ISSN: 2014-0894

Ressenyes de Biblioteconomia i Documentació

Tres eren tres les filles del rei: plantejament, desenvolupament i explotació en dades científiques

Inma Aleixos. Universitat Politècnica de València
Ricardo Albiñana. Universitat Oberta de Catalunya
José Morales.  Universitat Ramon Llull
Fernanda Peset. Universitat Politècnica de València
 

- Erway, Ricky. 2013. Starting the Conversation: University-wide Research Data Management Policy. Dublin, Ohio: OCLC Research. http://www.oclc.org/content/dam/research/publications/library/2013/2013-08.pdf
- LERU Research data Working group / LERU Roadmap for research data // LERU, 2013. Advice paper; 14.
http://www.uzh.ch/research/LERU_Roadmap_for_Research_data.pdf
- Sergey Filippov / Mapping Text and Data Mining In academic and Research Communities in Europe // Lisbon Council 2014; special briefing issue 16. http://www.lisboncouncil.net/publication/publication/109-mapping-text-and-data-mining-in-academic-and-research-communities-in-europe.html

Sembla que seguim amb la tradició de ressenyar en una sola nota tres informes de temàtica comuna (Peset, 2013; Fenoll 2014). Anem doncs per la tercera vegada, completant el 3 amb 3. Tractant de buscar un fil conductor entre els informes d'aquesta nota, podríem llegir-los de la següent manera: començaríem per Erway, seguiríem amb LERU i acabaríem a Filippov. I passarem a exposar perquè ho hem deduït després de la seva lectura: el primer identifica els stakeholders en l'escenari de les dades de recerca i planteja el paper líder que pot assumir la biblioteca; el segon informa exhaustivament sobre què s'ha de gestionar; i finalment, Filippov és una mostra de com l'anàlisi de les dades amb tècniques de mineria posa en valor els datasets, única justificació de l'estesa frase "les dades són el nou petroli de l'economia".

Erway, Sènior Program Officer d'OCLC Research, crida a l'acció als directors de biblioteques universitàries per iniciar la conversa entre els stakeholders més rellevants de la universitat: vicerectors d'investigació, OTRI, serveis informàtics, investigadors i biblioteca. El personal bibliotecari posseeix el coneixement i experiència professional idonis per dur a terme les tasques de data curation. És l'oportunitat per assumir un paper emprenedor en la tasca d'establir polítiques de gestió i conservació de dades en les seves respectives universitats. En la nostra consideració, és una idea apropiada per a les universitats nord-americanes, amb biblioteques protagonistes del procés d'aprenentatge i investigació; idea que al nostre país hi certs obstacles en ser organitzacions més jerarquitzades i burocratitzades. A Espanya, abans d'iniciar la conversa, la biblioteca ha d'assegurar la formació del seu personal en els temes que tracta a la segona meitat de l'informe. Hi inclou els elements perquè la conversa sigui fructífera, encara que no especifica si són els mínims o els màxims. Els planteja en forma de preguntes: qui posseeix les dades?, quines imposicions externes hi ha sobre les dades?, quines dades i quant de temps s'haurien retenir?, com s'haurien de conservar les dades digitals?, hi ha consideracions ètiques?, com s'accedirà a les dades?, com d'obertes haurien de ser les dades?, com es gestionaran els costos?, quines alternatives hi ha a la gestió local de dades?

Preguntes, totes elles, que han estat treballades exhaustivament en l'informe de LERU. S'hi proposen sis aspectes a considerar, dels quals ofereix detalls, casos d'estudi i recomanacions en sengles sis capítols. El setè capítol recull totes les recomanacions agrupades segons els diferents actors. El primer capítol, sobre polítiques i lideratge, suggereix que cada universitat ha de crear el seu propi full de ruta per al desenvolupament d'una política institucional implicant a tots els stakeholders. El segon capítol, sobre promoció (advocacy), enumera les diferents barreres, incentius i elements facilitadors de l'intercanvi de dades en obert. El tercer capítol inclou temes com la selecció i adquisició, curació, descripció, citació i temes legals de les dades de recerca. El capítol quart proposa una infraestructura socio-tècnica que inclou: les pròpies dades, les eines de gestió de dades, els components tècnics i el personal. El capítol cinquè reconeix la necessitat de trobar fonts alternatives de finançament per cobrir la gestió i conservació de dades, igual que reconeix que els models de costos actuals estan encara per desenvolupar. Suggereix compartir els costos i serveis entre diverses institucions. El capítol sisè (rols, responsabilitats i destreses) inclou propostes de formació des dels primers estadis dels estudis de postgrau. Sorprèn que no deixa clar quins, entre tots els agents implicats en la gestió de dades de recerca, poden ser els formadors.

L'últim informe concretaria el cercle virtuós del nou model d'economia que volen els nostres governants, una economia basada en el coneixement i la innovació, on les dades seran el motor de creixement. Filippov estudia per al Lisbon Council la situació de la recerca en data i text mining a Europa ja que els Estats Units i la Xina estan guanyant la partida al vell continent. Utilitza dos mètodes: estadística descriptiva sobre dades bibliogràfiques extretes de ScienceDirect d'Elsevier (data o text mining en títol) i sobre dades de patents (ESPACENET patent database); i entrevistes, algunes anònimes, a acadèmics i experts en el tema, com per exemple el nostre company d'INGENIO Ismael Ràfols. Conclou per al primer mètode que Gran Bretanya està al capdavant a Europa i que un dels grans problemes és la legislació tan restrictiva i variada respecte al copyright dels conjunts de dades sobre les quals es podria investigar amb tècniques de data mining, cosa que també posava en relleu LERU (recomanació número 71).

A destacar d'aquest informe és el fet que la comunitat de bibliòmetres és reivindicada com una de les pioneres en la recerca i aplicació de tècniques de mineria, avui tan acceptada a causa de l'eclosió socioeconòmica del Big Science. La investigació de Filippov, però, té un clar biaix cap a Netherlands per la base de dades que utilitza, per les entrevistes plantejades i per introduir o evitar esmentar dades de països a conveniència. Com a anècdota, assenyalar que justifica el nostre "gloriós" segon lloc del rànquing per idiomes atribuint-ho a la nostra unió idiomàtica amb Llatinoamèrica. Sense comentaris.

En conclusió, els tres formen una unitat sobre la qüestió de les dades científiques. Contenen recomanacions al més alt nivell (Directives UE de Copyright i Bases de dades) o identifiquen l'heterogeneïtat de les polítiques de revistes científiques respecte a les dades. Aquests aspectes, especialment a Europa, poden frenar l'explotació de les dades, i no poden deixar de plantejar-se costat de les qüestions que es refereixen a la creació i gestió de dades. Al cap i a la fi, darrere de les dades hi ha les persones, el que en últim terme segueixen sent el veritable motor del moviment. I per això ens preguntem: des de quin fòrum podríem iniciar la conversa a casa nostra? Nosaltres, des del projecte DATASEA quedem a disposició de qualsevol agent interessat en aquests temes.


Bibliografia
Fenoll, Carme. Tres en uno: Australia, Canadá y la IPA nos ofrecen benchmarking en préstamo digital a bibliotecas públicas. Blok de BiD, 30/07/2014
García-García, Alicia; Peset, Fernanda. Tres en uno, tres informes sobre la gestión de los datos de investigación Blok de BiD, 04/09/2013
 

Models de negoci en el món de l’edició electrònica, un manual de supervivència

Lluís Agustí
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona
 

Rojas, María Jesús; Yuste, Elisa; Vázquez, José Antonio; Celaya, Javier (2014). Nuevos modelos de negocios en la era digital: un estudio elaborado por Dosdoce.com para CEDRO con motivo del lanzamiento de su plataforma Conlicencia.com. [Madrid]: Dosdoce: CEDRO. 93 p. ISBN 9788494229589. Disponible en format PDF, ePub i Mobi a: <http://www.dosdoce.com/articulo/estudios/3924/nuevos-modelos-de-negocio-en-la-era-digital/>.

A finals dels anys 90, dos humoristes nord-americans, Joshua Piven i David Borgenicht, van publicar The Worst-Case Scenario Survival Handbook1, un llibret d’humor on s’explicava amb detalls com enfrontar-se davant de situacions extremes i desesperades: com sobreviure si el paracaigudes no s’obria, com caminar sobre el sostre d’un tren en marxa o de quina manera calia caure des d’un pont en un riu, com escapar de l’atac d’un tauró o d’un estol d’abelles assassines... Aquest primer llibre va inaugurar un subgènere d’humor sota el títol genèric de Worst-case scenarios, els següents títols del qual es derivaven en tots els escenaris possibles: a l’escola, de vacances, en casaments, de viatge o a l’hora de lligar i practicar sexe. En poc més d’una dècada s’havien venut més de 10 milions d’exemplars.

Ingredients per un bon còctel: persona, tecnologia social i base de dades

Candela Ollé
Estudis de Ciències de la Informació i la Comunicació
Universitat Oberta de Catalunya
 

Weigend, A. Dias, G., Chow, A. (2012) Tecnologías Sociales. El poder de las conversaciones en red. Fundación para la innovación Bankinter http://www.fundacionbankinter.org/system/documents/8614/original/00FTF17Cast2.pdf [Consulta: 13/10/2014]

Als inicis del segle XX els mitjans de comunicació de massa es repartien l'atenció i la capacitat d'influir al gruix de la població; gairebé un segle després, hem passat a una nova societat globalitzada, informacional, on convergeixen models comunicatius i socials analògics i models digitals. La irrupció de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) ha provocat que les xarxes esdevinguin estructures comunicatives predominats, que cada vegada més defineixen les nostres societats, economies, maneres de fer política i de consumir cultura. Segons Manuel Castells ens trobem en una “societat xarxa global” on estar “connectat” està deixant de ser una opció per esdevenir una obligació.

Actualment estem immersos en un procés de consolidació d’un sistema multimediàtic on l’aparició de nous mitjans de comunicació no comporta, necessàriament, la desaparició dels mitjans preexistents, però sí la seva transformació. El cas d’Internet, on s’aglutinen televisió, ràdio i qualsevol altre mitjà en un sol dispositiu resulta molt il·lustratiu d’aquesta tendència d’articulació de mitjans en xarxa. A més, el consumidor pren un rol més actiu i participatiu, com a generadors actius de continguts que es poden difondre massivament a la xarxa. De fet, estem en plena evolució de l’Internet tradicional a l’Internet 2.0 o 3.0; l’Internet que trenca amb les figures d’emissor i de receptor; l’Internet que crea infraestructura per tal que la societat generi contingut.

Repensant la metodologia en l’art: de l’objecte original als objectes digitals

Josep M. Turiel
CRAI Biblioteca de Lletres
Universitat de Barcelona
 

Matthew Long and, Roger C. Schonfeld (2014). Supporting the changing research practices of art historians. Disponible a: http://www.sr.ithaka.org/sites/default/files/reports/SR_Support-Changing... [Consulta: 26/09/2014]

Escriu Johanna Drucker, una de les grans especialistes en la recerca a l’àmbit de les humanitats a l’entorn digital: “El disseny de recursos digitals per a la investigació acadèmica en les Humanitats no és una tasca tècnica, sinó una responsabilitat intel·lectual”i. Entenem el repte. Potser podem començar per mirar-nos amb lupa les diferències reals en els mètodes de treball dels historiadors de l’art i quins suports els estem oferint des de les nostres biblioteques, per exemple. L’art, la seva història, presenta reptes diferents i per tan caldran solucions diferenciades.

Comentava en una trobada amb investigadors fa uns dies que sempre que pensem en les humanitats, en general, ens ve al cap la idea de l’investigador com un ésser solitari, gairebé aïllat, a la descoberta de la seva parcel·la de coneixement amagada, única, particular, per descobrir. No és del tot cert, però s’apropa. Jo mateix he insistit en aquest clixé més d’un cop en altres ressenyes. L’art, i més concretament la seva vessant històrica, no s’escapa d’aquesta idea. En un entorn cada cop més digital i globalitzat, com s’ho han de fer els professionals de la informació per apropar-se als investigadors d’aquest camp, per tal de detectar necessitats?. Són tants i tant diferents els mètodes de treball dels investigadors?. Hi ha tantes històries de l’art com a historiadors i crítics?

Mòbil o app? Aquesta és la qüestió?

Jordi Serrano
Universitat Politècnica de Catalunya
Servei de Biblioteques i Documentació
 

Clark, Joshua; Pan, Rosalind. Strategic mobile library development, a report from University College Dublin Library, Ireland http://anltc.conul.ie/wp-content/uploads/2010/01/ANLTC_SWETS-REPORT-2012.pdf [Consulta 28/10/2014]

El títol del post té la seva segona lectura: estarem d'acord en l'ús cada vegada més estès de tauletes i telèfons intel·ligents o smartphones i que per tant els continguts i serveis que ofereixen les biblioteques han d'"arribar" a aquestes pantalles de mida reduïda.

Com arribar-hi? Mobile o APP? I dels tipus d'APP, quin? ufff, la resposta no és fàcil però consulteu l'informe.

És probable que estigui equivocat, però crec que les biblioteques hauríem d'optar per l'opció del disseny web adaptable per algunes raons:

1. En general les APPs natives, serveixen per realitzar tan sols una activitat: AirPAC d'Innovative serveix per realitzar les tasques clàssiques d'un OPAC, EBSCOHost per accedir a les seves bases de dades o Wattpad per a la lectura d'ebooks. Veig impossible incloure en una APP tota l'oferta de continguts i serveis d'una biblioteca. Encara que, una alternativa pot ser diferents APPs.
2. Com destaca l'informe: per cada actualització de iOS, Android etc. haurem de revisar, validar i si és el cas actualitzar l'APP i qualsevol millora o modificació implica "pujar" a la botiga d'aplicacions amb el cost associat.
3. Per no parlar d'usuaris amb sistemes operatius "menys populars" com Windows, Blackberry o Firefox per les que una biblioteca no s'escaparia que el seu portal s'hagi d'adaptar als navegadors de tauletes i smartphones.

Contingut sindicat

Aquest web fa servir tecnologies: Drupal
Facultat de Biblioteconomia i Documentació

Melcior de Palau, 140
08014 Barcelona
Telèfon: +34 934 035 770

Llicència de Creative Commons
El Blok de Bid de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de Barcelona està subjecte a una llicència de Reconeixement 3.0 No adaptada de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a http://www.ub.edu/blokdebid
Els permisos addicionals als d'aquesta llicència es poden trobar a http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/deed.ca.