accés obert

Mindfulness per a la integració global dels open educational resources

Gema Santos
Serveis de Biblioteca per a la Recerca
Universitat Oberta de Catalunya (UOC)


Open educational resources: global report (2017). Burnaby: Commonwealth of Learning. 77 p. Disponible a: <http://oasis.col.org/bitstream/handle/11599/2788/2017_COL_OER-Global-Rep.... [Consulta: 08/04/2018].


Durant els quinze anys d’existència dels open educational resources (OER), des del seu sorgiment formal al fòrum de la UNESCO de 2002 a París, el moviment ha anat guanyant terreny i s’ha expandit de manera notable. El concepte de recursos educatius oberts inclou tots aquells materials d’aprenentatge i recerca en qualsevol suport que siguin de domini públic o es difonguin amb una llicència oberta que hi permeti l’accés gratuït, com també l’ús, l’adaptació i la redistribució per d’altres sense cap restricció o amb restriccions limitades (UNESCO, 2002). El punt culminant del moviment educatiu obert va ser l’aprovació de la Declaració OER de París de 20121, durant el I Congrés Mundial d’OER de la UNESCO, des d’on es va fer una crida als governs del món per donar suport al desenvolupament dels OER (UNESCO, 2012). La següent fita important, representada pel full de ruta col·laboratiu OER strategy development (Allen et al., 2015), va identificar estratègies específiques per aconseguir l’adopció real dels recursos educatius oberts. L’informe que avui ens ocupa, generat amb motiu de la celebració del II Congrés Mundial d'OER (Eslovènia, setembre de 2017), correspondria a un tercer estadi del moviment, que pretén dibuixar l’estat de la qüestió actual dels OER, de manera global i en relació a les bases anteriors.

L’informe està publicat per la Commonwealth of Learning (COL), una organització intergovernamental que promou el desenvolupament i l’intercanvi de recursos i tecnologies dins el marc de l’educació oberta i a distància, i presenta els resultats de dues enquestes: una sobre polítiques nacionals i estratègies de suport dels OER, enviada als governs de tots els estats membre de la UNESCO, i una altra, més general i dirigida als agents clau i parts interessades en els OER, amb l’objectiu de comprendre els seus nivells de conscienciació i implicació en l'ús i l'adaptació d’aquests recursos. A més, l’informe inclou el resum de sis consultes regionals (en base a 105 països d’Àsia, Europa, Orient Mitjà i nord d’Àfrica, Àfrica, Carib i països llatinoamericans i Pacífic), que proporciona una breu instantània de l’activitat i iniciatives OER a cada regió. No obstant, l’anàlisi detallada d’aquestes consultes està disponible en un altre informe complementari, que porta per títol Open educational resources: from commitment to the action.

És a partir de tots aquests resultats que s’estructura el contingut de l’informe. En una primera part, dedicada a l’enquesta governamental i en base a 102 països participants, s’identifica un increment en el suport a polítiques d’OER entre el 2012 i el 2017 −amb una majoria d’origen nacional (41 %), seguit de l’institucional (22 %) i generat per projectes (9 %)− però amb evidències poc fermes de l’existència de noves polítiques, més enllà de consideracions respecte a futurs desplegaments. Una altra dada rellevant però no gaire sorprenent, ja que ha estat identificada en la literatura, és la insuficiència d’OER en idiomes diferents a l’anglès (Ehlers, 2010) i la manca de capacitació dels usuaris a l’hora d’accedir, reutilitzar i compartir OER (Cox i Trotter, 2017).

En una segona part, es tracten els resultats més rellevants obtinguts a partir dels 600 agents interessats que van respondre la segona enquesta. Per exemple, que la gran majoria té consciència general dels OER, tot i que no tant respecte als requeriments per a la seva reutilització o disposar de les habilitats necessàries per adaptar-los (vegeu aquí que tant governs com agents interessats coincideixen a assenyalar aquesta falta de competència). Tots aquests factors, juntament amb la falta d’un sistema de recompensa, de suport institucional i la manca de temps, són les barreres importants per a la integració generalitzada dels OER dins el sistema educatiu; que no difereixen gaire de les identificades anteriorment (Atkins, Brown, i Hammond, 2007; Butcher, 2011). Respecte als beneficis més reportats, destaquen la reducció del cost dels recursos d’aprenentatge i que les llicències obertes possibilitin l’accés a materials de qualitat, sobretot en aquells països menys desenvolupats.

En aquest sentit, malgrat el potencial dels OER per frenar els costos esdevinguts durant l’última dècada en educació superior −per exemple, l’adopció de llibres de text de codi obert (Hilton, 2016; Ozdemir i Hendricks, 2017)−, existeix un debat important sobre la seva sostenibilitat i els costos addicionals relacionats amb el desenvolupament, adaptació o remescla dels recursos, la inversió en tecnologies o el temps per al disseny de nous plans d’estudis (Adams Becker et al., 2017; Downes, 2007).

El tercer bloc de continguts de l’informe està integrat per les diferents visions i prioritats reflectides en les consultes regionals: des de les més bàsiques, com l’augment de conscienciació envers els OER (Pacífic), la connectivitat a Internet (Àsia), l’accessibilitat o la sostenibilitat dels OER (Àfrica) fins a d’altres més concretes, com la de millorar la capacitació del professorat, assegurar la qualitat dels OER i la seva disponibilitat en diferents idiomes o el desenvolupament de nous models de negoci editorial. D’altra banda, un factor coincident a gairebé totes les regions és la necessitat de desenvolupar polítiques d’OER per tal d’incrementar la probabilitat de finançament (sobretot en el cas d’Àfrica i Llatinoamèrica) i també per aconseguir un suport governamental compromès, que doni cohesió a les accions de promoció dels OER (a Europa).

A l’apartat final conflueixen les evidències aportades per les dues enquestes i per les consultes regionals, en forma d’una sèrie de tendències globals claus en la integració dels OER. Entre d’altres, la presència de polítiques nacionals és considerada com un indicador rellevant que determina els nivells de compromís real que té cada regió (o país) amb els OER. Aquesta clau va alineada amb la intenció manifestada pels governs però es contradiu amb l’escassetat de polítiques específiques d’OER avui dia i com això s’intenta contrarestar amb l’impuls de polítiques institucionals i d’iniciatives particulars generades des de la base (bottom-up). Una altra tendència observada és l’ús significativament baix dels repositoris d’OER, per raó del seu desconeixement i a la confusió generada pels MOOC (massive open online courses), com a plataformes «contenidores» de recursos oberts; tot i que no tots els MOOC creen i utilitzen OER. Aquesta incertesa mostra com el significat d’«obert» encara no està clar per a molts usuaris que, malgrat els anys d’evolució del moviment, confonen els OER amb recursos digitals o gratuïts.

En resum, aquest informe evidencia intuïcions que ja es venien percebent, revelant de forma més clara i completa les disparitats entre regions i l’existència de diferents etapes i velocitats en l'adopció dels OER. També fa aflorar que alguns dels aspectes identificats fa sis anys, en la Declaració OER de París, continuen sent un repte important en alguns contextos i també que, tot i que s’han esdevingut millores significatives en línia amb les estratègies promogudes pel full de ruta OER del 2015, els resultats registrats fins a la data no són prou encoratjadors. Per tant, l’actualització aportada per aquest document posa de manifest que cal més esforç per assolir les fites originàries i el desenvolupament de polítiques i d’accions específiques per la integració real dels OER.


1 Disponible una versió traduïda al català, que ha estat duta a terme per l’Oficina de Difusió del Coneixement, Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació (CRAI) de la UB. Les versions originàries de la Declaració es poden consultar al web de la UNESCO.


Bibliografia

Adams Becker, S.; Cummins, M.; Davis, A.; Freeman, A.; Hall Giesinger, C.; Ananthanarayanan, V. (2017). Horizon report 2017: higher education edition.
    
Allen, N.; Browne, D.; Forward, M.; Green, C.; Tarkowski, A. (2015). Foundations for OER strategy development purpose of document.
    
Atkins, D. E.; Brown, J. S.; Hammond, A. L. (2007). A review of the open educational resources (OER) movement: achievements, challenges, and new opportunities.

Butcher, N. (2011). A basic guide to open educational resources (OER).

Cox, G. J.; Trotter, H. (2017). «An OER framework, heuristic and lens: tools for understanding lecturers’ adoption of OER». Open praxis, vol. 9, no. 2, 151.
    
Downes, S. (2007). «Models for sustainable open educational resources». Interdisciplinary journal of knowledge and learning objects, vol. 3, 29-44.

Ehlers, U.D. (2010). Open Educational Quality Initiative (OPAL) final report public part.

Hilton, J. (2016). «Open educational resources and college textbook choices: a review of research on efficacy and perceptions». Educational technology research and development, vol. 64, no. 4, 573-590.
    
Ozdemir, O.; Hendricks, C. (2017). «Instructor and student experiences with open textbooks, from the California open online library for education (Cool4Ed)». Journal of computing in higher education, vol. 29, no. 1, 98-113.
    
UNESCO (2002). Forum on the impact of open courseware for higher education in developing dountries: final report.

UNESCO (2012). Declaració de París de 2012 sobre recursos educatius oberts.

Els editors importants analitzen la publicació de monografies en accés obert

Ernest Abadal
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


Emery, Christina; Lucraft, Mithu; Morka, Agata; Pyne, Ros (2017). The OA effect: how does open access affect the usage of scholarly books? Disponible a: <https://www.springernature.com/gp/open-research/journals-books/books/the.... [Consulta: 13/01/2018].


Els estudis sobre l’accés obert porten uns quants anys prestant una atenció quasi exclusiva a la situació de les revistes. Darrerament, però, el focus s’ha dirigit també als llibres i celebrem la publicació de diversos estudis al respecte, alguns dels quals han estat comentats amb anterioritat en aquest mateix Blok (Montgomery, 2014; HEFCE, 2015; Collins, Milloy, 2016).

L’informe que ressenyem se centra específicament en les monografies d’accés obert i ha estat publicat per Springer Nature, una companyia que va crear-se el 2015 a partir de la fusió de Springer Science amb Macmillan Science and Education (que incloïa l’editor de Nature). Aquest conglomerat acadèmic disposa d’uns antecedents en la publicació de monografies que es remunta a fa més de 175 anys i també les té en accés obert des de 2011 (han publicat uns 400 títols entre SpringerOpen i Palgrave Macmillan).

Evolució i nova generació dels repositoris

Remedios Melero
Instituto de Agroquímica y Tecnología de Alimentos (IATA)
Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)


Luther, Judy (2018). “The Evolving institutional repository landscape.”
Choice white paper, no. 1. Disponible a: <http://choice360.org/librarianship/whitepaper>. Consulta: [15/02/2018].

Next generation repositories: behaviours and technical recommendations of the COAR. Next Generation Repositories Working Group (2017). Disponible a: <https://www.coar-repositories.org/files/NGR-Final-Formatted-Report-cc.pdf>. Consulta: [15/02/2018].


Els dos informes que es referencien tot seguit fan una anàlisi de cap a on evolucionen els repositoris i quines serien les seves característiques en un futur proper. Els textos provenen d’orígens diferents però convergeixen en molts dels seus continguts, sobretot en els relacionats amb la interoperabilitat, amb la necessitat d’utilitzar estàndards existents i en la creació d’una xarxa mundial de repositoris a l’estil del núvol de linked open data.

The evolving institutional repository landscape inaugura un seguit d’articles de recerca que va publicar Choice (servei de publicacions de l’Association of College and Research Libraries) l’objectiu del qual és el de facilitar una reflexió i informació sobre alguns temes rellevants per a la comunitat de biblioteques acadèmiques.
En aquesta primera entrega, l’autora fa una anàlisi dels repositoris institucionals i del paisatge on s’integren basat, d’una banda, en la bibliografia existent, en entrevistes amb bibliotecaris i amb líders de la indústria de la informació, i, de l’altra, en les dades obtingudes d’una enquesta oberta que va rebre al voltant de 150 respostes, principalment d’institucions acadèmiques americanes.

Els incentius com a element clau per fer créixer les dades de recerca en obert

Mireia Alcalá
Tècnica de Recursos d'Informació
Àrea de Ciència Oberta
Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC)


Eynden, Veerle van den [et al.] (2016). Towards open research: practices, experiences, barriers and opportunities. [London: Wellcome Trust]. 64 p. Disponible en: https://dx.doi.org/10.6084/m9.figshare.4055448. [Consulta: 23/10/17].

Jubb, Michael (2016). Embedding cultures and incentives to support open research. London: Wellcome Trust. 21 p. Disponible a: https://dx.doi.org/10.6084/m9.figshare.4055514. [Consulta: 23/10/17].


El Wellcome Trust, institució sense ànim de lucre de recerca biomèdica amb seu al Regne Unit, ha encarregat una sèrie d’informes i estudis per analitzar els diferents desafiaments que comporta la Ciència Oberta. Entre els diferents informes en què s’analitzen les infraestructures, les habilitats, la interoperabilitat o l’equitat –entre d’altres–, Michael Jubb i Veerle Van den Eynden exploren els mecanismes culturals i d’incentius per fer que la ciència sigui més oberta. L’un amb una mirada més teòrica i l’altre a partir de l’evidència.

Jubb parteix dels treballs elaborats per l’Expert Advisory Group on Data Access (EAGDA)1 del Regne Unit. En canvi, Van den Eynden extreu els seus resultats a partir d’una enquesta en línia realitzada a 583 investigadors que havien rebut finançament del Wellcome Trust i 259 finançats per l’Economic and Social Research Council (ESRC).

La necessària i difícil transició cap a un sistema editorial en accés obert

Lluís Anglada
Director de l’Àrea de Ciència Oberta
Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC)


Johnson, Rob; Fosci, Mattia; Chiarelli, Andrea; Pinfield, Stephen; Jubb, Michael (2017). Towards a competitive and sustainable open access publishing market in Europe: a study prepared for the OpenAIRE 2020 project, on behalf of the European Commission. [S. l.]: Research Consulting: OpenAIRE.  Disponible a:
https://blogs.openaire.eu/wp-content/uploads/2017/03/OA-market-report-28.... [Consulta: 16/04/2017].


Des de la seva primera formulació, el 2001, en forma de carta oberta en la qual es demanava suport als científics, el moviment de l’accés obert no ha deixat de guanyar adeptes. El que llavors podia semblar una petició ingènua per a eliminar les barreres per accedir a la producció científica mundial s’ha consolidat com un dret (que la recerca finançada públicament pugui ser usada públicament) i una necessitat (la de millorar la qualitat de la recerca a través de l’accés universal als seus productes).

Pàgines

Subscriure a RSS - accés obert