ISSN: 2014-0894

biblioteca

Liderant dins i més enllà de la biblioteca

Francisca Pulgar Vernalte
Responsable del Servicio de Bibliotecas
Dirección General de Patrimonio Cultural. País Vasco
 

Mary Ann Wolf, Rachel Jones, and Daniel Gilbert (2014). Leading In and Beyond the Library. Alliance for Excellent Education. Disponible a: http://all4ed.org/wp-content/uploads/2014/01/BeyondTheLibrary.pdf [Consulta: 10/08/2014]


Entre el 2006 i el 2011, el nombre de llocs de professionals en biblioteques escolars als EUA va descendir gairebé un 8%, a causa, probablement, de la reducció pressupostària, però sense oblidar altres factors tan importants com la no comprensió de les seves funcions i tasques per part dels líders escolars i/o de districte i la contractació de personal que no tenen la certificació de bibliotecari/a escolar.

L'objectiu d'aquest informe és revisar el paper de la biblioteca i del personal bibliotecari escolar en aquest període de transició a l'ensenyament i l'aprenentatge digital, i analitza tant les funcions com les interaccions que s'han de potenciar per garantir la seva rellevància en el nou escenari de l'educació del segle XXI, definida per un recorregut curricular cada vegada més dinàmic i digital.

La metodologia utilitzada per a la realització de l'informe s'ha basat en el "focus group" o grup focal de discussió, i recull les opinions i observacions de diferents persones pertanyents a diferents categories professionals, com per exemple, directors de TIC-s, personal bibliotecari o persones relacionades amb l'àmbit de l'educació.

Les preguntes que es van utilitzar com a base per a la reflexions, discussions i posteriors propostes s'inclouen en l'apèndix C de l'informe, però es transcriuen a continuació, ja que són la clau per entendre millor el plantejament i les conclusions d'aquest informe i, perquè a més, poden ser una bona referència en el cas que es vulgui repetir un estudi similar en alguna comunitats autònoma o, fins i tot, a nivell estatal. Són les següents:

1 Com descriuries el paper del bibliotecari en el teu districte o en els districtes amb els que tu treballes?
2 Com ha canviat el paper amb l'aprenentatge digital o, més específicament, amb la transició a l'aprenentatge digital?
3 Com descriuries el rol ideal del bibliotecari?
4 Com assegurem que el paper del bibliotecari sigui sostenible en aquest clima actual de prioritats i pressupostos?
5- Quin penses que hauria de ser el paper dels bibliotecaris en i/o amb:

a. desenvolupament professional
b. socis o preparadors
c. curadors de contingut o desenvolupadors de currículum
d. lideratge escolar
i. estudiants com a creadors o productors de continguts

6- Quina connexió veus amb les biblioteques públiques i la comunitat?
7- Altres recomanacions.

Punts forts de l'informe:

- L'adopció del terme "bibliotecari/a escolar" per part de l'ALA i de l'American Association of School Librarians. Terme que s'ha utilitzat al llarg de tot l'informe per referir-se a les persones que treballen a les escoles bé com a bibliotecari/es escolars o com a especialistes en documentació i que implica el reconeixement d'una categoria i una especialitat professional.

- Que tant entitats i/o associacions de l'àmbit bibliotecari com governamentals o del món de l'educació conflueixin en l'interès i importància de les biblioteques escolars i dels professionals que les dirigeixen, de fet, al llarg de l'article se citen diversos informes que subratllen la necessitat i destaquen la seva importància a l'hora de formar l'alumnat i professorat en el desenvolupament de les anomenades competències del segle XXI: pensament crític, creativitat, comunicació i col·laboració (les anomenades 4 Cs).

- Els casos d'èxit d'alguns districtes en què s'ha impulsat al professional de la biblioteca escolar i els exemples i resultats avalen la importància d'aquest rol per al desenvolupament de les competències digitals en la comunitat educativa -professors, alumnes i dirigents polítics en l'àmbit de la educació-. (per exemple, Forsyth County Schools, Geòrgia; Mooresville graded School district, north Carolina; Avon Community School Corporation, Indian).

- Ampliació de l'horari de la biblioteca, el que permet que l'alumnat pugui utilitzar aquests serveis abans i després de l'horari lectiu; i, per descomptat, continguts digitals accessibles en qualsevol moment i des de qualsevol lloc (serveis 24/7).

- En la mateixa línia, s'imposa la necessitat de convertir les biblioteques escolars en espais d'aprenentatge i creació bé individual o col·lectiva, es tracta dels coneguts laboratoris o tallers -lab, makerspaces-, espais, en definitiva, per investigar, experimentar i crear.

- El pressupost, el material i els recursos de la biblioteca repercuteixen en tota la comunitat educativa i afavoreixen la igualtat en l'accés a l'educació i la informació, ja que garanteixen, per a tot l'alumnat, les mateixes possibilitats en l'accés i utilització de els recursos disponibles a i des de les biblioteques.

Conclusions:

- El paper del bibliotecari/a escolar està canviant en la mesura que es relaciona amb professors, estudiants i responsables del sector de l'educació.

- La seva missió i justificació passa, obligatòriament, pel disseny de relacions estratègiques amb els líders de l'ensenyament -implicar-se en el disseny curricular, proporcionar continguts al professorat o capacitar l'alumnat.

- Es veuen imprescindibles una capacitació tècnica i un desenvolupament professional constant.

- Necessitat de col·laboració entre la biblioteca escolar i la biblioteca pública, dos grans pilars per garantir la igualtat en l'accés a la informació.

Com a conclusió podem dir que al llarg de l'informe es constata que la necessitat o no de tenir tant amb biblioteques escolars com amb personal bibliotecari especialitzat depèn en gran mesura que aquest col·lectiu professional sàpiga liderar l'adaptació a les noves formes d'aprenentatge i ensenyament digital.

Es veu necessària la capacitació tècnica i tecnològica d'aquest col·lectiu professional, una preparació i adequació que, a més, ha de ser permanent. Es requereixen persones dinàmiques, amb capacitat per proposar i seleccionar recursos però, a la vegada, per ensenyar al professorat i l'alumnat com i, sobretot, per a què utilitzar-los. Liderar a la biblioteca i més enllà de la biblioteca requereix convertir aquests espais en centres d'aprenentatge i creació, d'acord amb les noves tendències que marca el trànsit a l'ensenyament i aprenentatge digital ia l'actitud i comportament d'una ciutadania cada vegada més creativa i participativa.

Els nombrosos exemples i informes referenciats en aquest document corroboren que en els centres educatius en què es comptava amb professionals preparats, relacionats amb l'staff educatiu i que contribuïen a crear espais per a la creació individual o col·lectiva de continguts esdevenen autèntics líders, sent el personal idoni per ajudar en aquesta transició a l'ensenyament en l'era digital. 

Com perceben els stakeholders (bibliotecaris i usuaris), la intersecció biblioteca / web social?

Nieves González
Profesora de Biblioteconomía y Documentación
Universidad Pablo de Olavide de Sevilla


Kronqvist-Berg, Maria. Social media and public libraries: exploring information activities of library professionals and users. / Maria Kronqvist-Berg. - Åbo : Åbo Akademi University Press, 2014. Diss.: Åbo Akademi University. ISBN 978-951-765-730-3  http://www.doria.fi/handle/10024/94661 [Consulta: 10/07/214]

Ens trobem davant la tesi doctoral de Maria Kronqvist-Berg, directora d'una biblioteca pública a Finlàndia i membre del projecte d'investigació sobre Biblioteca 2.0 de l'Acadèmia de Finlàndia.

La relació web social i biblioteques va tenir el seu moment d'esplendor al voltant dels anys 2007 al 2010 i ara que ja no és nou, trobem estudis de resultats, d'avaluació de l'impacte, processos o percepcions, com el que aquí ressenyem.

Aquesta tesi es basa en una investigació duta a terme el 2010, però l'enfocament respon més a tendències actuals, és a dir, no enfoca el tema des de les tecnologies socials o ús de la web social per part de les biblioteques públiques, sinó des del punt de vista de la percepció que els stakeholders,-considerant com a tals a professionals de la informació i usuaris-, tenen de la intersecció o la interfície biblioteca i web social. Els elements clau d'aquest treball que l'autora anomena model de la interfície, el constitueixen l'estudi de la interactivitat que teòricament faciliten aquests mitjans, les activitats relacionades amb la informació que es troben darrere de l'ús dels mitjans socials i sobretot la diferent percepció que d'ells tenen els professionals de la informació i els usuaris de les biblioteques.

BOBCATSSS Barcelona 2014

Aina Giones-Valls
es.linkedin.com/in/ainagiones/
 

BOBCATSSS. 24th International Conference on Information Science. Barcelona, 29-31 Gener 2014. <http://bobcatsss2014.hb.se/>

Santiago MartínL'edició d'enguany del BOBCATSSS1 ha estat organitzada per estudiants i exestudiants de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona i de la Universitat de Borås. Ha comptat amb 240 participants de 26 nacionalitats diferents (Dinamarca, Hongria, República Txeca, Estats Units, Turquia, Nigèria o Sud Àfrica, entre d’altres).

El tema d’enguany era: Library (r)evolution: Promoting sustainable information practices,
i entre les intervencions presentades durant el congrés cal destacar la presència dels treballs fets per estudiants i exestudiants de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona. En Miguel Navas-Fernández va presentar Sustabilitity for open access journals: a short review; en Jordi Corvillo Martínez feu Catalan netlabels and music discovery in catalan public libraries; els estudiants Albert Rubio i en Vicent Gil feren Making your information automatic; Patron-Driven Acquisitions (PDA) of e-books: new life for library catalog? on hi va participar en Cristòbal Urbano i Evolution of university libraries in the Republic of Ecuador per la Lilian Susana Molina Benavides i el workshop on hi va participar l’Anna Noguera que portava per títol Is online privacy sustainable in the future? Es va comptar també amb la participació de la Patricia Russo amb Free software in libraries? Yes, you can i també va participar en Rubèn Pocull que va presentar Improving the energy management in an academic library: the case of the Rector Gabriel Ferraté Library. Apart de tractar la sostenibilitat a les sessions acadèmiques, també s’han aplicat pràctiques de sostenibilitat en el transcurs del congrés. Per exemple, utilitzant bosses biodegradables, gots, tovallons i coberts compostables, així com tot el cartró i paper reciclat i blanquejat amb oxigen.

La biblioteca: espai de creació i cooperació


Jordi Prats Prat
Universitat Politècnica de Catalunya
Servei de Biblioteques, Publicacions i Arxius
Iniciativa Digital Politècnica
 

Brown, Allison P. Library Publishing Toolkit. Geneseo, NY: IDS Projecte Press, 2013. 381 p. ISBN: 978-0-9897226-0-5 (print), 978-0-9897226-1-2 (PDF), 978-0-9897226-2-9 (EPub) http://www.publishingtoolkit.org/

Ens trobem davant la primera edició del resultat d’un projecte liderat per la Milne Library1 de la State University of New York at Geneseo i el Monroe County Library System2, que té per objectiu identificar i descriure tendències quan a serveis de suport a l’edició i publicació en l’àmbit bibliotecari.

Si bé el suport a l’edició no ens ve de nou, si que és cert que no ha estat fins als darrers anys quan aquests serveis s’han anat configurant, cada cop més, com un eix estratègic en el desenvolupament de nous serveis bibliotecaris.

El fenomen no consolidat del préstec digital en biblioteques

Julio Alonso-Arévalo
Grupo E-Lectra. Facultad de Traducción y Documentación
Universidad de Salamanca


Hábitos de lectura y compra de libros de 2012. Madrid: Ministerio de Cultura, 2013. <http://www.mcu.es/libro/docs/MC/Observatorio/pdf/Habitos_lectura_2012.pdf>. [Consulta: 4 julio 2013].


ebook

Probablement el llibre, com la representació més genuïna i visible de la cultura occidental, ha centralitzat, més que cap altre document, el fenomen del llibre electrònic, tot i que en realitat estem parlant d'un ecosistema nou, molt més ampli, el de la lectura digital. En aquest sentit, l'informe "Hábitos de lectura y compra de libros en España" (2013), publicat pel Ministeri de Cultura, quan proporciona dades sobre l'assumpte, diu que a Espanya hi ha més persones que llegeixen en format digital (58 %) que aquells altres que ho fan en imprès (42%). En aquestes xifres s'inclouen els que llegeixen llibres, premsa, blog, o qualsevol altre document sobre una pantalla d'un ordinador. No obstant això només un 9,7% dels espanyols disposa d'un dispositiu de lectura dedicat -una tauleta o lector de tinta electrònica-. Quant a la lectura de llibres, el 100% dels que ho fan en un lector de tinta electrònica llegeix llibres, com lògicament correspon a un dispositiu dedicat, i només un 53% dels que disposen de tablets llegeixen llibres o premsa en aquest dispositiu, que a més utilitzen per a altres tasques com navegar per Internet, consultar el correu, o jugar.

Contingut sindicat

Aquest web fa servir tecnologies: Drupal
Facultat de Biblioteconomia i Documentació

Melcior de Palau, 140
08014 Barcelona
Telèfon: +34 934 035 770

Llicència de Creative Commons
El Blok de Bid de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de Barcelona està subjecte a una llicència de Reconeixement 3.0 No adaptada de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a http://www.ub.edu/blokdebid
Els permisos addicionals als d'aquesta llicència es poden trobar a http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/deed.ca.