Ángel Borrego

Què pensa el professorat sobre la biblioteca universitària?

Ángel Borrego
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


Wolff, Christine; Rod, Alisa B.; Schonfeld, Roger C. (2016). Ithaka S+R US Faculty survey 2015. New York: Ithaka S+R. Disponible a: https://doi.org/10.18665/sr.277685. [Consulta: 20/02/2017].

Wolff, Christine; Rod, Alisa B.; Schonfeld, Roger C. (2016). UK Survey of Academics 2015: Ithaka S+R | Jisc | RLUK. New York: Ithaka S+R. Disponible a: https://doi.org/10.18665/sr.282736. [Consulta: 20/02/2017].


Aquesta és ja la tercera ocasió en què ressenyem al Blok els resultats de l’informe triennal que la consultora Ithaka realitza sobre el comportament informatiu dels professors universitaris nord-americans. La que comentem ara és la sisena edició d’un estudi que, als Estats Units, va començar a realitzar-se l’any 2000 i que, recentment, ha començat a replicar-se al Regne Unit on ara arriba a la seva segona edició.

Una pregunta clàssica en aquest estudi demana al professorat que identifiqui el recurs que utilitza de manera habitual per iniciar una cerca de bibliografia acadèmica. En aquesta ocasió, els resultats venen a confirmar una tendència identificada l’any 2012: un descens en la preferència per bases de dades bibliogràfiques (Scopus, Web of Science, etc.) compensat per un augment en l’ús de motors de cerca (Google, per ser més clars), fins al punt que ambdós tipus de recursos queden igualats per primer cop en les preferències del professorat. Al mateix temps, s’observa un cert repunt en l’ús de catàlegs i pàgines web de biblioteques, potser com a conseqüència de la inversió realitzada en l’adquisició d’eines de descobriment.

El camí cap a l’accés obert, en quin punt som?

Ángel Borrego
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


Research Information Network; University of Sheffield; Research Consulting; Elsevier. (2015). Monitoring the transition to open access: a report for the Universities UK Open Access Co-ordination Group. [S. l.]: RIN. 104 p. Disponible a: https://web.archive.org/web/20160401150824/http://www.researchinfonet.or... [Consulta: 30/05/2016].


Des de la publicació el 2012 de l’informe Finch, són ja diverses les ocasions en les quals aquest blog s’ha fet ressò de treballs que analitzen el grau d’implementació de les seves recomanacions. L’estudi que ara ressenyem descriu el panorama de l’accés obert al Regne Unit l’agost de 2015, tres anys després de la publicació de l’informe Finch, utilitzant indicadors de cinc tipus: opcions d’accés obert disponibles per als autors (nombre de revistes en accés obert existents, costos d’edició (article processing charges o APC), llicències, etc.); disponibilitat dels articles (proporció de textos en accés obert respecte del total de publicats); ús dels articles en accés obert (comparat amb el d’aquells que requereixen subscripció); efectes econòmics sobre les universitats (que han de pagar subscripcions i APC); i efectes econòmics sobre les societats científiques que editen revistes.

Dissenyant la biblioteca de recerca del futur

Ángel Borrego
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


Tancheva, Kornelia et al. (2016). A day in the life of a (serious) researcher: envisioning the future of the research library. Ithaka S+R. Disponible a: http://sr.ithaka.org/?p=277259 [Consulta: 05/04/2016]


Com seria una biblioteca de recerca que poguéssim dissenyar partint de zero? Aquesta és l’ambiciosa pregunta que es van plantejar un grup de bibliotecaris de la Cornell University. Per tal de donar-li resposta van dur a terme, amb l’ajut de la consultora Ithaka S+R, un estudi etnogràfic estructurat en dues parts. En primer lloc, van sol·licitar a 21 usuaris, entre els quals s’incloïen alumnes i professors de diferents disciplines i amb diversos graus d’experiència investigadora, que durant un dia portessin un registre de totes les seves activitats relacionades amb la cerca d’informació. A continuació, van entrevistar individualment cadascun d’ells per comentar la informació recollida.

Promoció de l'accés obert entre estudiants i investigadors

Ángel Borrego
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona

UNESCO (2015). Open Access Curriculum. Paris: UNESCO. 9 vol. Disponible a: http://www.unesco.org/new/en/communication-and-information/resources/news-and-in-focus-articles/all-news/news/unescos_open_access_oa_curriculum_is_now_online [Consulta: 12/07/2015]


 

La UNESCO ha publicat recentment dos conjunts de materials divulgatius sobre accés obert dirigits a dos tipus de públic: estudiants de biblioteconomia i investigadors. El primer dels materials s'estructura en quatre mòduls i porta per títol "Open Access for Library Schools", mentre que el segon paquet consta de cinc mòduls sota el títol col·lectiu de "Open Access for Researchers".

El primer dels quatre mòduls destinats a alumnes d'escoles de biblioteconomia té un caràcter introductori, centrant-se en la descripció de les etapes del procés d'investigació i la comunicació dels resultats al conjunt de la comunitat científica. La resta d'unitats es dediquen a la història del moviment per l'accés obert, els aspectes legals, la gestió de drets, la promoció de l'accés obert i els procediments per a l'avaluació de la ciència.

Quin camí cal prendre?

Ángel Borrego
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona
 

Schonfeld, Roger C. (2014) Does discovery still happen in the library? Roles and strategies for a shifting reality. Ithaka S+R http://sr.ithaka.org/blog-individual/does-discovery-still-happen-library-roles-and-strategies-shifting-reality [Consulta:06/09/2014]

Ithaka S+R acaba de publicar un breu document, basat en els resultats d'alguns informes previs ja ressenyats en aquest Blok, sobre el paper de la biblioteca universitària com a font de descobriment d'informació, ja sigui a través de cerques exploratòries sobre un tema, cerques d'ítems coneguts o cerques per mantenir-se al dia en una disciplina.

La majoria de directors de biblioteques universitàries nordamericanes consideren estratègicament important que els seus usuaris vegin la biblioteca com el primer recurs on adreçar-se per buscar continguts acadèmics. Aquest paper pot permetre a les biblioteques influir sobre els processos de comunicació científica dirigint, per exemple, als usuaris envers l'ús de versions en lliure accés dels documents que desitgen consultar. No obstant, aquests mateixos directors són conscients de la pèrdua de rellevància de la biblioteca en relació a aquesta activitat en benefici de plataformes de llibres i revistes electrònics que faciliten la cerca a text complet, Google Scholar o Wikipedia.

Pàgines

Subscriure a RSS - Ángel Borrego