biblioteca

Design Thinking for Libraries: pensa el futur de la biblioteca com ho faria un dissenyador

Ferran Burguillos
Director de les Biblioteques Municipals de Sabadell
Diputació de Barcelona

Design thinking for libraries [en línia]: a toolkit for patron-centered design. San Francisco: IDEO LP, c. 2014. Disponible a: http://designthinkingforlibraries.com [Consulta: 11/05/2015]


Com podem transformar les biblioteques en laboratoris de creació i aprenentatge, veritables motors culturals i de foment de la lectura i del coneixement? De quina manera podem adaptar els serveis a l'entorn digital i millorar l'experiència de l'usuari? Com podem transformar els equipaments en espais de relació i vertebració social de la comunitat? Quins han de ser els usos i les funcions de la biblioteca del futur?

Fa anys que des de l'àmbit professional busquem com reorientar el model del servei de biblioteca, i sovint, malgrat tinguem clar cap a on hem d'anar, ens costa saber per on hem de començar. No estem sols en aquesta escomesa. Les biblioteques públiques de Chicago, als EUA, i les d'Aarhus, a Dinamarca, l'any 2013 van començar a treballar conjuntament amb l'organització IDEO.org en un projecte patrocinat per la iniciativa Global Libraries de la Bill & Melinda Gates Foundation, en el qual van acabar implicant-se més de quaranta biblioteques de deu països d'arreu del món.

Interfícies de biblioteques: innovació i tendències

María Luisa Alvite Díez
Área de Biblioteconomía y Documentación
Universidad de León

Muller, Catherine (2014). Étude et repérages sur les interfaces documentaires innovantes. EnssibLab, p. 112. Disponible en:
<http://www.enssib.fr/sites/www/files/images/enssibLab/rapport-expertise-hdnum.pdf> [Consulta:25/04/2015]

Les biblioteques han apostat en els últims anys per la implementació de plataformes que permetrien prescindir de l'OPAC convencional en favor d'una interfície autònoma que faciliti l'accés al conjunt dels materials de la biblioteca emulant el comportament d'un cercador web. Convergeixen paral·lelament aquests desenvolupaments amb l'aplicació en biblioteques de nous models de dades, utilitats derivades de la web semàntica o iniciatives de dades obertes enllaçades, entre d'altres.

Mòbil o app? Aquesta és la qüestió?

Jordi Serrano
Universitat Politècnica de Catalunya
Servei de Biblioteques i Documentació
 

Clark, Joshua; Pan, Rosalind. Strategic mobile library development, a report from University College Dublin Library, Ireland http://anltc.conul.ie/wp-content/uploads/2010/01/ANLTC_SWETS-REPORT-2012.pdf [Consulta 28/10/2014]

El títol del post té la seva segona lectura: estarem d'acord en l'ús cada vegada més estès de tauletes i telèfons intel·ligents o smartphones i que per tant els continguts i serveis que ofereixen les biblioteques han d'"arribar" a aquestes pantalles de mida reduïda.

Com arribar-hi? Mobile o APP? I dels tipus d'APP, quin? ufff, la resposta no és fàcil però consulteu l'informe.

És probable que estigui equivocat, però crec que les biblioteques hauríem d'optar per l'opció del disseny web adaptable per algunes raons:

1. En general les APPs natives, serveixen per realitzar tan sols una activitat: AirPAC d'Innovative serveix per realitzar les tasques clàssiques d'un OPAC, EBSCOHost per accedir a les seves bases de dades o Wattpad per a la lectura d'ebooks. Veig impossible incloure en una APP tota l'oferta de continguts i serveis d'una biblioteca. Encara que, una alternativa pot ser diferents APPs.
2. Com destaca l'informe: per cada actualització de iOS, Android etc. haurem de revisar, validar i si és el cas actualitzar l'APP i qualsevol millora o modificació implica "pujar" a la botiga d'aplicacions amb el cost associat.
3. Per no parlar d'usuaris amb sistemes operatius "menys populars" com Windows, Blackberry o Firefox per les que una biblioteca no s'escaparia que el seu portal s'hagi d'adaptar als navegadors de tauletes i smartphones.

Els portals de biblioteques són accessibles per a persones amb discapacitat? Un estudi de les biblioteques públiques franceses

Bruno Splendiani
Estudiant de doctorat
Facultat de Biblioteconomia i documentació
Universitat de Barcelona
 


PixFL & Tosca consultants (2014). Accessibilité numérique des portails de bibliothèque (online). Disponible a: http://www.bibliothequesaccessibles.fr/ [Consulta: 02/11/2014].

El Ministeri de cultura i comunicació francès ha promogut un estudi sobre l'accessibilitat digital dels portals web de biblioteques públiques a França, amb l'objectiu d'analitzar l'estat actual de compliment de la normativa sobre accessibilitat.

L'estudi "Accessibilité numérique des portails de bibliothèque" [1] ha estat portat a terme per pixFL, grup que reuneix especialistes en accessibilitat digital i Tosca consultants, una empresa de consultoria per a sistemes de gestió de biblioteques. Ha comptat també amb la col·laboració de l'associació BrailleNet, membre del W3C i del consorci Daisy [2], especialitzada en promoure l'accessibilitat digital, especialment per a les persones amb discapacitat visual.

La professió des de les antípodes: Austràlia dissenya el seu futur en BiD

Daniel Gil Solés
Biblioteca de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Reus
Biblioteca de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Tortosa
President del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya

 

Australian Library and Information Association. Future of the Library and Information Science Profession [en línia]. Canberra: ALIA, 2014. Disponible a: https://www.alia.org.au/sites/default/files/documents/advocacy/ALIA-Future-of-the-Profession-ALL.pdf [Consulta: 30 d'octubre de 2014]

Vivim un context professional que pateix canvis i transformacions constants, i en el que és extremadament complicat planificar a llarg termini, i encara menys preveure tendències de futur. Dissenyar la professió a un termini de 10, 15 o 20 anys vista és un repte apassionant, sovint incert, però que malgrat tot cal fer per tal d'obrir noves vies per a la professió. En aquesta situació, moltes associacions nacionals han publicat documents en què exposen la seva visió de la professió en els seus respectius països, tot oferint possibles noves línies de desenvolupament, millora i consolidació de la professió. Des d'Austràlia, la ALIA ha estat una d'elles, i en el seu document Future of the Library and Information Science Profession elabora una perspetiva del futur de la professió, amb la vista posada a l'any 2025.

El document de l'ALIA busca donar resposta a tres grans preguntes:

1. Con podran continuar sent rellevants i importants les biblioteques per als usuaris?
2. Quins canvis hi haurà en el sector, tant a nivell institucional com a nivell individual?
3. I finalment, la biblioteca i els professionals de la BiD continuaran sent un àmbit laboral necessari i unes opcions de treball desitjables?

Pàgines

Subscriure a RSS - biblioteca