accés obert

Enquesta de la Danish National Research Foundation sobre les pràctiques de dipòsit de dades de recerca i experiències en cinc centres

Rafael Aleixandre Benavent
Científic titular d'OPI. UISYS, Unidad mixta de Investigación
(CSIC-Universitat de València). Ingenio (CSIC-UPV)


Open access to data: it’s not that simple (2017). Copenhagen K: Danish National Research Foundation. 27 p. Disponible a: http://dg.dk/wp-content/uploads/2017/11/Open-Access-to-Data-%E2%80%93-It.... [Consulta: 05/11/2018].


Per dilucidar els avantatges i els reptes de l’obertura de dades en la ciència, la Danish National Research Foundation (DNRF) va dur a terme una enquesta entre els seus investigadors sobre l’accés obert a les dades. Aquest informe, que presenta els principals resultats i un capítol de suggeriments, també vol donar resposta a algunes preguntes clau com ara: què són «dades de recerca»?, quines dades són rellevants per compartir?, a qui pertanyen les dades?, per què la gent comparteix voluntàriament aquesta matèria primera tan valuosa? i qui hauria de cobrir les despeses de manteniment dels grans bancs de dades?

L’estudi parteix de la premissa que les millors pràctiques es dedueixen escoltant els investigadors i, per aquesta raó, la DNRF va realitzar una enquesta entre investigadors de tots els seus centres d’excel·lència. Dels 1.175 investigadors que van ser convidats a participar, 474 van contestar l’enquesta, el  que suposa una taxa de resposta del 40 %. El propòsit de l’enquesta era aclarir com i quant els investigadors estan emprant dades obertes i també il·luminar les fortaleses, barreres, oportunitats i desafiaments de les dades obertes. L’informe s’acompanya de les experiències que narren cinc centres danesos que mostren com treballar amb dades obertes pot potenciar la recerca i quins són els desafiaments a cinc àrees de recerca diferents.

  1. The Center for Permafrost (CENPERM), que treballa amb les interaccions entre el sòl, les plantes i els microbis, i els processos de retroalimentació dels ecosistemes associats al clima.
     
  2. iCourts Database on International Court Decisions, la base de dades més gran de decisions judicials de tribunals internacionals existent actualment.
     
  3. The Centre for Urban Network Evolutions (UrbNet), un centre interdisciplinari amb una gran base de dades en humanitats.
     
  4. The Stellar Astrophysics Centre’s (SAC), especialitzat en astrofísica.
     
  5. Center for Personalized Medicine in Immune Deficiency (PERSIMUNE), que explica com amb un únic número identificador és possible utilitzar les dades generades pel sistema de salut complint els principis de legalitat i confidencialitat.

Resultats de l’enquesta

Els resultats de l’enquesta van mostrar que és més comú que les dades estiguin disponibles en ciències naturals i en humanitats que en ciències socials, ciències de la vida i ciències tecnològiques. Aproximadament el 32 % dels investigadors van indicar que les seves dades estan disponibles com a dades suplementàries acompanyant els articles de revista, aproximadament el 20 % els dipositen en un repositori, el 17 % en memòries i el 8 % en el lloc web del projecte.

En relació amb les raons per posar a disposició les dades, les més importants són: a) permet la validació o replicació de dades (el 81 % les troba molt o extremadament importants); b) és una bona pràctica compartir les dades de la recerca (el 77 % les troba molt o extremadament importants); c) permet la contribució dels altres i fomenta la col·laboració (el 73 % ho troba molt o extremadament important).

Entre les barreres per compartir, les dues més importants són: a) «requereix temps i esforç per preparar les dades» (el 46 % troba aquesta raó molt o extremadament important); b) «pèrdua d’oportunitats de publicació de l’estudi» (el 41 % troba aquesta raó molt o extremadament important); c) «les dades contenen informació confidencial o sensible» (el 35 % les troba molt o extremadament importants); d) «d’altres poden fer un mal ús o mal interpretar les meves dades» (el 30 % les troba molt o extremadament importants).

La distribució de les motivacions per dipositar les dades va donar els següents resultats: a) finançament addicional per cobrir el cost de l’estudi (35 %); b) possibilitat de ser coautor en el treball subsegüent després de la reutilització (32 %); c) saber com els altres utilitzen les dades (32 %); d) citació de les dades (32 %); e) millor reputació acadèmica (31 %).

Pel que fa a què consideren important els investigadors quan utilitzen dades d’altri, les raons més importants van ser; a) que les dades siguin d’alta qualitat (45 %); b) que estiguin ben documentades (42 %); c) que s’hagin obtingut de fonts fiables (38 %).

Comentaris i suggeriments

Atès que la recerca es du a terme, en gran mesura, a les universitats, aquestes juguen un paper molt important en la promoció de l’accés obert a les dades. Poden fomentar la conscienciació sobre la importància del procés, promovent una cultura de ciència oberta i desenvolupant polítiques a les diferents àrees de recerca. Les polítiques de dades obertes han de ser dinàmiques i reflectir contínuament les necessitats dels investigadors i el desenvolupament tecnològic. També han de conèixer les limitacions que envolten les dades obertes i trobar possibles solucions. Les universitats podrien adoptar l’accés obert a les dades de la recerca com un criteri, entre d’altres, per a la promoció professional.

Les institucions individuals cal que treballin per a l’establiment d’infraestructures i un desenvolupament sostenible a llarg termini que garanteixi la conservació i preservació de les dades. Les dades són, en molts casos, molt diverses i requereixen una gran coordinació en l’àmbit nacional per aprofitar les oportunitats que ofereixen.

Per tal que la recerca pugui aprofitar al màxim els beneficis de les dades obertes, és essencial la col·laboració intra i interinstitucional. També és important disposar d’un òrgan centralitzat que s’ocupi sistemàticament de les qüestions jurídiques i ètiques que planteja l’accés obert a les dades. D’altra banda, les institucions podrien implantar programes de formació sobre com fer que les dades estiguin disponibles, com reutilitzar-les, com adquirir habilitats per a la seva gestió de dades, etc.

Accés obert, crítica oberta: sobre «Ecosistemas del acceso abierto»

Jesús Tramullas
Departamento de Ciencias de la Documentación
Universidad de Zaragoza


Merlo Vega, José Antonio (ed.) (2018). Ecosistemas del acceso abierto. Salamanca: Ediciones Universidad de Salamanca. 391 p. (Aquilafuente; 228). Disponible a: <https://gredos.usal.es/jspui/bitstream/10366/138566/8/978-84-9012-774-2.pdf>. [Consulta: 26.11.2018].


He de reconèixer que, d’un temps ençà, cada cop que sento o em parlen d’accés obert, immediatament desconnecto i m’oriento a d’altres tasques acadèmicament més interessants. Es tracta d’un d’aquells temes sobre els quals la comunitat professional i investigadora porta insistint-hi de forma reiterada bastants anys, i sobre la qual s’amunteguen periòdicament un bon nombre de treballs, la major part dels quals no aporten res de nou al coneixement ja disponible.

Anàlisi de la publicació de revistes i articles en accés obert

Miguel Navas-Fernández
Centre de Documentació
Museu de Ciències Naturals de Barcelona


Crawford, Walt (2018). Gold open access journals 2012-2017: GOAJ 3. Livermore (California): Cites & Insights Books. 179 p. Disponible a: <https://waltcrawford.name/goaj3.pdf>. [Consulta: 22/10/2018].

Crawford, Walt (2018). Gold open access journals by country 2012-2017: a supplement to GOAJ 3. Livermore (California): Cites & Insights Books. 293 p. Disponible a: <https://waltcrawford.name/cntry1217.pdf>. [ Consulta: 22/10/2018].


Walt Crawford és un bibliotecari retirat amb una activitat incansable. Al seu blog Walt at Random va publicant els seus propis informes sobre revistes científiques i el seu butlletí Cites & Insights: Crawford at large que tracta sobre biblioteques, tecnologia, mitjans de comunicació i comunicació científica. Fa servir la seva pròpia editorial, Cites & Insights Books.

Els seus treballs sobre revistes en accés obert, titulats GOAJ: gold open access journals, són exhaustius i de molta qualitat. Els publica des de 2016 en accés obert amb llicència CC BY i amb el suport i finançament d’SPARC. Crawford recull les revistes incloses al DOAJ i després realitza una descomunal feina manual revista per revista, recollint el preu dels article processing charges o APC  (si n’hi ha) i el nombre d’articles per any.

Reflexions i recomanacions per a una ciència oberta

Remedios Melero
Instituto de Agroquímica y Tecnología de Alimentos (IATA)
Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)


Open Science Policy Platform Recommendations (2018). [Brussels]: European Commision. Disponible a: <https://ec.europa.eu/research/openscience/pdf/integrated_advice_opspp_recommendations.pdf>. [Consulta: 10/09/2018].

Recomendación (UE) 2018/790 de la Comisión de 25 de abril de 2018 relativa al acceso a la información científica y a su preservación (2018). [Brussels]: Comisión Europea. Disponible a: <https://eur-lex.europa.eu/legal-content/EN/TXT/?uri=CELEX:32018H0790>. [Consulta: 10/09/2018].

Ayris, Paul; San Román, Alea López de; Maes, Katrien; Labastida, Ignasi
(2018). Open science and its role in universities: a roadmap for cultural change.  Leuven: LERU. Diponible a: <https://www.leru.org/files/LERU-AP24-Open-Science-full-paper.pdf>. [Consulta: 10/09/2018].


Aquests tres documents es van publicar entre abril i maig de 2018 i tenen en comú l’enunciat de recomanacions i reflexions pensades per assolir una ciència oberta, transparent, col·laborativa i responsable.

El primer és el publicat per la Comissió Europea (CE) i elaborat per l’Open Science Policy Platform (OSPP). Les recomanacions estan fetes d’acord als vuit punts prioritaris identificats de l’Agenda europea per a l’open science: reconeixement i incentius; nous indicadors de mètriques per a l’avaluació de la investigació, la comunicació científica del futur, l’European Open Science Cloud (EOSC), dades FAIR (findable, accesible, interoperable and reusable), integritat, capacitació i formació, i ciència ciutadana. Seguint aquest ordre les recomanacions han tingut en compte les parts a les quals van adreçades d’acord a la següent classificació: investigació i infraestructures, gestors de la investigació, investigadors, biblioteques universitàries, organitzacions que financen la investigació, societats científiques, universitats i centres d’investigació, editorials i organitzacions de ciutadans implicats amb la ciència.

Mesurar el grau d’accés obert de les editorials acadèmiques

Ernest Abadal
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


Björk, Anna; Paavola, Juho-Matti; Ropponen, Teemu; Laakso, Mikael; Lahti, Leo (2018). Opening academic publishing: development and application of systematic evaluation criteria. [S.l.]: Open Science and Research Initiative. 41 p. Disponible a: <https://openscience.fi/opening-academic-publishing>. [Consulta: 02/09/2018].


Fa uns anys Finlàndia es va proposar ser un dels països líders en ciència oberta i accés obert i és per això que el seu Ministeri d'Educació i Cultura va promoure l'Open Science and Research Initiative, un programa d’acció per al període 2014-2017 que incloïa un full de ruta, diverses activitats i també l’elaboració de diversos estudis sobre ciència oberta, com ara el grau d'apertura de les universitats i centres de recerca (2015), els costos globals de l'accés obert a Finlàndia (2016) i també l’informe sobre l’apertura de les editorials (2018) que ara ressenyem.

L’estudi ha estat dut a terme per la consultora finesa Oxford Research Oy, per Open Knowledge Finland (organització sense ànim de lucre que promou la difusió lliure del coneixement) i també ha comptat amb la col·laboració de Mikael Laakso, un prestigiós investigador sobre accés obert a la ciència.

Pàgines

Subscriure a RSS - accés obert