membership. Dublin, OH: OCLC, 2014 http://www.oclc.org/content/dam/oclc/reports/tipping-point/215133-tipping-point.pdf
 
Optimizing Your Library's Return on Technology Investment; an OCLC report. OCLC EMEA, 2014 https://oclc.org/publications/newsletters/enews/2014/41/en-03.en.html

OCLC és una cooperativa de biblioteques que fa moltes coses. Potser una de les seves activitats menys tinguda en compte sigui la de fer informes que ajuden les biblioteques a entendre el seu entorn i a tenir una praxi més eficient. La quantitat d’informes d’OCLC ressenyats en aquest Blok és indicativa del valor que tenen (o, al menys, de la que els atorguem des del Blok). Cal diferenciar entre els informes que OCLC fa per a tots els seus membres i els fets per la divisió de recerca d’OCLC, intel·ligentment dirigida questa darrera per Lorcan Dempsey. Mentre que els primers tenen una intenció més general, els segons, lògicament, s’adrecen a terrenys més nous o experimentals.

Si bé cal agrair a OCLC aquestes informes, sí que els podem retreure que sovint encara estan massa orientats a la realitat nord-americana o a la angloparlant. Això no era gens criticable quan OCLC era una cooperativa nord-americana que admetia membres estrangers, però sí que comença a ser-ho ara que ja fa 4-5 anys que s’ha convertit en una cooperativa global.

L'avaluació de les editorials d'humanitats i ciències socials

Amadeu Pons
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona
 

Giménez-Toledo, Elea; Tejada-Artigas, Carlos; Mañana Rodríguez, Jorge. SPI: scholarly publishers indicators: books in humanities and social sciences. Beta. [Madrid]: CSIC, CCHS (Centro de Ciencias Humanas y Sociales), [2012]. <http://epuc.cchs.csic.es/SPI>. [Consulta: 12 set. 2014].

Per norma general, per a l'avaluació de la producció científica d'un autor, d'una institució o d'un país es té més en compte el mitjà de difusió on es publiquen els resultats de la recerca que no pas els treballs en si. No es jutja cada article en particular, sinó que es valora la qualitat de les revistes on es publiquen. Es parteix de la base que una revista de qualitat no publicaria un treball que no reunís els requisits necessaris ni els mèrits suficients.

L'avaluació de les revistes científiques té en compte tres aspectes diferents: el compliment d'unes normes d'ISO referides a la presentació formal dels continguts, el seguiment de bones pràctiques en la gestió i els processos editorials i, sobretot, el grau d'impacte de les revistes. Aquest darrer punt de vista és segurament el que pesa més. El que es mesura són les vegades que els articles d'una determinada revista són citats en articles d'altres revistes. D'això se'n diu impacte. Com més impacte tingui una revista (més popularitat) més ben considerada és. Es parteix de la base que ningú no citaria un treball que no hagués servit d'alguna cosa.

Liderant dins i més enllà de la biblioteca

Francisca Pulgar Vernalte
Responsable del Servicio de Bibliotecas
Dirección General de Patrimonio Cultural. País Vasco
 

Mary Ann Wolf, Rachel Jones, and Daniel Gilbert (2014). Leading In and Beyond the Library. Alliance for Excellent Education. Disponible a: http://all4ed.org/wp-content/uploads/2014/01/BeyondTheLibrary.pdf [Consulta: 10/08/2014]


Entre el 2006 i el 2011, el nombre de llocs de professionals en biblioteques escolars als EUA va descendir gairebé un 8%, a causa, probablement, de la reducció pressupostària, però sense oblidar altres factors tan importants com la no comprensió de les seves funcions i tasques per part dels líders escolars i/o de districte i la contractació de personal que no tenen la certificació de bibliotecari/a escolar.

L'objectiu d'aquest informe és revisar el paper de la biblioteca i del personal bibliotecari escolar en aquest període de transició a l'ensenyament i l'aprenentatge digital, i analitza tant les funcions com les interaccions que s'han de potenciar per garantir la seva rellevància en el nou escenari de l'educació del segle XXI, definida per un recorregut curricular cada vegada més dinàmic i digital.

Els bibliotecaris enllaç: avançar cap a l'èxit


Anna Rovira
Servei de Biblioteques, Publicacions i Arxius
Universitat Politècnica de Catalunya
 

Kenney, Anne R. Leveraging the Liaison Model: From Defining 21st Century Research Libraries to Implementing 21st Century Research Universities
http://www.sr.ithaka.org/blog-individual/leveraging-liaison-model-defining-21st-century-research-libraries-implementing-21st [Consulta: 15/09/2014]

Recentment, Ithaka, la consultora estratègica que dóna suport a les comunitats acadèmiques, ha publicat l’article de l’Anne R. Kenney i de Carl A. Kroch, bibliotecàries de la Universitat de Cornell, que estudien el canvi que actualment haurien de fer els bibliotecaris acadèmics d’enllaç, sovint anomenats en el nostre context, bibliotecaris temàtics. Actualment, la comunitat acadèmica qüestiona el valor i sobretot el cost de la biblioteca i les tasques de la biblioteca clàssica han quedat totalment obsoletes; és en aquest context que les autores proposen diferents vies per fer evolucionar el model a partir de la figura del bibliotecari d’enllaç.

Tradicionalment, les tasques del bibliotecari d’enllaç se centraven en el desenvolupament de la col·lecció i en els serveis de referència. Universitats punteres com Minnesota, Cornell o Duke han fet evolucionar les tasques del bibliotecari acadèmic incrementant el suport a estudiants i professors, ampliant les responsabilitats d’enllaç, incloent-hi tasques com la comunicació acadèmica, l’aprenentatge online, les eines digitals o la captació de recursos. Altres institucions que han seguit el mateix model també han afegit altres responsabilitats: la curació de dades o dels perfils dels investigadors, la participació en el workflow de la recerca o les noves formes de publicar. En aquesta línia, fins i tot s’han creat blogs com el Dangerous Liaison de la Universitat de Washington.

Contingut sindicat

Aquest web fa servir tecnologies: Drupal
Facultat de Biblioteconomia i Documentació

Melcior de Palau, 140
08014 Barcelona
Telèfon: +34 934 035 770

Llicència de Creative Commons
El Blok de Bid de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de Barcelona està subjecte a una llicència de Reconeixement 3.0 No adaptada de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a http://www.ub.edu/blokdebid
Els permisos addicionals als d'aquesta llicència es poden trobar a http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/deed.ca.