ISSN: 2014-0894

biblioteca

Mòbil o app? Aquesta és la qüestió?

Jordi Serrano
Universitat Politècnica de Catalunya
Servei de Biblioteques i Documentació
 

Clark, Joshua; Pan, Rosalind. Strategic mobile library development, a report from University College Dublin Library, Ireland http://anltc.conul.ie/wp-content/uploads/2010/01/ANLTC_SWETS-REPORT-2012.pdf [Consulta 28/10/2014]

El títol del post té la seva segona lectura: estarem d'acord en l'ús cada vegada més estès de tauletes i telèfons intel·ligents o smartphones i que per tant els continguts i serveis que ofereixen les biblioteques han d'"arribar" a aquestes pantalles de mida reduïda.

Com arribar-hi? Mobile o APP? I dels tipus d'APP, quin? ufff, la resposta no és fàcil però consulteu l'informe.

És probable que estigui equivocat, però crec que les biblioteques hauríem d'optar per l'opció del disseny web adaptable per algunes raons:

1. En general les APPs natives, serveixen per realitzar tan sols una activitat: AirPAC d'Innovative serveix per realitzar les tasques clàssiques d'un OPAC, EBSCOHost per accedir a les seves bases de dades o Wattpad per a la lectura d'ebooks. Veig impossible incloure en una APP tota l'oferta de continguts i serveis d'una biblioteca. Encara que, una alternativa pot ser diferents APPs.
2. Com destaca l'informe: per cada actualització de iOS, Android etc. haurem de revisar, validar i si és el cas actualitzar l'APP i qualsevol millora o modificació implica "pujar" a la botiga d'aplicacions amb el cost associat.
3. Per no parlar d'usuaris amb sistemes operatius "menys populars" com Windows, Blackberry o Firefox per les que una biblioteca no s'escaparia que el seu portal s'hagi d'adaptar als navegadors de tauletes i smartphones.

En canvi al disseny web adaptable, li veig alguns avantatges:

1. Obligarà al portal de la biblioteca a revisar, redissenyar i modernitzar els seus continguts. És probable que moltes d'aquestes pàgines quilomètriques que ens agraden tant, es puguin simplificar amb un breu vídeo, un àudio, un podcast, una imatge o una infografia...
2. Ens desentenem dels sistemes operatius dels usuaris
3. Gestió i manteniment d'un sol portal
4. No ens impedeix "incrustar" el portal en un web APP o un APP híbrida.

En qualsevol cas, descartaria una versió "mòbil" del portal, per una banda perquè generalment són només parts del portal principal i per una altra que obliga a la gestió i manteniment de dues versions i en el que és molt probable que amb el temps les informacions que continguin ambdues no siguin coincidents. En canvi, pot ser interessant si disposem d'habilitats i recursos el desenvolupar alguna APP per aspectes concrets de la biblioteca com l'orientada als nous alumnes com recull l'informe. Em sembla una idea fantàstica i un bon complement a aquestes tedioses sessions d'acollida de nous estudiants a les que en general s'arriba només a una part del col·lectiu.

Anem al document: Es tracta d'un informe premiat i finançat pel Academic and National Libraries Training Co-Operative / Swets Information Research Award de 20121. L'objectiu és proporcionar un coneixement "no tècnic" de les diferents opcions disponibles perquè continguts i serveis de les biblioteques siguin accessibles i consultables a les pantalles petites dels usuaris, siguin tauletes o smartphones.

Estructurat en tres parts, inclou diversos estudis de cas, l'anàlisi de diferents fonts d'informació, també els resultats de diferents enquestes i que al final formalitzen amb el desenvolupament d'un parell de solucions "low cost" per a la biblioteca de l'University College de Dublin2.

Un dels primers aspectes que destaquen en la investigació és que tot i que les biblioteques es van apuntar ràpidament al carro d'Internet des dels seus inicis, els resultats de l'informe demostren que aquestes no tenen el mateix entusiasme en aquesta època del "permanent connectats". Les raons argumentades són diverses com a falta d'una visió estratègica "mobile", poques habilitats i coneixements en programació, naturalment les restriccions pressupostàries i fins i tot la poca demanda per part dels usuaris de les biblioteques.

Dels diferents estudis de cas, destaca el de bones pràctiques a la biblioteca de la Universitat de Glasgow3. Aquesta biblioteca defineix deu àrees prioritàries en la seva estratègia "mobile" contemplada des d'una perspectiva interdisciplinària que inclou a gestors de col·leccions, tècnics en ALFIN, equips d'atenció a l'usuari, administradors web, personal TIC i naturalment els usuaris. Aquestes àrees que estableixen com a prioritàries són:

1. Creació d'un portal web "mobile"
2. Ús dels codis QR
3. Investigació del potencial de la missatgeria instantània
4. Definició d'una estratègia "mobile" per als e-books
5. Investigació de l'ús de SMS per a enviament notícies i notificacions
6. Tecnologies Bluetooth
7. Establir una estratègia de formació d'usuaris
8. Disposar d'infraestructura mòbil
9. Promoció i avaluació dels serveis "mobile"
10. Desenvolupament d'un laboratori de proves

Amb els resultats d'una enquesta sobre llocs web "mòbils" i APPs entre les biblioteques universitàries i de recerca irlandeses, descobreixen un escenari més complex que la dualitat inicial entre "mobile" i/o APP que es plantejaven inicialment els autors i que al llarg de l'informe es concreta en més opcions:

• Disseny web adaptable (Responsive Web Design o RWD)4
• Lloc web per a mòbils5
• Aplicació Web (Web APP)6
• Aplicació nativa (APP)7
• Aplicació híbrida (Hybrid APP)8

Aquesta enquesta reflecteix que de les anteriors opcions, cap és la "tecnològicament dominant", el que per als autors pot justificar el poc entusiasme de les biblioteques en "mobilitzar-se" i el poc impacte sobre això en les seves estratègies a llarg termini.

També tracten de la complexitat en incloure serveis i continguts en les APPs institucionals o en els entorns virtuals d'aprenentatge (EVA) adaptats a dispositius mòbils. Bé per les limitacions de la APPs o l'EVA, o bé pel tipus de plataformes i proveïdors de continguts de la biblioteca.

La revisió d'experiències en biblioteques universitàries de l'informe, ens mostra la diversitat de solucions tecnològiques utilitzades en funció del seu gestor de continguts i/o plataforma: APPs natives, desenvolupaments "mobile" del web "clàssica", APPs amb costos raonables per Android i iOS, o bé solucions mixtes de web "mobile" més una APP nativa per OPAC del propi proveïdor d'ILS.

Què desenvolupar? Com fer-ho?

La segona part de l'informe pretén respondre què desenvolupar i com fer-ho. Evidentment, la resposta no és fàcil i amb moltes variables. L'únic evident és que els usuaris cada vegada més accedeixen a informació, serveis, continguts, etc. des de smartphones i tauletes i que les biblioteques no poden obviar aquesta realitat.

L'aposta dels autors és un principi és per la web adaptable que des de la seva perspectiva és la que s'està imposant per sobre de versions "mobile" dels portals "clàssics" i amb alguns condicionants pel desenvolupament de APPs sobretot híbrides per facilitar la integració de les biblioteques en les APPs institucionals.

És el cas de la biblioteca dels autors, d'entrada descarten la viabilitat d'una APP nativa pels següents motius:

• Desconeixement tècnic en programació
• Donat aquest desconeixement, una manca de finançament per externalitzar el projecte
• Per a cada actualització dels sistemes operatius mòbils es requereixen revisions / actualitzacions de l'APP amb els costos associats que comporta
• I curiosament, dubtes sobre l'impacte que tindria entre els usuaris una aplicació d'aquest tipus

Van desenvolupar diferents prototips: un APP amb aspecte de APP nativa usant HTML5, CSS3 i Javascript amb JQuery Mobile9, després amb Bootstrap10 amb què només cal gestionar un portal web (adaptatiu) i la seva pròpia filosofia: en dissenyar / desenvolupar un portal amb Bootstrap s'està treballant en un portal per a pantalles de dispositius mòbils i per tant, aquest disseny també s'adapta a pantalles de portàtils i d'equips de sobretaula, tractant-se d'un escenari similar en el qual estan treballant altres biblioteques estudiades a l'informe, que reconsideren la oferta als seus usuaris de APPs amb funcionalitats molt específiques, pel redisseny complet del seu portal web en un portal web adaptatiu.

Malgrat tot, les dades recollides en l'informe, indiquen que els usuaris són més de APPs, sobretot entre sectors joves de població, el que d'una manera o altra representa certa pressió per a les biblioteques per estar al dia. D'altra banda, encara que diferents estudis i enquestes confirmen aquesta tendència, un segon indicador és la mitjana de APPs utilitzades regularment pels usuaris. D'aquest segon aspecte, el dubte que els sorgeix als autors, és si una "APP bibliotecària" pot ser utilitzada de forma regular o seria d'aquestes APPs amb moltes descàrregues però amb poc ús. Finalment, una altra dada que aporten, és el cas de consultes a serveis de notícies amb pantalles de mida reduïda, on existeix certa paritat d'accés entre navegadors i APPs.

En qualsevol cas si apostem pel desenvolupament d'una APP, com hauria de ser?: Si partim de les funcionalitats ja disponibles en la versió web clàssica o d'escriptori, seria recomanable afegir a més d'aquestes noves prestacions com la realitat augmentada, la geolocalització, la missatgeria instantània, els codis QR, etc. Però, per no estendre el millor és consultar l'extensa llista del que hauria d'incloure una "APP bibliotecària" a la pàgina 73 del mateix informe.

Encara que abans vaig comentar que algunes biblioteques estan abandonant aquesta opció, una solució intermèdia o complementària pot ser el desenvolupament de APPs orientades a aspectes o serveis molt específics de la biblioteca com ara les localitzacions i horaris, la disponibilitat de sales, el repositori institucional o índex amb les APPs i versions "mobile" dels proveïdors de continguts.

El tema es complica, però en qualsevol cas és recomanable revisar la tercera part on trobem definicions i utilitats en funció dels nostres recursos, necessitats, habilitats, etc. L'informe finalitza amb la informació relativa a dos projectes com a resultat de tot el treball dels autors: d'una banda una web APP i una APP dedicada a oferir informació de la biblioteca i els seus serveis als estudiants que s'incorporen a la universitat.

En aquesta part s'enumeren els requisits dels dos projectes, les diferents etapes del procés incloent impressions de pantalla dels diferents prototips realitzats.

Conclusions

De l'informe, és preocupant aquesta manca d'entusiasme per part de les biblioteques en tecnologies mòbils. Prenguem nota: com ja he comentat, els usuaris disposen d'aquests aparells i és un fenomen al qual les biblioteques no poden donar l'esquena.

També una petita llicència respecte a l'informe és sobre l'estratègia a llarg termini: en aquest cas considero que en un context "tecnològicament tan canviant" com aquest, les biblioteques haurien d'apostar més pel "beta permanent"11 i no en estratègies a llarg termini.

En qualsevol cas, com començar? Bé, aquí la imaginació és lliure: identificar usuaris, escenaris o situacions, els seus dispositius i experimentar amb la "gasosa". Revisem les diferents propostes de l'informe i els seus enllaços. Hi ha recursos res complexos per experimentar.

Disposeu de recursos i/o de gent que sàpiga programar? En cas afirmatiu, proveu de crear una APP específica per a algun dels vostres serveis. Sense oblidar el disseny web adaptable.

I finalment, responent a la pregunta de l'enunciat: el que està més clar és que les biblioteques han d'arribar als dispositius dels usuaris.


1. Awards ANLTC http://anltc.conul.ie/awards/ [Consulta 28/10/2014]
2. UCD Library http://www.ucd.ie/library/ [Consulta 28/10/2014]
3. University of Glasgow Library http://www.gla.ac.uk/services/library/ [Consulta 28/10/2014]
4. Wikipedia. Responsive web design. http://en.wikipedia.org/wiki/Responsive_web_design [Consulta 28/10/2014]
5. Se refiere a disponer de una versión alternativa y en general parcial de la versión clasica de escritorio adaptada para smartphones y tabletas.
6. Wikipedia. Web application. http://en.wikipedia.org/wiki/Web_application [Consulta 28/10/2014]
7. Rouse, Margaret. Native APP http://searchsoftwarequality.techtarget.com/definition/native-applicatio... [Consulta 28/10/2014]
8. Rouse, Margaret. Hybrid application (hybrid app). http://searchsoftwarequality.techtarget.com/definition/hybrid-applicatio... [Consulta 28/10/2014]
9. JQuery Mobile http://jquerymobile.com/ [Consulta 28/10/2014]
10.Bootstrap. http://getbootstrap.com/ [Consulta 28/10/2014]
11.Wikipedia. Perpetual beta. http://en.wikipedia.org/wiki/Perpetual_beta [Consulta 28/10/2014] 

Els portals de biblioteques són accessibles per a persones amb discapacitat? Un estudi de les biblioteques públiques franceses

Bruno Splendiani
Estudiant de doctorat
Facultat de Biblioteconomia i documentació
Universitat de Barcelona
 


PixFL & Tosca consultants (2014). Accessibilité numérique des portails de bibliothèque (online). Disponible a: http://www.bibliothequesaccessibles.fr/ [Consulta: 02/11/2014].

El Ministeri de cultura i comunicació francès ha promogut un estudi sobre l'accessibilitat digital dels portals web de biblioteques públiques a França, amb l'objectiu d'analitzar l'estat actual de compliment de la normativa sobre accessibilitat.

L'estudi "Accessibilité numérique des portails de bibliothèque" [1] ha estat portat a terme per pixFL, grup que reuneix especialistes en accessibilitat digital i Tosca consultants, una empresa de consultoria per a sistemes de gestió de biblioteques. Ha comptat també amb la col·laboració de l'associació BrailleNet, membre del W3C i del consorci Daisy [2], especialitzada en promoure l'accessibilitat digital, especialment per a les persones amb discapacitat visual.

La professió des de les antípodes: Austràlia dissenya el seu futur en BiD

Daniel Gil Solés
Biblioteca de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Reus
Biblioteca de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Tortosa
President del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya

 

Australian Library and Information Association. Future of the Library and Information Science Profession [en línia]. Canberra: ALIA, 2014. Disponible a: https://www.alia.org.au/sites/default/files/documents/advocacy/ALIA-Future-of-the-Profession-ALL.pdf [Consulta: 30 d’octubre de 2014]

Vivim un context professional que pateix canvis i transformacions constants, i en el que és extremadament complicat planificar a llarg termini, i encara menys preveure tendències de futur. Dissenyar la professió a un termini de 10, 15 o 20 anys vista és un repte apassionant, sovint incert, però que malgrat tot cal fer per tal d’obrir noves vies per a la professió. En aquesta situació, moltes associacions nacionals han publicat documents en què exposen la seva visió de la professió en els seus respectius països, tot oferint possibles noves línies de desenvolupament, millora i consolidació de la professió. Des d’Austràlia, la ALIA ha estat una d’elles, i en el seu document Future of the Library and Information Science Profession elabora una perspetiva del futur de la professió, amb la vista posada a l’any 2025.

El document de l’ALIA busca donar resposta a tres grans preguntes:

1. Con podran continuar sent rellevants i importants les biblioteques per als usuaris?
2. Quins canvis hi haurà en el sector, tant a nivell institucional com a nivell individual?
3. I finalment, la biblioteca i els professionals de la BiD continuaran sent un àmbit laboral necessari i unes opcions de treball desitjables?

Les Tendències de les Biblioteques acadèmiques i de recerca del proper lustre. Horizon Report: 2014 Library Edition 2014

Pep Torn
Director de Biblioteca i Recursos d'Aprenentatge
Universitat Oberta de Catalunya
 

Johnson, L., Adams Becker, S., Estrada, V., and Freeman, A. (2014). NMC Horizon Report: 2014 Library Edition. Austin, Texas: The New Media Consortium http://cdn.nmc.org/media/2014-nmc-horizon-report-library-EN.pdf [Consulta: 15/10/2014]

El passat mes d’agost el New Media Consortium (NMC) va publicar la primera edició del Horizon Report: 2014 Library Edition. El NMC és un a comunitat internacional d’experts composada per professionals dedicats al món de l’educació des de diverses vessants i que tenen en comú l’ús intensiu de la tecnologia en els seus marcs professionals. La voluntat d’aquest organisme és potenciar la innovació i la transformació de l’educació, tant a entorns eminentment docents com escoles, instituts o universitats, com en d’altres àmbits relacionats com agències governamentals, think tanks, biblioteques o museus.

La gran capacitat adaptativa de les biblioteques: 3 informes 3, d’OCLC

Lluís Anglada
Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya
 

Connaway, Lynn Silipigni, and Ixchel M. Faniel. Reordering Ranganathan: Shifting User Behaviors, Shifting Priorities. Dublin, OH: OCLC Research, 2014 http://www.oclc.org/content/dam/research/publications/library/2014/oclcresearch-reordering-ranganathan-2014.pdf
 
At a Tipping Point: Education, Learning and Libraries: a report to the OCLC membership. Dublin, OH: OCLC, 2014 http://www.oclc.org/content/dam/oclc/reports/tipping-point/215133-tipping-point.pdf
 
Optimizing Your Library's Return on Technology Investment; an OCLC report. OCLC EMEA, 2014 https://oclc.org/publications/newsletters/enews/2014/41/en-03.en.html

OCLC és una cooperativa de biblioteques que fa moltes coses. Potser una de les seves activitats menys tinguda en compte sigui la de fer informes que ajuden les biblioteques a entendre el seu entorn i a tenir una praxi més eficient. La quantitat d’informes d’OCLC ressenyats en aquest Blok és indicativa del valor que tenen (o, al menys, de la que els atorguem des del Blok). Cal diferenciar entre els informes que OCLC fa per a tots els seus membres i els fets per la divisió de recerca d’OCLC, intel·ligentment dirigida questa darrera per Lorcan Dempsey. Mentre que els primers tenen una intenció més general, els segons, lògicament, s’adrecen a terrenys més nous o experimentals.

Si bé cal agrair a OCLC aquestes informes, sí que els podem retreure que sovint encara estan massa orientats a la realitat nord-americana o a la angloparlant. Això no era gens criticable quan OCLC era una cooperativa nord-americana que admetia membres estrangers, però sí que comença a ser-ho ara que ja fa 4-5 anys que s’ha convertit en una cooperativa global.

Contingut sindicat

Aquest web fa servir tecnologies: Drupal
Facultat de Biblioteconomia i Documentació

Melcior de Palau, 140
08014 Barcelona
Telèfon: +34 934 035 770

Llicència de Creative Commons
El Blok de Bid de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de Barcelona està subjecte a una llicència de Reconeixement 3.0 No adaptada de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a http://www.ub.edu/blokdebid
Els permisos addicionals als d'aquesta llicència es poden trobar a http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/deed.ca.