ISSN: 2014-0894

biblioteca

Com perceben els stakeholders (bibliotecaris i usuaris), la intersecció biblioteca / web social?

Nieves González
Profesora de Biblioteconomía y Documentación
Universidad Pablo de Olavide de Sevilla


Kronqvist-Berg, Maria. Social media and public libraries: exploring information activities of library professionals and users. / Maria Kronqvist-Berg. - Åbo : Åbo Akademi University Press, 2014. Diss.: Åbo Akademi University. ISBN 978-951-765-730-3  http://www.doria.fi/handle/10024/94661 [Consulta: 10/07/214]

Ens trobem davant la tesi doctoral de Maria Kronqvist-Berg, directora d'una biblioteca pública a Finlàndia i membre del projecte d'investigació sobre Biblioteca 2.0 de l'Acadèmia de Finlàndia.

La relació web social i biblioteques va tenir el seu moment d'esplendor al voltant dels anys 2007 al 2010 i ara que ja no és nou, trobem estudis de resultats, d'avaluació de l'impacte, processos o percepcions, com el que aquí ressenyem.

Aquesta tesi es basa en una investigació duta a terme el 2010, però l'enfocament respon més a tendències actuals, és a dir, no enfoca el tema des de les tecnologies socials o ús de la web social per part de les biblioteques públiques, sinó des del punt de vista de la percepció que els stakeholders,-considerant com a tals a professionals de la informació i usuaris-, tenen de la intersecció o la interfície biblioteca i web social. Els elements clau d'aquest treball que l'autora anomena model de la interfície, el constitueixen l'estudi de la interactivitat que teòricament faciliten aquests mitjans, les activitats relacionades amb la informació que es troben darrere de l'ús dels mitjans socials i sobretot la diferent percepció que d'ells tenen els professionals de la informació i els usuaris de les biblioteques.

El treball pretén respondre a les següents preguntes: Quina és la relació que estan mantenint els bibliotecaris amb la web social, quines són les seves percepcions, intencions, limitacions?, Quina és l'experiència dels usuaris sobre l'ús de la web social per part de les biblioteques?, Quines són les perspectives de tots dos?

La població estudiada són les biblioteques públiques de la regió de Finlàndia Proper, al sud-oest del país, coneguda per tenir un gran nombre d'usuaris de biblioteques i pel desenvolupament dels seus serveis virtuals.

La tesi es divideix en 8 capítols i al final de cada un d'ells s'ofereix un resum que s'agraeix. La Bibliografia és molt completa i abundant però alguna cosa desactualitzada ja que del 2013 tan sols apareixen dos articles i cap del 2014.

La investigació
Les dades de l'estudi, tant qualitatives com quantitatives, s'han obtingut a partir de dues enquestes, una realitzada a bibliotecaris de diferents nivells i categories i una altra als usuaris de les biblioteques, i d'altra banda, a través de l'anàlisi de les pàgines en Facebook de les biblioteques públiques, realitzant una avaluació qualitativa dels posts, de la naturalesa dels comentaris i tipus de contingut, etc.

En la primera part del treball s'aborda l'estudi teòric de l'status quo de la web social i les biblioteques i la segona part presenta l'estudi empíric de les dades, mètode, anàlisi i debat. Els resultats s'han analitzat amb el programa SPSS i s'aporten dades estadístiques de gran interès.

El web social i les biblioteques
A part de l'obligatori resum de la web social i biblioteques, s'ofereix una valoració crítica d'interès i una revisió de la literatura internacional sobre aquest tema i sobre l'ús que les biblioteques estan fent d'aquests mitjans. És interessant destacar que hi ha més publicacions sobre la biblioteca i el web social per part de bibliotecaris que d'investigadors en la matèria.

S'aborda el concepte de biblioteca pública i el seu paper en relació amb les noves tecnologies i els mitjans socials. Probablement aquests siguin els mitjans més volàtils als quals s'han enfrontat les organitzacions que els fan servir. De fet les utilitats de Facebook que es presenten en aquesta investigació ja estan desfasades i no apareixen aplicacions com Pinterest o Instagram, mitjans avui consolidats per oferir i compartir la informació.

La novetat de l'estudi és l'enfocament de la relació mitjans socials i biblioteques. No s'estudien les tecnologies sinó el seu impacte en les activitats d'informació pròpies de la biblioteca, des de la perspectiva del comportament i pràctica informacional segons la pràctica i percepcions dels stakeholders.
 
Activitats informacionals
Per a l'autora, els mitjans socials,-que diferencia de Web social-, són molt més "informació" que "tecnologia", ja que la gent els utilitza per crear, adquirir, compartir, buscar i processar la informació. Cada activitat en mitjans socials és una activitat potencial d'informació i l'autora s'atura en aquests conceptes informacionals, en el context de la biblioteca i el web social, relacionant-los amb la teoria i la pràctica de la informació. "La Biblioteca 2.0 és una pràctica emergent d'informació, que canvia de forma ràpida i constant".

Els stakeholders
Els professionals de la informació i els usuaris de la biblioteca, tenen les seves pròpies característiques a les xarxes socials, que es descriuen en la publicació. Es realitza un recorregut per la bibliografia existent entorn dels professionals i la seva relació amb els canvis tecnològics i el paper i habilitats que han de tenir per treballar amb la web social, l'ús que fan d'aquests mitjans, les actituds cap a aquestes eines i els problemes que plantegen.

Els usuaris de biblioteques públiques, l'altre grup estudiat, s'aborden des de la perspectiva de l'ús que fan dels mitjans socials segons les estadístiques de Finlàndia, i quines són les motivacions per usar-los i les expectatives, si s'utilitzen o no per a fins informacionals. El servei de biblioteca més utilitzat és l'OPAC, i tot i que les biblioteques públiques a Finlàndia són molt populars, els usuaris presenten dificultats per veure la biblioteca més enllà dels llibres i les seves parets físiques.

Metodologia
La metodologia emprada ha estat l'enquesta i l'anàlisi de contingut. L'enquesta inicial tenia com a objectiu obtenir una imatge general de la percepció, les motivacions i les intencions dels stakeholders sobre els mitjans socials en biblioteques públiques. Les preguntes feien referència a la implementació de la web social en biblioteques, actituds cap a les tecnologies, els mitjans socials i l'ús de la biblioteca com a activitats d'informació.

Es van dur a terme dues enquestes, una per als professionals de la informació i una altra per als usuaris de les biblioteques. Es va obtenir una baixa taxa de resposta dels professionals, 98 enquestes vàlides que suposaven el 30,4% de les enviades. El total d'enquestes als usuaris, va ser de 741.

A aquests qüestionaris va seguir una anàlisi del contingut de les pàgines a Facebook de les biblioteques per investigar més sobre el context de la biblioteca 2.0 i les activitats informacionals inherents als murs i comentaris de les pàgines, durant un any. Les activitats informacionals es van categoritzar en 6: informar, intervenir, buscar, contribuir, comunicar i crear. Es van analitzar 2164 post i 876 comentaris que es van classificar en 7 categories: nombre de likes, nombre de comentaris, autor, tipus de post, contingut, activitat d'informació, ubicació. En tots els casos es realitza un estudi per gènere.

Resultats
Pel que fa als professionals, les dades de les enquestes relatives a formació i habilitats tecnològiques, indiquen que es consideren experts en l'ús de les noves tecnologies. Els professionals pioners en l'ús dels mitjans socials a les biblioteques públiques finlandeses, es troben en tot tipus de biblioteques i es tracta d'un factor que no depèn de l'edat ni de l'experiència amb les tecnologies. L'únic factor determinant és la mida de la biblioteca ja que la majoria treballa en biblioteques grans. En relació a la formació, els pioners han assistit a conferències i són més actius professionalment i els més endarrerits han rebut cursos de formació.

Els serveis de la web social que més utilitzen en el seu treball són les wikis, xarxes socials i blocs, en una mitjana de tres, mentre que en la seva vida personal utilitzen una mitjana de quatre, sent les wikis el servei menys utilitzat. Dels bibliotecaris enquestats, el no usuari del web social representava tan sols el 11%, era major de 45 anys i en la categoria professional s'identificava com a gestor de biblioteques o especialista en informació.

La gran majoria de les biblioteques tenia presència a les xarxes socials o pensava fer-ho en breu (82,3%). El servei més implementat era Facebook però també blocs, Twitter, xat i wikis.

La mitjana d'hores a la setmana que dediquen als mitjans socials en les biblioteques se situa entre 15 minuts i 15 hores del treball setmanal, però la moda és d'1 hora a la setmana. Sabem que els experts recomanen unes tres hores a la setmana perquè el servei sigui rendible.

Les tres raons que els professionals aporten per utilitzar aquests mitjans són la necessitat d'evolució amb els temps de la biblioteca, els temes de màrqueting i per mantenir-les rellevants. Les barreres que identifiquen són la manca de temps i d'habilitats en mitjans socials, i l'escassetat d'inversió. En cap moment es fa referència en l'estudi de la falta d'evidència dels beneficis obtinguts, a la dificultat per demostrar el ROI o retorn de la inversió.

En relació als usuaris de les biblioteques, les dades estadístiques de Finlàndia indiquen que el 76% utilitza diàriament la web i així ho confirmen les dades d'aquest estudi. En la seva majoria utilitzen els mitjans socials, xarxes socials, wikis, llocs per compartir vídeos, blocs, en una mitjana de tres serveis.

El 70% dels usuaris de mitjans socials ho són també de la web de la biblioteca, mentre que només el 52% dels no usuaris de mitjans socials, la utilitzen. No obstant això, tan sols una mica més del 50% dels usuaris de la biblioteca veu com a positiu la presència de la biblioteca a les xarxes socials i prefereixen serveis de proveïdors externs a construir serveis propis. Seguirien la pàgina de Facebook de la biblioteca la meitat dels enquestats, sobretot els més joves i usuaris de la web social.

Segons les dades obtingudes, el 92,9% dels usuaris utilitza aquests mitjans socials per buscar informació, el 74,9% per llegir i veure mitjana, el 69,8% per comunicar-se, el 36,9 per crear continguts i el 27,9 per participar a la xarxa, però presten poca atenció a les funcionalitats de la web social en el catàleg de la biblioteca, com l'etiquetatge o l'ús de les RSS, o l'ús dels xats com a servei de referència. Les possibilitats d'aquests mitjans per a la comunicació amb la biblioteca tampoc va tenir quòrum, prefereixen la comunicació via presencial; a la creació de continguts per compartir amb la biblioteca tampoc van prestar massa interès.

En relació a l'anàlisi de les pàgines de Facebook de les biblioteques públiques estudiades, el nombre de seguidors no és molt elevat, una mitjana de 242; la mitjana de post al mes és de 7,2, tampoc una xifra alta i els 876 comentaris només van rebre 288 likes, de manera que la taxa d'engagement és molt baixa.

El 48% dels comentaris va ser escrit pel personal de la biblioteca i tan sols el 40% pels usuaris, sent els esdeveniments de la biblioteca el tipus de contingut més freqüent. La temàtica dels post que en un 40% eren relatius a informació sobre la biblioteca, també resulta poc recomanable, aquesta informació ha de tenir menys pes. Quant a la naturalesa dels comentaris, el 63,5% dels comentaris era positiu, el 32,4% neutral i el 9% negatiu.

En relació a les categories informacionals dels post i comentaris, el 77,8% dels post a Facebook tenia algun element d'informació sobre la biblioteca, esdeveniments, horaris, serveis, etc. De la categoria de creació d'informació, que inclou pujar media a llocs per compartir, el 99% eren contribucions de la biblioteca. Es dedueix que ha existit poca interacció amb l'audiència i que els professionals estaven més interessats a oferir informació a Facebook que en comunicar i interactuar amb els usuaris, els quals al seu torn, presenten també poc interès en crear continguts, ja que prefereixen participar en els que creen els altres, fora biblioteca o un altre usuari.

El capítol dedicat a la Interactivitat és de gran interès. Els mitjans socials haurien d'afavorir la interacció biblioteca-usuari, però tant la literatura com els resultats de l'estudi demostren que els usuaris interactuen a la web en general però no amb la biblioteca i prioritzen el contacte amb la biblioteca de forma presencial. El debat a Facebook més actiu que recull l'estudi, es duu a terme entre bibliotecaris. S'assenyala també que els continguts no propiciaven la interacció amb els usuaris i que la percepció que els usuaris i els professionals de la informació tenen de la web social, no coincideix. Cal que es prioritzi el coneixement dels usuaris, de les seves necessitats i gustos, detectar què busca cada segment d'usuari en aquests mitjans.

Debat
Al final del treball de recerca es plantegen una sèrie de preguntes a les quals es dóna resposta. Algunes d'elles es relacionen amb el màrqueting com a finalitat l'ús d'aquests mitjans. Els professionals i els usuaris han de tenir una experiència positiva perquè estiguin motivats i tornin a usar-los. Per tant cal calcular el cost de la inversió i evidenciar els beneficis que hagin obtingut. El tema de la inversió en temps i en formació del personal en habilitats en mitjans socials, és important, però el treball en aquests mitjans no està repartit entre el personal de la biblioteca, depèn d'uns pocs o d'un equip de treball. La forma d'avaluar -tampoc pot ser el nombre de seguidors, les anomenades vanity metrics. Hi ha altres formes de mesurar la rendibilitat del temps invertit, sempre que no es prioritzin les tasques tradicionals enfront de les activitats en mitjans socials, de manera que cal buscar l'equilibri. Cada biblioteca ha de buscar la seva única biblioteca 2.0 i per a això cal tenir clares les estratègies (al que afegiríem també la necessitat d'un pla de màrqueting digital). Els mitjans socials en el context de la biblioteca pública ha de ser una característica permanent en constant desenvolupament.

Aquesta tesi presenta un enfocament diferent a l'acostumat sobre la relació biblioteca i web social. Encara trobem a faltar referències a les polítiques d'ús de la web social i que es parli d'estratègia però no de pla de màrqueting digital, avaluació i mètriques, tant per les dades que aporta com per l'enfocament centrat en les percepcions i perspectives dels stakeholders, considerem que val la pena la seva lectura i que calen estudis que apliquin aquesta metodologia al context de les nostres biblioteques, siguin del tipus que siguin.

BOBCATSSS Barcelona 2014

Aina Giones-Valls
es.linkedin.com/in/ainagiones/
 

BOBCATSSS. 24th International Conference on Information Science. Barcelona, 29-31 Gener 2014. <http://bobcatsss2014.hb.se/>

Santiago MartínL'edició d'enguany del BOBCATSSS1 ha estat organitzada per estudiants i exestudiants de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona i de la Universitat de Borås. Ha comptat amb 240 participants de 26 nacionalitats diferents (Dinamarca, Hongria, República Txeca, Estats Units, Turquia, Nigèria o Sud Àfrica, entre d’altres).

El tema d’enguany era: Library (r)evolution: Promoting sustainable information practices,
i entre les intervencions presentades durant el congrés cal destacar la presència dels treballs fets per estudiants i exestudiants de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona. En Miguel Navas-Fernández va presentar Sustabilitity for open access journals: a short review; en Jordi Corvillo Martínez feu Catalan netlabels and music discovery in catalan public libraries; els estudiants Albert Rubio i en Vicent Gil feren Making your information automatic; Patron-Driven Acquisitions (PDA) of e-books: new life for library catalog? on hi va participar en Cristòbal Urbano i Evolution of university libraries in the Republic of Ecuador per la Lilian Susana Molina Benavides i el workshop on hi va participar l’Anna Noguera que portava per títol Is online privacy sustainable in the future? Es va comptar també amb la participació de la Patricia Russo amb Free software in libraries? Yes, you can i també va participar en Rubèn Pocull que va presentar Improving the energy management in an academic library: the case of the Rector Gabriel Ferraté Library. Apart de tractar la sostenibilitat a les sessions acadèmiques, també s’han aplicat pràctiques de sostenibilitat en el transcurs del congrés. Per exemple, utilitzant bosses biodegradables, gots, tovallons i coberts compostables, així com tot el cartró i paper reciclat i blanquejat amb oxigen.

La biblioteca: espai de creació i cooperació


Jordi Prats Prat
Universitat Politècnica de Catalunya
Servei de Biblioteques, Publicacions i Arxius
Iniciativa Digital Politècnica
 

Brown, Allison P. Library Publishing Toolkit. Geneseo, NY: IDS Projecte Press, 2013. 381 p. ISBN: 978-0-9897226-0-5 (print), 978-0-9897226-1-2 (PDF), 978-0-9897226-2-9 (EPub) http://www.publishingtoolkit.org/

Ens trobem davant la primera edició del resultat d’un projecte liderat per la Milne Library1 de la State University of New York at Geneseo i el Monroe County Library System2, que té per objectiu identificar i descriure tendències quan a serveis de suport a l’edició i publicació en l’àmbit bibliotecari.

Si bé el suport a l’edició no ens ve de nou, si que és cert que no ha estat fins als darrers anys quan aquests serveis s’han anat configurant, cada cop més, com un eix estratègic en el desenvolupament de nous serveis bibliotecaris.

El fenomen no consolidat del préstec digital en biblioteques

Julio Alonso-Arévalo
Grupo E-Lectra. Facultad de Traducción y Documentación
Universidad de Salamanca


Hábitos de lectura y compra de libros de 2012. Madrid: Ministerio de Cultura, 2013. <http://www.mcu.es/libro/docs/MC/Observatorio/pdf/Habitos_lectura_2012.pdf>. [Consulta: 4 julio 2013].


ebook

Probablement el llibre, com la representació més genuïna i visible de la cultura occidental, ha centralitzat, més que cap altre document, el fenomen del llibre electrònic, tot i que en realitat estem parlant d'un ecosistema nou, molt més ampli, el de la lectura digital. En aquest sentit, l'informe "Hábitos de lectura y compra de libros en España" (2013), publicat pel Ministeri de Cultura, quan proporciona dades sobre l'assumpte, diu que a Espanya hi ha més persones que llegeixen en format digital (58 %) que aquells altres que ho fan en imprès (42%). En aquestes xifres s'inclouen els que llegeixen llibres, premsa, blog, o qualsevol altre document sobre una pantalla d'un ordinador. No obstant això només un 9,7% dels espanyols disposa d'un dispositiu de lectura dedicat -una tauleta o lector de tinta electrònica-. Quant a la lectura de llibres, el 100% dels que ho fan en un lector de tinta electrònica llegeix llibres, com lògicament correspon a un dispositiu dedicat, i només un 53% dels que disposen de tablets llegeixen llibres o premsa en aquest dispositiu, que a més utilitzen per a altres tasques com navegar per Internet, consultar el correu, o jugar.

Surt a compte tenir el MACBA?

Antoni Feliu
Cap de la Unitat d'Estadístiques i Qualitat
Gerència de Serveis de Biblioteques


ALMA UK (Archives, Libraries & Museums Alliance UK) (2010). Economic Impact Toolkits for Archives, Libraries and Museums: Final Report. Newcastle upon Tyne: ERS, UK. 100 p. <http://wales.gov.uk/docs/drah/research/110331almaukeconomicimpactresearchen.pdf>. [Consulta: 20/09/2012].

La pregunta que encapçala aquest escrit és més fàcil de fer que de respondre, i encara que hi està relacionada, no és ben bé el mateix que preguntar per a la utilitat d’aquest museu. La pregunta, tal i com està formulada, porta implícita la idea de fer balanç entre els recursos emprats i els resultats obtinguts. A més no seria el mateix el que responguessin el director del museu, un artista, un urbanista, un hoteler, un turista, un veí del barri del Raval de Barcelona, o un polític. En tot cas, la resposta -tret potser de la del director del museu- estaria fonamentada en algunes dades, però sobretot en percepcions, sensacions, experiències, idees preconcebudes que ben probablement no acabarien de ser una resposta precisa a la pregunta.

I tanmateix des d’alguns sectors del que s’anomena sector cultural, s’han fet i es fan assajos per donar una resposta precisa, adequada, fonamentada i elaborada en base a una metodologia científica a preguntes com aquesta, mirant de mesurar l’impacte que tenen determinades institucions culturals i traduint-ne les conclusions a termes econòmics.

Contingut sindicat

Aquest web fa servir tecnologies: Drupal
Facultat de Biblioteconomia i Documentació

Melcior de Palau, 140
08014 Barcelona
Telèfon: +34 934 035 770

Llicència de Creative Commons
El Blok de Bid de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de Barcelona està subjecte a una llicència de Reconeixement 3.0 No adaptada de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a http://www.ub.edu/blokdebid
Els permisos addicionals als d'aquesta llicència es poden trobar a http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/deed.ca.